Cassoletes de bròquil

- Fins quan, pare, hauré de tenir paciència amb la meva germana? Fins quan? -havia implorat mil vegades amb desesperació la Katy.

Quan només tenia cinc anys va haver de viure la mort de la seva mare, víctima d'un càncer. Però, malgrat la desgràcia, no va tenir una infància mancada d'amor perquè la dona -amb qui es va casar el seu pare poc temps després- la va estimar i la va cuidar com si fos la seva pròpia filla.

Va arribar el dia que, coincidint amb el seu desè aniversari, la Katy es va convertir en la germana gran d'una nena a qui posaren el nom d'Esperança, i els privilegis es van acabar. Des del primer moment la mare només va tenir ulls per aquesta filla, i tot el que li privaven a la Katy, li era donat amb escreix a la petita.

Quan tenia vint-i-cinc anys, en una fatídica nit de pluja i fred, el cotxe en què viatjaven els seus pares va caure per un barranc, i va quedar òrfena. Les paraules que, de manera premonitòria, li havia dit una vegada el pare, li ressonaven el dia de l'enterrament:

-Si mai em passa res, tingues cura de la teva germana. Ella és esbojarrada i irresponsable, i no se'n sortiria sense el teu ajut.

Eren com la nit i el dia. Mentre ella compaginava estudis i feina, estalviant al màxim els diners que guanyava, l'Esperança vivia el present i només tenia ganes de viatjar, divertir-se i comprar roba de marca.

Va arribar, però, el dia en què la situació es va fer insostenible. La Katy havia intentat debades posar normes en aquella casa, però la seva germana les havia trencat sense miraments.

- Els diners dels pares també són meus i me'ls gasto en el que jo vull!

- Fa mesos que es van acabar els diners dels pares! Només tenim el que jo guanyo i és ben poca cosa. Així que d'ara endavant haurem de controlar al màxim les nostres despeses.

Dies després, en anar a comprar-se una brusa nova per a una entrevista de feina en què havia de causar bona impressió, quina no va ser la seva sorpresa en veure que la venda li havia estat denegada! No pot ser! -es deia a si mateixa. Si vaig cobrar la setmana passada!

Es va encendre quan va saber que la seva germana havia gastat tots els diners del banc en un vol a Venezia per passar el pont de Tots Sants amb uns amics i, donant un cop de puny a la taula, li va dir:

-S'ha acabat el bròquil! Queda't el pis dels pares, si vols. Jo me'n vaig, que ja estic farta de sangoneres malcriades!

Aquestes Cassoletes de bròquil és la segona recepta que vaig fer en el Taller de cuina El calci, del plat a l'os, que vaig impartir al Fòrum Dona i Menopausa organitzat per ella y el abanico.

Si voleu veure'm preparant la recepta pas a pas, podeu fer-ho mirant aquest vídeo:

Però si us estimeu més seguir llegint, aquí teniu la recepta:

Encenem el forn i el posem a 160º. Rentem el bròquil i en separem les flors. Posem un dit d'aigua en una cassola i, quan bulli, hi posem l' estri per coure al vapor i hi col·loquem a dins el bròquil. Salem lleugerament, tapem i el deixem coure durant 5 o 6 minuts. Ha de quedar al dente.

Posem les flors de bròquil dins de les cassoletes. Batem l'ou, afegim la crema de civada, salpebrem i aboquem aquesta barreja dins de les cassoletes. Si voleu, podeu escampar unes quantes ametlles laminades per sobre.

Les enfornem durant 25 minuts, vigilant que el bròquil no es cremi, i ja les podem portar a taula!

Ingredients (per a 2 persones):

150 g bròquil

250 ml crema de civada 13% m/g

1 ou d'agricultura ecològica

sal marina

pebre acabat de moldre

I si us han agradat aquestes Cassoletes de bròquil, segur que també us agrada el llibre de Michael Hoeye Una qüestió de temps. Editorial Montena (Col·lecció Sèrie Infinita). Barcelona, 2002.

