- Eureka! Eureka! -cridava com un boig el cèlebre Arquimedes pels carrers de Siracusa, sense parar esment al fet d'anar totalment nu, mentre anava corrents cap a casa seva a refermar el descobriment que acabava de fer.
Diuen que, havent donat el rei Hieró II de Siracusa a un orfebre una quantitat d'or perquè li fes una majestuosa corona làurea, tot i semblar-li meravellosa quan la va tenir a les mans, li va assaltar un dubte raonable. I si l'artista havia substituït part de l'or per altres metalls menys valuosos per a benefici propi?
Va fer cridar aleshores el savi matemàtic i li va demanar que, sense malmetre la corona, calculés si era d'or massís. I ja us podeu imaginar la reacció d'Arquimedes davant un repte tan gran! Com podria calcular-ho sense fondre-la?
Feia dies que el seu cap no parava de donar voltes al problema, sense trobar-hi cap solució. I potser van ser els déus, potser la casualitat, però quan estava disposat a prendre un bany que el relaxés de les seves cabòries va tenir una il·luminació, i com un llamp va sortir esperitat cap a casa.
Després de comprovar en un cossi ple d'aigua que realment l'or de la corona havia estat barrejat amb un metall més lleuger, va haver de comunicar-ho al rei i aquest va fer tallar, sense pensar-s'ho dues vegades, el cap del pobre orfebre.
El petit de casa ha complert aquests dies 18 anys i no he trobat una manera millor de celebrar-ho que preparant-li aquest Pastís corona de xocolata, digne del més ben plantat de tots els reis que hi ha hagut mai sobre la terra!
No cal que us digui que la seva aparença senzilla amaga un gust exquisit. I, si us animeu a fer-lo, només cal que seguiu les meves indicacions.
Comencem preparant el farciment tal com us vaig explicar quan vaig fer el Pastís cremós de xocolata: posem la nata al foc i, mentre esperem que arrenqui el bull, batem els rovells amb el sucre. Hi aboquem la nata i posem de nou el cassó al foc, remenant constantment durant 6-7 minuts i vigilant que la temperatura no arribi als 80º.
Retirem el cassó del foc i hi afegim la xocolata esmicolada. Remenem fins a tenir una crema homogènia. Aleshores la deixem temperar, la cobrim amb film transparent i la deixem a la nevera durant 4 hores, o tota la nit.
Per fer el pa de pessic, encenem el forn i el posem a 180º. Folrem la base d'un motlle de 26 cm amb paper de forn, i untem amb mantega els costats. Després els empolsinem amb una mica de farina.
Muntem les clares amb un pessic de sal, fins a tenir-les a punt de neu. En un altre bol batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Barregem la farina amb el llevat i el cacau. Els passem per un sedàs i els anem incorporant als rovells de mica en mica. Si queda massa sec i costa de treballar, hi afegim un parell de cullerades de clara.
Acabem incorporant amb suavitat, amb una espàtula, la resta de la clara. Aboquem la pasta dins del motlle i l'enfornem durant 30 minuts.
Traiem el pa de pessic del forn i el deixem refredar abans de desemmotllar-lo.
Per fer aquest pastís, hem de buidar el centre del pa de pessic per poder-lo farcir, deixant un canto de 2cm i una base de 1'5 cm (2 cm màxim). Una manera fàcil de fer-ho és empolsinant amb farina les vores d'un plat de 22 cm de diàmetre i posant-lo cap per avall a sobre del pa de pessic. Quedarà dibuixat un cercle que ens servirà de guia. Després amb un ganivet, i amb molta cura, l'anem buidant.
Ara preparem la galeta de xocolata: desfem la xocolata blanca al bany Maria i, ja fora del foc, i una mica temperada, la barregem amb els cereals i les ametlles. Escampem la barreja a sobre d'un tros de paper de forn i la posem a la nevera durant 1/2 hora.
Un cop la galeta ja s'hagi endurit, l'esmicolem amb un ganivet fins a tenir trossos petits. Barregem la galeta esmicolada amb la xocolata cremosa que tenim a la nevera i omplim el forat que havíem fet en el pa de pessic. Allisem la superfície i posem el pastís a la nevera.
