Banda de crema i fruita

Permeteu-me que avui parli de mi i respongui a les preguntes que mai no m'han fet a fi que, si sou habituals de la meva cuina o si hi passeu per casualitat, pugueu conèixer millor les interioritats d'aquest bloc.

A Elmondelacuina es parla de receptes de cuina, però també hi trobareu fotografies, literatura, i molta imaginació. Hi ha il·lusió per fer les coses ben fetes i per fer contentes les persones que més m'estimo.

Hi trobareu un gran desplegament de paciència, i de nervis també, sobretot quan les coses no surten com jo voldria. Hi ha un gran desig d'ajudar i de ser útil, i moltes ganes d'aprendre ja que aquest és un bloc humil conscient de les seves limitacions.

I allò que va començar per imposició familiar, després de molt insistir, perquè publiqués els menjars que es cuinaven a casa, ha esdevingut avui una calaixera on puc tenir endreçades totes les receptes que abans guardava escampades arreu i que, tot sovint, em resultaven difícilment localitzables.

Però Elmondelacuina és molt més que tot això, car sense les vostres visites i els vostres comentaris, seria un cos sense ànima. Gràcies a aquesta finestra oberta de la meva cuina he pogut conèixer persones meravelloses, que han deixat una gran empremta dins meu. Persones d'aquí i de terres enllà que, amb la seva simpatia i el caliu de les seves paraules, han aconseguit fer-se un lloc en el meu cor.

I no puc amagar que aquest és també el lloc on, en silenci i sense estridències, m'afanyo per donar a la nostra llengua el prestigi que es mereix, malgrat tots els entrebancs.

Els qui em seguiu ja sabeu que m'agrada escriure, i per això no us estranya que hagi encapçalat les 121 entrades que té el bloc amb una petita introducció literària, sovint producte de la meva imaginació, però moltes vegades inspirada en la mitologia grega o en la cultura europea en general.

Acostumo, també, a acabar les meves receptes amb la recomanació d'una lectura, relacionada ja amb el text introductori, ja amb el plat. Aquests llibres formen part de la meva biblioteca i, encara que no me'ls he llegit tots, sí us puc assegurar que no penso deixar aquest món sense haver-ho fet.

La publicació de les receptes, però, m'ocupa molt de temps, no sé si degut a la limitació de la meva capacitat o al meu afany perfeccionista. Pensava que amb l'experiència milloraria la meva pràctica, però no ha estat així. I és aquest el motiu pel qual no publiqui més assíduament.

En l'elaboració dels meus plats utilitzo productes naturals, de casa nostra, si pot ser, i en la mesura del possible, ecològics. Sóc poc partidària dels colorants, dels conservants, dels potenciadors dels gust o de qualsevol additiu. És per això, i també per l'edat, per què negar l'evidència?, que he hagut de comprar-me unes ulleres per poder llegir les etiquetes, escrites cada vegada amb lletra més petita.

I per acabar aquesta entrevista que no m'han fet, només em cal afegir que tots els plats presents en el bloc són d'herència materna o bé adaptacions meves de receptes vistes en llibres o revistes. Si són força fidels a l'original, considero imprescindible citar-ne la procedència, però si mai veieu que no ho faig, perdoneu-m'ho, perquè no serà per intencions malèvoles sinó per ignorar-ho.

Tot això, i molt més, m'hauria agradat explicar al programa d' El món a RAC1 al qual ahir vaig ser convidada a participar amb una recepta de postres d'estiu. Agraeixo a tots els responsables del programa l'amabilitat amb què em van tractar, i si la meva participació va ser tan curta que no vaig tenir temps d'explicar aquesta recepta va ser per la magnitud de la noticia del dia, que es va menjar minuts d'altres seccions.

La meva proposta és una Banda de crema i fruita. Ben fresqueta és una menja deliciosa. Hi podem posar la fruita que més ens agradi i jugar amb la combinació dels colors per fer-la el més atractiva possible.

Aparentment pot semblar difícil de fer, però us asseguro que la seva elaboració és a l’abast de qualsevol persona. És clar que sempre podeu anar al súper i comprar la pasta brisa ja feta. O fins i tot la podeu substituir per pasta de full, però jo us recomano que, encara que sigui una sola vegada a la vostra vida, proveu de fer-la.

Comencem preparant la crema pastissera, que podem fer el dia abans i tenir-la guardada a la nevera. Obrim la beina de vainilla de dalt a baix, rasquem les llavors amb la punta del ganivet i les posem dins del cassó on tenim la llet. L’escalfem sense que arribi a bullir i la deixem en infusió durant ½ hora.

