Feia tant de temps que la Clàudia desitjava que arribés la celebració del seu seixanta-cinquè aniversari que cap imprevist se li escapava. La família, els amics, el menjar, la festa al jardí... Fins i tot hi va fer instal·lar un gran tendal, tot i la previsió de bon temps i les queixes del Ramon per una despesa tan innecessària.
La festa havia de ser un cant a la vida, la iniciació a una nova etapa en què es deixarien enrere les presses, els nervis, la manca de temps per a una conversa tranquil·la i la poca dedicació a les coses realment importants. Ara començaria la felicitat en majúscules. Tenir temps de badar, llegir, ajudar els altres. I viatjar en qualsevol època de l'any.
Havia de ser un gran dia. Sí. I tant que ho va ser! Mostres d'estimació, alegria a tota hora i somriures en recordar complicitats passades. Un munt de regals, menjar a dojo i música que convidava a ballar. Semblava que el temps s'havia aturat i ningú feia esforços per donar corda al rellotge.
Però quan el cansament va començar a afeblir els cossos i els badalls van fer acte de presència, va arribar el moment de les càlides abraçades i dels adéus que no ho volien ser. Era l'hora en què els estels encara riuen i el sol dorm acotxat pels núvols.
L'atzar -juganer i poca-solta- va fer que la Clàudia trepitgés una rosa que algú havia deixat oblidada i, sense ni adonar-se, es va veure estirada a terra proferint uns gemecs tan esfereïdors que el pobre Ramon no s'atrevia a posar-li a lloc la cama per por de fer-li més mal.
Havia de ser un gran dia, però va acabar sent una mala nit. Quiròfan, quinze dies d'hospitalització i sis mesos de recuperació. La seva jubilació finalment s'havia presentat i havia trucat a la porta amb la intenció de quedar-s'hi, però la Clàudia no hi era per obrir-la.
Després de molt de temps sense publicar cap recepta -no, no m'he jubilat del blog, encara que potser més d'un deu haver tingut aquesta impressió- torno amb una entrada entranyable. I és que aquest Pastís Alícia és un encàrrec que em van fer per celebrar la jubilació de l'Adrià, un col·leccionista d'Alícies de tot el món.
Aquest pastís ha estat tot un repte per a mi ja que, per una banda, el pastís havia de ser apte per a diabètics, raó per la qual he utilitzat sucre de bedoll que presenta un índex glucèmic IG7, i per una altra, era la primera vegada que treballava el fondant, la pasta de sucre que m'ha servit per modelar les figures.
En un principi vaig fer una primera Alícia com a prova, amb la idea d'agafar pràctica i millorar-la posteriorment en una versió definitiva però, després de tenir-la uns dies entre les meves mans, tan gran va ser l'afecte que li vaig anar agafant que em va semblar un crim abocar a la galleda de les escombraries aquell esbós. Així que -tot i les seves nombroses imperfeccions- vaig decidir elevar-la a la categoria de definitiva.
En un principi vaig fer una primera Alícia com a prova, amb la idea d'agafar pràctica i millorar-la posteriorment en una versió definitiva però, després de tenir-la uns dies entre les meves mans, tan gran va ser l'afecte que li vaig anar agafant que em va semblar un crim abocar a la galleda de les escombraries aquell esbós. Així que -tot i les seves nombroses imperfeccions- vaig decidir elevar-la a la categoria de definitiva.
Si mireu els ingredients, veureu que les quantitats són elevades, i és que n'hi havia d'haver per a una cinquantena de convidats. I si, tot i així, penseu que no n'hi havia prou, no patiu, perquè en vaig fer dos: aquest i un altre que us presentaré aviat.
El pastís presentava també una dificultat extra i és que l'havia de transportar a gairebé vint km de casa meva. És per això que la decoració final amb les floretes de nata i les reixes de xocolata no la vaig fer fins a arribar al seu lloc de destí. I és també per això que la qualitat de les fotos no és l'acostumada perquè vaig haver de fer-les amb el mòbil i sense la il·luminació de què disposo normalment.
Si us ha agradat i el voldríeu fer aquest Pastís Alícia per a una celebració important, només cal que seguiu aquestes indicacions:
Per al pa de pessic:
- Seguiu les indicacions que us vaig donar al Pastisset jardí de flors. Haurem de fer dues làmines.
