Pastís Montserrat de mousse de llimona

Fra Joan Garí va veure alterada la seva vida contemplativa de silenci i oració a la bonica muntanya de Montserrat, quan el comte Guifré el Pelós es va presentar a la cova amb la seva filla Riquilda.

El dimoni s'havia apoderat del cos de la noia i, davant la desesperació del seu pare, cap metge ni exorcista havien pogut fer res per curar-la. Així que, havent arribat al comte la fama de l'ermità, va decidir portar la filla fins a la muntanya i deixar-la a les seves mans.

Però el poder del diable és molt gran i aquest va aconseguir ennuvolar l'enteniment del pobre fra Garí, el qual va acabar violant la noia. Horroritzat pel que havia fet, la va matar i després, per esborrar qualsevol vestigi del seu crim, va enterrar el seu cos.

Com que els remordiments no el deixaven viure, va anar a Roma a demanar el perdó del Papa, i aquest -esfereït primer, però compadit després davant el gran penediment de l'ermità- l'alliberà de la seva culpa no sense imposar-li com a penitència tornar a Montserrat a quatre grapes i viure com un animal, fins que rebés un senyal del cel.

I ja tenim el pobre fra Garí a la seva cova vivint talment com una bèstia, amb el cos corbat i cobert de pèl, i alimentant-se d'arrels. Van anar passant els anys i un dia uns nobles cavallers van caçar aquella bèstia inhumana, i la van portar a Barcelona per exhibir-la a la Cort.

Casualment es festejava el bateig del fill del comte Guifré, i van portar la bèstia durant la celebració del banquet. El públic el mirava encuriosit quan el nadó que duia al coll la comtessa va pronunciar aquestes paraules: Garí, posa't dret, que els teus pecats et són perdonats!

Sorprès, el comte va ordenar rentar-lo bé i tallar-li el pèl i, havent reconegut l'ermità, li va demanar per la seva filla Riquilda. El pobre fra Garí va confessar el seu crim i va conduir-lo fins a la seva cova per desenterrar el cos i portar-lo a Barcelona.

Davant l'admiració de tots, la noia va aparèixer sana i estàlvia per obra de la Mare de Déu. I, en agraïment, va decidir quedar-se a la muntanya de Montserrat, on el comte -feliç de retrobar la seva filla amb vida-, va fer construir un monestir de monges, del qual la jove Riquilda va ser la primera abadessa.

La Montserrat, la padrina de l'Oriol, celebrava aquest any un aniversari molt especial, i calia que el pastís estigués a l'alçada. Tot i que és una gran amant de la xocolata, per aquesta celebració jo volia un pastís lleuger, refrescant i amb un toc primaveral per fer joc amb aquell aire jovenívol que no l'ha abandonat durant els seus 60 anys de vida.

Si us ha agradat aquest Pastís Montserrat de mousse de llimona i el voleu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Fem una planxa de pa de pessic com vam explicar quan vam fer el Braç de gitano amb ganache de maduixa. L'enfornem a 180º durant 8 minuts i la deixem refredar.

Per fer la mousse de llimona, comencem posant en remull, en aigua freda, els fulls de gelatina. Tot seguit espremem el suc de les llimones i de la taronja, i el colem. N'hi ha d'haver 250 ml.

En un cassó batem els ous amb el sucre, i hi afegim la raspadura de llimona i el suc. Ho posem a foc baix i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Aleshores afegim els fulls de gelatina escorreguts. Deixem refredar aquesta crema, remenant de tant en tant. Finalment hi incorporem la nata muntada amb cura.

Amb la planxa de pa de pessic tallem un cercle de 26 cm i folrem la base d'un motlle rodó desemmotllable de la mateixa mida. I, per poder desemmotllar més bé el pastís, posem una làmina d'acetat tot al voltant del motlle.

Pintem amb melmelada de taronja la superfície del pa de pessic, i a sobre hi aboquem la mousse de llimona. Ara la deixarem a la nevera un mínim de 5 hores perquè qualli.

Posem els fulls de gelatina en remull. Barregem els dos sucs. En posem 4 cullerades en un cassó junt amb el sucre, i l'escalfem. Escorrem la gelatina i l'aboquem al suc calent, barregem fins que es desfaci, i la deixem temperar uns segons. Tot seguit hi aboquem la resta de suc. Quan estigui totalment fred, l'aboquem amb cura a sobre de la mousse, formant una capa prima. Tornem a posar el pastís a la nevera.

Desfem la xocolata blanca al bany Maria i omplim un motlle de floretes fins a tenir-ne 60. Desfem també la xocolata negra, la posem dins d'una màniga pastissera i dibuixem 9 reixes.

Quan el mirall groc ja s'hagi solidificat, desemmotllem el pastís. Enretirem també la cinta d'acetat. Escampem les floretes per tota la superfície i posem les reixes al voltant del pastís.

Ingredients (per a un motlle de 26 cm):

Per al pa de pessic:

3 clares d'ou d'agricultura ecològica

1 pessic sal marina

3 rovells d'ou d'agricultura ecològica

95 g sucre

90 g farina

1 culleradeta Royal

Per pintar:
2 cullerades melmelada de taronja casolana

Per a la mousse de llimona:

ratlladura de 2 llimones ecològiques

el suc de 2 llimones ecològiques

el suc d'1 taronja ecològica

250 g sucre

2 ous d'agricultura ecològica

4 fulls de gelatina

300 g nata 35% m.g.

Per al mirall groc:

el suc d'1 llimona ecològica

el suc d'1 taronja ecològica

2 culleradetes sucre mòlt

2 1/2 fulls de gelatina

Per a la decoració:

70 g xocolata blanca Nestlé Postres

50 g xocolata Nestlé Postres

La Montserrat té un jardí molt ben cuidat. Tot passejant pel carrer és impossible no aturar-nos un moment per fer el tafaner i alegrar-nos el dia amb l'esclat de colors que hi ha a l'altre costat de les seves reixes.

Amb aquest Pastís Montserrat de mousse de llimona he volgut imitar aquest espai que ella tan s'estima. I us recomano també la lectura de Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar. Club Editor. (El club dels novel·listes. Biblioteca catalana de novel·la, volum XLIII). Barcelona, 1980.

Per molt anys, Montserrat!