Pastís de Sant Jordi i dels enamorats

Lligada a una roca amb fortes cadenes de ferrro la va veure Perseu. I si no fos per la lleugera brisa que bellugava els seus cabells i per les llàgrimes que vessaven els seus ulls, l'heroi hauria pensat que es tractava d'una estàtua.

Corprès per la bellesa de la noia, s'hi va atansar i li va demanar per quin motiu l'havien deixat en aquella situació.

-Em dic Andròmeda, i sóc la filla del rei d'Etiòpia. Maleeixo el dia que la meva mare Cassiopea es va vantar de ser més bonica que totes les Nereides, perquè aquestes, ofeses, van córrer a demanar venjança a Posidó. El déu va enviar un monstre marí a devorar el nostre poble, i l'oracle diu que només la meva mort podrà apaivagar-lo.

-No vesseu més llàgrimes, princesa!-va dir Perseu, que va córrer a enfrontar-se al monstre que ja s'acostava a reclamar la seva presa. La lluita va ser ferotge abans no va haver aconseguit clavar-li una i una altra vegada l'espasa al costat. Aleshores l'animal va començar a fer voltes sobre si mateix, com si hagués embogit. La sang li sortia a borbolls de la gola, i va tenyir de vermell les aigües del mar. Finalment, va morir.

Perseu va salvar la princesa i s'hi va casar. I des d'aquell dia, les úniques cadenes que els lligaren van ser les que aferren els cors dels enamorats.

Si vosaltres sou dels que considereu el 23 d'abril el dia dels enamorats, o simplement voleu celebrar la festivitat de Sant Jordi, proveu de fer aquest pastís de crema de maduixa. Quedareu seduïts no només per la seva bellesa sinó també pel seu sabor exquisit.

Aquest any he fet un pastís molt diferent del que vaig fer l'any passat, i que trobareu aquí.

Primer de tot encenem el forn a 180º. Untem un motlle en forma de cor, de 20 cm de diàmetre, amb una mica de mantega i en folrem la base i els costats amb paper de forn. Traiem la mantega de la nevera perquè es vagi estovant.

Preparem la massa de pa de pessic d'aquesta manera: posem les clares en un bol amb un pessic de sal i, amb l'ajut d'una batedora, les muntem a punt de neu. Hi afegim els rovells i els anem incorporant suaument amb un batedor de mà. Tot seguit hi posem de mica en mica el sucre, vigilant que les clares es mantinguin fermes. Finalment hi afegim la farina i el llevat passats per un sedàs. Aboquem la massa al motlle i l'enfornem durant 25 minuts.

Mentre es refreda el pa de pessic, podem anar fent la crema de maduixa. Comencem rentant i triturant les maduixes. Després les passem tres vegades per un sedàs a fi d'eliminar totes les llavors, i seguim com ja vam explicar com es feia la crema de llimona. Quan estigui feta, la tapem amb paper film i la deixem refredar.

Amb la batedora batem la mantega amb el sucre fins que estigui cremosa, i l'afegim de mica en mica a la crema de maduixes. En acabat, muntem la nata.

Tallem horitzontalment el pa de pessic en tres trossos. Untem el primer pis amb 2 cullerades de melmelada, hi escampem per sobre crema de maduixa i, a sobre, la meitat de la nata. Cobrim amb un altre pis i procedim de la mateixa manera. Acabem posant el tercer pis de pa de pessic.

Cobrim tot el cor amb la crema de maduixa, primer els costats i després la part de dalt. Posem la crema que ens ha sobrat dins d'una màniga pastissera i guarnim les vores del pastís. Acabem la decoració amb una rosa.

Ingredients:

Per al pa de pessic:
3 ous
90 g sucre
90 g farina
1 culleradeta de llevat
1 pessic de sal

Per a la crema de maduixa:
280 ml maduixes triturades i colades
120 g sucre mòlt
4 ous
2 rovells
40 g Maizena
50 ml aigua
150 g mantega tova

80 g sucre mòlt

Per guarnir:
4 cullerades de melmelada de maduixa
200 ml nata

1 rosa de pa d'àngel i sucre

Dedico aquest pastís al Pere, el meu enamorat. I a vosaltres us recomano que feu una ullada al Diccionari de mitologia grega i romana, de Pierre Grimal (amb traducció de Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí). Edicions 1984 (Col·lecció Atlàntida). Barcelona 2008. Hi trobareu infinitat d'històries tan maques com la de Perseu i Andròmeda. No hi heu vist una similitud amb la nostra Llegenda de Sant Jordi?