Canyes de fruits secs i panses

Us han explicat mai un secret amb la condició que no l'expliquéssiu a ningú? I què heu fet vosaltres? Heu mantingut la vostra paraula o heu corregut a dir-lo al vostre millor amic?

El barber del rei Mides no era un bocamoll, però tan aviat com va veure les orelles d'ase, que el rei amagava sota el seu barret frigi, va sentir la necessitat imperiosa d'explicar-ho, tot i ser amenaçat de mort si ho escampava. I què creieu que va fer?

Va córrer ben lluny de la ciutat, va arribar fins a un torrent, on va fer un forat ben fondo a terra, i allà va deixar anar el seu secret. "El rei Mides té orelles d'ase!", va cridar. Tot seguit va tapar el forat i va tornar a casa seva alliberat d'un gran pes.

El que no s'hauria imaginat mai el barber és que al cap d'un temps van néixer unes canyes en aquell forat, i un dia que feia vent, van deixar anar el secret que amagaven. Un ocell el va sentir i va córrer a explicar-lo a un nen que entenia el llenguatge dels animals.

Al cap d'un temps la ciutat estava de festa. Hi havia una gran desfilada i el rei Mides anava saludant amb la mà amb les seves millors gales. "El rei Mides té orelles d'ase!" va cridar el nen, i de seguida, per una qüestió mimètica, tots van començar a repetir "El rei Mides té orelles d'ase!", "El rei Mides té orelles d'ase!"

Voleu saber quin secret amaguen les meves canyes? Un de ben dolç, perquè estan farcides de fruits secs i de panses de Corint. Són, doncs, unes postres exquisides i saludables.

Primer de tot comencem fent el farciment: Posem els fruits secs (excepte els pinyons, que ja són petits) a la picadora i els trossegem una mica. En un bol posem l'ou, el batem, afegim el sucre i la canyella i tot seguit els fruits secs i les panses, lligant-ho tot.

Encenem el forn a 190º, i posem paper de forn a sobre d'una plata. En un cassó desfem la mantega.

Agafem amb cura els fulls de pasta filo i els tallem en quatre trossos. Com el full és rodó, n'obtindrem dos trossos llargs i dos de més curts. A mida que els anem tallant els tapem amb un drap humit perquè no s'assequin.

Agafem els fulls de pasta de dos en dos (un de llarg i un de curt) i els pintem amb mantega, els dobleguem pel mig i els tornem a pintar. Posem una culleradeta (aproximadament 15 grams) del farciment en un extrem, i l'enrotllem formant un cilindre, vigilant que no caigui pels costats.

Fem el mateix amb la resta de fulls, i a mida que els anem acabant els deixem a sobre de la plata que tenim preparada. Els enfornem durant 15 minuts o fins que comencin a estar daurats.

Mentre són al forn, fem l'almívar posant tots els ingredients en un cassó a foc baix. Quan veiem que el sucre ja s'ha dissolt, posem el foc més fort i el fem bullir 5 minuts.

Posem les canyes calentes en una reixeta i els aboquem al damunt l'almívar a cullerades. Si les deixeu reposar unes hores, encara seran més bones.

Ingredients:

1 paquet de 10 fulls de pasta filo
100 g de mantega

Per al farciment:
175 g de fruits secs barrejats (ametlles, avellanes, nous i pinyons)
50 g de panses de Corint
1 cullerada de sucre mòlt
1 pessic de canyella en pols
1 ou petit

Per a l'almívar:
100 g de sucre mòlt
100 g d'aigua
1 clau d'olor
1 branqueta de canyella
1 culleradeta de suc de llimona
1 culleradeta de ratlladura de llimona





Heu sentit mai xiular les canyes de la riera un dia de vent intens? Quants secrets ens hauran volgut explicar i nosaltres, ineptes, no els hem entès?

Panna cotta amb fruites del bosc

Agafaré una cistella i aniré al bosc, sola, perquè ningú destorbi els meus pensaments. Gaudiré amb la flaire que desprèn la ginesta i resseguiré les corrues de formigues, ocupades a omplir de queviures el seu rebost. Tallaré una branqueta de farigola, ara que les seves petites flors blanquinoses brillen entre les pedres del camí, i les aniré ensumant mentre avanço pel corriol.