Batem amb la batedora elèctrica els rovells i el sucre fins que blanquegin. Hi afegim aleshores la Maizena i seguim batent fins que s’hagi incorporat bé. Aleshores hi aboquem de mica en mica la llet, que haurem colat prèviament, remenant la barreja amb un batedor manual.

Posem el cassó al foc, molt suau, i no parem de remenar fins que veiem que comença a espessir. En aquest moment retirem el cassó del foc i li donem una bona batuda. Tornem a posar-lo al foc i remenem fins que surtin butllofes que, en esclatar, fan “puff”.

Retirem ràpidament el cassó del foc i tapem la crema amb film transparent, procurant que el film toqui totalment tota la superfície de la crema, altrament us faria tel. La deixem refredar i la guardem a la nevera.

Per fer la base de la banda posem en un bol tots els ingredients i els treballem aixafant-los primer amb la forquilla i després amb la mà, fins que la massa s’ajunta formant una bola. L’emboliquem amb film transparent i la deixem a la nevera durant 1 hora com a mínim.

Passat aquest temps l’estirem amb el corró i fem un rectangle de 35 x 20 cm (tenint en compte que el motlle mesura 29 x 14). El posem amb cura dins del motlle i cobrim la base i 3 cm dels costats. Si se’ns trenca, no cal amoïnar-se! Només prement una mica amb els dits, la massa torna a enganxar-se i no quedarà cap cicatriu visible.

Un cop hem cobert el motlle, amb una forquilla punxem tota la base per tal que no pugi durant la cocció. I el posem a la nevera uns 15 minuts, perquè s’endureixi una mica.

Encenem el forn a 190º. Cobrim la massa amb paper de forn i l’omplim de cigrons, o pedretes, per tal que facin pes. L’enfornem durant 15 minuts.

Traiem el motlle del forn, retirem els cigrons i el paper, i el deixem 5 minuts més al forn. Pintem tota la superfície interior de la massa amb clara d’ou batuda, per impermeabilitzar-la, i la tornem a posar al forn durant 5 minuts, o fins que quedi lleugerament daurada.

Mentre es va refredant, rentem i pelem totes les fruites i anem pensant en com les combinarem.

Omplim l’interior de la banda amb la crema pastissera, i decorem tota la superfície amb la fruita preparada. Per donar-li un acabat més brillant, desfem al foc una cullerada de gelatina de poma amb 4 d’aigua. I un cop temperada, pintem totes les fruites amb un pinzell.

Ingredients:

Per a la massa ensucrada:

175 g farina

1 pessic de sal

40 g ametlla crua mòlta

75 g mantega tallada a trossos

75 g sucre mòlt

3 rovells de mida mitjana

Ratlladura de ½ llimona

Per a la crema pastissera:

½ l de llet

½ beina de vainilla

4 rovells

125 g sucre

50 g Maizena

1 clara d'ou per pintar

Per a la decoració:

Fruita variada: kiwi, meló, préssec, maduixes, móres, gerds, groselles i una carambola.

1 cullerada de gelatina de poma

4 cullerades d'aigua.

En lloc d'una banda de crema i fruites, podeu fer un pastís rodó o, si us ho estimeu més, unes cassoletes de mida individual. Aquesta és l'opció que vaig triar per portar al programa de la ràdio.

Agraeixo a Txaber Allué, i a tots els que ho heu fet possible, haver-me donat l'oportunitat de participar en el seu espai Cuinetes amb Txaber Allué. Ahir va ser un gran dia per a Elmondelacuina!

Bombó gelat de mascarpone

Vaig treballar molts anys al seu costat i sé que no era la dona esquerpa que tothom imaginava. Si defugia el tracte dels companys no era perquè no volgués saber res de les seves vides, sinó per evitar el patiment.

S'havia casat jove i quinze anys més tard, abans que la seva ànima pogués emmalaltir sense remei, va decidir abandonar el seu marit, no sense llàgrimes als ulls i el cor trencat.

-Cada dia t'estimo més! -li deia amb veu melosa, i ella s'ho havia cregut. S'imaginava feliç al costat de l'home més afectuós del món, fins que va descobrir que tot era una màscara que amagava un rostre mesquí i irascible.

De mica en mica el món es va anar ensorrant als seus peus i va acabar sepultant sota les runes tots els seus sentiments. Es mirava al mirall i no s'hi reconeixia. Una persona amargada i amb el cor adolorit li havia usurpat el cos.

