Pastissets de maduixa del Dia de la mare

Diuen que sóc curiós de mena, i que sempre em trobaran allà on s'hi cou alguna cosa.

De ben petit, en lloc d'allargar les estones de joc amb els meus germans, m'agradava esmunyir-me entre les converses dels grans i observar els seus gestos tot i saber que, a vegades, la meva presència resultava una mica incòmoda.

D'aquella època guardo imatges que el pas dels anys no han pogut esborrar i que visc com si fossin ben recents.

Era acabada la guerra. El pare era a la presó i la mare estava malalta. Un mal lleig, van dir. La pobra dona no estava preparada per morir i treia forces d'on podia per portar la casa i tenir cura dels cinc fills.

Només jo sé el que va patir perquè la vigilava de ben a la vora. Sentia els gemecs sords que la seva mirada s'esforçava per amagar, i veia les llàgrimes que les seves mans eixugaven abans que brollessin...

De tant en tant venia don Feliciano, el metge, i els oncles ens feien anar a tots a jugar a fora, però jo tornava enrere i, arrecerat del seu esguard rere la porta, observava les llagues de la mare al pit, aquelles llagues que cap remei curava i que a mida que passaven els dies presentaven més mal aspecte.

La mare havia vingut al món a treballar i a patir, però mai va deplorar la seva sort. I quan les forces van abandonar aquell cos, jo vaig vessar totes les llàgrimes que havia anat comptant en silenci i que les seves parpelles havien maldat per contenir.

La mare era massa jove per morir i nosaltres massa petits per quedar-nos sense ella.

Aquests Pastissets de maduixa del dia de la mare són en realitat unes cassoletes de merenga farcides amb maduixes i nata. Les cassoletes les podem fer amb dies d'antelació i guardar-les en una caixa hermètica. Perquè no s'humitegin, no les farcirem fins poc abans de servir-les.

Per aconseguir un sucre amb gust de vainilla, cal tenir durant uns dies una beina de vainilla ja usada dins d'un pot de vidre -ben tapat- ple de sucre mòlt.

Per fer les cassoletes farem servir merenga francesa que, com ja us vam explicar en fer les Cistelletes de merenga, es fa així:

Primer de tot dibuixem cercles de 10 cm de diàmetre en un paper de forn, i posem una olla amb aigua al foc perquè s'escalfi lleugerament. Mentrestant, tamisem el sucre, i en un cassó muntem les clares amb un pessic de sal fins que gairebé estiguin a punt de neu.

Hi afegim aleshores cullerades de sucre mentre anem batent. Un cop l'haurem incorporat tot, posem el cassó dins de l'olla, vigilant que l'aigua no toqui la base del cassó. I batem la merenga fins que sigui ben espessa. Amb batedora elèctrica trigarem uns 8 o 9 minuts. Notarem que ja està feta quan veiem que forma pics.

En aquest moment passem ràpidament la merenga a una màniga pastissera. Encenem el forn i el posem a 100º. Omplim amb la merenga les circumferències dibuixades, i després fem un cercle tot al voltant del marge.

Enfornem les cassoletes durant 2 hores. No han de quedar rosses, però sí seques. Les desenganxem del paper i les deixem refredar del tot.

En el moment que les vulguem farcir, muntem la nata, afegint-hi una cullerada de sucre gairebé al final.

Rentem i tallem a trossets petits les maduixes. Les barregem amb la meitat de la nata i farcim les cassoletes.

Posem la nata restant dins d'una màniga pastisssera i fem tot de rosetes al voltant de la cassoleta. I decorem el pastisset amb una bola de mango que haurem fet ajudant-nos amb una cullera parisina.

Ingredients (per a 9 pastissets):

Per a les cassoletes:
4 clares d'ou d'agricultura ecològica
1 pessic de sal
250 g sucre mòlt amb gust de vainilla

Per al farciment:
1/2 l nata 35% m.g.
1 cullerada de sucre
400 g maduixes d'agricultura ecològica
1 mango

Les maduixes utilitzades per fer aquests Pastissets de maduixa del dia de la mare han crescut al petit hortet de casa, sota l'atenta vigilància dels meus ulls i les meves mans, que les han tractat amb tot l'amor possible. L'escalfor del sol els ha proporcionat el punt de maduració necessari a la vista i al paladar.

Cap altre fruit hagués estat més adient per a unes postres dedicades a la meva mare. I per acompanyar aquests pastissets, avui us recomano un llibre que parla d'una mare, la de l'autor. Frank McCourt, Les cendres d'Àngela. Columna (Col·lecció Clàssica, 288). Barcelona. 1998.