Barques de carbassó farcides de verdura

Els convidats reien, la música sonava per tot el vaixell i tothom volia brindar per la felicitat de la parella. El capità Simon Reed s’acabava de casar i, malgrat l'antiga superstició dels mariners que viatjar amb la dona portava mala sort, ell s’havia embarcat el febrer de 1748 a bord del Lady Lovibond amb l’Annette rumb a Porto.

El primer oficial, però, també estava secretament enamorat de la jove esposa del capità i a cada celebració de la parella, el cor de John Rivers, rosegat per la gelosia, ordia la pitjor de les venjances. Així va ser com, amagat sota les ombres de la nit, matà el timoner donant-li un cop al cap amb una barra de ferro i va canviar el rumb del vaixell dirigint-lo cap a les Goodwin Sands, traïdor banc de sorra causant d’innombrables naufragis.

La sacsejada sobtada de la nau va aturar de cop la música, mentre els crits de por i desesperació omplien cada racó del vaixell. Al temps que la nau s’enfonsava, pertot ressonava l’alegria estrepitosa de John Rivers celebrant l'èxit de la seva revenja.

Des d’aleshores, cada cinquanta anys, quan arriba el 13 de febrer, el Lady Lovibond reneix del fons de les aigües i es passeja com un fantasma al costat de les barques que naveguen pel Canal de la Mànega.

Divendres passat La Tavella em va fer arribar una cistella de fruita i verdura 100% ecològica, de proximitat, i amb compromís social. I és que La Tavella és una iniciativa empresarial l'objectiu de la qual és integrar socialment i laboralment persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental sever a través de la recuperació de l’agricultura tradicional.

A la cistella hi havia un manat de bledes, un enciam, 2 cogombres, 2 albergínies, cebes seques, tomaquets d'amanida, 2 panotxes de blat de moro, pomes Royal Gala, peres Conference i figues. Hi havia també mitja dotzena d'ous ecològics de gallines criades en corrals a l'aire lliure i un pot de tomàquet triturat d'agricultura ecològica.

Vaig posar tots aquests productes dins d'una cistella de cànem i la veritat és que feien molt de goig! I de seguida vaig pensar que podia preparar unes Barques de carbassó farcides de verdura. Us animeu a fer-les?

Comencem tallant els carbassons pel mig i coent-los al vapor uns 12 minuts. Amb una cullera els buidem i els posem cap per avall en un plat perquè deixin anar tota l'aigua.

Tallem al ceba a daus i la coem a foc suau fins que estigui transparent amb 2 cullerades d'oli i l'all, tallat també ben petit. Aleshores hi afegim el pebrot i l'albergínia, també a daus, i els saltegem. Hi posem la polpa dels carbassons tallada a trossets, una cullerada de tamari i fulles de farigola fresca.

Salpebrem els carbassons, els farcim amb la barreja de verdures i hi escampem per sobre les ametlles laminades. Els posem a gratinar al forn, que ja tindrem calent a 180º, fins que l'ametlla comenci a agafar color.

Ingredients (per a 2 persones):

2 carbassons
2 cullerades oli d'oliva verge extra
1 ceba
1 all
120 g pebrot vermell
100 g albergínia
1 cullerada tamari
2 branquetes farigola fresca
1 cullerada ametlla laminada
sal
pebre acabat de moldre

A part de bones, no em negareu que aquestes Barques de carbassó farcides de verdura tenen una presència ben bonica. Estic convençuda que haurien complagut el paladar del capità Simon Reed i de tots els que viatjaven a bord del Lady Lovibond.

Avui no us recomano cap lectura, sinó l'audició d'una de les cançons més boniques que existeixen: Veles e vents, basada en un poema d'Ausiàs March i amb la veu de Raimon.

Coulant de xocolata amb crema anglesa

Diries que són uns dropos, aquests, sempre amunt i avall sense perdre el somriure murri de qui es creu un afortunat. Amb la seva joguina entre les cames, no es perden cap festa. I, encara que alguns pensin que només són ferralla, redéu, quines joguines aquestes! L'enveja de tota la comarca!

