Permeteu-me que avui parli de mi i respongui a les preguntes que mai no m'han fet a fi que, si sou habituals de la meva cuina o si hi passeu per casualitat, pugueu conèixer millor les interioritats d'aquest bloc.
A Elmondelacuina es parla de receptes de cuina, però també hi trobareu fotografies, literatura, i molta imaginació. Hi ha il·lusió per fer les coses ben fetes i per fer contentes les persones que més m'estimo.
Hi trobareu un gran desplegament de paciència, i de nervis també, sobretot quan les coses no surten com jo voldria. Hi ha un gran desig d'ajudar i de ser útil, i moltes ganes d'aprendre ja que aquest és un bloc humil conscient de les seves limitacions.
I allò que va començar per imposició familiar, després de molt insistir, perquè publiqués els menjars que es cuinaven a casa, ha esdevingut avui una calaixera on puc tenir endreçades totes les receptes que abans guardava escampades arreu i que, tot sovint, em resultaven difícilment localitzables.
Però Elmondelacuina és molt més que tot això, car sense les vostres visites i els vostres comentaris, seria un cos sense ànima. Gràcies a aquesta finestra oberta de la meva cuina he pogut conèixer persones meravelloses, que han deixat una gran empremta dins meu. Persones d'aquí i de terres enllà que, amb la seva simpatia i el caliu de les seves paraules, han aconseguit fer-se un lloc en el meu cor.
I no puc amagar que aquest és també el lloc on, en silenci i sense estridències, m'afanyo per donar a la nostra llengua el prestigi que es mereix, malgrat tots els entrebancs.
Els qui em seguiu ja sabeu que m'agrada escriure, i per això no us estranya que hagi encapçalat les 121 entrades que té el bloc amb una petita introducció literària, sovint producte de la meva imaginació, però moltes vegades inspirada en la mitologia grega o en la cultura europea en general.
Acostumo, també, a acabar les meves receptes amb la recomanació d'una lectura, relacionada ja amb el text introductori, ja amb el plat. Aquests llibres formen part de la meva biblioteca i, encara que no me'ls he llegit tots, sí us puc assegurar que no penso deixar aquest món sense haver-ho fet.
La publicació de les receptes, però, m'ocupa molt de temps, no sé si degut a la limitació de la meva capacitat o al meu afany perfeccionista. Pensava que amb l'experiència milloraria la meva pràctica, però no ha estat així. I és aquest el motiu pel qual no publiqui més assíduament.
En l'elaboració dels meus plats utilitzo productes naturals, de casa nostra, si pot ser, i en la mesura del possible, ecològics. Sóc poc partidària dels colorants, dels conservants, dels potenciadors dels gust o de qualsevol additiu. És per això, i també per l'edat, per què negar l'evidència?, que he hagut de comprar-me unes ulleres per poder llegir les etiquetes, escrites cada vegada amb lletra més petita.
I per acabar aquesta entrevista que no m'han fet, només em cal afegir que tots els plats presents en el bloc són d'herència materna o bé adaptacions meves de receptes vistes en llibres o revistes. Si són força fidels a l'original, considero imprescindible citar-ne la procedència, però si mai veieu que no ho faig, perdoneu-m'ho, perquè no serà per intencions malèvoles sinó per ignorar-ho.
Tot això, i molt més, m'hauria agradat explicar al programa d' El món a RAC1 al qual ahir vaig ser convidada a participar amb una recepta de postres d'estiu. Agraeixo a tots els responsables del programa l'amabilitat amb què em van tractar, i si la meva participació va ser tan curta que no vaig tenir temps d'explicar aquesta recepta va ser per la magnitud de la noticia del dia, que es va menjar minuts d'altres seccions.
La meva proposta és una Banda de crema i fruita. Ben fresqueta és una menja deliciosa. Hi podem posar la fruita que més ens agradi i jugar amb la combinació dels colors per fer-la el més atractiva possible.
