Fra Joan Garí va veure alterada la seva vida contemplativa de silenci i oració a la bonica muntanya de Montserrat, quan el comte Guifré el Pelós es va presentar a la cova amb la seva filla Riquilda.
El dimoni s'havia apoderat del cos de la noia i, davant la desesperació del seu pare, cap metge ni exorcista havien pogut fer res per curar-la. Així que, havent arribat al comte la fama de l'ermità, va decidir portar la filla fins a la muntanya i deixar-la a les seves mans.
Però el poder del diable és molt gran i aquest va aconseguir ennuvolar l'enteniment del pobre fra Garí, el qual va acabar violant la noia. Horroritzat pel que havia fet, la va matar i després, per esborrar qualsevol vestigi del seu crim, va enterrar el seu cos.
Com que els remordiments no el deixaven viure, va anar a Roma a demanar el perdó del Papa, i aquest -esfereït primer, però compadit després davant el gran penediment de l'ermità- l'alliberà de la seva culpa no sense imposar-li com a penitència tornar a Montserrat a quatre grapes i viure com un animal, fins que rebés un senyal del cel.
I ja tenim el pobre fra Garí a la seva cova vivint talment com una bèstia, amb el cos corbat i cobert de pèl, i alimentant-se d'arrels. Van anar passant els anys i un dia uns nobles cavallers van caçar aquella bèstia inhumana, i la van portar a Barcelona per exhibir-la a la Cort.
Casualment es festejava el bateig del fill del comte Guifré, i van portar la bèstia durant la celebració del banquet. El públic el mirava encuriosit quan el nadó que duia al coll la comtessa va pronunciar aquestes paraules: Garí, posa't dret, que els teus pecats et són perdonats!
Sorprès, el comte va ordenar rentar-lo bé i tallar-li el pèl i, havent reconegut l'ermità, li va demanar per la seva filla Riquilda. El pobre fra Garí va confessar el seu crim i va conduir-lo fins a la seva cova per desenterrar el cos i portar-lo a Barcelona.
Davant l'admiració de tots, la noia va aparèixer sana i estàlvia per obra de la Mare de Déu. I, en agraïment, va decidir quedar-se a la muntanya de Montserrat, on el comte -feliç de retrobar la seva filla amb vida-, va fer construir un monestir de monges, del qual la jove Riquilda va ser la primera abadessa.
La Montserrat, la padrina de l'Oriol,
celebrava aquest any un aniversari molt especial, i calia que el pastís
estigués a l'alçada. Tot i que és una gran amant de la xocolata, per
aquesta celebració jo volia un pastís lleuger, refrescant i amb un toc
primaveral per fer joc amb aquell aire jovenívol que no l'ha abandonat
durant els seus 60 anys de vida.
Si us ha agradat aquest Pastís Montserrat de mousse de llimona i el voleu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:
Fem una planxa de pa de pessic com vam explicar quan vam fer el Braç de gitano amb ganache de maduixa. L'enfornem a 180º durant 8 minuts i la deixem refredar.
Per fer la mousse de llimona, comencem posant en remull, en aigua freda, els fulls de gelatina. Tot seguit espremem el suc de les llimones i de la taronja, i el colem. N'hi ha d'haver 250 ml.
En un cassó batem els ous amb el sucre, i hi afegim la raspadura de llimona i el suc. Ho posem a foc baix i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Aleshores afegim els fulls de gelatina escorreguts. Deixem refredar aquesta crema, remenant de tant en tant. Finalment hi incorporem la nata muntada amb cura.
Amb la planxa de pa de pessic tallem un cercle de 26 cm i folrem la base d'un motlle rodó desemmotllable de la mateixa mida. I, per poder desemmotllar més bé el pastís, posem una làmina d'acetat tot al voltant del motlle.
Pintem amb melmelada de taronja la superfície del pa de pessic, i a sobre hi aboquem la mousse de llimona. Ara la deixarem a la nevera un mínim de 5 hores perquè qualli.
Posem els fulls de gelatina en remull. Barregem els dos sucs. En posem 4 cullerades en un cassó junt amb el sucre, i l'escalfem. Escorrem la gelatina i l'aboquem al suc calent, barregem fins que es desfaci, i la deixem temperar uns segons. Tot seguit hi aboquem la resta de suc. Quan estigui totalment fred, l'aboquem amb cura a sobre de la mousse, formant una capa prima. Tornem a posar el pastís a la nevera.
Desfem la xocolata blanca al bany Maria i omplim un motlle de floretes fins a tenir-ne 60. Desfem també la xocolata negra, la posem dins d'una màniga pastissera i dibuixem 9 reixes.
