Pastís Malakoff






Sense dones, el seu poble no tenia cap futur. Per això Ròmul va decidir celebrar uns jocs i convidar-hi els seus veïns, els sabins. Mentre aquests estaven ben distrets contemplant els Jocs, els romans van raptar totes les joves que havien vingut acompanyant els seus pares i germans.

Aquest fet va provocar una guerra que durà força temps. Tant, que l’odi que sentien les noies vers els romans s’havia transformat en amor, en veure que aquests els donaven tots els seus béns i tot el seu afecte, i estimaven d’allò més els fills que havien nascut.

Malgrat la seva força i el seu valor, cap home va ser capaç d’acabar amb aquell conflicte. I van ser elles, les sabines, les que s’atreviren a anar al mig del camp de batalla i demanar allà, sota la pluja de projectils d’una i altra banda, la fi del combat.

-Cometreu un crim tacant-vos amb la sang dels avis dels vostres fills o dels pares dels vostres néts? És per nosaltres que va començar aquesta guerra! Si tan odiós us resulta haver de suportar aquests lligams familiars, és contra nosaltres que heu d’abocar la vostra còlera! I és que ens estimem més morir que haver de viure sense vosaltres, vídues o òrfenes de pare!

El camp de batalla emmudí després d’aquestes paraules, i no només va suposar la fi de la guerra sinó la unió dels dos pobles en un de sol.

La nostra història està farcida d’heroïnes, i en honor seu he fet aquest pastís. Si voleu, podeu agafar-ne un tros. Però si us estimeu més fer-lo, tot seguit us explico el pas a pas.




Untem amb mantega un motlle de 26 cm i l’enfarinem lleugerament. Encenem el forn a 180˚. Separem els rovells de les clares. Posem un pessic de sal a les clares i, amb la batedora elèctrica, les batem a punt de neu. Afegim el sucre i batem una mica més, fins que estiguin ben fermes. Ara, amb el batedor de ma, incorporem els rovells d’un en un amb moviments molts suaus. Afegim també la farina i el llevat, passats pel sedàs, i sense batre’ls massa. Aboquem la massa al motlle i l’enfornem durant 35 minuts.




Posem la llet amb la vainilla al foc fins que arrenqui el bull i la deixem en infusió. Posem en remull els fulls de gelatina, amb aigua freda. Batem els ous i el sucre amb la batedora elèctrica durant 5 minuts fins que blanquegin. Incorporem la llet colada, unim bé la barreja i posem el cassó al foc, molt suau, fins que arrenqui el bull. El traiem de seguida del foc i incorporem els fulls de gelatina d’un en un, ben escorreguts. Deixem refredar, remenant de tant en tant.




Muntem la nata i, quan comenci a fer pics, afegim el sucre i la cullerada de rom. Tot seguit la barregem amb la crema que ja tenim freda.

Tallem el pa de pessic pel mig i posem a sobre d’un pis la meitat de la crema. Tapem amb l’altre pis i untem tota la superfície i els costats del pastís amb la resta de la crema. Esmicolem una mica les ametlles torrades i pelades i les posem tot al voltant del pastís.

Muntem la nata, afegim els sucres i, quan comenci a fer pics, la posem dins d’una màniga pastissera i decorem el pastís. Tallem cada bescuit en dos trossos. Acabem de decorar el pastís amb els bescuits i amb les cireres confitades.





Ingredients:

Per al pa de pessic:
5 ous
125 g sucre mòlt
1 culleradeta de sucre vainillat
125 g farina
1 culleradeta de llevat
1 pessic de sal

Per a la crema:
½ beina de vainilla
250 ml llet
5 fulls gelatina
1 ou
1 rovell
60 g sucre
250 ml de nata
2 cullerades de sucre mòlt
1 cullerada de rom

Per a la decoració:
200 ml nata
1 culleradeta sucre vainillat
1 cullerada de sucre mòlt
8 cireres confitades
80 g ametlles torrades
8 bescuits





Sóc una covarda, i mai seré heroïna de res. Tanmateix, no m’estaré d’ovacionar la labor feta per dones lluitadores.

