Pastís de maduixes i nata





Vosaltres sou dels que celebreu el sant o l'aniversari? O totes dues coses? Potser ... no res? Això de no celebrar res ha de ser ben trist perquè, per una banda, és com si no donessis importància al teu naixement, i per l'altra, demostres que tant te fa el sant que et van posar els pares. A casa ho celebrem tot, encara que donem més rellevància al sant.

El dia 23 de març és Sant Josep Oriol, i enguany he fet aquest extraordinari pastís de nata i maduixots en honor del meu fill Oriol. Aquests dos colors, el blanc i el vermell, són tan cridaners com el groc i negre del plomatge d'un ocell molt bonic anomenat oriol. Qui sap si és degut a això que al meu fill li agrada tant el color groc!

Si us ha cridat l'atenció aquest pastís i el voleu fer, seguiu-me perquè avui us explico una altra manera de fer el pa de pessic.

Encenem el forn a 180º. Untem un motlle rodó de 26 cm amb mantega, l'enfarinem una mica i després el posem cap per avall per eliminar l'excés de farina.

Omplim fins a la meitat una cassola amb aigua i la posem al foc. Quan comenci a bullir, la retirem i la deixem a sobre del marbre. Posem els ous dins d'un recipient, els batem una mica i afegim el sucre.





Introduïm aquest recipient a sobre de la cassola amb aigua calenta i batem els ous i el sucre fins a obtenir una pasta espessa, escumosa i de color pàl·lid. Si ho fem amb una batedora elèctrica trigarem uns 15 minuts. Aleshores separem de la cassola aquest recipient i continuem batent 5 minuts més.

Tamisem la farina dues vegades (això ho podem fer passant-la dues vegades per un colador fi) i l'anem incorporant en 4 o 5 vegades, amb un batedor de mà. Tot seguit, afegim una cullerada d'aigua tèbia.

Passem ràpidament aquesta massa al motlle i l'enfornem 25'. Passat aquest temps, baixem la temperatura a 170º i el tenim 20 minuts més. Veurem que ja està quan s'ha desenganxat dels costats del motlle. El deixem refredar.

Rentem els maduixots i els eixuguem amb paper de cuina. Reservem els més bonics per decorar el pastís i la resta els tallem a trossos. Muntem la nata i li afegim el sucre mòlt.





Tallem el pa de pessic horitzontalment en tres parts iguals. Posem unes cullerades de nata a sobre del primer pis i la meitat dels maduixots a trossos. Els cobrim amb una mica de nata. Posem un altre pis de pa de pessic i repetim el procés: unes cullerades de nata, la resta de maduixots i una mica de nata. Acabem posant el tercer pis de pa de pessic.

Cobrim la part de dalt i els costats del pastís amb nata, i posem per tot al voltant les ametlles (que prèviament haurem posat al forn per torrar-les una mica), enganxant-les a la nata amb una espàtula.

Posem la nata, que ens queda, en una màniga pastissera amb el broquet en forma d'estrella i fem una orla tot al voltant del pastís. Decorem amb els maduixots que tenim reservats.


Ingredients:

Per al pa de pessic:
6 ous grossos
150 g sucre mòlt
150 g farina
15 ml aigua tèbia

Per al farciment:
3/4 kg de maduixots
800 ml de nata
50 g de sucre mòlt
75 g d'ametlles laminades





Després de guarnir el pastís, l'hem de posar a la nevera perquè, en el moment de menjar-nos-el, estigui ben fresquet. És deliciós!




24 comentaris:

  1. ¡Quien lo pillara¡¡Te ha quedado bien bonito Margarida,una maravilla de bizcocho,y la forma de prepararlo batiendo al baño maria no la conocia..... me aguanto las ganas de darle un buen bocado y me conformo con la foto.
    Besos.

    ResponSuprimeix
  2. Margarida. Este bizcocho tiene una pinta fabulosa. Al verlo en la foto ya se me ha hecho la boca agua. Una forma original de prepararlo, no es de extrañar como te ha quedado. Una maravilla.
    Saludos

    ResponSuprimeix
  3. Margarida, t'ha quedat d'aparador de pastisseria!! Felicitats!!
    Aquesta forma de batre els ous amb el sucre al bany Maria la vaig conèixer a partir d'una recepta de la Carme Ruscalleda, saps perquè es fa així?
    Petons!