Quan ja el cansament s'apoderi dels meus membres, amb passes lleugeres cercaré una mica d'ombra i, mentre sento l'aigua de la font que brolla amb alegre harmonia, m'asseuré per contemplar els rajos de sol que s'esmunyen entre les fulles, il·luminant-les, i que em fan mig aclucar els ulls, dibuixant unes petites arrugues lineals en el meu rostre.

M'ajupiré per collir els nabius, abans no vingui l'ós bru i amb les seves grans urpes raspalli la mata i en capturi tots els fruits. I després cercaré una gerdera que m'ofereixi les seves drupes carnoses de color vermell rosat i no hagi esdevingut encara menja excel·lent de tota mena de fauna frugívora.

I quan tingui la cistella plena, tornaré a casa contenta de no haver-me trobat cap llop que em volgués enganyar, i m'afanyaré a fer-vos unes exquisides postres cremoses fetes amb gelatina: Panna cotta amb fruites del bosc. Als qui us agrada saber el significat de tot, us diré que les paraules italianes panna cotta volen dir crema cuita.

Primer de tot posem en remull, amb aigua freda, els fulls de gelatina. Aboquem la nata en un cassó amb el licor i el sucre. Obrim longitudinalment la beina de vainilla, amb un ganivet rasquem les llavors i posem beina i llavors al cassó de la nata. Un cop arrenqui el bull, el traiem del foc.

Escorrem bé els fulls de gelatina i els posem al cassó, barregem bé fins que s'hagin dissolt. Ho colem i ho deixem refredar 1/2 hora aproximadament. Hi posem la pell de taronja, ho remenem amb un batedor i ja podem omplir 4 motlles de 125 ml. Els tapem i els deixem 6 hores (o durant tota la nit) a la nevera.

Per desemmotllar-los podeu utilitzar dos mètodes. Un consisteix a escalfar aigua i introduir-hi el motllo uns segons, vigilant que no entri aigua. I, passant la punta d'un ganivet per les vores, veureu com cauen fàcilment sobre el plat. L'altre consisteix en posar els motlles de 1/2 hora a 1 hora al congelador. Després amb la punta del ganivet resseguim les vores i en tombar-los, es desemmotllen amb facilitat.

Els servim acompanyats de fruites del bosc. Qui no vulgui córrer el risc de trobar-se el llop ferotge, o no tingui el bosc a prop de casa, pot optar per comprar la fruita a la seva botiga habitual.

Ingredients:
3 fulls de gelatina
1 beina de vainilla
500 ml de nata
2 cullerades de licor de taronges
30 g de sucre
1 cullerada de pell de taronja ratllada
250 g fruites del bosc

Sabíeu que el mètode que fan servir els óssos per collir els nabius ha inspirat els artesans que recullen aquest fruit per fabricar un utensili que imita l'urpa de l'ós?

Si en voleu saber més coses, us recomano un llibre molt interessant, tant pel text com per les il·lustracions: Martí Boada, Els fruits silvestres. Ecologia i cultura. (Il·lustracions de Montserrat Sánchez) Galàxia Gutenberg/Cercle de Lectors. Barcelona, 2005.

Cassoletes de gambes i carbassó

Avui jugarem a fer cassoles. I no us parlo del joc infantil, al qual heu jugat potser alguna vegada de petits. El recordeu? És aquell en què un nen es posa ajupit amb les mans agafades per darrere dels genolls i dos companys seus l'agafen per les nanses (els colzes) i el traslladen a un lloc determinat sense que toqui el cul a terra.

No, no jugarem a portar pes, perquè ja tenim una edat i ens convé mirar pels nostres ossos. Avui ens entretindrem una mica fent els recipients on abocarem un farciment de gambes i carbassó. Ve a ser una Quiche Lorraine feta amb pasta de full i servida en racions individuals en una cassoleta ben galana. Sembla una flor primaveral.

Però si sou dels que no voleu passar gaire estona a la cuina, o bé penseu que no cal complicar-se la vida, us aconsello que folreu un motlle d'uns 26 cm i aneu directament a les passes en què explico com fer el farciment.