Per a la mousse de llimona:
- Procediu com a la recepta del Pastís Montserrat de mousse de llimona. Haurem de preparar dues mousses.
Per muntar el pastís:
- Sobre una base de 40x30 cm hi posem un motlle metàl·lic de cuina de 40x30 cm sense base. Hi col·loquem una làmina de pa de pessic. La untem amb melmelada de taronja. Hi aboquem a sobre la mousse de llimona i l'escampem bé amb una espàtula. Hi posem una altra làmina de pa de pessic, més melmelada i una altra capa de mousse. El deixem a la nevera tota la nit perquè qualli.
Per al mirall de taronja:
- Colem el suc amb un colador de roba fina. N'escalfem 100 ml. L'apartem del foc i hi afegim els fulls de gelatina, d'un en un. Un cop fosos, hi aboquem la resta de suc i el deixem refredar del tot i l'aboquem amb cura a sobre del pastís.
- El deixem a la nevera perquè qualli.
Per a la decoració:
- Fonem la xocolata al bany Maria, n'omplim una màniga pastissera i fem les reixes. Un cop sòlides, amb una mica de xocolata hi enganxem les flors ensucrades.
- Enretirem el motlle rectangular del pastís. Muntem la nata i la posem dins d'una màniga pastissera amb un broquet amb forma de flor. I cobrim tot el mirall de taronja amb petites flors blanques.
- Posem puntets de nata muntada tot al voltant del pastís i enganxem les reixes de xocolata.
- Posem al costat del pastís la base de 30x30 cm on hem posat l'Alícia asseguda sota l'ombra d'un arbre llegint tranquil·lament un llibre, tota envoltada de flors. Les flors del seu jardí.
- El deixem a la nevera perquè qualli.
Per a la decoració:
- Fonem la xocolata al bany Maria, n'omplim una màniga pastissera i fem les reixes. Un cop sòlides, amb una mica de xocolata hi enganxem les flors ensucrades.
- Enretirem el motlle rectangular del pastís. Muntem la nata i la posem dins d'una màniga pastissera amb un broquet amb forma de flor. I cobrim tot el mirall de taronja amb petites flors blanques.
- Posem puntets de nata muntada tot al voltant del pastís i enganxem les reixes de xocolata.
- Posem al costat del pastís la base de 30x30 cm on hem posat l'Alícia asseguda sota l'ombra d'un arbre llegint tranquil·lament un llibre, tota envoltada de flors. Les flors del seu jardí.
Ingredients:
- 2 planxes de pa de pessic de 40x30cm
- 2 capes de mousse de llimona
- 1 capa mirall de taronja
- 1 pot de melmelada de taronja feta amb sucre de bedoll
- 400 ml nata 35% m/g
- 250 g xocolata Nestlé postres
- roses vermelles de sucre
- 6 clares d'ou*
- 1 polsim sal *
- 6 rovells*
- 140 g sucre de bedoll
- raspadura de llimona*
- 200g farina
- 1 culleradeta postres de llevat Royal
- 3 ous *
- 170 g sucre de bedoll
- raspadura 1 llimona *
- suc 3 llimones *
- suc 1/2 taronja *
- 5 fulls de gelatina
- 375 nata 35% m/g
- 300 ml suc taronja *
- 3 fulls gelatina
- fondant
- colorants
No negaré que em va omplir de joia rebre tantes felicitacions per part dels convidats, però encara em va fer més il·lusió saber que des d'aquell dia l'Alícia -la meva Alícia- forma part de l'extens repertori d'Alicíes que té l'Adrià en el seu Museu, al qual hi deu dedicar més hores ara que està jubilat.
I vosaltres, tant si gaudiu d'una desitjada jubilació com si encara us en falten uns anys, podeu fer com l'Alícia, i dedicar estones a la lectura d'un bon llibre mentre gaudiu del gust suau d'aquest pastís.
Avui us proposo la relectura del llibre de Lewis Carroll, Alícia en terra de meravelles. Traducció de Josep Carner -la primera que es va fer en llengua catalana, l'any 1927- i il·lustracions de Lola Anglada. Editorial Joventut. Barcelona 1971.