    ResponSuprimeix
  4. Fantàstic pastís, Margarida!. El teu Oriol devia estar supercontent de celebrar el seu sant amb aquest pastís. Ha de ser tan bo...

    ResponSuprimeix
  5. Felicitats per la part que et toca, jo sóc com tú, m'agrada celebrar-ho tot, sant i cumpleanys i per que no hi han més coses...
    El pastis una delicia, la decoració molt bonica sobretot per el seu contrast de colors, t'imagines un pastis negre i groc com el plomatge dels ocellets???
    Petonets...

    ResponSuprimeix
  6. hola Margarida

    Nosaltres ho celebrem tot sants, aniversaris i com que sóm una familia grossa ens pasem el dia de celebracions, clar que si !! Qualsevol excusa és bona per reunir a taula a la familia i gent que estimem per celebrar coses ... per cert el pastís té mooooolt bona pinta i ara que començem amb maduixes bones ... m'apunto !!!

    Petonets
    mar

    ResponSuprimeix
  7. Uffff que bo! i quina presencia! Esta per celebrar cada dia un aniversari jeje... a casa també ho celebrem tot, i si em passa alguna cosa per alt em fa molta ràbia.. encara que m'agrada mes celebrar l'aniversari, el nom no deixa de ser un nom, però fer anys de vida per a mi es mes important. L'Oriol es devia llepar els dits amb aquest pastis... va tenir temps de arribar a taula? jajaja no sé, no sé.Et felicito, ni a les pastisseries faria tant de goig!

    ResponSuprimeix
  8. Quina bona pinta, ja pot estar content lo teu fill!

    ResponSuprimeix
  9. Mama el pastís era boníssim!!! ets la millor pastissera del món (: Però llavors resulta que fas pastissos i els has d'amagar perquè no me'ls acabi jo sola...jeje
    Per cert, l'examen d'avui m'ha anat taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan bé:D! ja només me'n queda un!
    T'estimo molt

    Natàlia

    ResponSuprimeix
  10. Mesilda: ¡Quién lo pillara!, dic jo també, perquè va desaparèixer de seguida. Flooooonjo, suau, amb el punt just de dolçor,refrescant per les maduixes...Realment boníssim!

    Juan: La forma de prepararlo es quizás un poco más laboriosa, pero de verdad que sale un bizcocho buenísimo.

    Mercé: No, no ho sé, però com hauràs vist no porta llevat. M'imagino que, batent d'aquesta manera, queda tan esponjós com si n'haguéssim posat. Si t'hi fixes, a l'slide es veu "l'abans" i "el després" de batre durant 15': va pujar la massa més de 4 dits!

    Annafs: Content és poc: contentíssim. Ara, primer li vaig demanar la opinió perquè no volia arriscar-me i que, pobre, no li fés il·lusió. I com la nata i les maduixes li encanten... es va posar les botes.

    Teresa: Ja ho vaig pensar, ja. A més, el seu color preferit és el groc. I l'única cosa que se m'havia acudit era de xocolata negra i préssec, però aquesta combinació no era del gust de tothom. Per això vaig fer blanc i vermell.

    Mar: Nosaltres també. Mira, aquest diumenge tenim una altra celebració. I amb bona companyia i un bon pastís, sembla que la celebració sigui més grossa encara!

    Rosa: jo tinc entès que als catalans ens va més celebrar el sant, però a casa ho fem tot. De totes maneres, el sant és molt important. Jo em vaig pensar molt el nom que posava als meus fills. I els meus pares... déu n'hi do, perquè no es posaven d'acord, i al final quan ja el tenien decidit, van i me'l canvien. Els va agradar més Margarida. Al calendari en surten com a mínim 4 santes amb aquest nom. Però el meu no és un qualsevol: és Santa Margarida reina d'Escòcia (nascuda a Hongria), aquest és el que van triar els meus pares per a mi.I no vegis la il·lusió que em va fer, ja fa molts anys, caminar per sobre d'un dels ponts de Budapest que travessen el Danubi: el de la reina Margarida. Però això ja és una altra història!

