Pastissets de moniato

L'Enriqueta s'ha passat el matí a la cuina fent els panellets i els pastissets de moniato que es menjaran el Dia de Tots Sants. Després ha anat al cementiri a netejar la làpida del nínxol familiar perquè demà, quan hi posi el ram de roses i gladiols, faci molt de goig.

Ja de ben menuda acompanyava la seva mare i s'entretenia llegint les inscripcions de totes les lloses mentre la dona feinejava. Tot seguit feien un tomb per visitar els nínxols de familiars i amics, i dedicar-los un petit record.

L'Enriqueta està convençuda que quan ella es mori ningú li portarà flors, i qui sap si mai ningú pensarà en ella. Només té dos germans, que ja han oblidat on és la tomba dels pares, i els nebots, gent jove més amant de les festes foranes que de les tradicions casolanes.

Mentre torna a casa pensa que demà, quan els tingui a tots al voltant de la taula, els demanarà que quan ella es mori, l'incinerin i escampin les cendres a les jardineres de les seves terrasses. Així no els caldrà sortir de casa per anar a visitar-la o dedicar-li un petit pensament.

Jo, com l'Enriqueta, també faig els panellets a casa. No n'he comprat mai, perquè sé del cert que no seran ni la meitat de bons que els meus. Com l'any passat ja us en vaig donar la recepta, ara us explicaré com faig els pastissets de moniato.

Són típics del País Valencià i és costum menjar-se'ls per Nadal, però la meva mare sempre ens els havia fet per Tots Sants, perquè és en aquest temps quan el meu pare collia els moniatos de l'hort. Ara sóc jo qui els fa i els en porto uns quants perquè sé que els encanten!

La confitura la podem preparar amb antelació i guardar-la a la nevera fins al moment d'utilitzar-la. Per fer-la, bullim els moniatos amb pell fins que estiguin cuits. Aleshores els pelem i els pesem. Posem en un cassó, a foc molt suau durant 1/2 hora, la polpa de moniato, el sucre, el canonet de canyella i la pell de llimona, i remenem constantment amb una espàtula de fusta perquè no s'enganxi al fons del cassó.

Un cop feta, la deixem refredar i la guardem tapada a la nevera, deixant-hi també la pell de llimona i el canonet de canyella.

Per fer els pastissets, comencem encenent el forn, i el posem a 200˚. Barregem l’oli, l’anís, el moscatell i la pell ratllada de llimona, i hi afegim l'ametlla mòlta i la farina, de mica en mica, treballant la massa amb una espàtula de fusta primer, i després amb les mans fins que estigui ben lligada.

Posem una mica de massa entre dos papers de forn i l’estirem amb el corró fins a tenir un gruix de 2 mm. Traiem el paper superior i amb un motlle de 12 cm de diàmetre tallem un cercle. Retirem la massa sobrant.

Al centre de cada cercle posem una cullerada de confitura moniato.

I, plegant el paper inferior, tanquem el cercle i en premem les vores perquè quedi segellat.

Retirem el paper i, si el dibuix de les vores ha quedat afectat, tornem a posar el motlle a sobre, fent una mica de pressió.

Procedim de la mateixa manera amb la resta de la massa i, a mida que anem fent els pastissets, els anem posant en una plata amb paper de forn.

Quan ja els tindrem tots fets, els enfornem durant 15 minuts o fins que comencin a agafar color. Els traiem del forn i els arrebossem amb sucre cristall.

Ingredients (per a 18 pastissets):

Per fer la confitura:
225 g moniato (bullit i pelat)
150 g sucre
1 canonet de canyella
1 pell de llimona

Per fer els pastissets:
250 ml oli
65 ml anís dolç
60 ml moscatell
ratlladura de llimona
50 g ametlla mòlta
500 g farina

Sucre cristall

Asseguts rere el finestral, mirant com els arbres deixen caure les seves fulles seques, i mentre assaborim la dolcesa d'aquests pastissets, dediquem una estona a llegir Les cendres d'Àngela, de Frank McCourt. Columna Edicions (Clàssica, 288). Barcelona, 1998.

Amb aquesta recepta participo al 1r Concurs Internacional Gastronòmic organitzat per Apicius.