Pàgines

Braç de gitano blanc







Vaig perdre el braç dret quan tot just feia una setmana que m'havia casat. Ningú que no hagi patit una amputació semblant pot fer-se una idea del que això va suposar a la meva vida.

La mà que feia uns dies havia portat orgullosa el ram de núvia ja no formava part del meu cos. Però no era només una mà la que havia desaparegut en aquell accident. Em mancava la mà que acaronava, la mà que brodava, la que cuinava, la que escrivia cartes d'amor... La mà que comptava els diners, sí, però també la que dibuixava cors en els vidres entelats els dies de pluja.

Tots em miraven de reüll i sé que només veien la pobra dona sense braç, però quan era jo la que d'amagat clavava la vista en el meu braç invisible, no pensava en res més que en els braçalets que no tornaria a lluir, en les pigues que mai més tornaria a veure, en els quadres que ja no pintaria...




Mil nits vaig plorar la meva dissort, abans no vaig acceptar l'adéu definitiu de la meva mà. Un matí em vaig llevar i vaig collir decidida el plomall de lletsó més bonic del jardí, i el vaig bufar amb totes les meves forces, per escampar arreu tots els angelets. I vaig imaginar que anaven a jugar amb la meva mà, que m'esguardava cofoia darrere d'un núvol.


Perquè no tots els braços de gitano han de ser de color fosc, avui us presento un braç blanc. Bonic com una núvia amb el seu ram de flors.




Si el voleu fer, comencem encenent el forn a 180º i fem la planxa de pa de pessic com ja vam explicar aquí . Un cop traiem el pa de pessic del forn, el tapem amb un drap, li donem la volta i anem desenganxant el paper. Tot seguit el cargolem amb el drap o amb el mateix paper, i el deixem refredar.

Esmicolem el formatge i les ametlles, i muntem la nata. Batem en un bol el formatge i el sucre, i hi afegim la xocolata i les ametlles. Finalment incorporem la nata.

Descargolem el pa de pessic, hi aboquem tot el farciment i tornem a cargolar. Muntem la nata i el sucre, i cobrim tot el braç. Acabem decorant tota la superfície amb flors d'estepa borrera .






Ingredients:

Per al pa de pessic:
4 rovells
120 g sucre
1/2 beina de vainilla (les llavors)
120 g farina
1 culleradeta de Royal
4 clares
un pessic de sal

Per al farciment:
75 g xocolata Nestlé Postres
100 g ametlles torrades i sense pell
250 ml nata
400 g formatge Mascarpone
50 g sucre mòlt

Per a la decoració:
200 ml nata
1 cullerada de sucre mòlt
flors d'estepa borrera





Si us agraden les novel·les de misteri, us recomano La dama de blanc, de Wilkie Collins. Editorial Columna, 75. Barcelona, 1990.

40 comentaris:

  1. Les fotos són precioses, la presentació és divina i el braç de gitano deu estar boníssim, però em nego a comentar la història macabra d'avui, encara que admeto que alguns passatges tenien música... penso en els cors dibuixats en els vidres entelats...
    Però, vaja, em nego a continuar. Faries bona parella amb en Tim Burton!!

    ResponElimina
  2. T'ha quedat preciós, tot tan blanc i amb aquestes flors d'estepa tan boniques... ben bé com un ram de núvia :)
    I el farcit recorda una stracciatella... m'encanta!

    ResponElimina
  3. Aiii el braç de gitano!!!!
    Pero que bons que son i que preciós t'ha quedat!!!

    Artista!!!!

    Petons

    ResponElimina
  4. T'ha quedat maquissim i que bo ha de ser...felicitats!!!
    petons

    ResponElimina
  5. Margarida , t'ha quedat molt polit i a més se'm fa la boca aigua , m'encantaria menjar-ne un boci , deu ser bonissim.

    Aquestes flors em semblen de roser salvatge , el vertader roser que li deim per aqui , que guapes que són . Jo en tenc un aprop de la casa i és una de les flors que trob més bonica.

    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Que bonic aquest braç, Margarida!
    T'ha quedat super fi. Mira, aquests dies no he tingut massa temps per passar pels vostres blogs i avui fent una rapassada ràpida m'ha cridat l'atenció la teva foto del braç, i per inersia el meu ratolí se n'ha anat cap a ella! jejeje
    Bon cap de setmana, maca!

    ResponElimina
  7. MARGARITA HERMOSO SI SE VE TAN LINDO TE QUEDARON MUY LINDA LAS FOTOS
    EN CHILE AL BRAZO GITANO LE LLAMAMOS BRAZO DE REINA ......
    BESOS
    http://comidachile.blogspot.com/

    ResponElimina
  8. Quin braç de gitano més delicat! ha d'estar deliciós!

    ResponElimina
  9. El braç ta quedat preciós, tan blanc amb les petites floretes, bé de pastisseria i boníssim.
    Molts petons

    ResponElimina
  10. Bonic i delicat i ben segur que boníssim!
    M'encanta!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. Margarida, preciosa la ornamentación que le has puesto a este brazo blanco que ya con ese color dice lo exquisito que debe estar.
    Un corte sensacional, viéndolo se me hace la boca agua. Imagino su sabor. Te pediría un trozo pero creo que he llegado un poco tarde. Delicioso.
    Margarida, que pases un muy buen fin de semana.
    Saludos

    ResponElimina
  12. Quina cossa més bonica i més elegant.
    Felicitats.
    Un peto.

