Pastissets de maduixa i nata

Abans del teu naixement, arreu del món començaven a fer furor els camins de ferro i els països més avançats  ja dibuixaven als seus mapes els llocs per on convenia fer-los passar, sempre mirant de facilitar el transport de les mercaderies i d'ajudar el món industrial que avançava a passes agegantades.

Cada país tenia els seus prohoms, i a Espanya el Marquès de Salamanca havia somiat el teu naixement per a gaudi de la reialesa. Així, construiria una via que aniria de Madrid al Palau Reial d'Aranjuez perquè la Reina Isabel II pogués desplaçar-se a la seva residència d'esbarjo primaveral amb més celeritat i sense perills.

Volia que fossis el primer del país, i va tenir un atac de gelosia quan es va assabentar que a Catalunya un indiano ja estava enllestint una línia de ferro que facilitaria les relacions comercials entre Barcelona i Mataró. Un cop superat el disgust, va abocar totes les seves forces a fer del teu naixement l'esdeveniment més sumptuós i més espectacular que s'hagués vist mai.

Quin goig que feies el dia de la inauguració, tot engalanat de banderoles i animat per una banda de música que va acompanyar amb les seves notes el seguici reial durant tot el viatge! I quina felicitat vas sentir quan et van concedir el privilegi que cap altre tren ha tingut mai al món: entrar al Palau mateix al so del teu xuc-xuc, xux-xuc!

El tren ideat pel Marquès de Salamanca aviat acabaria sent conegut pel nom del Tren de la Maduixa, perquè el seu recorregut  passava per camps de maduixes que dibuixaven un paisatge tan bucòlic que hauria provocat l'enveja de tot l'Olimp.

Avui us porto uns Pastissets de maduixa i nata que també haurien causat un plaer intens als mateixos déus de l'Olimp, tot i que les maduixes emprades són del Maresme, també conegudes per la seva qualitat.

Si us han cridat l'atenció, i us agradaria fer-los, només cal que seguiu les meves indicacions i veureu com en només mitja hora teniu unes postres que us faran quedar com a reis.

- Encenem el forn i el posem a 200º. Estenem la pasta de full a sobre d'una plata del forn i, amb l'ajuda  d'un motlle, tallem 7 quadrats de  8x8cm.

- Barregem el rovell amb unes gotes d'aigua i pintem la superfície dels quadrats. A l'hora d'introduir-los al forn, abaixem la temperatura a 180º, i els enfornem uns 12 minuts, o fins que veiem que han agafat un color daurat.

- Posem la nata al congelador durant 15 minuts. Mentre, rentem i tallem les maduixes.

- Muntem la nata amb la batedora elèctrica, hi afegim el sucre, i batem uns segons més. Posem la nata dins d'una màniga pastissera.

- Un cop freds, tallem els quadrats pel mig horitzontalment, de manera que de cada quadrat obtenim dues parts. Omplim la part inferior amb rosetes de nata. A sobre, distribuïm les maduixes, i les cobrim amb una altra capa de nata. Finalment, tapem amb la part superior i l'empolsinem amb sucre mòlt.

Si feu servir una làmina de pasta de full quadrada us sortiran més pastissets. Com jo n'he fet servir una de rodona, només me n'han sortit 7, però he aprofitat els retalls de les vores i he fet unes quantes Ulleretes.  

Ingredients (per a 7 pastissets de 8x8cm):

• 1 làmina pasta de full rodona
• 1/2 kg maduixes
• 1/2 l nata 35% m.g.
• 1 cullerada sucre
• 1 rovell d'ou d'agricultura ecològica
• 1 cullerada de sucre mòlt

Què me'n dieu? No és temptadora aquesta imatge? Doncs creieu-me si us dic que m'he sentit tan orgullosa menjant-me aquests Pastissets de maduixa i nata com es devia sentir el Marquès el dia de la inauguració del Tren de la Maduixa.

Avui, per acompanyar una recepta tan espectacular com bona i fàcil de fer, us recomano el llibre d'un gran autor valencià en què fa un viatge pels records de la seva infantesa. Joan F. Mira, El tramvia groc. Edicions Proa (Col·lecció A Tot Vent). Barcelona, 2013.