Pastís de xocolata i crema de mantega





Qui s'amaga sota els bolets del bosc? Si no sou capaços d'endevinar-ho, jo us ho diré: l'Oriol. Ajagut allà sota, arran de la pinassa, està dia i nit amb els ulls ben oberts a la recerca de tot ésser estrany que passegi pel bosc. Princeses amigues de dracs, vampirs enamorats, pèrfids de noms impronunciables... Tot s'hi val en aquest món. Però, sense adonar-se, igual que li passava a l'Alícia cada vegada que feia un mos a la galeta, l'Oriol ha anat transformant-se i tots els pantalons li queden curts. Ahir va fer 15 anys i, aviat, els bolets ja no li serviran d'amagatall.

Si us agrada l'aspecte d'aquest pastís, seguiu-me, que us explico com es fa. Us aviso, però, que és força laboriós. Ara bé, quan us el mengeu el trobareu tan bo que oblidareu la llarga estona que haureu passat a la cuina.

Primer de tot encenem el forn a 180º. Untem un motlle de 26 cm amb mantega, l'enfarinem una mica i li posem paper de forn a la base.

Batem la mantega, el sucre i la vainil·lina ensucrada fins a tenir una massa ben esponjosa. Incorporem els ous, d'un en un, batent bé cada vegada.

Desfem la xocolata al bany Maria i, un poc freda, la posem a la massa. Tot seguit afegim la farina i la incorporem amb moviments suaus.

Muntem a punt de neu les clares (si hi posem un pessic de sal pujaran més fortes), i les afegim a la massa sense batre, remenant suaument amb una espàtula. Aboquem la massa al motlle i l'enfornem 45 minuts, però a partir del minut 40 anem mirant. Sabem que ja està quan comença a desenganxar-se dels costats. Deixem refredar.

Ara farem la crema de mantega. Primer de tot, posem la llet al foc amb una beina de vainilla i les llavors que haurem tret amb un ganivet, obrint-la pel mig. Quan arrenqui el bull, tanquem el foc.

En un cassó batem els rovells amb el sucre i la fècula fins que blanquegin. Aleshores afegim a poc a poc la llet calenta, prèviament colada. Ho portem al foc, suau, i sense parar de remenar ho tenim fins que arrenqui el bull. Triga entre 10 i 15 minuts. Ho sabrem perquè es formaran uns butllofes que en esclatar fan "puff". Ràpidament retirem el cassó del foc i fem una bona remenada.

Posem la mantega en un bol i la batem fins a deixar-la ben suau. Li afegim, a poc a poc, la crema tèbia que acabem de fer, batent bé amb la batedora elèctrica. Si voleu, en aquest moment podeu aromatitzar la crema amb unes cullerades de cafè o de licor. Jo no ho he fet, però.





Tallem el pastís pel mig horitzontalment i posem a sobre d'una part unes cullerades de crema de mantega. Tapem amb l'altra meitat i cobrim tota la superfície i els costats amb més crema. En reservem unes cullerades per als bolets. Amb un ratllador fem encenalls de xocolata i decorem els costats del pastís.

Ara farem els bolets. Batem en un cassó les clares amb un pessic de sal i, quan comencin a fer espuma, incorporem de cullerada en cullerada tot el sucre, batent bé cada vegada. Ho posem al bany Maria i amb la batedora elèctrica ho anem treballant fins que espesseixi. Trigarà uns 10 minuts. Sabrem que la merenga està al seu punt quan veiem que fa pics.

Encenem el forn a 110º. Agafem una mànega pastissera i l'omplim amb la merenga. En una safata de forn, amb paper a sobre, anem fent els barrets i els peus dels bolets, per separat. Els enfornem durant una hora i mitja. Els traiem i els deixem refredar.

Posem en una altra màniga pastissera les cullerades de crema reservada i la fem servir per enganxar els caps i els peus. Enfarinem els bolets amb cacau i els posem a sobre del pastís.





Desfem al bany Maria una mica de xocolata blanca i unes gotes d'oli, ho barregem bé i omplim una màniga pastissera. Agafem un tros de paper de forn i dibuixem els números amb la xocolata. Els posem a la nevera fins que la xocolata s'hagi pres. Després, els posem al mig del pastís.

Aquest pastís és de mida bastant gran. Si a casa no sou gaires, podeu posar la meitat de les quantitats indicades.