Avui us recomano una iniciativa única al món que es fa a Tiana per celebrar el Dia Internacional de la Dona: un Concert de música de cobla composta per dones. A causa de la nevada que ha caigut a tot Catalunya, s’ha ajornat fins divendres. Encara teniu temps d’assistir-hi.



37 comentaris:

  1. Un pastís molt maco, la presentació impecable.

    Petons!
    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  2. Que cosa tan rica¡¡¡¡
    Me parece deliciosa,y la decoracion,es preciosa...Las fotos tambien ideales.
    besos.

    ResponElimina
  3. Caram ...nena ...això que és ?? una inspiració de la nevada??
    Una pasada de pastis i una pasada de Historia com sempre...
    Felicitats , Margarida...

    ResponElimina
  4. Hola Margarida, yo elijo las dos opciones, me llevo un trozo y la receta para hacerla :)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net

    ResponElimina
  5. ohhh, Margarida! quina eufòria de pastís! mira l'hora que és i m'enduria un trocet i tot!!! umm.. soc la quarta, potser sí que m'en podria endur un bocinet! :-))

    A Tiana hi ha inicitives molt interessants, he estat a veure més d'un concert, cap a l'estiu. Jo soc molt lluny però conta amb mi com si hi fos. :-)

    ResponElimina
  6. Margarida, a mi em sembla que fent aquest super pastís ja ets una bona heroïna... i per tot el que fas pels teus fills i família, de ben segur que també. ;) Res de covarda!
    Petons!

    ResponElimina
  7. M'encanta la decoració amb els melindros i la nata, me l'apunto per propers cops ;)
    I també m'encanta el nom del pastís, és mot suggerent...

    ResponElimina
  8. menuda pinta que tiene este bizcocho! rico rico!
    bs!

    ResponElimina
  9. ¡ Qué decoración tan bonita !
    Sin lugar a dudas me quedo con tu idea.En casa esos bizcochos y la nata desaparecen por arte de magia....
    Un abrazo,
    María José

    ResponElimina
  10. Sorprendente, que perfección, chica, que presentación a la hora de decorar.
    Un sobresaliente.
    Un beso.

    ResponElimina
  11. Wow che meraviglia, ne prendo volentieri una fettina, bravissima. un abbraccio Daniela.

    ResponElimina
  12. Per mí ets la heroïna de la decoració de pastissos, tens una gràcia i delicadesa que m'encanta!! I les fotos que? una maravella!!!!La faré segur!!Petons bonica

    ResponElimina
  13. Margarida, aunque obviamente no soy una heroína, me vas a permitir que coja un buen trozo de este pastel porque tiene un aspecto inmejorable.
    Siempre tu entrada lleva alguna enseñanza, la de hoy me ha gustado mucho. Fenomenal entrada, delicioso pastel.
    Saludos

    ResponElimina
  14. Hola Margarida

    Que gusto de tarta y que presentación tan tan bonita, me ha encantado, esa crema debe de dar una suavidad .... ummm.

    Besotes guapa

    ResponElimina
  15. Margarida,
    Com sempre un 10!
    Salut,

    ResponElimina
  16. Bonsoir Margarida,
    Qu'il est beau ce gâteau, digne d'un grand pâtissier! À manger impérativement un jour de fête...comme celui de la femme, bien sûr.
    Merci de tes gentilles visites sur mon blog elles me font toujours beaucoup de plaisir.
    Je t'embrasse bien fort,
    Avec toute mon amitié,
    Henriette

    ResponElimina
  17. Quin homenatge que has fet a totes les dones lluitadores del món amb aquesta història i amb aquest pastís. Jo n'agafaria un tall, segur que a mi no em quedaria tan bonic!. Enhorabona lluitadora!

    ResponElimina
  18. Quina història més polida? És mitologia? M'ha encantat! Quasi un poquet més que el teu també mític pastís...

