Pastís Roses de Sant Jordi

En Susanowo ha estat expulsat del cel pel seu comportament execrable. Les seves entremaliadures juvenils sempre han estat acceptades amb excessiva benevolència però els seus últims actes han deixat enrere un estel de destrucció impossible d’acceptar.

En el seu exili, arriba a l’antiga regió d’Izumo i de seguida es veu sorprès pels gemecs d’un matrimoni gran i la seva filla Kushinada. Interessant-se per la sort del seu desconsol, el vell Ashinazuchi li explica que set filles seves han estat mortes pel terrible monstre Yamata-no-Orochi de vuit caps i vuit cues, i que aquest apareixerà en qualsevol moment per devorar l’única filla viva que li queda.

Corprès per la història i per la bellesa de la noia, s’ofereix a salvar-li la vida, alhora que demana la seva mà si aconsegueix el seu propòsit, cosa que el pare accepta de grat. En Susanowo corre a envoltar la casa del matrimoni amb vuit portes immenses i demana a l’home que posi en cada una un recipient ben ple de sake.

No gaire més tard es presenta el terrible Yamata-no-Orochi, i ràpidament Susanowo converteix la noia en una pinta i se la posa al cabell per evitar que corri cap perill. Guiat per l’aroma del licor, el gegantesc animal s'apressa a posar els seus vuit caps dins de les desmesurades copes i poc després cau mig adormit a terra pels efectes de l’alcohol.

Susanowo desembeina ràpidament la seva espasa i talla a trossos els caps i les cues de la bèstia. I tanta és al sang que en surt, que arriba fins al riu.

Parlar de la diada de Sant Jordi és parlar de llibres i de roses. De llibres, sempre us en recomano un al final de cada recepta, però mai fins avui havíem fet unes roses comestibles. Sona bé, oi? Doncs si us ha cridat l'atenció aquest Pastís Roses de Sant Jordi i el voleu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Encenem el forn i el posem a 180º. Amb un pinzell untem amb mantega un full de pasta filo, i el dobleguem pel mig. El tornem a doblegar, i encara una vegada més. I tot seguit el recargolem donant-li forma de rosa. Fem el mateix amb els altres 9 fulls. Untem també amb mantega el motlle, posem dins les 10 roses i les enfornem durant 25 minuts.

- Mentre es dauren les roses, preparem la crema. Primer, posem a escalfar la llet, la nata, el sucre, la branca de canyella i la pell de llimona. Quan arrenqui el bull, tanquem el foc i ho deixem infusionar durant 20 minuts. Batem els ous amb el sucre mòlt, i hi incorporem  la llet, que haurem colat prèviament.

- Traiem les roses del forn i hi aboquem per sobre la crema. Tornem a posar el motlle al forn fins que qualli el pastís, uns 30 minuts. Un cop tret del forn, el deixem refredar, el desemmotllem i  l'empolsinem amb sucre mòlt.

- Podem decorar el pastís amb pètals de rosa ensucrats. Per fer-los, untem els pètals amb clara d'ou, els empolsinem amb sucre mòlt i els deshidratem durant 12 hores a 40º.

Ingredients (per a un motlle en forma de cor de 800 ml de capacitat):

• 10 fulls pasta filo
• 70 g mantega fosa
• 300 ml llet
• 60 ml nata líquida 35% m.g.
• 50 g sucre
• 1/2  branca de canyella
• la pell de 1/2  llimona
• 3 ous procedents d'agricultura ecològica
• 100 g sucre mòlt

    
      Per decorar:

• sucre mòlt per empolsinar
• pètals de rosa ensucrats i deshidratats

És curiós veure com arreu del món, des de Catalunya fins al Japó, proliferen les històries de cavallers, dracs i princeses en perill,  i la victòria del bé sobre la injustícia.

A casa nostra el dia de Sant Jordi és el dia dels enamorats en què les persones que s'estimen ratifiquen el seu amor regalant-se un llibre i una rosa.

La rosa ja us l'he regalat amb aquest Pastís Roses de Sant Jordi, i avui us recomano el llibre d'Italo Calvino, Els amors difícils. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí). Barcelona, 2014. 

Font de la recepta:  Pastissets.

Mona niu de la Gretel

La Gretel és rossa com els àngels, té una bellesa natural que no passa desapercebuda i és veu d'una hora lluny que és la més elegant del barri, tot i les seves formes arrodonides. Tothom li té enveja, és clar,  i no s'estan de dir que té aires de marquesa.

Jo, que la conec bé, us confesso que m'agradaria ser com ella, tenir el seu parlar dolç i la seva mirada neta.Va a la seva, i no perd el temps en ximpleries. Mai té una paraula lletja per ningú, perquè la seva bondat li impedeix malfiar-se dels altres.

