Crema de gambes

Si sabéssim que és jueu, pensaríem que compleix fil per randa els preceptes de la seva religió i que, seguint les paraules que el Senyor va dir a Moisès i a Aaron, només menja aliments kósher.

Si fos carnívor, entendríem que davant la possibilitat de triar entre aquest plat i un entrecot amb pebre verd, cap dubte li enterbolís l'elecció.

Però no és una cosa ni l'altra. És el meu fill i, tot i que l'he criat omnívor, és un llepafils que ha decidit no menjar crustacis.

Aquest és un plat fi i delicat ideal per a dies assenyalats. Però no el busqueu avui a la taula de casa, perquè la passió de mare no m'ho permet. I és que avui és el seu sant!

Si cap mania us destorba de fer aquest plat, ara mateix us explico com es fa.

Rentem i pelem les gambetes, deixant-ne unes quantes amb la cua. Posem 2 cullerades d'oli en un cassó i hi fregim els caps i les pells de les gambetes. Al cap d'uns minuts hi afegim aigua i ho deixem bullir 1/2 hora. Colem el fumet i el reservem.

Posem l'oli en una cassola i quan estigui calent hi afegim la ceba, l'all, la pastanaga i el carbassó tallats a trossos petits. Els deixem coure 5 minuts. Hi aboquem el vi i el deixem reduir. Aleshores hi posem la farina i amb una cullera de fusta remenem enèrgicament perquè no faci grumolls. Dos minuts més tard hi aboquem el fumet calent i remenem fins que tinguem una salsa molt fina.

La deixem coure a foc lent durant 1/2 hora amb la cassola tapada. Salpebrem la crema i tot seguit la passem pel colador xinès.

Posem unes gotes d'oli a la planxa i hi saltegem les gambetes. Les incorporem totes a la crema excepte les que tenien cua. Decorem amb unes fulles de menta i les gambetes reservades.

Ingredients (per a 3 persones):

3 cullerades d'oli d'oliva verge extra

1 ceba

1 all

1 pastanaga

1 1/2 carbassó

60 ml vi blanc (Torres Gran Viña Sol)

40 g farina de cigrons

600 ml de fumet

30 gambetes

sal

pebre

Per fer el fumet:

2 cullerades d'oli d'oliva verge extra

els caps i les pells de les gambes

1 l aigua

No entenc com és que sovint els fills no fan cas de les nostres paraules, sobretot quan van carregades de saviesa. Jo, menjant aquesta crema m'he sentit com una reina, i després m'he llegit el llibre Les veus de la família, d'Ignasi Mora. Columna Edicions, 104. Barcelona 1992.

Amb aquesta recepta participo en el Concurso de Platos de Cuchara que organitzen Le Creuset i Recetas de Rechupete.