Timbal de bacallà

Maleït home del sac! Tant que me’l van anomenar de petita i mai vaig arribar a veure'l! Amb el temps, vaig acabar pensant que eren faules dels pares per fer-nos tenir por i aconseguir que no ens allunyéssim del seu costat.

Però ara sé que existeix. No us podria dir si té el nas prim i allargassat, si vesteix de color fosc o si les seves mans mostren dits esquelètics, però existeix. És com un fantasma. No el veiem però ens fa por. I com no sabem quina cara té, tothom ens sembla sospitós.

Serà l’home que llegeix el diari, amb l'esquena repenjada al tronc del plataner i aixecant de tant en tant la mirada cap a casa? Serà l’operari que es passa el matí assegut a la furgoneta sense fer res i controlant les nostres passes? Serà l’individu que passeja el seu gos, un dia sí i un altre també, sense seguir un horari fix?

L’home del sac ja no s’emporta els nens, bé perquè els nens d’avui dia perden aviat la innocència, bé perquè a l’home del sac no li agraden els nens contestaires que sempre han de dir l’última paraula.

No fa pas gaire aquest home sinistre va aconseguir entrar a casa, i va engreixar el seu sac amb el meu portàtil. Mai no li podré perdonar que em deixés sense la meva joia més valuosa. Estic desolada!

Confesso que jo també he entrat a vegades d'amagat a la vostra cuina i m’hi he emportat algun plat que m’ha cridat l’atenció. Espero que la meva acció no us hagi provocat cap mal ni us hagi deixat tan desvalguts com m'ha deixat l'home del sac!

La recepta d’avui la vaig veure fa temps a webos fritos, i de seguida va començar a formar part dels nostres menús festius. És un plat senzill, ràpid de fer i molt sa. I amb una pinta sorprenent!

Per fer-lo, hem de posar quatre dies abans el bacallà en remull, i el deixem dos dies sencers sense canviar-li l’aigua. El tercer dia li canviem l’aigua dues vegades, i l’últim dia tres cops.

Preparem un boníssim puré de patates casolà com ja vam explicar aquí.

Escalivem el pebrot i, quan és fred, el pelem. L’eixuguem amb paper de cuina i el tallem a tires. Preparem la maionesa.

Tot això ho podem tenir preparat unes hores abans, i a l’hora de dinar només caldrà coure el bacallà al vapor durant 5 minuts, treure-li la pell i separar-lo en làmines, i muntar el plat amb l’ajuda d’un cèrcol d'acer.

Posem una base de puré de patates tebi, aixafant-lo bé amb una cullera, fem un cercle amb tires de pebrot i l’omplim amb el bacallà laminat. Acabem amb una cullerada de maionesa, i decorem amb un tomàquet cirerol i una fulla de menta.

Qui no tingui manies, o disposi de poc temps, pot comprar el bacallà dessalat, fer un puré de patates de sobre, obrir una llauna de pebrot escalivat i utilitzar maionesa de compra. Tindrà un plat ben bo amb només deu minuts.

Ingredients (per a 4 persones):

4 talls de bacallà del morro
2 pebrots vermells

Per al puré de patates:
1 kg de patates
125 ml llet
sal, pebre

Per a la decoració:
maionesa
4 tomàquets cirerol
fulles de menta

Després del xoc emocional que he patit per culpa de l'home del sac, em sento amb prou forces per recomanar-vos el llibre de Markus Zusak, La lladre de llibres. La Campana (Col·lecció Tocs, 62). Barcelona, 2007.