Sembla molt complicat però no ho és i queda mol bonic presentat a taula. Si hi esteu interessats, seguiu-me.

Descongelem una làmina de pasta de full.

Encenem el forn i el posem a 200º. Agafem la làmina i la dividim en 4 trossos. Estirem amb el corró cada un d'aquests trossos fins a tenir un quadrat de 20 x 20 cm aproximadament, amb el que folrarem un motlle arrissat de fer flams.

Un cop tenim els 4 motlles folrats, amb unes tisores tallem les 4 puntes llargues que pengen de cada motlle, però no les llencem, perquè amb les 16 puntes que n'obtindrem fem una bola, l'estirem amb el corró i folrem un cinquè motlle.

Per poder desemmotllar més fàcilment les cassoletes, faig servir un mètode una mica rudimentari, però que em funciona: agafo trossets de cartró i els poso entre el motlle i la cassoleta, aixecant una mica les vores.




Pintem les cassoletes amb ou batut i posem a la base un grapat de cigrons. Això evitarà que s'infli durant la cocció. Les posem al forn durant 5 minuts. Passat aquest temps, les traiem, les deixem un parell de minuts i les separem dels motllos.

Piquem la ceba ben petita i la fregim amb una mica d'oli a foc molt suau durant 10 minuts. Tallem a rodanxes ben fines el carbassó, les afegim a la ceba i els deixem coure junts 4 minuts més. Salpebrem i posem una mica de julivert tallat ben petit.

Batem els ous, i posem la nata i una mica de sal i pebre. Afegim la ceba i el carbassó, i les gambes. Ho remenem una mica i ho aboquem a les cassoletes.




Posem les cassoletes al forn durant 20 minuts, però a partir del minut 15 les anem controlant, no fos que es cremessin.

Un cop fora del forn les decorem amb un parell de cues de gambes, que haurem passat per la paella, i unes fulles de julivert.

Ingredients:
1 làmina pasta de full de 250 g
1/2 ceba
1 carbassó
3 ous
200 ml nata
200 g gambetes pelades
sal
pebre
julivert
unes gambes per decorar

No creieu que val la pena jugar a fer cassoletes? I per als que us interessen altres tipus de jocs, en trobareu per a totes les edats a El gran llibre dels jocs. Parramón Ediciones, Barcelona 1998.

Premis diversos

Ja fa dies que tenia pendent penjar els premis que he rebut de mans de bons cuiners i excel·lents blocaires, i em sabria greu que pensessin que no tenia cap interès a fer-ho públic. Enmig hi ha hagut alguns esdeveniments que m'han obligat a penjar les receptes pertinents, i he deixat per al final aquesta publicació. Però no per això aquests premis són menys importants. Els he posat a la lleixa virtual de la meva cuina, però les persones que me'ls han concedit les porto al cor.

PREMI SYMBELMINE

Les symbelmine són les miosotis, aquelles petites flors conegudes en castellà com a Nomeolvides. Segons en Tolkien són les floretes blanques que creixen a les tombes dels reis, encara que tinc entès que generalment són de color blau.

Aquest premi me l'han concedit la Mercè, de Cuina per llaminers i la Mar, del bloc Sèsam&Comí.

A la Mercè, tots la coneixeu. És aquella noia eixerida que viu a Irvine, Califòrnia. I no sé si li ve de família o bé se li ha enganxat el costum americà de fer pastissos cada vegada que rep visites o bé de portar-los quan la conviden a ella, el cas és que no para. No sé si a part de cuinar fa altres coses, però quan visito el seu bloc, i us asseguro que ho faig molt sovint, sempre em trobo amb receptes que no havia vist. Tant ens presenta plats catalans de tota la vida com les receptes més innovadores, i gràcies a ella hem après a preparar totes les receptes possibles amb una fruita tan agraïda com són les maduixes.

De la Mar us diré que és una blocaire d' última fornada, perquè va aparèixer de sobte amb la seva cuina el mes de març. És una noia encantadora, i ho veureu de seguida quan us passegeu pel seu bloc i comenceu a llegir tot el que ens explica. Tant ens prepara primers plats, com carn, com peix o postres. A vegades li ve la vena literària i ens recomana llibres per passar una estona agradable. I si teniu criatures a casa, no passeu de llarg de la"Cuina de la Carla", la seva secció on dedica un espai a les receptes de la seva filla. I veureu que és una autèntica marassa!

