Delícies de crema i fruita

Nou ric, fatxenda i vulgar, sí senyor! I és que de cap altra manera podem descriure el xaró de Trimalció, que ens ha convidat a sopar a casa seva. Ja em podeu creure quan us dic que ni la immensa fortuna que té és suficient per cobrir de distinció la seva figura.

Avui està disposat a sorprendre'ns i, pel que veig, s'ha proposat fer-nos reventar si cal. Serveix plat rere plat sense aturador i, de cop, arriba el millor de la festa!

Al so de la música entra el cuiner al menjador seguit de tres truges guarnides amb morrions i campanetes i, quan tots pensem que començaran a representar una funció, va l'amfitrió i mana sacrificar la truja més grossa!

No han passat deu minuts i ja veiem que porten una plata amb un enorme porc. En Trimalció -tot enfadat ell- es posa a cridar que és impossible cuinar un animal com aquell en tant poc de temps. I córre a apallissar el pobre cuiner per no haver netejat degudament l'animal, doncs sembla que aquesta bèstia està més grassa ara que quan es passejava per la sala.

Esmunyint-se de les seves mans, s'apressa el cuiner a obrir en canal el ventre del porc i immediatament en comencen a sortir salsitxes i botifarres a carretades, provocant els aplaudiments de tots nosaltres davant d'un prodigi tant sorprenent.

Nou ric, fatxenda i vulgar, sí senyor! Però que bé que ens ho hem passat!

Fa uns dies va tenir lloc el dinar que cada any celebrem els veïns del carrer Matas. I redéu, si ens ho vam passar bé! Allà cadascú va portar un plat per compartir, i estic segura que les delicioses menges que omplien la llarga taula d'aquella trobada no tenien res a envejar als plats servits a casa d'en Trimalció. Tot era casolà, ben fet i presentat amb exquisidesa. A cap restaurant hauríem menjat millor!

Com a nosaltres ens van tocar les postres, vaig decidir fer El pastís corona de xocolata que tant ens agrada a casa, i aquestes Delícies de crema i fruita que avui us presento.

Si us han cridat l'atenció, animeu-vos a fer-les perquè -tot al contrari del que us pugui semblar- la seva preparació no és gens difícil.

Primer de tot folrem una plata de forn amb paper, posem a sobre la làmina de pasta fullada i la dividim en 4 tires de 6'5x25 cm. Les separem una mica perquè no es toquin, les punxem amb una forquilla i les cobrim amb més paper. Per evitar que la pasta s'infli, hi posem a sobre una altra plata de forn, i l'enfornem durant 1/2 hora, o fins que les tires tinguin un color daurat. Les traiem del forn i les deixem refredar.

Per fer la crema pastissera, posem la llet al foc. Obrim la beina de vainilla de dalt a baix, rasquem les llavors amb la punta d'un ganivet i les posem (beina i llavors) dins del cassó de la llet. Quan arrenqui el bull, tanquem el foc i deixem infusionar una estona.

Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la maizena, remenem bé, i hi aboquem la llet colada. Posem el cassó a foc lent i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Tanquem el foc, donem una bona batuda a la crema i hi afegim la nata, remenant suaument. Cobrim la crema amb film transparent perquè no faci tel i la deixem refredar.

Posem la crema dins d'una màniga pastissera i cobrim la superfície de les tires de pasta fullada, tot fent una ziga-zaga perquè quedi més bonic.

Rentem i tallem les fruites, i les distribuïm a sobre de la crema pastissera de la manera que més ens agradi.

Diluïm al foc la melmelada amb una mica d'aigua durant 2 minuts. La colem i amb un pinzell envernissem totes les fruites.

Ingredients (per a 4 tires de 6'5 x 25 cm):

1 làmina pasta de full
500 ml llet
1/2 beina de vainilla
3 rovells
80 g sucre
45 g maizena
50 ml nata
fruita variada (kiwi, figues, raïm, maduixes, plàtan, gerds, préssec, mores, physalis)
2 cullerades de melmelada d'albercoc

I si, mentre gaudiu amb aquestes Delícies de crema i fruita, voleu recordar el sopar de Trimalció i altres peripècies d'Encolpi, llegiu Petroni, Satiricó (amb traducció d'Albert Berrio i Romà Giró). Columna Edicions. Barcelona, 1989.