    Bajoqueta: Ell i tots els que el vam tastar! I et confessaré una cosa: com el seu sant era dilluns i dinava a l'escola,el vam celebrar diumenge junt amb el meu aniversari. I ens ho vam menjar tot: profiteroles i pastís, tot el mateix dia!!!

    Natàlia: M'alegro que l'examen t'hagi anat tant bé. Això és la recompensa per haver estudiat de valent!
    És clar que quan en queda una mica l'he d'amagar: us el menjaríeu tot i a l'endemà per esmorzar no tindríeu res per acompanyar la llet.
    Jo també t'estimo, guapíssima!

    Gràcies a tots, i una forta abraçada.

    ResponSuprimeix
  11. Faltava jo per dir-te que t'ha quedat un pastís espectacular. I mira, a més de celebrar sants i aniversaris, no et sembla que qualsevol excusa és bona per preparar un pastís així?. Per exemple, ara que hi ha maduixes...

    Fins aviat

    ResponSuprimeix
  12. Margarida gracies per passar per casa meva,,,tens unes coses molt bones i les fotografies son maquisimas,,,el corte de aquest pastis es impressionant,,una abraçada.

    ResponSuprimeix
  13. Estimada, nosaltres només celebrem aniversaris, com que som uns descreguts això del sant no ho toquem massa!!! En fi, aquest pastís Margarida, és de matrícula d'honor. un petó ben fort!

    ResponSuprimeix
  14. Glòria: Sí, si se'ns acaben els sants i aniversaris, qualsevol època és bona per fer un pastís amb els productes del temps. Així, quan no són maduixes, són cireres, i sinó pomes...i sinó taronges...
    I de festa en festa, el cap no para d'imaginar nous pastissos!

    Elena: gràcies per la visita. Espero anar posant bones receptes que us puguin anar bé algun dia. El teu bloc ja l'he posat a la meva llista de blocs, perquè l'he trobat molt interessant.

    La cuina vermella: Es pot ser un descregut i estar orgullós del teu nom. I això també és motiu de celebració, què carai!
    El pastís era boníssim i hauria fet bona parella amb el vostre costellam. Era un plat low cost, però de dia de festa, i ell sí que es mereix la matrícula.
    Una abraçada, parella!

    ResponSuprimeix
  15. Nosaltres ho celebrem TOT, però més l'aniversari!!!
    Quin pastís tan espectacular que has fet...ets una artista!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponSuprimeix
  16. A casa també ho celebrem tot, de fet els meus fills sempre troben un motiu per "fer festa" com diuen ells, però especialment els sants...i Margarida aquesta tarta és impresionant de debó, t´ha quedat perfecte!!!!

    ResponSuprimeix
  17. El cullerot Festuc: Aquí es demostra, entre altres coses, com sou de llaminers! I es que si ho celebreu TOT, així amb majúscules...!!!
    Je,je..
    El pastís, molt apropiat per a aquesta època, fins i tot si no tenim res a celebrar, perquè és una manera maca de menjar-se les maduixes amb nata.

    Maria Jose: A casa s'estranyarien si hi hagués alguna celebració i no fes cap pastís.Pensarien que estic malalta!!!
    Aquest pastís de maduixes, encara que porti tanta nata, és superlleuger perquè amb les maduixes fresquetes gairebé no notes el greix. Va agradar molt a tothom.

    Gràcies pels comentaris.
    Un petonet a totes dues!

    ResponSuprimeix
  18. Òndia! Quina passada de pastís! Li faria una bona queixalada a la pantalla!!!