PREMI CULLERA D'OR

Aquest premi me l'ha concedit el Juan, de Cocina por afición. El Juan és una d'aquelles persones que sempre sap quedar bé. No sé si és que jo sóc més desordenada, distreta o desmemoriada, o potser és que vaig més atabalada, però sempre hi ha blocs que se'm passen. I em sap greu perquè, quan me n'adono, veig que hi havia receptes interessants i m'hauria agradat deixar un petit comentari. Ell, en canvi, sap allargar les hores del dia i el veuràs a tots els blocs, deixant a tothom una paraula amable. Això, no obstant, no li fa abandonar el seu bloc, on trobarem receptes casolanes que sempre ens entren bé. Amb ell no només ens sentirem afalagats amb els seus comentaris, sinó que també cuinarem plats senzills, i viatjarem per la seva terra, gaudint de les seves festes.

PREMI M'AGRADA EL TEU BLOC

Aquest premi m'arriba d'Holanda, de mans de la Meritxell, d' El rincón de Meritxell. Què us puc dir d'aquesta blocaire que no us hagi dit ja? Treballadora incansable i amable. Amable, perquè sempre entra de puntetes, sense voler molestar, per ensenyar-nos les coses que ella fa. I treballadora com la que més. A la cuina no deixa de feinejar amb les seves màquines i a vegades, no un, sinó tres plats seguits ens prepara. Sé que té un jardí al què dedica part del seu temps i m'agrada, perquè és una cosa més que tenim en comú.

Avui mateix he sabut que m'ha concedit un altre premi, i li estic molt agraïda.

PREMI BLOC DAURAT

Les normes d'aquest premi són:

1. Acceptar, fer que el logo sigui visible i respectar les regles.
2. Fer un link al Bloc que te l'ha concedit.
3. Concedir-lo a altres blocs i fer-los-ho saber.

Penso que tots els blocs es mereixen un premi, i no només pel fet de publicar una recepta, sinó per la feina que això porta al darrere. Pensar-la, fer-la, fotografiar-la, redactar-la... són hores i hores que podríem dedicar a altres coses (fins i tot dormir!) i en canvi les esmercem en una cosa tan etèria com és internet. No deixa de sorprendre'm la generositat que traspuen totes les vostres cuines. Per això dedico aquest premi a:

1. SandeeA, de La receta de la felicidad
2. Tartasacher, de Mil postres
3. María José, de Pasen y degusten
4. Illetapitita, de Perdo la por però em tremola el pols...
5. Tots els que el vulgueu tenir. Podeu passar a recollir-lo sense cap compromís.

Us felicito a tots pels blocs que teniu. Seguir-vos, fa més gran la meva cuina.

Pastís de cucurutxos de crema

Heu vist mai un vas en forma de corn ple de fruites i flors, anomenat Corn de l'Abundància?

Segons una llegenda, Zeus va néixer d'amagat a Creta, evitant així ser devorat pel seu pare Cronos. Allà va ser criat per la nimfa Amaltea, que l'alimentava amb la llet d'una cabra. Un dia, sent un infant, Zeus va trencar sense voler, mentre jugava, una banya d'aquest animal i el va regalar a Amaltea, amb la promesa que el corn s'ompliria miraculosament de tots els fruits que ella desitgés.




Fa uns dies va ser l'aniversari del meu pare i vaig pensar fer per a l'ocasió un pastís totalment diferent. Com les postres que més li agraden són les que porten crema, vaig idear un pastís de cucurutxos farcits de crema pastissera amb gust de vainilla. Estava segura que seria un regal ben original i ideal per a una persona llaminera.

Comencem fent la crema. Hem de procedir igual que aquí, però substituint la pell de llimona per mitja beina de vainilla, que obrim pel mig i rasquem amb un ganivet perquè s'escampin per la llet totes les llavors. Un cop feta, la tapem amb film transparent i la deixem refredar.