Ingredients:

Per fer el pa de pessic:
100 g mantega tova
175 g sucre mòlt
1 culleradeta de vainil·lina ensucrada mòlta
6 rovells d'ou
175 g xocolata
75 g farina
8 clares d'ou
un pessic de sal

Per fer la crema de mantega:
1/2 l de llet
1 beina de vainilla
4 rovells d'ou
50 g sucre mòlt
10 g fècula

400 g mantega tova

Per fer la merenga:
2 clares
un pessic de sal
100 g sucre mòlt


Per fer els números:
una mica de xocolata blanca
unes gotes d'oli

75 g xocolata per fer els encenalls
una mica de cacau en pols per enfarinar els bolets



L'Oriol es va menjar un bon tros de pastís, i és que encara ha de créixer molt més i viure moltes aventures.





30 comentaris:

  1. Bonica, un pastís meravellós li has cuinat a l'Oriol, que gran que és, ja! m'encanta el tall del pastís. Enhorabona mare-pastissera! un petó als dos.

    ResponElimina
  2. Quina troballa aquest blog que tens!!! no me'l perdo!! tant per les receptes com per la simbologia que he llegit sobre aquest pastís tan ben fet!!! es nota que ho fas amb molt d'amor i les postres això ho noten!!! no creus???

    Bé, petonassos i encantada d'haver-te trobat!!

    Miel

    ResponElimina
  3. Molts d´anys i bons per l´Oriol!!! jo encara recordo lo gran que em pensava que era quant vaig fer 15 anys!!! i aquest pastís és una meravella, m´hagués encantat tastar-lo ummmm....petonets pels dos

    ResponElimina
  4. Margarida!! Amb raó els teus fills diuen que ets la millor pastissera del món!! ;) Quin pastís de luxe!!! T'ha quedat fantàstic!!
    Felicitats a l'Oriol! :)
    Petons!

    ResponElimina
  5. Felicitats per la parta que et toca Margarida ... amb una mare que li fa aquest pastissos ja pot estar content l'Oriol, té una pinta excel.lent !!!

    Per molts anys Oriol !!!
    PEtons

    ResponElimina
  6. Tremenda tarta, estas hecha toda una pastelera, madre mia es que me he quedado muda, vamos que todo un lujo.
    Felicidades.
    Besos

    ResponElimina
  7. jejjej, me quedé impresionada con la tarta y se me olvidó decirte que en mi blog de premios he dejado unr regalito para ti.
    Besos

    ResponElimina
  8. La cuina vermella:Sí, nois, quinze anys, ja! Encara recordo quan feia Parvulari i dintre de dos dies anirà a la Universitat!
    Però, és clar,com està ben alimentat a base de pastissos... se m'ha fet gran en dos dies!

    Miel: Jo sí que estic contenta d'haver descobert el teu bloc: m'encanta! Ja me l'he posat a la meva llista de blocs de cuina, per poder seguir visitant-te. Podem aprendre molt de tu, perquè ho expliques tot amb tant detall que es fa entenedor fins i tot per als que no han posat mai els peus a la cuina.

    Maria Jose: s'està fent gran, però encara és el meu "nen", i com és el petit de casa... serà un noi i tots hi veurem encara un nen, pobre!
    En vaig guardar un trosset al congelador per quan torni la Núria, que ara està de viatge de final de curs, però si el vols... te l'envio!


    Mercè: si hagués fet fotos a tots els pastissos que he fet en aquesta vida, ompliria gairebé una enciclopèdia!
    Aquest em va donar una mica de feina, i això d'anar fent fotos per fer l'slide encara ho complica més, però em fa il·lusió compartir-ho amb vosaltres.
    No sóc res de l'altre món, per això si jo sóc capaç de fer aquestes postres, qualsevol persona les pot fer. I aquest és el missatge que vull transmetre.

    Mar: gràcies de part seva (bé, ara el tinc de crèdit de síntesi,però si hi fos aquí ell mateix t'ho agrairia!)
    És un nen una mica sibarita amb el menjar. Per això sempre abans de fer un pastís, ho consulto amb ell i,la veritat, va quedar encantat del resultat!

    Mari: A veces hago cosas más sencillas, no te creas. Pero celebrar los quince años de mi hijo bien valía este esfuerzo,¿no crees?.
    Gracias por el premio. En cuanto tenga un momento lo recojo y lo pongo en mi bloc. Me ha hecho mucha ilusión. Gracias otra vez.

    Celebro que us hagi agradat a tots el meu pastís.
    Petonets a tothom!