Quan el mirall groc ja s'hagi solidificat, desemmotllem el pastís. Enretirem també la cinta d'acetat. Escampem les floretes per tota la superfície i posem les reixes al voltant del pastís.
Ingredients (per a un motlle de 26 cm):
Per al pa de pessic:
3 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic sal marina
3 rovells d'ou d'agricultura ecològica
95 g sucre
90 g farina
1 culleradeta Royal
Per pintar:
2 cullerades melmelada de taronja casolana
Per pintar:
2 cullerades melmelada de taronja casolana
Per a la mousse de llimona:
ratlladura de 2 llimones ecològiques
el suc de 2 llimones ecològiques
el suc d'1 taronja ecològica
250 g sucre
2 ous d'agricultura ecològica
4 fulls de gelatina
300 g nata 35% m.g.
Per al mirall groc:
el suc d'1 llimona ecològica
el suc d'1 taronja ecològica
2 culleradetes sucre mòlt
2 1/2 fulls de gelatina
Per a la decoració:
70 g xocolata blanca Nestlé Postres
50 g xocolata Nestlé Postres
La Montserrat té un jardí molt ben cuidat. Tot passejant pel carrer és impossible no aturar-nos un moment per fer el tafaner i alegrar-nos el dia amb l'esclat de colors que hi ha a l'altre costat de les seves reixes.
Amb aquest Pastís Montserrat de mousse de llimona he volgut imitar aquest espai que ella tan s'estima. I us recomano també la lectura de Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar. Club Editor. (El club dels novel·listes. Biblioteca catalana de novel·la, volum XLIII). Barcelona, 1980.
Per molt anys, Montserrat!
tremenda y que bien presentada¡¡, el corte habla por si solo
ResponEliminabon cap de setmana
peto
Te ha quedado preciosa
ResponEliminaque maca t'ha quedat i de llimona ha d'estar boníssima
ResponEliminaMolt bonica i molt original. Felicitats ;)
ResponEliminaMe encantó la receta, que delicia de pastel, además de lindo!
ResponEliminaUna consulta, me gustaría hacerlo en un molde de unos 10 cms, crees que deba rebajar las cantidades?, es que me gustan pequeños pero altitos.
Besos querida, recordandote siempre que voy en bicicleta :)
Quina meravella!! No tan sols ha d'estar boníssim sinó que seguir que no embafa gens, així, amb la mousse de llimona :-))
ResponEliminaAra bé, com jo ja parteixo de la base que tot el que tu prepares deu ser deliciós, aquesta vegada diré que el que m'ha fet somriure perquè és un detall simpatiquíssim són les reixes de xocolata!! :-))
Com m'agrada el MEU pastís!!!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per fer-me unes postres tan boniques i tan bones, i per ser tan detallista i fins i tot envoltar de reixes (més ben pintades que les meves) aquest camp tan dolç de 60 flors blanques, que no necessiten bufera per apagar-les.
És un pastís d'aniversari suau i fantàstic que vaig gaudir amb la millor companyia.
Molts petons de la jovenívola!
espectacular pastís.... fins i tot desprès de llegir el relat, sembla que tingui encara un aire més misterios
ResponEliminaEls pastissos de mousse son els que més m'agraden.
ResponEliminaQué ben guarnit amb tantes floretes i les reixes, de ben segur la Montserrat haurà disfrutat molt.
Una llegenda molt bonica.
Petons.
Segur que la Montserrat ha disfrutat molt amb aquest pastís tant bé pensat per ella, m'encanten les floretes tan maquetes i amagadetes amb les reixes de xocolata...
ResponEliminaI quina casualitat, avui recullint unes coses vaig topar amb la meva colecció de llibres de la mercè rodoreda que no he llegit des de fa molt temps, començaré la meva lectura de la meva autora favorita amb aquest títol...
Petonets,
Palmira
[url=http://truelevitrahere.com/#qdfui]buy levitra online[/url] - levitra without prescription , http://truelevitrahere.com/#gkpea cheap generic levitra
ResponEliminaPreciós, Margarida. Millor que qualsevol de pastisseria. Com diu el Miquel, tremenda presentació!! Petons
ResponEliminaQué cosa más bonita, delicada y apetecible. Me encanta la presentación, enhorabuena!!!
ResponEliminaPreciosa!!! Amb una presentació molt bonica. deliciosa de ben segur...
ResponEliminaPetonets bonica
Ostres, Margarida, m'ha encantat la història, no la coneixia i mira que he anat cops a Montserrat!
ResponEliminaEl pastís és una preciositat amb aquestes decoracions enreixades de xocolata i el farcit de mousse. Sembla tan qual de pastisseria, enhorabona!
Petons ;-)