Per fer els cucurutxos, estirem les làmines de pasta de full fins a tenir un rectangle de 24 x 33 cm aproximadament. Amb un regle fem tires de 3 cm d'ample, utilitzant un tallapizzes. Amb un pinzell pintem amb ou batut una de les vores de les tires llargues. Agafem un motlle especial per fer els cucurutxos (els venen a les ferreteries) , i anem cargolant les tires començant per la punta. Les tires s'han de superposar per la vora pintada. Si no ho féssim així, el farciment podria sortir per les escletxes.





Pressionem una mica l'extrem de la tira perquè quedi ben enganxada i pintem tota la superfície amb ou batut. Procedim de la mateixa manera amb la resta de cucurutxos. Quan ja els tenim tots, els enfornem a 200º durant 20 minuts , però a partir del minut 15 anem mirant, no fos que es torressin massa.

Els traiem del forn, els deixem refredar 5 minuts i els separem dels motlles amb cura de no trencar-los. Els deixem refredar del tot.

Per farcir-los, posem la crema dins d'una màniga pastissera i els anem omplint. En acabat, espolsem per sobre una mica de sucre mòlt.

A sobre d'una base rodona (jo he fet servir una làmina de porexpan folrada amb paper pinotxo), col·loquem tots els cucurutxos. Guarnim amb uns bombons de xocolata i hi posem les espelmes.

He fet els números amb xocolata fossa. He anat fent capes fins a tenir un gruix de 1/2 cm, aleshores he posat uns bastonets de fusta i la base de les espelmes, i he anat fent més capes de xocolata, posant-los sempre a la nevera entre capa i capa perquè s'endurís més de pressa, fins a tenir un gruix d'1 cm. Els he acabat decorant amb unes boletes platejades.

He clavat els bastonets als porexpan, he posat les espelmes a sobre de la seva base, i les he encès en el moment apropiat.



Ingredients:

2 làmines de pasta de full (2x 250 g)

Per fer la crema pastissera:
500 ml llet
1/2 beina de vainilla
4 rovells
125 g sucre
40 g Maizena

100 g xocolata
boletes de sucre

una mica de sucre mòlt

uns bombons de xocolata

Com es veu la vida quan hom té 84 anys? Farcida de mil ingredients, amb els que hem pogut fer infinitat de plats meravellosos? O es veu el rebost pràcticament buit i hom tem que ja pocs plats queden per cuinar?

Sorbet de llimona i menta

Jo vull ser una turista tot l'any. Viatjar, veure coses, menjar als millors llocs i conèixer gent interessant. Jo vull ser una turista sense amoinar-me per si tinc la butxaca plena o buida, si plou o fa sol, si són les 7 del matí o les 5 de la tarda.

Jo vull ser turista a la meva terra, sentir la seva olor i tocar la seva pell. Vull escoltar la seva veu i tastar tot el que m'ofereix. Vull veure els cims més alts i les valls més verdes, les aigües cristal·lines i els camps polsegosos.

A la tardor, quan la xafogor de l'estiu ja ha desaparegut, vull fer una Volta per Banyoles i pujar al Tren Pinxo i, tot vorejant l'estany, anar cantant joiosa

El tren Pinxo de Banyoles
és el més bonic que hi ha.
Fet de llaunes i cassoles
i barrets de capellà.

(Popular catalana)

A l'hivern, vull perdre'm per les Muntanyes de Prades i, tot sortint de Montblanc, arribar fins a la Cova de Nialó. I deixar passar les hores mentre imagino la vida austera de la noble dama Elionor d'Urgell, tot sentint-me culpable per les comoditats de casa meva.

A l'Ermita de Sant Joan hi feien vida de sants
Nialó i Mestre Pere, fa d'això molt temps enrere.
D'ells hem anat recuperant les antigues savieses
i hi hem anat recomposant molt antigues poesies.

(Ermitans de Sant Joan de la Muntanya)

A la primavera, quan els camps de conreu verdegen i l'aire és fresc, vull fer la Ruta de les dues valls. I anar de castell en castell cavalcant per tota la Segarra al costat d' heroics cavallers. Sentir-me princesa i cantar tristes històries d'amor mentre espero el retorn del meu enamorat.

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."

( Inici De Càntic En El Temple. Raimon)

A l'estiu, quan tothom cerca paratges llunyants, jo vull quedar-me pels Voltants de Tiana perquè com a casa no hi ha res.

