Aquesta és la història d'un gran fracàs, el meu. I estic segura que Imhotep, quan ideava la piràmide egípcia de Saqqara, no va patir ni la meitat dels infortunis a què vaig haver d'afrontar-me jo aquell 8 de maig.
Ell va construir, fa més de 4.000 anys, l'estructura de pedra més antiga del món, i si fos viu potser es sorprendria de veure-la encara dempeus i admirada per tothom. Jo havia de bastir la torre de lioneses més espectacular de l'univers, capaç de sorprendre i enorgullir al més sibarita i llaminer de tots els pares. Però mai no arribarà a veure-la!
Quan ja tenia enllestides les 86 lioneses curulles de crema i el caramel a punt per a actuar de ciment, vaig començar a construir la base del que havia de ser el meu croquembouche. Un cercle de 15 lioneses valentes i ufanoses disposades a suportar sobre les seves espatlles onze o dotze pisos més de lioneses amb el seu ventre ben ple. La intenció ja ho crec que la tenien, però les cames els van fer figa i, molt a contracor, es van doblegar sota el pes d'aquella construcció.
I ja em veieu a mi, en la meva desesperació, anant amunt i avall de la cuina, implorant l'ajut dels déus. Els convidats a punt d'arribar i la joia de la corona jeia a la safata tan enfonsada com el meu orgull! Feia mesos que somiava amb ella. La trobava perfecta per a un retrobament familiar i ideal per festejar l'alegria d'haver deixat enrere dies de metges i un futur incert.
Va ser aleshores quan una espurna de lucidesa em va empènyer a desenganxar totes les lioneses i a tornar-les a ajuntar de manera més compacta. I vet aquí que, com un au fènix que reneix de les seves cendres, la meva meravellosa torre imaginada es va convertir en un senzill pastís de lioneses que feia prou patxoca com per omplir d'il·lusió els ulls d'aquell home que el 8 de maig feia 86 anys. Per molts anys, papa!
Per fer les lioneses encenem el forn a 200º. Posem al foc, en un cassó, l'aigua freda, la mantega i un pessic de sal. Anem remenant perquè la mantega es desfaci abans que no bulli l'aigua. Aleshores, hi tirem tota la farina de cop i, amb una cullera de fusta, anem remenant enèrgicament fins que ens quedi una pasta compacta que es desenganxa del cassó.
Apartem el cassó del foc, i hi afegim un ou sencer, que trenquem amb la cullera de fusta, i remenem fins que la pasta torni a ajuntar-se i a ser compacta. Aleshores afegim un segon ou i fem el mateix. I així fins a haver incorporat els quatre ous.
Amb dues culleres anem fent boletes i les deixem a sobre d'una safata, on haurem posat un full de paper de forn. N'han sortit 36. Les pintem amb ou batut i les enfornem durant 15 minuts. Aleshores reduïm la temperatura a 190º i les deixem 10 minuts més. No obrirem la porta del forn per res del món, encara que ens morim de ganes de veure les voluptuositats que s'hi han format, perquè la pasta es desinflarà i ja no hi haurà res a fer.
Podríem fer les 86 lioneses d'un cop, però és millor que totes estiguin a la mateixa alçada dins del forn, i per això les fem en tres vegades: 36,36 i 18. Les quatre de més se les menjarà la pastissera com a recompensa per la feina feta!
Les traiem del forn i les deixem refredar mentre preparem la segona safata. I mentre es refreden aquestes, preparem la tercera.
La crema la tenim preparada del dia abans i reservada a la nevera. Surt tan bona que no ens fa mai mandra preparar-la! Aquí podeu veure la seva elaboració.
Posem la crema dins d'una xeringa grossa i farcim les lioneses. Aquesta és potser la part més feixuga de tot el procés però, després de farcir l'última, ja podem respirar alleujats.
Per fer aquest pastís, no cal untar les lioneses amb caramel per unir-les però, si mirant les fotografies veieu que en tenen, és perquè la meva idea inicial era confeccionar un croquembouche.
Construïm una torre amb totes les lioneses, i acabem la decoració amb un llaç i unes flors naturals.
Poc abans de servir, desfem la xocolata en la nata calenta. I deixem caure un bon rajolí a sobre de les lioneses.
Ingredients:
Per a la pasta choux (recordeu que amb aquestes quantitats surten 36 lioneses. Per a fer-ne 86, cal multiplicar per 2 1/2):
250 ml d'aigua
125 g de farina
100 g de mantega
4 ous petits
1 pessic de sal
2 ous per pintar
Per a la crema:
1500 ml de llet
10 rovells d'ou
350 g sucre
140 g de fècula
1 beina de vainilla
Per a la trufa:
500 ml nata
250 g xocolata Nestlé Postres
No sé si el meu pare va arribar a tenir coneixement del meu fracàs, però ja sóc feliç sabent que va gaudir menjant una cosa tan llaminera. No estarà de més, però, que em dediqui a estudiar a fons les estructures d'Imhotep per millorar la meva tècnica i evitar una nova frustració. Vosaltres, mentrestant, podeu llegir Un equilibri perfecte, de Rohinton Mistry. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 446). Barcelona, 2002.
