Nius d'amanida

Fa estona que la Maria està dreta al costat de la porta corredissa que dóna al jardí, mirant tot el que hi ha a l'altra banda del vidre. Mentre espera l'arribada del taxi, el seu cap passa revista a totes les coses que s'haurien de fer perquè la casa tornés a tenir l'esplendor d'altres temps.

-Amb la pluja d'aquesta primavera, la buguenvíl·lia ha crescut massa, i li cal una bona esporgada...

Fa un dia clar i tot és d'un verd lluminós. Després de mesos de repòs, les plantes rivalitzen a mostrar els alegres colors de les seves flors, i un esclat de grocs, roses i vermells es reparteix per tots els racons del jardí. Però no n'hi ha prou per aixecar l'ànim de la Maria.

Segueix dreta, recolzada en el seu bastó. Desvia la mirada cap als rosers i pensa que mai havien florit tant com aquest any, i li sap greu no poder tornar a gaudir del perfum tan intens de les seves flors. De sobte recorda que la humitat ha malmès la fusta del cobert de les eines i pensa que n'hauria d'haver informat els nous propietaris.Però ara ja tant se val.

La presència d'una puput la distreu per uns instants dels seus pensaments, i segueix amb atenció el seu vol. Observa que, després d'anar a cercar menjar, torna al niu que hi ha amagat entre les branques de la vella olivera, on l'esperen els seus afamats pollets. Recorda que any rere any aquests ocells són part del seu jardí i no li agradaria que la nova situació modifiqués aquest costum i els deixés tan desemparats com està ella.

I és que la Maria és a punt d'abandonar el seu niu, la seva llar els últims cinquanta-quatre anys de la seva vida. Si el seu marit fos viu no s'hauria vist abocada a aquesta situació, però és gran i no té fills, i els nebots -que no tenen temps d'ocupar-se d'ella- han decidit vendre la casa i portar-la a una residència.

De nius n'hi ha de tota mena. Avui us en porto uns plens d'amanida. La combinació del pa cruixent amb les verdures i l'oli perfumat, fan d'aquesta amanida un excel·lent primer plat o un acompanyament ideal a un plat de carn.

Per fer-lo, primer hem de preparar l'oli. És tan fàcil com posar unes branques de farigola (o de l'herba aromàtica que més us agradi) dins d'un pot ple d'oli. El tapem i al cap de dos dies ja haurà agafat prou aroma com per perfumar la nostra amanida.

Per fer els nius, encenem el forn i el posem a 170º. Tallem la crosta de les llesques de pa i les aixafem bé amb el corró fins a deixar-les ben primes. Amb un pinzell les humitegem amb aigua, i les posem dins d'uns motlles arrissats de flam perquè agafin una forma bonica. Les enfornem durant 10 minuts o fins que estiguin cruixents i amb un color daurat. Un cop fetes, les deixem refredar.

Mentre, rentem les fulles dels enciams i les eixuguem bé amb una centrifugadora o amb paper de cuina. Les tallem a trossos petits. Pelem i rentem la pastanaga i la remolatxa, i les fem a rodanxes primes.

Posem dins dels nius la barreja d'enciams, un grapat de panses i de pinyons, i decorem amb la pastanaga, la remolatxa, un tomàquet i unes fulles de menta. Amanim amb l'oli.

Ingredients:

llesques de pa BIMBO 100% natural

fulles d'escarola, roure i meravella

pastanaga

remolatxa

tomàquets cirerol

panses de Corint

pinyons

fulles de menta

Per amanir:

oli d'oliva verge extra

farigola

I perquè de nius, com deia més amunt, n'hi da de tota mena, avui us recomano el llibre de Pep Coll Nius. Edicions Proa (Col·lecció A Tot Vent, nº 550 ) Barcelona, 2011.