Oh Verge...
Del Cel on teniu posada
envieu vostre socors:
vostres mans són com cascada
que vessa rius de favors.
Oh Verge de l'Alegria!
oïu sempre nostra veu.

(Goigs de la Mare de Déu de l' Alegria)

I mentre em deleito menjant aquest sorbet de llimona i menta, penso en la generositat de la meva veïna Amparo, que m'ha ofert aquestes llimones del seu jardí. I en el meu pare, que un dia em donà un ramet de menta que vaig plantar a terra i cada any rebrota amb força, negant-se a desaparèixer.

Feu-lo, que us agradarà. És fàcil de fer, refrescant i molt bo.

Primer de tot preparem el xarop, posant en un cassó, a foc baix, l'aigua i el sucre i ho fem bullir durant 5 minuts. L'apartem del foc i el deixem refredar. Mentre, escapcem les llimones i, amb una cullera, les anem buidant amb cura de no fer-les malbé.




Posem la polpa en un colador xinès i amb la mà de morter anem esprement tot el suc. Tot seguit el colem i el barregem amb el xarop, que ja està fred, i amb l'aigua amb gas. Tallem les fulles de menta ben petites (o millor encara, les triturem amb el minipímer) i també les afegim.





Posem la barreja al congelador o a la màquina de fer gelats, si en teniu. Un cop estigui fet, omplim les llimones amb el sorbet i les guarnim amb unes tires fines de pell de llimona i de fulles de menta.

Ingredients:
250 ml aigua
250 g sucre
250 ml suc de llimona
150 ml aigua mineral amb gas
fulles de menta






Aprofito per presentar aquesta recepta del Sorbet de llimona i menta a l'Hemc d'aquest mes, que té com a tema "Piensa globalmente, come localmente", proposat per Ajonjoli de La flor del Calabacin.

¿On trobarem més felicitat que compartint amb la gent que estimem un sorbet fet amb productes que tenim a menys de 10 metres de distància?

Font de la recepta: una revista alemanya.

Rap a la crema

Vam començar a sospitar que tenia problemes d'oïda, tan petita, ella! I tot va ser tenir aquest pensament i començar a tenir malsons. El món ens va caure a sobre. Com ens podia passar una cosa així? Què havíem fet malament? Pobrissona, tan maca, ella! No s'ho mereixia!

I sí, cada dia n'estàvem més segurs. No entenia mai res a la primera, i tot se li havia de repetir, una i una altra vegada. I sempre la mateixa música! "Què?" "Què?" "Quèèè?"

"No cridis tant, filla, que la mare ja et sent" li deia, mentre intentava per tots els mitjans fer que parlés com una princesa i no com un sergent de la guàrdia civil. I em venia al cap la gent gran, quan ja sordeja i acostuma a elevar el to de veu. Com s'ho faria ella per aprendre, tan indefensa? Tot just començava a anar a escola...

Ens pensàvem que era sorda, ella, el nostre pa de pessic! Simpàtica, llesta, rossa com un fil d'or, decidida... Força obstinada, també!

La vam portar a l'otorinolaringòleg. La va mirar del dret i de l'inrevés, li va fer totes les proves pertinents i, finalment, es va seure al davant nostre i amb veu pausada ens va dir: "La vostra filla té un problema, sí, i és normal que cridi quan parla i que mai senti res a la primera perquè... (i ens va mirar mig somrient) ...perquè alguna cosa ha de fer per cridar l'atenció! El seu problema és ser la filla mitjana!

I perquè vegi que, quan cuino, també penso en ella i no només dedico receptes als seus germans, avui us presento aquest Rap a la crema, el seu plat preferit.

Posem al foc un cassó amb la llet, la ceba tallada a làmines, el llorer, la farigola i el julivert. Quan comenci a bullir, el retirem del foc, el tapem i el tenim en infusió un mínim de 15 minuts. Després colem la llet.

En una cassola fonem la mantega, afegim la farina i l deixem coure un parell de minuts. Tot seguit, sense deixar de remenar, afegim la llet de mica en mica, vigilant que quedi una salsa ben fina. Posem sal i pebre, i la deixem coure uns deu minuts a foc molt baix.

