Pastís gelat amb fruites

-Mare, se m'enduen!

Cent llamps caiguts sobre Demèter no haurien commogut tant la deessa com aquell clam de la seva filla.

-Persèfone, filla, on ets?

Amb la desesperació pròpia d'una mare, durant nou dies i nou nits va buscar-la arreu debades, però ningú ja no podia ajudar-la. I aquelles últimes paraules no desapareixien del seu pensament.

-Mare, se m'enduen!

Descobrir la veritat no només va rompre el cor de la deessa, sinó també la bellesa que ella havia anat escampat pel món. Demèter estava trista i ja no feia créixer les flors sobre la terra. Els arbres perdien les seves fulles, els camps s'anaven tornant eixorcs, i els homes i els animals no trobaven fruits per endur-se a la boca.

La fam no parava de provocar morts a tot arreu, però el dolor de Demèter era tan gran que només era capaç de sentir la seva pròpia desgràcia.

Tota la terra s'hauria convertit en poc temps en un desert si Zeus no hagués posat remei al mal que ell mateix havia causat: Persèfone podia tornar a la terra i viure al costat de la seva mare durant sis mesos. La resta de l'any, l'hauria de passar al Regne Subterrani.

Des d'aleshores, a la primavera i a l'estiu, les planures i les muntanyes s'omplen de verd, i les flors il·luminen la terra amb els seus colors. Tota la natura ens mostra la seva alegria i Demèter, amb el cor ple de felicitat, vetlla perquè la terra llueixi bonica i fèrtil.

Quan ens sorprèn la tardor, és que ja ha arribat l'hora de separar-se de la filla. I tot esdevé tristesa i fredor.

A la meva filla Natàlia li agrada l'estiu, amb la seva llum i les seves fruites sucoses. Avui és el seu sant i per celebrar-ho he fet aquest pastís gelat amb fruites.

Si us animeu, primer de tot escalfem la llet amb les llavors de vainilla (que haurem obtingut obrint de dalt a baix la beina de vainilla i traient-les amb la punta del ganivet).

Batem, amb la batedora elèctrica, els rovells i el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la Maizena i seguim batent. Hi aboquem la llet de mica de mica, sense parar de remenar, fins que estigui tot ben lligat.

Posem el cassó al foc i no parem de remenar amb un batedor manual fins que arrenqui el bull. Aquest procés trigarà 8 o 10 minuts. Quan veiem que es produeixen les primeres butllofes i que en esclatar fan puff, retirem el cassó del foc, donem una bona batuda i deixem refredar la crema, remenant de tant en tant perquè no faci tel.

Muntem la nata i l'incorporem suaument a la crema. Tot seguit la posem al congelador. Al cap de dues hores, la batem per desfer els possibles cristalls que hi pugi haver, i la tornem a posar al congelador. Dues hores més tard, tornem a batre i hi afegim la fruita, que haurem tallat a trossos petits.

Aboquem la crema amb la fruita dins d'un motlle desemmotllable de 20 cm, el tapem i el posem tota la nit al congelador.

Per guarnir el pastís, n'hi haurà prou amb unes fulles de menta i unes roses fetes amb xocolata blanca. Una hora abans de servir-lo, el posem a la nevera perquè perdi duresa i el puguem tallar bé.

Ingredients:

1/2 l llet

1 beina de vainilla

6 rovells

150 g sucre

40 g Maizena

300 ml nata

fruita variada (meló, kiwi, préssec, mango)

fulles de menta

75 g xocolata blanca

Aquest pastís, fi i elegant, és digne d'una princesa. D'una princesa anomenada Natàlia.