Ulleretes






Quan tenia 10 anys em van portar a l'institut per fer el Batxillerat.

A l'hora d'esbarjo, sortíem a l'assolellat pati i ens menjàvem l'esmorzar que portàvem de casa. El pa amb tomàquet amb pernil dolç i ben sucat amb oli era boníssim, però també m'agradaven molt (i eren força estranys per a la gent de ciutat) els entrepans de melmelada de tomàquet que havia fet la mare. Era la manera d'aprofitar els tomàquets que el pare havia collit de l'hort a l'estiu, quan eren més dolços i tenien un vermell més intens, i que no donàvem a l'abast de menjar-nos.

No tots portàvem l'entrepà de casa. Hi havia qui sempre es treia unes monedes de la butxaca, anava al bar i, presumint de gran, es comprava una pasta. Un croissant, una ensaïmada, un xuixo o unes lentes. No hi havia més on triar. Ah, sí, em deixava els donuts, tan dolços i lluents!

Això de les lentes és ben curiós! Era una pasta en forma de cor, feta amb pasta de full i sucre. Qui se'n comprava dues, abans de menjar-se-les, se les posava davant dels ulls i deia "Mireu quines lentes!"




I els miops que ens ho miràvem, amb una barreja d'indiferència i d'enveja vers aquells fatxendes que no necessitaven portar-ne, pensàvem que en el fons no eren més que unes ridícules ulleres.

Jo no estic a la barra d'un bar d'institut, ni tinc un forn. La meva cuina és més humil i no faig les coses a l'engròs, sinó a la menuda, i per això avui us faré ulleretes. I és que, si bé em semblaven ridícules a les cares d'aquells milhomes, a l'hora de berenar o d'esmorzar en bona companyia resulten delicioses.



Són molt fàcils de fer, però explicar-ho ja costa una mica més. Per això avui estreno gadget: us he posat un slide on podeu seguir pas a pas la seva elaboració.

Traiem del congelador una làmina de pasta de full i la deixem descongelar. Posem paper del forn a sobre de la plata on courem les ulleretes.

Encenem el forn a 200º. Escampem sucre per sobre de la superfície on treballarem. Hi posem al damunt la pasta de full i l'estirem amb el corró. La dividim mentalment en 4 parts. Tot seguit dobleguem una d'aquestes parts a sobre d'una segona. Fem el mateix amb les altres dues parts. Escampem sucre pel damunt, i la tornem a doblegar. I tornem a escampar sucre per sobre.

Posem sucre en un plat. Agafem un ganivet o un tallador de pizzes i tallem la pasta a tires de 1'5 cm d'amplada, aproximadament, i les arrebossem amb el sucre. Les anem posant a la plata del forn una mica separades, i les obrim dels costats.

Les enfornem i, quan faci 12 minuts que hi són, les girem. Les deixem 4 o 5 més i, si veiem que ja estan torradetes, les traiem. Les deixem refredar una mica i ja ens les podem menjar per esmorzar, per berenar o sempre que ens vingui de gust!


Ingredients:

Una làmina de pasta de full congelada La Cocinera de 250 g

Sucre






Qui m'havia de dir a mi que de gran acabaria fent ulleretes!







7 comentaris:

  1. És increïble com una recepta tan senzilla pot tenir un resultat espectacular, oi?
    M'agrada la forma que els has donat, jo les faig més arrodonides, però així queden com uns ocellets... molt bonics!

    ResponSuprimeix
  2. Bonsoir Margarida,
    J'aime beaucoup ton dessert et je trouve que la façon de le présenter avec le slide est parfaite.
    En plus il est très simple à réaliser et ainsi l'on en profite encore mieux.
    C'est comme la mousse au chocolat blanc, rapide, facile et bon!
    Avec toute mon amitié et merci, à ta fille et à toi, de votre gentil petit mot,
    Henriette

    ResponSuprimeix
  3. Ostres Margarida, no saps com m´he sentit d´identificada al llegir el teu escrit...jo també portava el berenar de casa i no menjava "palmeres" com deiem nosaltres...a tu t´han quedat perfectes i estic admirada d´això que has posat el teu blog de les imatges...molt xuli!!! petonets maca

    ResponSuprimeix
  4. Gemma: Sí, la veritat és que no costen gens de fer i són tan bones...! A tu et sembla que tenen forma d'ocellet? Les meves filles diuen que semblen ales de pollastre i que hauria d'haver posat una altra fotografia!!! (Si no et fa res, d'ara endavant els diré que "de pollastre, res de res. No veieu que són ocellets?")Ja, ja...

    Henriette:Nous sommes de la même opinion: nous avons élégé un dessert simple, avec deux ingrédients, très facile à faire et surtout (et le plus important) très bon. Je crois qu'on pourrai les manger ensemble: une cuillerée de mousse de chocolat et un morceau d'ulleretes! Ça serait fantastique!

    Avec toute mon amitié!


    Maria Jose: Doncs, mira, jo sempre amb l'esmorzar de casa i ben bo que era! Alguna vegada m'havia comprat un donut, perquè m'agradaven molt, però la meva mare (com faig jo amb els meus fills) sempre deia: "No hi ha res com un entrepà!"
    I l' slide l'he posat perquè tothom vegi com és de fàcil fer les ulleretes. Amb les paraules no quedava prou clar. I sort del meu fillet (l'Oriol), que és un as de la informàtica i té una paciència amb mi...!

    Petonets a totes tres!

    ResponSuprimeix
  5. Què fàcil i deliciós! jo quan anava al cole també portava l'esmorzar de casa i sempre envejava (que il·lusa d'aquells nens que portaven pastes...)

    ResponSuprimeix
  6. Margarida, quines ulleretes més boniques!! I senzilles de fer! I felicitats per aquest reportatge fotogràfic, que com sempre... una imatge val més que mil paraules! :) Petons!

    ResponSuprimeix
  7. Sempre li haviem dit palmeres, i normalment jo menjava d'aquelles més grans. Què bones eren.
    Després he descobert que no eren tant difícils de fer, lo que mai ho he provat.

    ResponSuprimeix