Afegim la nata i els talls de rap. Tapem la cassola i els deixem coure 5 minuts. Donem la volta al rap i al cap de 5 minuts ja el podem servir amb la crema per sobre.

Ingredients:

6 talls de rap

250 ml de llet
1 ceba
1 branqueta de julivert
1 fulla de llorer
1 pessic de farigola

50 g de mantega
30 g de farina
sal
pebre

200 ml de nata

Dedicat a la Núria, perquè quan té aquest plat al davant els seus ulls blaus brillen com un cel curull d'estels.

Pastís del Dia de la mare

Quan jo feia llatí a quart de batxillerat, vam traduir un text que parlava de Níobe, i em va impressionar tant que encara ara el recordo, tot i haver passat més de trenta anys.

A Tebes, la reina Níobe, filla del déu Tàntal, va censurar les dones que feien sacrificis en honor de la deessa Latona, perquè aquesta només havia tingut dos fills, Apol·lo i Diana, quan ella n'havia tingut catorze, set nois i set noies, dels què estava extraordinàriament orgullosa.

En assabentar-se Latona d'aquest fet, va demanar als seus fills que vengessin aquesta ofensa. I així fou com Apol·lo va matar els set fills clavant-los-hi una sageta, mentre Níobe intentava protegir amb el seu propi cos les filles. Però va ser endebades, perquè Diana les va matar a totes.

La pobra mare va romandre immòbil al costat dels cossos sense vida dels seus fills. Ni el vent bellugava el seu cabell, ni els seus ulls podien veure res més que la desesperació. La sang ja no donava color al seu rostre, i els seus membres van perdre la mobilitat.

Finalment, per misericòrdia dels déus va ser convertida en roca, de la què permanentment brolla aigua com una deu. Són les llàgrimes que encara vessa la pobra Níobe per la mort dels seus fills.

Demà és el Dia de la Mare i dedico aquest pastís a totes les mares. Segurament us preguntareu perquè faig un Pastís amb mousse de llimona i no una altra cosa. La resposta és fàcil: és el preferit de la meva mare.

Si voleu saber com es fa, seguiu-me i comprovareu que, malgrat la seva espectacularitat, és ben senzill de fer.





Posem una base prima de pa de pessic, que farem retallant una làmina de pa de pessic de la mida d'un motlle rodó desmotllable de 26 cm, a sobre escampem una capa de melmelada de taronja i al damunt posem la mousse de llimona. Acabem amb una capa fina de gelatina.

Aquesta melmelada és casolana, però si no voleu tenir feina, la podeu comprar. Per fer la capa de gelatina, podeu comprar-ne una de llimona, i seguir les indicacions del paquet. Com ja sabeu, sóc poc partidària dels colorants i de tots els additius que porten alguns aliments. Per aquesta raó m'he estimat més fer-la jo d'aquesta manera: he bullit durant uns minuts aigua i una mica de sucre amb la pell tallada ben fina d'una llimona, ho he deixat refredar i ho he colat. He abocat en un cassó al foc una mica d'aquesta aigua i quan ha començat a bullir he posat les làmines de gelatina que tenia en remull. Ho he remenat bé i ho he barrejat amb la resta d'aigua. Quan estava totalment freda, l'he abocat a sobre de la mousse de llimona. Ho he deixat a la nevera unes hores i quan ja ha quallat, l'he decorat amb nata i unes flors de ginesta que he collit aquest matí quan he anat en bicicleta pels voltants de l'ermita de l'Alegria. En volia posar 14 en record dels fills de Níobe, però no ho he centrat bé i només me n'han sortit 13. No penseu que us menteixo quan us dic que estic desolada.

Ingredients:

Per fer la làmina del pa de pessic:
3 0us
100 g de sucre
100 g de farina
pell de llimona

Per fer la mousse de llimona:
2 llimones
2 ous
250 g sucre
250 g nata
3 fulls de gelatina

Per fer la gelatina de llimona:
200 ml d'aigua
la pell d'una llimona
1 cullerada de sucre
3 fulls de gelatina

4 cullerades de melmelada de taronja

100 ml de nata

flors de ginesta

Tant de bo cap mare no hagués de plorar mai la mort d'un fill.