    ResponElimina
  9. Hola nena,
    Soc ton germà Àngel. Ja saps que a mi els pastissos m'enfarfegen una mica. M'agrada més la fleca com ara les coques i el pa de pessic que no pas la pastisseria. Però el tall que em vas donar d'aquest pastis em va sembla bonissimmmmmm! La sort que tinc d'esser uns dels teus degustadors.

    ResponElimina
  10. Hola Margarida. No encuentro palabras para poder decir lo que quiero ante este pastel de chocolate. Sencillamente espectacular. Se nota la excelente maestra que estás hecha. aunque un poco laborioso, al final como dices, el resultado merece la pena y uno se olvida de las fatigas jj. De buena gana si aun quedara, cosa que dudo, me cogería un trozo. Debe ser una delicia para el paladar.
    Felicidades.
    Saludos

    ResponElimina
  11. Àngel:prenc nota, Àngel. Aquest el repetiré perquè veig que va agradar molt.
    I prepara't que aviat vénen les mones! Ja t'arribarà un tros.

    Juan: Como digo más arriba, no hay que ser un maestro pastelero para hacer este pastel. Cualquier persona puede hacerlo. Paciencia ..., sí que tendrá que tener.Pero podemos ahorrarnos el detalle de las setas y será igual de bueno, con menos trabajo.

    Gràcies a tots dos per seguir aquest bloc. Salutacions.

    ResponElimina
  12. Quin luxe de pastís, qui pogués ser l'Oriol per pegar-li queixalada!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  13. Excel.lent pastís...Abans he deixat un comentari però es veu que no se m' ha guardat. Deia que felicitats per l' oriol, que va néixer el 1994, com les meves filles.., però elles a l' agost.
    Estava pensant fer una mona de mantega però em faltava la recepta de la crema de mantega. Gràcies per a la recepta!. Només tinc un dubte i és sobre la fécula. No sé bé a què et refereixes ni on la puc trobar.
    PTNS.

    ResponElimina
  14. que pedazo de tarta¡¡¡¡se hace la boca agua¡¡¡¡y tu blog es genial,lo que mas me gusta es la forma que tienes tan dulce y acogedora de contar las cosas(y por supuesto tus fotos)

    besos¡¡¡¡

    ResponElimina
  15. Margarida,

    Un pastis deliciós, i no t'amoinis si l'Oriol ja no és pot amagar darrera un bolet, que el culli i prepareu una fantastic remenat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. No m´ho digues dues vegades eh...perquè em sabria mal deixar la Núria sense el seu bocí...i una que encara te cor que si no et donaria la meva direcció de seguida...:D petonets!!!

    ResponElimina
  17. Dolça:ell va tenir el tros més gros, però els altres també en vam menjar! Excepte la Núria, que és fora, però li guardo un tros al congelador.

    Annafs:Doncs ja pots anar pensant en el pastís de les teves filles que el temps passa ràpid!
    Mira, la fècula és una mena de midó. La paraula midó es reserva pel producte extret dels cereals i fècula pels provinents d'altres plantes, tipus patata. El que passa és que quan jo dic fècula, vull dir Maizena, encara que no sigui correcte del tot.
    Pots utilitzar el midó de fer la crema, si en tens, perquè es tracta d'espessir-la una mica, però no gaire, que sigui com unes "natilles", per això se'n posa molt poc quantitat. Jo vaig posar Maizena per anar més de pressa, perquè no cal desfer-la en llet. I com anava tan atabalada fent el pastís, les fotos i tots mirant, a veure què feia... doncs vaig tirar pel dret utilitzant Maizena.
    Amb tanta xerrameca no sé si m'he explicat bé. Si no t'ha quedat gaire clar, m'ho dius i t'ho explicaré millor.

    Cooking-love: gràcias. Lo mismo pienso del tuyo: basta con ver el nombre que le has puesto. Ya te he comentado en tu blog que tu Tarta Selva Negra es espectacular.Y gracias por visitarme. Espero seguir contando con tus comentarios.

    Josep: No m'amoïna, però com és el petit... i de cop ha fet una estirada, uff!, tots ens hem adonat que ja no era un nen.
    I això dels bolets està bé, però l'únic que no en menjarà serà ell, perquè no li agraden gens. Tot al contrari de la resta de la família.

    Us agraeixo a tots els vostres comentaris.Fins aviat.
    Petonets.