    És hora de sopar i he de deixar de veure aquestes fotos... arribarà que tacaré el teclat! Hehehe!

    ResponElimina
  19. Quina decoració mes maca, te ha quedat de 10
    Petons

    ResponElimina
  20. OHHHHH, que tarta tan bonita si da pena comersela, ya que se ve linda, linda, espero que la nevada, no te haya perjudicado mucho, besos, pepa.

    ResponElimina
  21. Margarida, espectacular.
    Agafo un tros y la recepte.
    Petons guapa.

    ResponElimina
  22. Me'l quedo! Me'l quedo. M'encanten els biscuits farcits així, són tant bons!
    T'ha quedat de película de veritat :)

    ResponElimina
  23. Bon dia Margarida
    Que pastís mes preciós,ja no li cap mes de perfecte que està!
    Eres l'heroïna dels pastissos,sempre et queden elegantíssims.
    Les fotos xulissimes!
    P.d. Amb una nota d'humor.
    Jo li canviària el nom a este pastís.Li diria: BONAKOFF.
    Besets.

    ResponElimina
  24. nenaaaaaa...quina pastís!!!! M'encanta l decoració que has fet amb els melindos!!! Queda espectacular!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  25. Precioso homenaje para la mujer, en ese día tan señalado. La historia me ha gustado, pero ese corte de esa tarta ya no me lo puedo quitar de la cabeza. Una decoración extraordinaria.. te felicito...eres una artista.
    un beso

    ResponElimina
  26. T'ha quedat molt bonic i vistos!
    Nyam!!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  27. Jo també he quedat distret amb la decoració, és preciós!

    ResponElimina
  28. m'agrada moltíssim el teu bloc i les teves receptes, m'agrada la cuina i he de dir que he llegit gaire del teu bloc i és del millor, petons i una molt forta abraçada des-de una terra ben llunyana es dir, Mexic

    ResponElimina
  29. si les sabines feien tan de goig com aquest pastis teu, entenc el rapte,... ara mateix raptava jo aquest Malakoff tot un monument de suaus i dolces corbes...
    Una abraçada

    ResponElimina
  30. He quedat tan meravellada amb la decoració del pastís que, per dues vegades, me n'he oblidat d'escriure't el comentari.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  31. Uauuuuuu!!!!
    Sencillamente espectacular.
    Te felicito.

    ResponElimina
  32. QUINA PASSSSSSADA!! T'ha quedat genial, bonica bonica.
    De veritat felicitats perque te l'has currat eh??
    Molt bona.
    Petonets i bon cap de setmana

    ResponElimina
  33. UN PASTÍS ESPECTACULAR!!! té una presentació fabulosa!!!

    La veritat és que no em canso mai de llegir-te!!! i crec que és ben cert... les dones tenim molt de poder!! jejejej... si volguéssim mouriem masses!!!

    Pel que veig m'he perdut el concert!!! m'imagino que deu haver estat molt bonic!!

    Petonassos Margalida!!!

    Miel

    ResponElimina
  34. Uauuu Margarida aquest pastís és totalment espectacular!!! em llepo els llavis tan sols de pensar en lo boníssim que ha de ser...petonets

    ResponElimina
  35. Margarida, me encantan tus historias. Estoy en un aeropuerto y me ha gustado mucho leerte.
    Queria saber, como a que hora se suelen partir las tortas en tu casa?, por favor, que presencia!!
    Un beso.

    ResponElimina
  36. Margarida, deberas de perdonarme por no ahber pasado ants, yas abes o sino t eo digo, vivo muy ajetreada.....que no es sinonimo de calidad de vida, al menos por ahora.
    Menudas manos, envidia dee sas manos tan apañás.
    Bsss y feliz finde semana.

    ResponElimina
  37. Avui he fet una repassada a algunes de les teves receptes i no em deixen un sorprendre, una rera l'altra! M'ha agradat molt la història! i el pastís genial! Felicitats!

    ResponElimina