No coneixen la por, i cap tempesta ni el sol més abrusador els allunya de les aventures més agosarades. Com les criatures, no veuen el perill enlloc i tot el que és impossible als nostres ulls esdevé a les seves mans una dolça peripècia.

Són tan presumits que immortalitzen cada proesa amb mil fotografies, amagant la panxa, si cal, i mostrant el seu millor rostre, sense importar-los un rave les esgarrinxades del dia ni els litres de suor que regalimen pel seu cos.

Són els nous aventurers, els amos dels nostres cims i els reis de la bici. Sempre fent un pas endavant sense abandonar el company que s'esforça al darrere. Incansables, forts, simpàtics... i bones persones!

Ahir vaig sorprendre aquests herois de la bici amb un avituallament a Les Fonts de Rellinars. Els hauríeu d'haver vist endrapant com gegants afamats! I agraïts com són, van correspondre a les meves senzilles menges amb comentaris ben afalagadors.

Talls de síndria i meló van esdevenir les millors postres per fer passar la set, però m'hauria agradat haver-los sorprès amb alguna de les meves preparacions. Estic segura que aquest Coulant de xocolata amb crema anglesa hauria estat el millor dels regals. Us els dedico, nois!

I si vosaltres també el voleu fer, ja podeu començar a prendre nota.

Comencem preparant la crema anglesa, batent els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi aboquem de mica en mica la llet calenta, mentre anem remenant amb el batedor. Hi afegim la beina de vainilla oberta de dalt a baix i posem el cassó a foc molt suau. Anem remenant mentre vigilem que la temperatura no passi dels 80º. En cap cas ha de bullir, i quan la crema comenci a espessir, ja podem treure-la del foc.

La colem i la posem en un bol, que envoltarem de glaçons perquè la crema refredi ràpidament, mentre l'anem remenant.

Per fer els coulants, encenem el forn i el posem a 230º. Preparem primer els motlles d'aquesta manera: cobrim una plata amb paper de forn i hi posem a sobre un cèrcol de cuina, que folrarem també amb una tira d'aquest paper, un dit més alt que el cèrcol.

I, perquè la preparació no surti per la base, l'envoltarem amb més paper i el lligarem amb un cordill.

Desfem al bany Maria la xocolata i, fora del foc, hi afegim la mantega. Batem els ous amb el sucre, hi afegim primer la xocolata i després la farina i el llevat.

Aboquem dins dels motlles la meitat de la preparació. Tallem la xocolata en 3 trossos i els posem dins dels motlles. Els cobrim amb la resta de la massa, i els enfornem 10 minuts.

Traiem el paper i el cèrcol del coulant i el posem al plat. Tot seguit hi aboquem la crema i empolsinem el coulant amb el sucre mòlt. Decorem el plat amb unes fulles de menta i una flor de cogombre.

Ingredients (per a 3 coulants de 10 cm de circumferència):

Per a la crema anglesa:
1/4 l llet
2 rovells
40 g sucre
1/4 beina de vainilla

Per als coulants:
100 g xocolata
50 g mantega
3 ous
60 g sucre
30 g farina
1 cullerada llevat
100 g xocolata

Per decorar:
1 culleradeta de sucre mòlt
fulles de menta
3 flors de cogombre

Crec que per acompanyar aquest Coulant de xocolata amb crema anglesa cap llibre és més adient que Els fets del rei Artús i els seus nobles cavallers, de John Steinbeck. Columna Edicions, nº 298 (Novel·la Històrica, 9). Barcelona, 1998.

Dels nobles cavallers, ja us n'he parlat a l'encapçalament d'aquest post. I si us pregunteu qui és el rei que els guia pels cims de la nostra terra, donant-los amb el seu exemple el coratge necessari quan les forces comencen a minvar, aquí el teniu: el seu nom al camp de batalla és Diesel.

Amb aquest Coulant de xocolata amb crema anglesa participo en la proposta que fan Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a La recepta del 15 i que aquest mes està dedicada a la xocolata.

Pastís de poma

L'he mort! Sí, l'he mort! La meva estimada, la mare dels meus fills, la meva vida! He esquarterat el seu cos i l'he llançat al riu perquè no mereixia una mort millor! L'he mort per adúltera i per mala dona. Quina altra cosa podia fer, sinó?