    ResponElimina
  18. Maria Jose: no m'he oblidat de tu, el que passa és que m'has enviat el comentari mentre escrivia el meu i no t'he vist.
    Sort que encara hi ha persones com tu, amb bon cor i tan generoses...ja,ja,ja. La Núria t'ho agrairà!
    Petonets, maca!

    ResponElimina
  19. T'ha quedat millor que si fos de pastisseria! El tall és preciós i la decoració també. Llàstima que porti tanta feina ;)
    A casa els pastissos de mantega (tipus sara) no agraden gaire, de manera que no els puc fer... fins i tot la mona de Pasqua sempre faig la versió de crema ;)

    ResponElimina
  20. Hola Margarida, pasar por tu blog es un placer para la vista.
    En mi blog tienes un regalo.
    Un petó

    ResponElimina
  21. Gemma:quan hem anat convidats a una casa i ens han donat pastís de mantega de pastisseria tampoc ens ha agradat gaire. Però aquí no es notava tant. No sé si era perquè portava més crema que mantega, o potser perquè a la crema li vaig posar una beina de vainilla i es notava el gust... la veritat és que vam trobar una crema de mantega molt bona. El que sí et diré és que amb un tros de pastís n'hi ha prou perquè atipa més que el de nata i maduixes, que era més lleuger i ens el vam acabar tot de seguida.
    Un petonet

    ResponElimina
  22. Mare mevaaaa MArgaridaaaaaa!! QUIN PASTIS??

    Jo ja no miro que arriba l'operació bikini i amb tant de blog i si un ho fa bé l'altre encara es millor ja m'engreixo només de mirar!!

    Genial pastis nena!!

    Records

    ResponElimina
  23. Meritxell: Gràcies per visitar-me i pel regal. Qui m'anava a dir a mi que rebria un regal tan especial des d'Holanda!
    Quan tingui un moment el penjaré al bloc.

    La vella carmanyola: doncs a casa meva, passa i mira el que vulguis, que t'asseguro jo que només mirant no t'engreixaràs i, si veig que allargues la mà per agafar alguna cosa, no pateixis que et faré un crit. Tot sigui per ajudar les amigues! I si tant mirar et fa venir gana, beu aigua, que te la farà passar! ja,ja,
    Jo ja fa temps que no vaig en biquini: el banyador posa cada cosa al seu lloc i fa que no es bellugui!!!

    Petonets a totes dues i gràcies per la visita.

    ResponElimina
  24. Hola Margarida que rica la tarta me pregutabas por cubilete son 80gm

    ResponElimina
  25. Que maco, és preciós , té un tall fantàstic , noia quines mans que tens pels pastissos.
    Moltes felicitats per l´Oriol , l´Aleix fa pocs díes en va fer catorze i tampoc cap ja sota cap bolet , però sempre caben sota l´ala de les mares lloques oi?
    molts petons per tots.

    ResponElimina
  26. Eiiiiiiii, Margarida, nena, quin super pastís. Ahir ja vaig fer-te una comentari, però ara veig que no s'ha publicat. De totes maneres ets una artista. Felicitats.
    Ja saps que segueixo les teves receptes així que ho probaré de fer.
    Una abraçada!
    PD: és estrany, doncs, ahir et vaig deixar un comentari i avui no l'he vist però.

    ResponElimina
  27. Paqui: gracias por la información. Era necesario saberlo para poder hacer el bizcocho tan rico que hiciste.

    Mai: felicitats a l'Àlex, encara que sigui amb retard!
    I sí, tens tota la raó! (El Pere sempre diu que se'm cau la baba amb el meu fill,i és veritat, però tinc motius!)

    Carme: a veure si t'agrada! Ja m'explicaràs com t'ha quedat, i si pot ser amb foto. Amb una altra decoració pot servir de mona de Pasqua.
    Alguna cosa devia passar ahir, perquè jo vaig escriure un comentari a la Meritxell, i després, revisant tots els missatges, vaig veure que no hi era i el vaig haver de tornar a escriure!

    Petons a totes i gràcies per visitar-me i per escriure'm!

    ResponElimina
  28. Fantásticas tus recetas, un abrazo grande y enhorabuena por tu trabajo!!!

    ResponElimina
  29. Felicitats a Oriol! Vaja pastís més bonic!

    ResponElimina
  30. Estoy haciendo un tour por los cumples del Oriol jejeje...si es que sería difíicl elegir,que buenas tooooodas!!!

    ResponElimina