Desfem la xocolata blanca i fem els cons utilitzant uns motlles de Silikomart. Els posem a la nevera i els desemmotllem al cap d'una hora. Amb una mica de xocolata fosa, enganxem les perles de sucre a l'extrem punxegut.
Empolsinem tota la superfície del pastís amb cacau en pols i decorem amb els 18 cons tot dibuixant una corona. La corona del meu príncep!
Ingredients:
Per al pa de pessic (per a un motlle de 26 cm):
5 clares
1 pessic de sal
5 rovells
150 g sucre
130 g farina
20 g cacau en pols
7 g llevat Royal
Per al farciment cremós:
400 ml nata 35% m.g.
3 rovells
45 g sucre
300 g xocolata Nestlé Postres
Per a la galeta de xocolata:
110 g xocolata blanca
20 g ametlles torrades i pelades
20 g cereals Special K de Kellogg's
Per a la decoració:
115 g xocolata blanca
18 perles ensucrades
cacau en pols
No us enganyo quan dic que aquest Pastís corona de xocolata és deliciós. Així que no cal que espereu a celebrar el vostre aniversari per animar-vos a fer-lo! I, per acompanyar un bon pastís, què millor que un bon llibre? Avui, William Shakespeare, Hàmlet, Príncep de Dinamarca. Edicions 62 (Col·lecció Les millors obres de la literatura universal, 15). Barcelona, 1982.
Uau!!! aquesta corona segur que és boníssima!!! mmmmm!!!
ResponEliminaQuina delícia de corona, i quina història més engrescadora!! Petons
ResponEliminaWoooow, me ha encantado, te ha quedado precioso.. Besitos
ResponEliminaMare meva!! Ja ens ho creiem, ja que no ens enganyes quan ens dius que està deliciós!! Mmmmmm
ResponEliminaSegur que el rei de la casa ha estat molt, molt content!!
(Quines ganes que inventin ordinadors pels quals es pugui passar teca! Et penso demanar tastar cada una de les coses que facis! hehehe)
Per cert, què bèstia el rei Hieró II... :-P
Que belleza de decoración. Siempre un gusto pasearme por aquí.
ResponEliminaEstarás ya saliendo a tus paseos en bici?, yo de a poco voy retomando, con la espalda tan mala no he podido usarla mucho.
Un abrazo grande y feíz fin de semana santo.
18 anys no es mereixen menys que aquest fantástic pastis...
ResponEliminaI a de ser boníssim amb la xocolata !!
Petonets i felicitats al "cumpleanyero"
ostres! quina bona pinta...primer he pensat que era un pa de pessic de xocolata clàssic, però de seguida ja he vist que es tractava d'un pastís de xocolata deliciós!
ResponEliminaFelicitats a l'homenatjat!
Hola Margarida, ja tens una seguidora més, i et convide a que et passis pel meu bloc. lacuinetadivertida.blogspot.com
ResponEliminavaig a seguir-te ja que he vist les teues receptes i son prou fàcils i no ens compliquen la vida massa a l'hora de cuinar. Un beset.
Per molts anys al "petitó"! Li has fet un pastís digne d'un rei, tu ho has dit!
ResponEliminaAixò sí que és un veritable cor de xocolata. I ja li val al savi anar ajudant els tirans que tallen colls jajajaja
ResponEliminaEsta corona tiene una pinta estupenda. Me apunto la receta para elaborar. Saludos.
ResponEliminaet crec quan dius que és una pastís exquisit! realment, és un molt bon regal d'aniversari! ja m'agradaria a mi que em fessin un pastís d'aquest tipus!
ResponEliminam'anotaré la recepta, perquè realment m'ha agradat molt.
Em faig seguidora
una abraçada :)
I amb el que has buidat, a fer-ne cakepops ;-)
ResponEliminaMenuda suerte tiene ese príncipe Margarida, tiene una pinta bárbara y con los ingredientes que lleva, me lo imagino delicioso, este lo quiero probar.
ResponEliminaSiempre me sorprendes y te admiro, la pulcritud de tu trabajo con la repostería, esos conos se ven perfectos, pero perfectos de verdad, siempre los acabados, las fotos, todo es de un cuidado exquisito.
Un abrazo.