La Gretel és xerraire de mena, però no té temps de fer safareig com fan les seves veïnes. Es lleva ben d'hora al matí per tenir la casa neta i endreçada i tenir cura dels seus fillets que encara no han abandonat el niu. És alegre, i es passa el dia cantussejant cançons.  

Mai la veureu inactiva, sempre feinejant amunt i avall però sense apartar la mirada dels seus petits. Com a marassa que és, pensa que són els millors del món i, tot i estar convençuda que arribaran ben lluny, no pot evitar patir per ells. Qui sap si hauran de viure en terres llunyanes i no els podrà veure tant com ella voldria, però només desitja que -siguin on siguin-, trobin la felicitat. 

És maca la Gretel, oi? Aquest any és la protagonista de la nostra Mona i amb la seva presència ens ha il·luminat aquest dia tan gris de Pasqua. Si us ha agradat aquesta Mona niu de la Gretel, i us agradaria saber com es fa, només cal que seguiu llegint, perquè tot seguit us ho explico.

Per a la gallina:

- Pintem la gallina de porexpan de color groc, la cresta  de color vermell, el bec i el contorn dels ulls de color ocre, i l'interior dels ulls de color blanc.

- Quan la pintura s'hagi eixugat, clavem les boletes que faran de ninetes dels ulls, i cobrim tot el cos amb plomes que enganxarem amb cola blanca.

- Fem les potes amb filferro, i les cobrim amb cinta groga. En acabat, les clavem al cos.

Per als nius:

- Encenem el forn i el posem a 200º. Untem amb mantega un motlle de muffins. Posem dins d'un bol la mantega fosa i el sucre. Tallem a trossos petits la pasta el kataifi i la banyem amb la mantega. La dividim en tres parts i n'omplim els motlles donant-los forma de niu. Els enfornem durant 10  minuts o fins que estiguin rossos.

Per al pa de pessic: 

- Posem el forn a 180º. Barregem la farina, el cacau i el llevat, i els passem pel sedàs. Muntem a punt de neu les clares amb la sal. A banda, barregem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim dues cullerades soperes de clara muntada, i hi anem  incorporant la farina. Finalment, hi afegim al resta de clara.

- Folrem un motlle quadrat amb paper de forn, hi aboquem la massa i l'enfornem durant 20 minuts.

Per a la crema:

- Desfem al bany Maria la xocolata.  La deixem temperar. Batem amb la batedora elèctrica la mantega i el sucre durant 4 minuts. Hi afegim la xocolata a temperatura ambient, i batem 4 minuts més.

Muntatge de la Mona:

- Tallem amb un ganivet els costats del pa de pessic perquè estiguin ben rectes. Amb una mica de crema untem les vores i l'escampem amb una espàtula. Posem a sobre la resta de la crema, escampant-la bé perquè quedi uniforme. Empolsinem la superfície amb cacau amb l'ajuda d'un colador.

- En un costat posem un niu i els ous. En un altre, la gallina, i al fons les plomes de colors.

Ingredients (per a una mona de 22x22 cm):

Per al pa de pessic:

• 4 rovells d'ous d'agricultura ecològica
• 100 g sucre
• 100 g farina de rebosteria
• 15 g cacau en pols
• 5 g llevat Royal
• 4 clares d'ous d'agricultura ecològica
• 1 pessic de sal

Per a la crema:

• 200 g xocolata Nestlé Postres
• 160 g mantega a temperatura ambient
• 120 g sucre mòlt

Per a la decoració:

• cacau en pols
• una gallina
• un niu de pasta kataifi
• 3 ous de xocolata
• plomes de colors

Per a 3 nius:

• 20g mantega fosa
• 10 g sucre mòlt
• 60 g  kataifi

Per a la gallina:

• 1 gallina de porexpan
• pintures al tremp de color groc, vermell, ocre i blanc
• plomes de color groc
• 2 agulles amb boletes de vidre blau
• filferro
• cinta groga

La Gretel està molt orgullosa dels seus ous, i vetlla dia i nit perquè cap depredador pugui fer-los cap mal. Nosaltres estem encantats de poder-nos menjar una delícia com aquesta, i ens sentim molt feliços de poder compartir amb vosaltres aquesta Mona niu de la Gretel.

I, per acompanyar una menja tan agradosa, avui us recomanem la lectura del llibre de Linda D. Cirino, La venedora d'ous. Edicions de La Magrana, (Col·lecció  Les ales esteses, 123). Barcelona, 2001.

Coca integral de verdures i gambes

Tinc insomni, mai tinc ganes i d’amagat m’afarto de xocolata per no deprimir-me. El meu home ja no em diu coses boniques i em passo el dia discutint amb les hormones alterades de la meva estimada filla.

