Sachertorte

Tenia només setze anys, i potser per a la seva mare encara era un nen, però aquella nit, qui sap si guiat pels déus o per la seva intel•ligència, va ser capaç de marcar el camí del seu futur.

Era l’any 1832 i el princep Klemens Wenzel Lothar von Metternich havia convidat a sopar un grup selecte d’amics.

-Vull que les postres provoquin una gran admiració als meus comensals! -havia advertit dies abans el príncep als responsables de cuina.

El destí va fer que aquell dia el cap de cuina es posés malalt i no anés a treballar. Per al seu equip va ser un daltabaix tan gran que no es van veure en cor d'improvisar res. Si el jove aprenent Franz Sacher hagués tingut una mica més de temps, podia haver ideat un plat que complagués al príncep, però en aquells moments la desesperació ocupava tots els racons del seu cos.

-He de pensar alguna cosa! I ràpid! Però… què puc fer? Vejam… quins ingredients tenim aquí? Farina, ous, xocolata… Podria fer un pastís... com ja hem fet altres vegades. Però no. Ha de ser original. Què més hi ha al rebost?

I així, pensant, pensant, va idear un pastís que avui, 182 anys després de la seva creació, encara causa admiració entre tots els qui el tasten.

Aquella nit, gràcies a la melmelada d’albercoc, en Franz es va fer gran. I va fer gran el seu nom.

L'Oriol també s'ha fet gran. Ara té l'edat que tenia en Franz quan va crear la Sachertorte, però el meu fill no fa meravelles a la cuina sinó en el camp de la informàtica. I és que els temps han canviat... Tot i que a menjar-se un bon tall d'aquest pastís, no el guanya ningú!

Si vosaltres també voleu gaudir d' un pastís tan elegant i exquisit com aquest, seguiu les meves indicacions.

Untem amb mantega un motlle rodó de 26 cm i l'enfarinem lleugerament. Encenem el forn a 180º. Desfem al bany Maria la xocolata, després hi afegim la mantega a trossos i anem remenant fins que també s'hagi desfet. A banda, muntem les clares a punt de neu amb un polsim de sal.

Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin, afegim la xocolata, remenant bé amb un batedor de mà. Hi afegim la farina barrejada amb el llevat i, finalment, les clares a punt de neu, vigilant d'incorporar-les a poc a poc perquè no perdin consistència.

Aboquem la barreja al motllo i l'enfornem durant 30 minuts. Un cop estigui fred, ja el podrem desemmotllar. Mentrestant, preparem la ganache. Fem bullir la nata amb el sucre, retirem el cassó del foc i hi anem afegint la xocolata fins que s'hagi desfet bé. Deixem refredar a la nevera.

Partim horitzontalment el pa de pessic pel mig, escampem la melmelada per sobre d'una part, cobrim amb la ganache i tapem amb l'altra meitat. Escalfem una mica de nata, hi desfem dues preses de xocolata i amb aquesta barreja tapem tots els porus que hi hagi.

En un cassó posem la nata i la fem bullir. Retirem el cassó del foc i hi afegim la xocolata i la mantega a trossos. Remenem bé. Posem el pastís a sobre d'una reixeta, i hi tirem per sobre aquesta cobertura, deixant que vagi cobrint tota la superfície, mentre va caient pels costats. Més val que en sobri, com és el cas, que no pas que en falti, perquè no ho podríem arreglar.

La cobertura que ha caigut la podem agafar i guardar-la per a una altra ocasió, però jo m'he estimat més tornar-la a tirar per sobre del pastís perquè tingués un bon gruix.

Ingredients:

Per al pa de pessic:
5 ous
150 g xocolata Nestlé Postres
100 g mantega
150 g sucre
100 g farina
1/2 sobre de llevat
1 pessic de sal

Per a la ganache:
250 ml nata
20 g sucre mòlt
200 g xocolata Nesté Postres

100 g de melmelada d'albercoc

Per tapar els porus:
40 ml nata
50 g xocolata

Per a la cobertura:
250 ml nata
250 g xocolata Nesté Postres
100 g mantega

Per a les rosetes:
100 g xocolata
50 g mantega
pètals de xocolata blanca
perles de sucre

La Sachertorte es caracteritza per una presentació senzilla i elegant. Per això la trobem decorada amb el seu nom escrit amb un fil de xocolata. Però per celebrar l'aniversari de l'Oriol, he decidit fer una corona amb setze rosetes. És la corona del meu príncep.