Pastís de poma

L'he mort! Sí, l'he mort! La meva estimada, la mare dels meus fills, la meva vida! He esquarterat el seu cos i l'he llançat al riu perquè no mereixia una mort millor! L'he mort per adúltera i per mala dona. Quina altra cosa podia fer, sinó?

Jo, que estimant-la amb bogeria i veient amb dolor que una malaltia l'anava afeblint cada dia més, vaig remoure cel i terra per saber on podia trobar aquelles pomes que tant li agradaven i poder-les-hi oferir. Quinze dies he estat fora de casa i no he tornat fins haver-ne aconseguit tres peces... Les pomes més gustoses que s'hagin pogut veure mai!

El cor m'ha fet un salt quan he vist aquest matí a prop de casa un jove ben plantat que corria amb una poma a les mans, una poma tan idèntica a les meves que semblava talment arrencada del mateix arbre, i no he pogut estar-me de preguntar-li d'on l'havia tret.

El molt canalla va i em diu amb una rialla de murri que l'havia agafada de casa de la seva amant, a qui l'infeliç del seu marit li acabava de regalar! He corregut esperitat cap a casa i, havent comprovat que, efectivament, només en quedaven dues, he preguntat a la dona on era la tercera poma.

Ella no ha sabut què respondre, i jo he notat de seguida la seva torbació. La sang m'ha pujat al cap i he fet una bogeria... Hauria d'haver corregut darrera del bergant, però en lloc d'això he anat a la cuina i he agafat un ganivet... Oh, Déu del cel! Com explicaré ara als meus fills on és la seva mare? Què els diré quan em preguntin per ella? Però... com és que plora el gran? Haurà vist el que he fet?

- Fill, què tens? Per què plores?

- És que m'ha passat una cosa horrible, papa! He agafat una de les pomes de la mama i l'he tret al carrer per veure-la millor, però ha vingut un noi alt, molt alt, m'ha ventat un clatellot i me l'ha pres! Li he pregat que me la tornés, que era un regal que tu havies fet a la mama perquè estava malalta, però se n'ha anat corrents sense fer-me cas... Què li diré a la mama quan pregunti on és la poma que falta?

Les pomes d'aquest pastís no amaguen al seu voltant una història tan trista com la que acabo d'escriure, però us puc dir que han vingut directes de l'hort del meu pare a la taula de casa. I estic segura que són tan gustoses com les que van provocar aquella desgràcia.

Si us ha cridat l'atenció aquest Pastís de poma, i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu les meves indicacions.

Comencem preparant el farciment. Posem les pomes, pelades i sense el cor, dins d'una olla amb l'aigua, el sucre i la canyella, i les coem 15 minuts o fins que veiem que la poma és tova. La posem en un plat i esperem que refredi una mica.

Encenem el forn i el posem a 180º. Folrem un motlle rodó desemmotllable amb la làmina de pasta de full, fent amb els dits una vora amb ondes. En punxem la base amb una forquilla perquè no s'infli, i hi aboquem la poma cuita.

Traiem el cor a les altres pomes i les tallem -sense pelar-les- a làmines de 1/2 cm. Les distribuïm en forma circular per tota la superfície, escampem el sucre per sobre i enfornem el pastís durant 1/2 hora o fins que hagi agafat un color daurat. El deixem refredar.

Triturem les dues meitats de préssec amb el seu almívar. Coem aquest puré a foc suau fins que comenci a espessir. Tot seguit l'aboquem de manera uniforme a sobre del pastís ajudant-nos, si cal, d'un pinzell.

Ingredients (per a un motlle de 25 cm de diàmetre):

1 làmina de pasta de full
1250 g pomes ecològiques
2 cullerades d'aigua
50 g sucre
1 canonet de canyella

700 g pomes ecològiques
2 cullerades de sucre

2 meitats de préssec en almívar
100 ml almívar

La història que encapçala aquest Pastís de poma està basada en el conte de Les tres pomes, de Les mil i una nits. Volum I, nit 18. Traducció íntegra i directa de l'àrab per Dolors Cinca i Margarida Castells. Edicions Proa (Col·lecció A Tot Vent, 341). Barcelona, 1995. No és una bona ocasió per rellegir alguns dels contes que han omplert els primers anys de la nostra vida d'aventures fantàstiques?