No sé com pentinar-me ni com vestir-me, i ja res del que tinc a l’armari em queda bé. Uns dies la memòria em falla, d’altres em sento perduda sense les ulleres que m'ajuden a veure-ho tot més clar, i sovint m’esgarrifo quan veig a la pinta els cabells que han desertat del meu cap, mentre el mirall malda per no dissimular la seva crueltat.

No sé què em passa. Sempre havia cregut que als cinquanta em menjaria el món i que la meva petjada romandria inalterable, però sóc tan insignificant que tinc la sensació d'haver desaparegut. La meva veu no compta per a res. Si parlo, mai tinc raó; i si callo, ningú s’adona dels meus silencis ni té en compte les meves pors.

Tinc quaranta-set anys i no sóc res. Ja no sóc aquella noia que atreia les mirades, i encara falta molt perquè em concedeixin la veneració deguda a les dones grans. Des de fa un temps ja no sóc dona.  Qualsevol crítica em fa plorar, i m’espanta morir d’infart.

El coixí és el meu aliat, el meu amic, el meu confident.

Aviat farà tres anys que el web  ella y el abanico acompanya les dones que es troben en l'etapa de la menopausa. La setmana passada va presentar la seva nova imatge a l'Instituto de la Mujer de Madrid, en un acte conduit per la periodista Elena Sánchez Caballero i amb la participació de personalitats del món de la medicina, la psicologia i la cultura.

A ella y el abanico trobareu  seccions molt interessants, una de les quals és la dedicada a receptes de cuina,  que dirigeixo i preparo jo mateixa.

Per a la presentació a Madrid vaig triar aquesta Coca integral de verdures i gambes que va cridar l'atenció pels seus colors i la seva alegria.  Si a vosaltres també us ha agradat i la voldríeu fer, només cal que seguiu les meves indicacions:

- Per a la massa: Posem tots els ingredients al vas de la panificadora i els pastem durant 10 minuts. Si no en teniu, també ho podeu fer a mà. Deixem reposar la massa 1 hora com a mínim en un lloc càlid.

- Encenem el forn i el posem a 200º. Dividim al massa en tres parts. Ens untem les mans amb unes gotes d'oli i estirem al massa fins a tenir unes mides de 10x30 cm. Posem les coques a sobre d'una plata coberta amb paper de forn.

- Per a les coques: Tallem la ceba a làmines molt fines, el pebrot a rodanxes de 1/2 cm i els cirerols per la meitat. Amb un pelador de verdures, tallem el carbassó a tires llargues i les cargolem. I, finalment, tallem el cibulet a trossos ben petits.

- Posem una capa de ceba a sobre de les coques, i les enfornem durant 10 minuts. Hi afegim les rodanxes de pebrot i els tomàquets, i les enfornem durant 10 minuts més. Repartim les làmines de carbassó cargolades, condimentem amb sal i les enfornem 7 minuts més.

- Pelem i escapcem les gambes. Les saltegem en una planxa calenta amb un pessic de sal.

- Repartim per les coques els canonges, les olives y les gambes. Hi escampem el cibulet, les guarnim amb les flors i les reguem amb un rajolí d'oli.

Ingredients (per a 6 persones):

       Per a la massa:

• 320 g aigua mineral 
• 10 g llevat fresc de forner
• 500 g farina integral d'espelta 
• 50 g oli d'oliva verge extra 
• 10 g sal marina

       Per a la coca:

• ceba tendra
• pebrot groc
• cirerols
• carbassó
• olives negres d'Aragó de producció ecològica 
• canonges 
• gambes fresques de la costa 
• cibulet
• flors

Quan arribem a certa edat es diu que les dones ens tornem invisibles. És per això que, des d'aquesta cuina, reivindiquem una existència primaveral i plena de colors al llarg de la vida de totes les dones. Tant com ho és aquesta Coca integral de verdures i gambes.

I,  per acompanyar una coca tan alegre, avui us recomano  H.G. Wells, L'home invisible. Edicions de La Magrana (Col·lecció L'Esparver, 7). Barcelona, 1980.

Pastís de xocolata doble crema

He estat l'ésser més odiat de la terra, i també el més temut.  Sé que ompliré moltes pàgines dels annals de la història com l'home abominable que sembrava el terror allà on anava i, moltes d'altres, com l'heroi més venerat i idolatrat des de l'època d'Aquil·les.

Potser va ser la meva mare qui, explicant-me l'origen diví de la meva concepció, va contribuir a forjar-me ja des de la meva infància una personalitat decidida i valenta. Quina altra cosa es podia esperar  d'un fill de Zeus Ammó sinó la conquesta del món sencer?

Vaig pujar al tron  quan tot just acabava de fer vint anys i, sempre a cavall del meu Bucèfal, vaig iniciar una cursa que no va parar fins al darrer dels meus dies. Sempre noves conquestes i nous reptes guiaven les meves passes i ni les adversitats geogràfiques ni la rudesa dels seus habitants van fer-me desistir del meu objectiu.