Arròs integral amb rossellones

S'acabaven de casar i cavalcaven plàcidament tot vorejant la platja fins a casa de la núvia, on els esperava un esplèndid banquet. Els convidats els seguien a peu, esquitxats per les espurnes d'aigua que produïa l'intens onatge.

El jove no s'adonà de res perquè tenia els ulls posats en la seva estimada, resplendent com una Venus. La comitiva, però, va poder veure la greu situació d'una embarcació que navegava a la deriva, i va fer un crit d'alarma.

Aleshores el nuvi, sense perdre un segon, dirigí el seu cavall cap a les aigües i s'endinsà mar endins amb la intenció de salvar la nau, amb tan mala fortuna que una onada gegant se l'emportà a les profunditats. Veient-se perdut, implorà al cel el seu auxili.

De sobte notà una força inhumana que l'impel·lia cap enfora i el tornava a la platja sa i estalvi, just en el mateix moment en què la nau, que transportava les restes de l'apòstol Jaume, arribava a la riba. Tothom considerà aquell fet un miracle del sant.

I perquè tant el genet com el cavall sorgiren d'entre les onades coberts de petxines, quedaren per sempre més units la imatge de l'apòstol Jaume i aquest mol·lusc.

La setmana passada va tenir lloc a Barcelona el Fòrum Dona i Menopausa, organitzat per ella y el abanico i jo -com a directora y cuinera de tot el que es publica a Las recetas de ella y el abanico- vaig encarregar-me del taller de cuina El calci, del plat a l'os, on vam cuinar tres receptes molt apropiades per enfortir els nostres ossos.

La primera recepta que vam fer va ser aquest Arròs integral amb rossellones, molt fàcil de preparar i molt sa. Si voleu veure'm en acció cuinant-lo, podeu entrar a aquesta pàgina de vimeo.

Si preferiu llegir aquestes línies, ara us n'explico al recepta.

Per eliminar la sorra que puguin tenir les rossellones, les cobrim d'aigua salada i les deixem en un lloc fresc durant 1 hora.

Per coure l'arròs, posem l'aigua al foc i quan arrenqui el bull hi aboquem l'arròs i un tros d'alga kombu, rentats prèviament. Tapem el cassó, posem el foc al mínim i el deixem coure durant 45 sense tocar-lo. Quan ja sigui cuit, el destapem i l'airegem amb una forquilla.

Posem oli en una cassola, daurem els alls tallats a làmines i els reservem dins del morter. Esbandim les rossellones i les posem a la cassola. Tapem i esperem que s'obrin. Les apartem del foc i en retirem les valves, reservant-ne unes quantes per a la decoració.

Posem l'arròs cuit a la cassola, i també l'alga tallada a trossets petits. Hi afegim les rossellones i el suc que hagin deixat anar. Piquem al morter els alls, els diluïm amb una mica d'aigua i els posem a l'arròs, tot remenant el conjunt. Un minut més i ja el tenim!

Per donar-li una bona presentació, posem en un plat un cèrcol de cuina i l'omplim d'arròs. Anivellem la superfície amb una cullera, i hi escampem les rossellones reservades.

Enretirem el cèrcol amb cura , i empolsinem el conjunt amb julivert picat.

I la sal? us preguntareu potser. Doncs no n'hi posem, perquè l'aigua de les rossellones i l'alga ja li donen prou gust!

Ingredients (per a 2 persones):

100 g arròs integral
300 g aigua
1 tros alga kombu
3 cullerades oli d'oliva verge extra
2 alls
1/2 kg rossellona
fulles de julivert

És increïble el perfum d'aquest Arròs integral amb rossellones! Deixa un record tan fantàstic en la nostra memòria com la lectura de Chitra Banerjee Divakaruni, El guardià del cargol de mar. RBA/La Magrana. Barcelona, 2005.

Delícies de crema i fruita

Nou ric, fatxenda i vulgar, sí senyor! I és que de cap altra manera podem descriure el xaró de Trimalció, que ens ha convidat a sopar a casa seva. Ja em podeu creure quan us dic que ni la immensa fortuna que té és suficient per cobrir de distinció la seva figura.

