Llagostins amb pijama

Feia set mesos de la mort de la seva mare però el Jaume encara no es veia en cor de fer neteja dels armaris. Buscava mil excuses per endarrerir aquella feina que considerava feixuga, però calia posar el pis en venda i no podia allargar l'agonia més temps. 

Amb el cor encongit va anar classificant tota la roba. A una banda, les peces que estaven en bones condicions i que gent necessitada podria aprofitar. En una altra, la roba que calia llençar perquè estava en males condicions o bé  molt passada de moda. I en una altra banda, tot allò que, per motius sentimentals, s'estimava més conservar.

Cada peça, un record. Cada record, un somriure, una llàgrima o un sospir. I de sobte, com una rosella en un camp de blat, va aparèixer allà, ben plegat entre els jerseis vells de la mare, el pijama que li van regalar quan va fer deu anys.

Aquell pijama, que ara es presentava descolorit per l'ús i desgastat per tantes rentades,  mostrava encara el dibuix de la figura que l'havia acompanyat quan el van operar d'angines, l'amic invisible en les llargues nits solitàries i l'heroi en qui emmirallar-se i que el faria fort.

Era com si algú l'hagués guardat tots aquells anys amb la intenció que ell el trobés i pogués alleugerir la seva pena. Sens dubte era una picada d'ullet, un petó, un darrer gest d'amor maternal. 

 

Hi ha qui no fa mai ús del pijama i considera que és una peça de roba totalment prescindible. Els llagostins, al seu hàbitat, no n'acostumen a portar però nosaltres a la cuina ens podem permetre certes llibertats i vestir-los com ens vingui de gust. Hi esteu d'acord?

Si aquests Llagostins amb pijama us han cridat l'atenció i us agradaria fer-los, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Traiem el cap i la pell dels llagostins. Eliminem l'intestí que hi ha a les cues, i les salem. Posem en remull les llavors de sèsam, es escorrem i les tostem lleugerament en una paella. 

- Piquem finament l'all i les fulles de julivert. Barregem ambdós ingredients amb l'oli, la mel, el conyac, el tamari i les llavors de sèsam. Hi afegim les cues dels llagostins i les deixem marinar durant 1/2 hora.

- Tallem el porro longitudinalment de dalt a baix, i el rentem bé. N'agafem 8 fulles i les escaldem un minut en aigua bullint lleugerament salada. Les esbandim en aigua freda i les deixem escórrer.

- Emboliquem els llagostins amb les fulles de porro, subjectant-les al final amb un escuradents.

- Escalfem la planxa. Reguem els llagostins amb un filet d'oli i els saltegem 1 minut per banda.

- Els podem servir acompanyats de canonges o una barreja d'enciams.

Notes:

- En aquesta recepta només utilitzem la part blanca del porro, perquè és més tendra i dolça. La part verda, rica en clorofil·la, la guardem per fer un caldo.

- Amb el cap i la pell dels llagostins podem fer un fumet i congelar-lo. Ens anirà molt bé per donar gust a una paella de peix.

Ingredients (per a 2 persones):

• 8 llagostins frescos de Sant Carles
• 1 porro
• sal marina
• 1 all
• 4 branques de julivert
• 3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
• 1 cullerada de mel
• 1 cullerada de conyac de bona qualitat
• 1 cullerada de tamari
• 1 cullerada llavors de sèsam
• 1 culleradeta d'oli d'oliva verge extra

Hi ha qui sempre guardarà a la memòria la imatge d'aquell pijama que el va acompanyar en innombrables aventures.  Pijames amb el dibuix del nostre heroi preferit, pijames que ens feien més sexis o pijames que ens abrigaven les nits gelades d'hivern.

Per acompanyar aquests Llagostins amb pijama us recomano el llibre de John Boyne, El noi del pijama de ratlles. Editorial Empúries (Col·lecció Narrativa, 296). Barcelona, 2007.