Pastís Saint Honoré

El mosso acabava d'entrar a la cuina i tot panteixant va donar la notícia. Ella, que estava vigilant el pa que acabava de posar al forn, no donava crèdit a aquelles paraules i, sense amollar la pala recremada per l'ús, va replicar:

-El meu senyor, bisbe d'Amiens? No pot ser!

El seu senyor era de família noble i ella, que l'havia embolcallat amb un llençol tot just acabat de néixer i li havia donat les primeres sopes, hauria jurat i perjurat sota un jou roent que el seu senyor no hauria acceptat mai tan gran dignitat. El coneixia prou bé per saber que no es considerava digne de tal honor.

El que ignorava la pobra dona era que, instants després d'haver refusat aquell càrrec, un raig de llum d'origen diví havia caigut sobre el seu cap i un oli misteriós li havia ungit el front, i que ell, davant aquests senyals, no havia tingut altre remei que acceptar la voluntat de Déu.

La dona, per legitimar les seves paraules, va dir que només s'ho creuria si aquella pala que tenia a les mans es convertia en un arbre. Encara no havia acabat de parlar quan la fusta va començar a treure arrels i va ser coberta per una fina escorça davant la mirada estupefacta de la dona.

Fa segles que els forners i flequers tenen com a patró a sant Honorat i un pastisser parissenc li va retre homenatge dedicant-li el Gâteau Saint Honoré.

Fa uns dies va ser el meu aniversari i jo no vaig trobar una manera més dolça de celebrar-lo que regalant-me aquest pastís.

Sembla laboriós, i no us negaré que ho és. Però no m'agradaria que la seva espectacularitat us desanimés a fer-lo pensant que no en sou capaços. Us asseguro que la seva elaboració està a l'abast de qualsevol persona.

Primer de tot preparem la crema pastissera com ja hem fet tantes vegades. Un cop feta, la tapem amb film mirant que toqui tota la superfície i la deixem refredar.

Agafem la làmina de pasta de full, la posem a sobre de paper de forn i hi retallem una circumferència de 28 cm de diàmetre. Punxem tota la seva superfície amb una forquilla per evitar que pugi durant la cocció.

Encenem el forn i el posem a 200º. Preparem la pasta choux com us vaig explicar quan vam fer les profiteroles. Posem la pasta dins d'una màniga pastissera i fem un cercle d'uns 3 cm d'ample a sobre de la pasta de full, tot resseguint la vora de la circumferència.

Amb la pasta que ens ha sobrat fem boles de la mida d'una nou i les posem separades a sobre d'una altra safata coberta amb paper de forn. Ho enfornem tot durant 15 minuts i, sense obrir el forn, abaixem la temperatura a 190º i ho deixem 10 o 15 minuts més, fins que veiem que les boles ja s'han inflat i estan daurades.

Posem la crema dins d'una màniga pastissera amb un broquet llarg i estret, i farcim les boles. Per fer aquest pastís en necessitarem 12, la resta les guardem a la nevera.

Muntem la nata i la mantenim en fred. Posem el sucre dins d'un cassó al foc i fem un caramel. Amb una cullera, n'agafem una mica i l'anem deixant caure a sobre de paper de forn, fent uns dibuixos, que serviran per la decoració.

Omplim el buit central del pastís amb la crema pastissera. Posem una mica de caramel a la base de les boles farcides i les anem enganxant a sobre del cercle de pasta choux.

En posem una altra al centre del pastís i amb la nata, que haurem posat dins d'una màniga pastissera, cobrim tota la crema. Tot seguit, fem unes rosetes entre les boles.

Acabem la decoració posant els guarniments de sucre a sobre de la nata i empolvorant les boles amb sucre mòlt.

Ingredients:

1 làmina pasta de full de 230 g

Per a la pasta choux:

125 ml aigua

125 ml llet

100 g mantega

1 pessic de sal

150 g farina

4 ous

Per a la crema pastissera:

1/2 l de llet

4 rovells

125 g sucre amb aroma de vainilla(*)

45 g Maizena

400 ml nata 35% m.g.

100 g sucre per al caramel

1 cullerada sucre mòlt

(*) Després d'extreure'n les llavors, no hem de llençar mai les beines de vainilla. Si les posem dins d'un pot de vidre ple de sucre, sempre tindrem a punt sucre amb aroma de vainilla.

I per celebrar que fa poc he realitzat un dels somnis de la meva vida, avui us recomano Jules Verne, Cinc setmanes en globus. Edicions de la Magrana (Col·lecció L'Esparver). Barcelona, 1991.

Navegar entre els núvols és una aventura fantàstica!