Tenia la pell meravellosament daurada i duia un top de seda de color fúcsia. Quan va arribar a la festa era gairebé mitjanit, però semblava que el sol hagués aparegut sense avisar. Era la noia més maca que havia vist mai i les meves ninetes, incapaces d'oblidar-la, encara retenen aquella imatge.
M'hi vaig acostar i li vaig oferir una copa. Quatre paraules, un somriure i la mirada juganera dels seus ulls verds vam ser suficients per entendre que havia trobat la dona de la meva vida. Però el meu somni es va estroncar quan vaig sentir una veu prou coneguda.
-Hola, germanet! Veig que ja us coneixeu. L'Amanda és la meva parella.
Ara sóc vell i estic sol. Sempre he pensat què hauria passat si no hagués abandonat la batalla abans de començar-la. Sé que vaig ser un covard, però ni podia lluitar contra el meu germà ni demanar-li a ella un sacrifici tan gran.
Al meu autobús les princeses baixen per la porta del davant, vaig sentir dir una vegada a un conductor, i jo... només arrossegava una cadira de rodes!
Si us agrada el formatge i teniu convidats a casa, proveu de fer aquests mini pastissos. Espero que no us embadoqueu davant de tanta bellesa, perquè potser us quedareu sense poder-los tastar.
Primer de tot preparem la pasta brisa, posant en un bol tots els ingredients. Els barregem primer amb una espàtula i després amb la mà. Quan la barreja formi una bola uniforme, l'emboliquem amb film transparent i la reservem a la nevera 1 hora.
Encenem el forn i el posem a 200º. Per poder desemmotllar sense cap problema els pastissos, retallem 3 circumferències de 13 cm de paper de forn i les posem a les bases dels motlles. Dividim la pasta brisa en 3 parts, fem 3 boles, les estirem amb el corró i folrem els motlles.
Cobrim la pasta brisa amb paper de forn i l'omplim de llegums, com ja vam ensenyar aquí. Els enfornem durant 10 minuts.
Mentre es couen, batem els ous i els formatges. Hi afegim la nata, la sal i el pebre.
Un cop han passat els 10 minuts, retirem el paper i els llegums, i hi aboquem el farciment, omplint els tres motlles fins dalt de tot. Tornem a posar-los al forn durant 20 minuts, o fins que estiguin quallats i tinguin un aspecte daurat.
Un cop freds, els desemmotllem i retirem el paper de la base. Els decorem amb nous i flors d'hortènsia.
Ingredients (per a 3 motlles de 13 cm):
Per a la pasta brisa:
150 g farina
1 pessic de pebre negre
1 pessic de sal
85 g mantega
70 g formatge Urgèlia ratllat
1 rovell d'ou
50 g formatge Urgèlia ratllat
200 g formatge Philadelphia
2 ous
150 ml nata
1 pessic de sal
1 pessic de pebre negre
15 nous
15 flors d'hortènsia
Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes que té com a amfitriona a Mònica, del bloc Tentaciones para todos, i ha proposat el tema Delícies per a festes.
Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes que té com a amfitriona a Mònica, del bloc Tentaciones para todos, i ha proposat el tema Delícies per a festes.
Te una pinta bonissima, i a mi tot el q sigui mini m'encanta!
ResponEliminaUna abraçada,
M'encanten TOTS els pastissos de formatge i aquests mini pastissos t'han quedat fantàstics!
ResponEliminaQuina mena de formatge és l'urgèlia?
Sonia - L'Exquisit: A mi també! Les coses minis tenen un encant especial. I aquest el vaig tallar en porcions petites perquè es tractava d'un sopar d'amics on podíem anar picant. Però si es fa per un menjar normal, cada pastís pot ser una ració individual.
ResponEliminaGemma: és un formatge semi de la casa Cadí. Com l'únic amant del formatge és el Pere, quan en menja, la seva olor característica se sent per tota la cuina. Els del Cadí diuen que és "afruitat", però a casa diuen "quina pudor que fa!"
Jo menjo pocs formatges, i tendres, però de tant en tant m'agrada tastar aquest Urgèlia.
Si mires els ingredients del pastís, veuràs que he posat un enllaç amb la casa Cadí on expliquen com és aquest formatge.
a i també m'agraden tots els pastissos de formatge, i aquests individuals són molt temptadors.
ResponEliminapt!
Ens regales sempre filigranes culinàries, quina meravella de creació, i a sobre de formatge, Margarida, ens omples els sentits de bons moments. Petons maca.
ResponEliminaLe tue ricette sono sempre favolose ed invitanti. La presentazione con i fiori è molto originale, complimenti. Ciao Daniela.
ResponEliminaSi es que tens unes mans....
ResponEliminaT'ha quedat preciòs però es que a sobre ha d'estar bonísim!!!
Felicitats guapa
Petonets.
Tens un gust tant exquisit, m'encanta com poses floretes a tot arreu, et queden les receptes precioses :-)
ResponEliminajajaja ric per que estic recordant el que he posat per fer les fotos de la pasta i potser n'he fet un grà massa, recordes que et vaig dir que només tenia geranis? he posat una flor de carbassó que gairebé és més grossa que tota la pasta :-))) jajajja i sort en vaig tenir per que les punyeteres es tanquen durant el dia i les vaig haver de tallar a traïció :-))
A mi també m'agraden més les racions mini, trobo que fan molt de goig! et torno a dir que em sembla preciós aquest pastís de formatge.
un petó, bonica.
hola margarida, guapa tu
ResponEliminaaquesta recepta teva me ha robat el cor,.....
petonets susana
Els pastissos de formatge m'agraden tots i aixi tant bonics encara mès.