Aparentment pot semblar difícil de fer, però us asseguro que la seva elaboració és a l’abast de qualsevol persona. És clar que sempre podeu anar al súper i comprar la pasta brisa ja feta. O fins i tot la podeu substituir per pasta de full, però jo us recomano que, encara que sigui una sola vegada a la vostra vida, proveu de fer-la.
Comencem preparant la crema pastissera, que podem fer el dia abans i tenir-la guardada a la nevera. Obrim la beina de vainilla de dalt a baix, rasquem les llavors amb la punta del ganivet i les posem dins del cassó on tenim la llet. L’escalfem sense que arribi a bullir i la deixem en infusió durant ½ hora.
Batem amb la batedora elèctrica els rovells i el sucre fins que blanquegin. Hi afegim aleshores la Maizena i seguim batent fins que s’hagi incorporat bé. Aleshores hi aboquem de mica en mica la llet, que haurem colat prèviament, remenant la barreja amb un batedor manual.
Posem el cassó al foc, molt suau, i no parem de remenar fins que veiem que comença a espessir. En aquest moment retirem el cassó del foc i li donem una bona batuda. Tornem a posar-lo al foc i remenem fins que surtin butllofes que, en esclatar, fan “puff”.
Retirem ràpidament el cassó del foc i tapem la crema amb film transparent, procurant que el film toqui totalment tota la superfície de la crema, altrament us faria tel. La deixem refredar i la guardem a la nevera.
Per fer la base de la banda posem en un bol tots els ingredients i els treballem aixafant-los primer amb la forquilla i després amb la mà, fins que la massa s’ajunta formant una bola. L’emboliquem amb film transparent i la deixem a la nevera durant 1 hora com a mínim.
Passat aquest temps l’estirem amb el corró i fem un rectangle de 35 x 20 cm (tenint en compte que el motlle mesura 29 x 14). El posem amb cura dins del motlle i cobrim la base i 3 cm dels costats. Si se’ns trenca, no cal amoïnar-se! Només prement una mica amb els dits, la massa torna a enganxar-se i no quedarà cap cicatriu visible.
Un cop hem cobert el motlle, amb una forquilla punxem tota la base per tal que no pugi durant la cocció. I el posem a la nevera uns 15 minuts, perquè s’endureixi una mica.
Encenem el forn a 190º. Cobrim la massa amb paper de forn i l’omplim de cigrons, o pedretes, per tal que facin pes. L’enfornem durant 15 minuts.
Traiem el motlle del forn, retirem els cigrons i el paper, i el deixem 5 minuts més al forn. Pintem tota la superfície interior de la massa amb clara d’ou batuda, per impermeabilitzar-la, i la tornem a posar al forn durant 5 minuts, o fins que quedi lleugerament daurada.
Mentre es va refredant, rentem i pelem totes les fruites i anem pensant en com les combinarem.
Omplim l’interior de la banda amb la crema pastissera, i decorem tota la superfície amb la fruita preparada. Per donar-li un acabat més brillant, desfem al foc una cullerada de gelatina de poma amb 4 d’aigua. I un cop temperada, pintem totes les fruites amb un pinzell.
Ingredients:
Per a la massa ensucrada:
175 g farina
1 pessic de sal
40 g ametlla crua mòlta
75 g mantega tallada a trossos
75 g sucre mòlt
3 rovells de mida mitjana
Ratlladura de ½ llimona
Per a la crema pastissera:
½ l de llet
½ beina de vainilla
4 rovells
125 g sucre
50 g Maizena
1 clara d'ou per pintar
Per a la decoració:
Fruita variada: kiwi, meló, préssec, maduixes, móres, gerds, groselles i una carambola.
1 cullerada de gelatina de poma
4 cullerades d'aigua.
En lloc d'una banda de crema i fruites, podeu fer un pastís rodó o, si us ho estimeu més, unes cassoletes de mida individual. Aquesta és l'opció que vaig triar per portar al programa de la ràdio.
Agraeixo a Txaber Allué, i a tots els que ho heu fet possible, haver-me donat l'oportunitat de participar en el seu espai Cuinetes amb Txaber Allué. Ahir va ser un gran dia per a Elmondelacuina!