Ho vaig veure clar quan va decidir deixar la feina d'un dia per l'altre. Feia poc que havia arribat un nou company i semblava que era la única persona amb qui s'entenia. Però el dia que ell li va demanar per sortir, ella va desaparèixer i no la vam tornar a veure més.

Si vosaltres sou dels que us quedeu amb la imatge externa i no voleu experimentar res més, us ben asseguro que no sabeu el que us perdeu. Aquest bombó gelat amaga en el seu interior una crema tan deliciosa que segur que us il·luminarà el rostre en aquests dies xafogosos d'estiu.

Si el voleu fer, comencem desfent al bany Maria la xocolata. Tot seguit pintem, amb un pinzell, la part interna d'uns motlles de magdalena, fins a 1/2 cm de la vora. A mida que els anem pintant, els posem al congelador. Un cop els tenim tots pintats, els donem una segona i una tercera capa, per assegurar-nos que no queda cap porus, posant-los cada vegada al congelador.

Piquem les ametlles no gaire fines i esmicolem la xocolata. Muntem la nata amb la batedora elèctrica i després anem incorporant amb cura tots els altres ingredients (el sucre, el formatge, les ametlles i la xocolata), barrejant-los amb la batedora manual.

Omplim els motlles de magdalena amb aquest farciment i aboquem per sobre la xocolata que ens havia sobrat per tal de cobrir tota la superfície. Si veiem que no és prou líquida, la tornem a posar al bany Maria durant uns moments.

Els reservem al congelador fins a 15 minuts abans de menjar-nos-els. Retirem aleshores amb cura el motlle de paper i els decorem amb unes roses de nata i unes floretes, posades tot al voltant.

El farciment queda ben ocult, i ningú sabrà què amaga aquest bombó en el seu interior fins que no s'atreveixi a tastar-lo.

Ingredients (per a 7 bombons):

300 g xocolata Nestlé Postres

Per al farciment:

125 ml nata

30 g sucre

250 g formatge Mascarpone

60 g ametlles torrades i sense pell

75 g xocolata Nestlé Postres

Per decorar:

100 ml nata

1 culleradeta sucre

flors

Si, entre bombó i bombó, voleu conèixer una mica més a Doris Lessing, llegiu el seu llibre Dintre meu, Edicions Destino (L'àncora, 107), Barcelona, 1997, i descobrireu un retrat impressionant de la seva vida.

Gelat de préssec amb coulís de gerds

Els monstres, els ogres i els dimonis dels contes sempre m'havien fet por. La seva lletjor se'm quedava tan clavada a les ninetes, que ni aclucant els ulls podia deslliurar-me d'una visió tan esgarrifosa.

Pregava per no trobar-me'ls mai al jardí de casa, amagats darrera de qualsevol planta. I res em feia més pànic que haver de sortir a la nit per anar a buscar patates o cebes al soterrani. La remor del vent i la foscor plena d'ombres bellugadisses em feia endevinar presències malèvoles a qualsevol racó.

No sóc en Momotaro, i mai ningú escriurà una cançó lloant el meu valor, però amb el temps vaig anar vencent tots aquests éssers imaginaris. Ara ja no baixo corrents les escales amb la cistella a la mà ni torno amb el pit a punt d'esclatar. I si mai em sorprèn un ser monstruós, sóc prou forta per allunyar-lo de mi encara que sigui a mossegades.

Quan el monstre de la calor no té pressa per tornar al seu cau, molts desitjaríem alleugerir els seus efectes menjant gelats. Però si temem més l'excés de greix que les sufocacions de l'estiu, no ens queda altre remei que preparar gelats de fruita.

És una excusa sana i refrescant de menjar fruita, que encantarà als més mandrosos i, amb una presentació acurada, deixarà bocabadat a més d'un. Quan vaig veure la recepta a la revista ¡Hola!, vaig pensar que devia ser ben bona. I la prova està en què ja l'he preparat diverses vegades.

Si voleu fer aquest gelat, primer de tot pelem els préssecs, en retirem el pinyol i els tallem a trossos. Els reguem amb el suc de llimona i els triturem amb el minipímer.

Fem un almívar amb l'aigua i el sucre, posant-los al foc fins que arribin a punt de fil (uns 105º). Si no tenim termòmetre, ho podem comprovar posant una goteta al dit polze i estirant-la amb l'índex fins que fa un fil. Tot seguit el deixem refredar.