ResponEliminaBona nit Margarida
ResponEliminaQuin goig fan estos mini-pastissos.
Queden molt bonics amb els anous i les hortensies.
Mirere a vore si trobe eixe formatge per ací.En casa som 2 contra 2:El meu marit i el meu menut,el formatge ni provar-lo.
En canvi,al meu major i a mi,menys el cabrales ens agraden qualsevol classe de formatges.
Besets.
Margarida, no coneixía el teu bloc i és un bloc plé de meravelles! Aquests pastissos per exemple!
ResponEliminaA partir d'ara et visitarè per ser una mica més feliç :)
Margarita es una receta muy tentadora
ResponEliminaMe gusta las tartas de queso y esta es una de esas
besos
Espectacular, con un corte perfecto!
ResponEliminaUn abrazo.
Margarida , ens ha encantat la història , el pastís i la descoberta d'aquest formatge que no coneixíem.
ResponEliminaMoltes gràcies i una abraçada
Un pastís de formatge magnífic, i la mida mini fa que sigui encara més perfecte!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Hola Margarida.QUñe delicia de tarta y qué buena aportación al Hemc de este mes. Muchas gracias por tu cariño y sé que está a mi lado, pero estan duro... Besos mil y gracias
ResponEliminaUns mini pastissos encisadors, els fare però sense nous
ResponEliminaPetons
*Eva*: a mi també m'agraden però només amb segons quins formatges, perquè n'hi ha molts que no són del meu gust.
ResponEliminaLa cuina vermella: és que només penjo receptes que m'agraden! Si faig alguna cosa que no m'acaba de convèncer, encara que la presentació sigui maca, no la penjo al bloc. I suposo que això es nota.
Daniela: precisament perquè m'agraden mi, us les presento perquè us animeu a fer-les!
Joana: doncs sí que són boníssims. Del pocs pastissos salats amb formatge que m'agraden!
Maduixa: hola, guapíssima! Ja friso per veure el resultat!
Així has decidit substituir les flors de geranis per la de carbassó? Mira, així serà més espectacular! Com les barrets a les curses de cavall d'Ascot!, ja,ja...
Susanna: i a mi també! Si t'agrada el formatge, t'ha d'agradar per força perquè és boníssim!
ResponEliminaMaria Dolores: doncs ja veus, només el vaig guarnir amb unes nous i les floretes d'hortènsia.
Mesilda: doncs a casa passa una cosa semblant: 2 no en mengen mai, al Pere li encanten, i a la Núria i a mi només ens agraden alguns (molts pocs.De fet, la Núria només en menja d'una classe i jo ... de 3 o 4). Així que aquests petits pastissos els vaig fer aprofitant que venien un amics a sopar, gent que sap valorar el que fas, ja, ja....
Si no trobes aquest formatge, el pots substituir per qualsevol altre que t'agradi. Fins i tot amb un Idiazábal ha de ser bo (això m'ho ha dit el Pere, perquè aquest formatge no és dels que més m'agraden).
starbase: gràcies, noi! Avui sí que m'has fet feliç, tu, i de bon matí!!!!
ANGELICA BERTIN: celebro mucho que te haya gustado!
Kako: gracias. Es de los pasteles que gustan.
Hola Margarida,avuí he descobert el teu blog,felicitats,enhorabona,
ResponEliminases meves felicitacions tambè per aquet pastís que te una pinta de dalt de tot.
Bonissim,com tot,una besada.
Hola Margarida,
ResponEliminaNo sólo ésta, sino cualquiera de las buenísimas recetas que tienes anteriores, hubiesen servido para el tema de este HEMC de delicias festivo-culinarias.
Pero los pasteles de queso son una debilidad de casi todos los que somos buenos aficionados a la repostería, aunque pesen los gramos...
Y así, abocaditos pequeños, aún mejor entran.
: )
Un abrazo y buen provecho.
Xisca: aquest és un formatge amb DOP, i a Badalona em costa molt de trobar. Sort en tinc de "Margenat cansaladers". Ells sempre en tenen!
ResponEliminaDolça: sí, la mida el fa molt atractiu, tant com a ració individual, com per fer talls per anar picant.
Tartasacher: celebro que te haya gustado.
Fem un mos: de fet les nous només les poso perquè crec que hi lliguen, però si no us agraden les pots substituir per qualsevol altra cosa. Encenalls de pernil passats per la paella, per exemple.
Ague: benvinguda a la meva cuina! M'alegra saber que hi has trobat coses bones. Espero satisfer els teus gustos d'ara endavant, també
El Secretario: gracias por tus palabras!
Me hubiera gustado más presentar alguna cosa dulce pero como aconsejaban hacer algo salado hasta el último momento no me atreví a presentar esta mini tarta.
Uns pastissets amb formatge deliciosos. Encara que portin més feina són molt bonics tan petitets!
ResponEliminaA casa ens encanten els pastissos de formatge, així minis t'han quedat molt bé!A m,i també m'agrada molt aquests formatge... !
ResponEliminapetó
Hola Margarida:
ResponEliminaDeliciosos estos pasteles. Me alegro te haya gustado mi tarta y utilizo muchs veces la mandarina en conserva. Queda muy bien y esta muy buena. Es una conserva muy acertada. Besos mil y gracias
El pastís gelat t'ha quedat preciós! Però és que he vist formatge i m'he vingut directe cap aquí jajaja.
ResponEliminaM'ho apunto que deu estar de vici!
¡qué pinta, madre mía! ¡quiero una porción! :o)
ResponElimina