Jo, que estimant-la amb bogeria i veient amb dolor que una malaltia l'anava afeblint cada dia més, vaig remoure cel i terra per saber on podia trobar aquelles pomes que tant li agradaven i poder-les-hi oferir. Quinze dies he estat fora de casa i no he tornat fins haver-ne aconseguit tres peces... Les pomes més gustoses que s'hagin pogut veure mai!

El cor m'ha fet un salt quan he vist aquest matí a prop de casa un jove ben plantat que corria amb una poma a les mans, una poma tan idèntica a les meves que semblava talment arrencada del mateix arbre, i no he pogut estar-me de preguntar-li d'on l'havia tret.

El molt canalla va i em diu amb una rialla de murri que l'havia agafada de casa de la seva amant, a qui l'infeliç del seu marit li acabava de regalar! He corregut esperitat cap a casa i, havent comprovat que, efectivament, només en quedaven dues, he preguntat a la dona on era la tercera poma.

Ella no ha sabut què respondre, i jo he notat de seguida la seva torbació. La sang m'ha pujat al cap i he fet una bogeria... Hauria d'haver corregut darrera del bergant, però en lloc d'això he anat a la cuina i he agafat un ganivet... Oh, Déu del cel! Com explicaré ara als meus fills on és la seva mare? Què els diré quan em preguntin per ella? Però... com és que plora el gran? Haurà vist el que he fet?

- Fill, què tens? Per què plores?

- És que m'ha passat una cosa horrible, papa! He agafat una de les pomes de la mama i l'he tret al carrer per veure-la millor, però ha vingut un noi alt, molt alt, m'ha ventat un clatellot i me l'ha pres! Li he pregat que me la tornés, que era un regal que tu havies fet a la mama perquè estava malalta, però se n'ha anat corrents sense fer-me cas... Què li diré a la mama quan pregunti on és la poma que falta?

Les pomes d'aquest pastís no amaguen al seu voltant una història tan trista com la que acabo d'escriure, però us puc dir que han vingut directes de l'hort del meu pare a la taula de casa. I estic segura que són tan gustoses com les que van provocar aquella desgràcia.

Si us ha cridat l'atenció aquest Pastís de poma, i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu les meves indicacions.

Comencem preparant el farciment. Posem les pomes, pelades i sense el cor, dins d'una olla amb l'aigua, el sucre i la canyella, i les coem 15 minuts o fins que veiem que la poma és tova. La posem en un plat i esperem que refredi una mica.

Encenem el forn i el posem a 180º. Folrem un motlle rodó desemmotllable amb la làmina de pasta de full, fent amb els dits una vora amb ondes. En punxem la base amb una forquilla perquè no s'infli, i hi aboquem la poma cuita.

Traiem el cor a les altres pomes i les tallem -sense pelar-les- a làmines de 1/2 cm. Les distribuïm en forma circular per tota la superfície, escampem el sucre per sobre i enfornem el pastís durant 1/2 hora o fins que hagi agafat un color daurat. El deixem refredar.

Triturem les dues meitats de préssec amb el seu almívar. Coem aquest puré a foc suau fins que comenci a espessir. Tot seguit l'aboquem de manera uniforme a sobre del pastís ajudant-nos, si cal, d'un pinzell.

Ingredients (per a un motlle de 25 cm de diàmetre):

1 làmina de pasta de full
1250 g pomes ecològiques
2 cullerades d'aigua
50 g sucre
1 canonet de canyella

700 g pomes ecològiques
2 cullerades de sucre

2 meitats de préssec en almívar
100 ml almívar

La història que encapçala aquest Pastís de poma està basada en el conte de Les tres pomes, de Les mil i una nits. Volum I, nit 18. Traducció íntegra i directa de l'àrab per Dolors Cinca i Margarida Castells. Edicions Proa (Col·lecció A Tot Vent, 341). Barcelona, 1995. No és una bona ocasió per rellegir alguns dels contes que han omplert els primers anys de la nostra vida d'aventures fantàstiques?