    ResponSuprimeix
  19. Hola Margarida¡¡
    He visitat més d'un cop el teu bloc.
    També és el segon any que faig aquest preciós pastís de maduixes i nata, és un pastís molt xulu per aquestes dates. Les maduixes queden tant maques combinades amb la nata i està tant ben decorat:))felicitats¡¡
    Aquest any en 2 dies porto el 2n. Dos ninetes tenen aniversari, així que aquest és el meu regal.
    També vull felicitar-te per la nova entrada m'ha agradat molt veure com ho fas en el video. M'ha agradat molt, molt ben explicat i pots lluir tot el que volguis ho fas perfecte.
    Moltes gràcies per ajudar-me amb aquesta bon explicació.
    Dubtes.
    El pa de pessic el deixes refredar dins del forn??
    Segons la recepta no cal posar Royal??
    Felicitats de nou, moltes gràcies.
    Et faré saber quan et pugui enviar la foto. gràcies i salutacions

    ResponSuprimeix
  20. Hola Margarida¡¡
    He visitat més d'un cop el teu bloc.
    També és el segon any que faig aquest preciós pastís de maduixes i nata, és un pastís molt xulu per aquestes dates. Les maduixes queden tant maques combinades amb la nata i està tant ben decorat:))felicitats¡¡
    Aquest any en 2 dies porto el 2n. Dos ninetes tenen aniversari, així que aquest és el meu regal.
    També vull felicitar-te per la nova entrada m'ha agradat molt veure com ho fas en el video. M'ha agradat molt, molt ben explicat i pots lluir tot el que volguis ho fas perfecte.
    Moltes gràcies per ajudar-me amb aquesta bon explicació.
    Dubtes.
    El pa de pessic el deixes refredar dins del forn??
    Segons la recepta no cal posar Royal??
    Felicitats de nou, moltes gràcies.
    Et faré saber quan et pugui enviar la foto. gràcies i salutacions
    M'havia oblidat de posar el meu nom,

    ResponSuprimeix
  21. Hola, Fina
    Perdona però fins aquest moment no havia vist el teu comentari, i em sap molt de greu!
    No sé si et tornaràs a passar per aquí, però de totes maneres et responc a les preguntes que em fas.

    1ª qüestió: un cop està cuit, el trec del forn i el deixo refredar dins del motlle. No el desemmotllo fins que no s'hagi refredat del tot.

    2ª qüestió: no, no porta Royal, i és que no cal. Fent-lo d'aquesta manera, batent durant tanta estona amb la batedora, fem que sigui prou esponjós i que no calgui el Royal.

    Em fa molt contenta que t'agradin les meves receptes i que et surtin tan bé. Això és una prova més del que sempre dic: si jo, amb tants pocs estris, puc fer tot això, vol dir que qualsevol persona pot fer el mateix i més!

    Felicitats a les dues nines! Espero que quedessin contentes amb el pastís. I és que els pastissos amb fruita són boníssims! I ara, que és temporada de maduixes, hem d'aprofitar-ho!!!!

    Si mai tens cap dubte, fes-m'ho saber, i si veus que en dos dies no t'he respost (a vegades no veig els comentaris de receptes antigues), envia'm un correu, i amb molt de gust te'l resoldré!

    Una abraçada, i gràcies per passar-te per la meva cuina!

    ResponSuprimeix
  22. Hola Margarida
    Aquest cap de setmana he fet el pastís i ha estat boníssim.
    Moltes gràcies per compartir el teu talent amb nosaltres.

    ResponSuprimeix
  23. Hola Margarida¡
    Moltes gràcies per respondre i moltes gràcies pels teus comentaris.
    Saps molt i molt. Gràcies pel teu mestratge, tot molt ben explicat.
    Saps una cosa?? també he fet el teu Sachertorte. M'ha quedat molt bé i molt bo.Vaig posar un comentari ens va agradar molt.
    Soc una fan teva, ho expliques molt rebé.
    Moltes gràcies i fins aviat,

    ResponSuprimeix
  24. Molt bon dia!
    Margarida, no sé si pots mirar posts anteriors.
    3er anys consecutiu que faig aquest pastís.
    Una nineta què el dia 1/03 fa 7 anys vol sempre aquest pastís el dia del seu aniversari.
    Maduixes, nata.. ametlles... deliciós!!
    També et felicito per la recomanació de la radio, tu mereixes noieta. Bon cap de setmana. Et vaig seguint.
    Quan pugui faré una entrada en el meu blog (recent) i faré referència i t'enllaço!
    Gràcies per aquesta recepta que fa feliç a una nena i a tots!
    fina

    ResponSuprimeix