Un cop fred, el barregem amb el préssec triturat i el posem al congelador. Al cap de 2 hores, quan comença a gelar-se per les vores, el batem i el tornem al congelador. Repetim aquesta operació 2 hores més tard, i l'aboquem en un motlle desemmotllable de 20 cm. El tornem a posar ràpidament al congelador fins que estigui tot gelat.

Desfem la xocolata al bany Maria, omplim uns motlles amb forma de flor i els congelem. Triturem els gerds amb 2 cullerades d'aigua, reservant-ne 8 de sencers per a la decoració.

10 minuts abans de servir-lo, el traiem del congelador i el desemmotllem. El decorem amb les flors de xocolata i els gerds reservats. Posem sopa de gerds al plat i a sobre una ració de gelat de préssec. Si tenim dificultats per tallar-lo, podem passar prèviament el ganivet per aigua calenta.

Ingredients:

1 kg préssecs madurs

suc de 1/2 llimona

250 g sucre

125 ml aigua

250 g gerds

50 g xocolata Nestlé postres

La cançó de Momotaro

Momotaro, Momotaro,

d'aquestes boles d'arròs que duus al cinyell...

¿no vols donar-me'n una?

Te'n donaré una, te'n donaré una.

A partir d'ara, per vèncer els ogres,

si véns amb mi, te'n donaré una!

(Cançó publicada l'any 1911)

I si us agraden els contes japonesos, trobareu aquest i d'altres en el llibre Contes del Japó, en adaptació de Marià Manent. Editorial Joventut. Barcelona, 1997.

Crema de carbassó

Fins quan, Senyor, cridaré auxili

i no m'escoltaràs,

clamaré contrael violent

i no em salvaràs?

Per què em fas veure tanta injustícia?

Per què et mires de lluny l'opressió,

mentre jo he de presenciar

destruccions i violències?

Llibre d'Habacuc, 2-3

Potser no heu sentit a parlar mai del Profeta Habacuc, però si aneu a Florència el trobareu representat en una de les escultures que hi ha a les fornícules del campanar de la Catedral de Santa Maria del Fiore.

És una de les obres mestres de Donatello, i és coneguda popularment com il Zuccone (el carbassó), perquè per realitzar el retrat del profeta l'autor va tenir com a model a Barduccio, unpersonatge de Florència a qui anomenaven així per la seva calvície i per la forma allargada del seu cap.

Quan us vaig posar la recepta de les tallarines amb carbassó, més d'un devia pensar que sóc una malgastadora. Que és això de fer servir només la pell?

M'agraden tant els carbassons que els utilitzo sovint a la cuina. Avui us presento una recepta que, per les fotos, podria semblar una vichyssoise, però es tracta d'una crema de carbassó. El seu color és degut al fet d' utilitzar carbassons pelats.

Aquí teniu la recepta:

Tallem la ceba en juliana i la posem a l'olla amb l'oli, i deixem que es faci a foc molt suau, sense que agafi color.

Escalfem l'aigua i tallem les patates a trossos petits. Quan la ceba estigui tova, hi afegim la patata i l'aigua calenta. Deixem que bulli 15 minuts amb l'olla tapada.

Mentre, escalfem la llet i tallem els carbassons a trossos petits. Passats els 15 minuts, hi aboquem la llet i els carbassons i ho deixem bullir 30 minuts, els 15 primers amb l'olla tapada i els altres 15 sense tapar, remenant de tant en tant.

Salpebrem, retirem la cassola del foc i ho triturem bé amb el minipímer. Tot seguit escudellem la crema, tot decorant els plats amb unes fulles de menta i unes xips de remolatxa.

Ens la podem menjar calenta o freda. A mi, encara que sigui estiu, m'agrada calenta, però a casa hi ha qui se la menja acabada de treure de la nevera, i hi ha qui la vol a temperatura ambient. I tots diem que és boníssima!

Ingredients (per a 6 persones):

60 ml oli d'oliva verge extra

1 ceba tendra

700 g patata pelada

700 g carbassó sense pell

280 ml aigua

280 ml llet

sal

pebre

xips de remolatxa

fulles de menta

Habacuc va escriure el seu llibre cap al s. VII a.C., però el seu clam el podem considerar ben vigent avui en dia.

Martí Luter, en el prefaci del seu llibre El profeta Habacuc, explica que Habacuc vol dir abraçada i és justament el que ell fa amb la seva profecia: dóna consol i abraça el seu poble com ho faria amb un nen o algú que plora.

Jo us envio una abraçada a tots els que em seguiu, i no perquè pensi que esteu desemparats, sinó perquè estic contenta de tenir-vos a prop.