No vaig tenir una vida llarga i, malgrat no buscar-ho, vaig acabar emulant el tràgic destí dels herois de les històries d'Homer que tant m'agradava llegir  i que sempre m'acompanyaven en les nits de campanya quan, rendit per la fatiga, no podia aclucar els ulls.

M'he convertit en un mite i no em fa res que moltes de les històries que s'expliquen de mi siguin llegendes sense fonament, però m'entristeix pensar que potser mai s'arribarà a conèixer la veritat de l'home que es va esforçar per afavorir la circulació i intercanvi d'idees i costums entre els pobles. 

L'Oriol, el rei de casa, ha fet vint anys i la seva cavalcada per la vida -tot i no estar exempta de riscos- és molt més tranquil·la que la d'Alexandre Magne. Estic segura que el pastís amb què hem celebrat el seu aniversari  hauria satisfet fins i tot al sobirà més exigent.

Si us ha cridat l'atenció aquest Pastís de xocolata doble crema i us agradaria fer-lo però no us animeu pensant que és molt difícil, us he de dir que, si seguiu les meves indicacions, el podreu fer sense cap problema. La seva elaboració és llarga però sense complicacions!

Per al pa de pessic:

- Encenem el forn i el posem a 180º. Muntem les clares a punt de neu amb un pessic de sal.

- Batem els rovells amb el sucre. Barregem la farina i el llevat i els passem pel sedàs. Els afegim de mica en mica als ous, incorporant també alguna cullerada de clara muntada per poder treballar més bé. Finalment hi afegim el cacau.

- Untem amb mantega el motlle i l'empolsinem amb farina. Hi aboquem la barreja i l'enfornem durant 20 minuts. El desemmotllem i el deixem refredar.

Per a l'almívar (opcional):

- Bullim l'aigua i el sucre. Retirem el cassó del foc i hi afegim el conyac.

Per a la trufa:
- Escalfem la nata i el sucre. Tanquem el foc, hi afegim la xocolata esmicolada i remenem fins que es desfaci. Tapem amb film i la guardem a la nevera durant unes hores. Muntar-la amb una batedora elèctrica.

Per a la crema de xocolata:

- Desfem la xocolata al bany Maria. Posem en un bol la mantega i el sucre i els batem amb la batedora elèctrica de 3 a 4 minuts. Un cop la xocolata estigui a temperatura ambient, l'afegim i tornem a batre la barreja 3 o 4 minuts més.

Per als cors de xocolata:

- Desfem al xocolata al bany Maria. Dibuixem amb llapis  uns cors en un full. Posem a sobre paper de forn i els subjectem amb uns clips. Resseguim la silueta dels cors amb la xocolata que haurem posant dins d'una màniga pastissera. Fem dibuixos a l'interior. Posem un escuradents a l'extrem, com si fos una piruleta. I a sobre hi enganxem un cor petit de sucre i xocolata.

Muntatge:

- Tallem el pa de pessic pel mig horitzontalment. Si el pastís ens el mengem el mateix dia, polvoritzem l'almívar sobre les dues meitats de pa de pessic. Si el fem d'un dia per l'altre, no cal, perquè la trufa ja anirà amorosint el pa de pessic.

- Escampem la trufa a sobre d'una de les meitats. Tapem amb l'altra meitat.

- Posem la crema de xocolata dins d'una màniga pastissera i  cobrim tota la superfície fent tires una al costat de l'altra. 

- Clavem els cors de xocolata i  guardem el pastís a la nevera fins al moment de servir-lo.

Ingredients (per a un pastís d' 11x24 cm):

Per al pa de pessic:

• 3 ous d'agricultura ecològica
• 100 g sucre
• 80 g farina rebosteria
• 15 g cacau en pols
• 1 culleradeta llevat Royal
• un pessic de sal marina
  

Per a l'almívar (opcional):

• 10 g sucre
• 20 ml aigua
• 20 ml conyac Torres 10

Per a la trufa del farciment:

• 350 ml nata 35% m.g.
• 250 g xocolata Nestlé Postres
• 35 g sucre mòlt

Per a la crema de xocolata:

• 200 g xocolata Nestlé Postres
• 160 g mantega a temperatura ambient
• 120 g sucre mòlt 

Per al cors de xocolata:

• 75 g xocolata Nestlé Postres
• 20 cors de sucre i xocolata

Si us ha cridat l'atenció la presentació d'aquest Pastís de xocolata doble crema,  encara us agradarà més quan el tasteu perquè, malgrat la nata i la mantega que porta, no embafa gens.

És un pastís digne per a una celebració tan important com és el vintè aniversari de l'Oriol. I, per acompanyar unes postres tan especials, avui us recomano Sebastià Alzamora, Dos amics de vint anys. Editorial Proa (Col·lecció A tot vent). Barcelona, 2013.