Avui està disposat a sorprendre'ns i, pel que veig, s'ha proposat fer-nos reventar si cal. Serveix plat rere plat sense aturador i, de cop, arriba el millor de la festa!

Al so de la música entra el cuiner al menjador seguit de tres truges guarnides amb morrions i campanetes i, quan tots pensem que començaran a representar una funció, va l'amfitrió i mana sacrificar la truja més grossa!

No han passat deu minuts i ja veiem que porten una plata amb un enorme porc. En Trimalció -tot enfadat ell- es posa a cridar que és impossible cuinar un animal com aquell en tant poc de temps. I córre a apallissar el pobre cuiner per no haver netejat degudament l'animal, doncs sembla que aquesta bèstia està més grassa ara que quan es passejava per la sala.

Esmunyint-se de les seves mans, s'apressa el cuiner a obrir en canal el ventre del porc i immediatament en comencen a sortir salsitxes i botifarres a carretades, provocant els aplaudiments de tots nosaltres davant d'un prodigi tant sorprenent.

Nou ric, fatxenda i vulgar, sí senyor! Però que bé que ens ho hem passat!

Fa uns dies va tenir lloc el dinar que cada any celebrem els veïns del carrer Matas. I redéu, si ens ho vam passar bé! Allà cadascú va portar un plat per compartir, i estic segura que les delicioses menges que omplien la llarga taula d'aquella trobada no tenien res a envejar als plats servits a casa d'en Trimalció. Tot era casolà, ben fet i presentat amb exquisidesa. A cap restaurant hauríem menjat millor!

Com a nosaltres ens van tocar les postres, vaig decidir fer El pastís corona de xocolata que tant ens agrada a casa, i aquestes Delícies de crema i fruita que avui us presento.

Si us han cridat l'atenció, animeu-vos a fer-les perquè -tot al contrari del que us pugui semblar- la seva preparació no és gens difícil.

Primer de tot folrem una plata de forn amb paper, posem a sobre la làmina de pasta fullada i la dividim en 4 tires de 6'5x25 cm. Les separem una mica perquè no es toquin, les punxem amb una forquilla i les cobrim amb més paper. Per evitar que la pasta s'infli, hi posem a sobre una altra plata de forn, i l'enfornem durant 1/2 hora, o fins que les tires tinguin un color daurat. Les traiem del forn i les deixem refredar.

Per fer la crema pastissera, posem la llet al foc. Obrim la beina de vainilla de dalt a baix, rasquem les llavors amb la punta d'un ganivet i les posem (beina i llavors) dins del cassó de la llet. Quan arrenqui el bull, tanquem el foc i deixem infusionar una estona.

Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la maizena, remenem bé, i hi aboquem la llet colada. Posem el cassó a foc lent i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Tanquem el foc, donem una bona batuda a la crema i hi afegim la nata, remenant suaument. Cobrim la crema amb film transparent perquè no faci tel i la deixem refredar.

Posem la crema dins d'una màniga pastissera i cobrim la superfície de les tires de pasta fullada, tot fent una ziga-zaga perquè quedi més bonic.

Rentem i tallem les fruites, i les distribuïm a sobre de la crema pastissera de la manera que més ens agradi.

Diluïm al foc la melmelada amb una mica d'aigua durant 2 minuts. La colem i amb un pinzell envernissem totes les fruites.

Ingredients (per a 4 tires de 6'5 x 25 cm):

1 làmina pasta de full
500 ml llet
1/2 beina de vainilla
3 rovells
80 g sucre
45 g maizena
50 ml nata
fruita variada (kiwi, figues, raïm, maduixes, plàtan, gerds, préssec, mores, physalis)
2 cullerades de melmelada d'albercoc

I si, mentre gaudiu amb aquestes Delícies de crema i fruita, voleu recordar el sopar de Trimalció i altres peripècies d'Encolpi, llegiu Petroni, Satiricó (amb traducció d'Albert Berrio i Romà Giró). Columna Edicions. Barcelona, 1989.