    ResponElimina
  13. Aquest braç de gitano n'és d'exposició.Saludos

    ResponElimina
  14. Margarida,
    Un braç de gitano tan deliciós de gust com preciós d'aparença. Com sempre, el relat introductori magnífic (és el toc "mondelacuina") i finalment dir que prenem nota de la novel·la que recomanes.
    Ah! ha estat un autèntic plaer haver-te conegut en viu i haver xerrat una estoneta. Ho hem de repetir amb més calma.
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Bona nit Margarida
    Quina delicadesa!Este braç no te res de gitano,
    més be és un braç d'angel.És tan bonic per fora
    com bó estarà per dins.Les flors son una preciositat!
    Besets i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  16. És precios Margarida ...tot ho fas tan pulit sempre....
    El teu nom és el que millor li escau a aquest braç de gitano blanc..
    Moltes Felicitats maca...

    ResponElimina
  17. M'he quedat bocabadada davant d'aquesta meravella: felicitats! Petons

    ResponElimina
  18. Quin braç mes bonic i que bó estará i la decoració molt primaveral.
    Besets

    ResponElimina
  19. Margarida; Com petits angelets, aquest braç de gitano llueix, amb les seves flors de estepa borrera, donant-li una el.legància diferent a tots els braços de gitano farçits.
    Que vagi de gust Margarida¡¡:-D

    ResponElimina
  20. Un braç molt elegant, jo en menjaria un tall de bona gana

    ResponElimina
  21. Quin braç de gitano mes blanc i bo!! T'ha quedat molt maco.
    Petons
    Nuria

    ResponElimina
  22. ohhhhhhh... ohhhhhhhh!!! si tingués aplaudiments els hi posaria!!!! imagina-te'ls, val? :-)

    Quina cosa més delicada, Margarida, preciós de debò. I que bo que deu ser!!

    Els ingredients son boníssims, però la delicadesa amb que l'has decorat fan d'ell una cosa tan preciosa i fina, com tu has dit, com una núvia.

    Enhorabona preciosa :-)

    ResponElimina
  23. Margarida , et vull dir que vaig fer aquest hermós braç de gitano pel dinar en familia que feim els dissabtes i va ser boníssim.No vaig a ser a temps de fer fotgrafies

    Moltes gràcies per a compartir aquestes magnífiques receptes i els teus bellíssims relats.

    Una abraçada

    ResponElimina
  24. Preciosa decoració amb aquestes floretes, i el braçet tan blanc.
    No coneixia aquests flors i són molt maques, la veritat!

    ResponElimina
  25. Estimada amiga! és cert amiga, quan perds alguna part del teu cos, encara que sigui petita, l'has de plorar, has de fer el dol. Aquest braç de gitano blanc com la neu, com la llum del matí és espectacular. Com sempre, un post de matrícula d'honor. Molts petons.

    ResponElimina
  26. Margarida,
    Quina cosa més i més bona, a banda que la presentació és per treurès el barret senyora.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  27. M'estic posant una mica al dia ara que ja he començat les vacances i no vaig tan atabalat.

    Tot el que he vist fa una pinta magnífica i les explicacions, com sempre, detalladíssimes i molt ben explicades (semblo un mestre, oi?) :))

    P.S. A mi també m'ha fet una mica de cosa, la veritat, la narració inicial d'aquest post, però també és cert que la realitat moltes vegades supera la ficció.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  28. carai!! a aquest braç de núvia només li falta l'anell de compromís,... la foto del tall del braç, endevina un interior molt engrescador...
    Una abraçada

    ResponElimina
  29. El año pasado tuve una época en la que solo hacía brazos de gitano.Este año no he hecho ninguno.Yo creo que ya va siendo hora.
    Te ha quedado precioso y con ese relleno seguro que estaba delicioso.
    Un abrazo,
    María José.

    ResponElimina
  30. Hola MARGARIDA, preciosa historia la tuya, y precioso brazo de gitano bonita presentación en todas las recetas, saludos

    ResponElimina
  31. què bonic que t'ha quedat! si fa peneta menjar-se'l i tot! però clar, ha de ser tan bo que qui es resisteix?
    pt!

    ResponElimina
  32. Que belleza Margarida, me daría una pena cortar algo tan elegante. Tus pasteles siempre tan vistozos.
    Un besito

    ResponElimina
  33. Margarida, quina preciositat!!! Has vestit d'un blanc luxós el braç de gitano!! I amb les flors d'estepa queda mooolt elegant! :)
    Petons!

    ResponElimina
  34. Preciosa la presentación y muy original. Me encantan los brazos de gitano y de gitana ( por si lee esto la ministra de igualdad).
    un biquiño

    ResponElimina
  35. Con una decoración muy delicada y un relleno que nos da una sorpresa.
    Un besito.

    ResponElimina
  36. Molt bonic aquest braç de gitano!!! si que sembla un pastís de nuvis però la història...quina angunia m´ha entrat!!! ho has aconseguit bé ;) petonassos

    ResponElimina
  37. Preciós Margalida!!! em deixes sempre amb la boca oberta!!! quina delicadesa!!!

    La història d'avui em sobta, la realitat és així... el que se surt del "normal" crida l'atenció!! però l'important és l'acceptació d'un mateix, oi??

    Petonassos bonica...un plaer visitar-te.

    Miel

    ResponElimina
  38. Tot ho fas tant maco, tant lluent, tant fàcil....desde la primera paraula fins l'última em mantens enganxada com una paparra al teu blog,jajaja, es veritat!!!! Tens raó sempre el braç de gitano ros o moreno, però com el blanc cap, es preciós!!!! Petons

    ResponElimina
  39. Ets la reina dels braços!

    I les flors li donen un toc molt primaveral, m'agrada m'agrada :)

    ResponElimina
  40. SI EL DE CHOCOLATE NEGRO ES BONITO ESTE NO TIENE NADA QUE ENVIDIARLE,VAYA BUENA Y BIEN DECORADA. BESOS

    ResponElimina