Arròs amb carxofes

Tu saps molt bé què és el menyspreu i que et neguin la vàlua. Quan Carles III et va dedicar una font a Madrid, la gent et prenia a tu a broma mentre tots els altres elements escultòrics que t'acompanyaven (el Tritó, la Nereida i els quatre Amorets) s'emportaven totes les mostres d'admiració.

Has estat un licor d'aperitiu que només toleraven els valents o els que volien tenir una millor digestió. A l'època en què tothom es dedicava a dissenyar, et van convertir en objecte arrodonit ple de forats per on pogués escolar-se suaument l'aigua de la regadora o la dutxa. I quants són els que -aprofitant-se de tu- encara somien a tenir-te a prop com a cap del micròfon només per gaudir del seu moment de glòria! 

Has estat dieta de filles de famosos, criticada i ridiculitzada fins a la sacietat, fins a fer-te avorrida als nostres ulls. I enfadats perquè no ens ho podem permetre, mostrem la nostra desaprovació quan algú pren un seient amb tota comoditat i s'hi posa ben ample, amb l'expressió escarxofar-se.

Tu eres una noia bonica que passejava per la platja quan un totpoderós et va veure i et va voler exclusivament per a ell. Vas ser una joguina a les seves mans, fins que vas decidir tornar a la teva vida de noia normal. Però aleshores ell, ferit en el seu orgull i amb la por que altres poguessin tenir allò que a ell li negaves, va cobrir el teu cos preciós amb fulles coriàcies perquè ningú més en pogués gaudir.

Ah, la carxofa, que n'és de bona! I quantes històries al seu voltant!

Si us ha agradat l'aspecte d'aquest Arròs amb carxofes i el voldríeu fer, només cal que seguiu aquestes indiccions:

- Eliminem les fulles més dures de les carxofes, les escapcem i les tallem a quarts. Tallem les mongetes en 2 trossos. Pelem els alls. Triturem els tomàquets. Escalfem el brou, que haurem fet el dia abans per poder eliminar tot el greix. Si sou vegetarians, el substituïu per brou vegetal.

- Posem l'oli a la paella i saltegem les carxofes, els alls i les mongetes. Hi afegim el tomàquet i el sofregim. Quan hagi perdut tota l'aigua i brilli, hi posem l'arròs. Ho remenem bé perquè s'amari de tots els ingredients i al cap de dos minuts hi aboquem el brou calent.

- Al cap de 5 minuts hi posem els pèsols i els coem 10 minuts o fins que l'arròs estigui cuit. Abans, però, hi haurem posat el tamari i la sal al gust.

- En el moment de posar l'arròs als plats, eliminem els alls. (A casa no ens agraden, i els poso sencers per veure'ls millor)

Ingredients (per a 4 persones):

• 350 g arròs
• 1 l brou de pollastre i verdures casolà*
• 5 carxofes tendres*
• 100 g mongeta tendra*
• 4 alls*
• 2 tomàquets madurs*
• 200 g pèsols desgranats* 
• 50 ml oli d'oliva verge extra
• 4 cullerades salsa tamari*
• sal marina*

Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.

Atenent a la reacció de Zeus quan Cynara va decidir deixar-lo, no es pot considerar que fos amor el que sentia per ella. És allò que malauradament sentim tantes vegades "O meva, o de ningú!"

Per acompanyar aquest Arròs amb carxofes, plat tan senzill i tan bo alhora, us recomano la lectura d' És l'amor que mou el cel i les estrelles, d'Antònia Carré-Pons. Editorial Meteora. Barcelona, 2015.

Pastisset de tiramisú

Sabia que no era igual als altres nens i en lloc de jugar a la pilota sota un sol abrusador s'estimava més posar-se a l'ombra i passar l'estona entretingut en allò que més li agradava d'aquest món: dibuixar. Quantes vegades havia somiat que arribaria a ser un pintor de retrats de renom i que prohoms d'arreu del país sol·licitarien els seus serveis! Però només era un somni...

El petit Adam Robert era un zeruzeru  i no tenia futur.  Tant podia morir de càncer prematur com a mans despietades  d'un caçador de nens. Al seu poblat el consideraven un fantasma  tan sols perquè la seva pell era blanca com el guix, i molts poderosos de la regió dels Grans Llacs paguen -encara ara- grans fortunes a bruixots amb la creença que els membres de les persones amb albinisme tenen poders màgics.

Un dia funest, en la foscor de la nit, va aparèixer un caçador a la seva cabana -com havia passat altres nits en altres cabanes d'altres poblats- i va estroncar alguna cosa més que els somnis del petit bantu.

Davant els crits impotents de la seva mare, a l'Adam li van tallar el  braç esquerre i tres dits de la mà dreta només perquè hi ha qui creu que amb aquests membres es poden fer encanteris i pocions màgiques que donaran riquesa, èxit i bona sort a qui els tingui. L'Adam va tenir sort de no morir dessagnat.

Sembla increïble que avui en dia puguin passar  aquestes coses i que es moguin grans quantitats de diners per aconseguir braços i cames de gent albina, sobre tot d'infants. De la vida del petit Adam se n'ha fet una pel·lícula titulada The boy from Geita que tant de bo serveixi per evitar més mutilacions com la seva o la mort que han patit molts altres albins.

He triat aquesta trista història com a introducció del meu Pastisset de tiramisú  per donar-la a conèixer a tothom que em llegeix perquè estic segura que és molt poc coneguda.

Si us ha agradat l'aspecte d'aquests Pastissets de tiramisú i voldríeu fer-los, només cal que seguiu aquestes instruccions:

 Per a la làmina de pa de pessic.

- Encenem el forn i el posem a 180º. Cobrim una safata amb paper de forn. Muntem les clares amb un punt de sal. A banda, batem els rovells, les raspadures de llimona i el sucre fins que estiguin esponjosos. Aleshores incorporem la farina i el llevat (passats per un sedàs) alhora que hi afegim alguna cullerada de clara muntada per poder-ho batre més bé. Acabem d'incorporar la resta de clara barrejant-ho tot amb molta suavitat.  

- Escampem amb una espàtula la massa a sobre del paper, fent un rectangle de 38 cm x 28 cm, i l'enfornem durant 8 minuts.  Un cop cuita, traiem del forn la làmina de pa de pessic, la tallem en 4 trossos i els enrotllem.

Per al tiramissú:

- Posem els fulls de gelatina en remull en aigua freda i muntem la nata. Batem els rovells i el sucre fins que blanquegin. Hi aboquem l'Amaretto, remenem i hi afegim el formatge. Agafem els fulls de gelatina i  els posem en un cassó al foc fins que es fonguin, i els aboquem a la barreja. Finalment incorporem la nata muntada amb suavitat. Ho deixem mitja hora a la nevera.

- Descargolem les làmines de pa de pessic i hi escampem a sobre de cada una uns 100 g de tiramisú, i els tornem a cargolar. Els emboliquem bé amb film transparent, com si fossin un caramel i els desem a la nevera fins a l'endemà.

- Enretirem el film, tallem els extrems dels pastissets perquè tots siguin de la mateixa mida i els arrebossem amb cacau en pols. Reservem a la nevera fins a l'hora de servir. 

Ingredients (per a 4 pastissets):

Per a la làmina de pa de pessic:

• 3 ous*
• 90 g sucre
• 90 g farina
• ratlladura de llimona*
• 1 culleradeta de cafè de llevat Royal
• 1 pessic de sal*

Per al tiramisú:

• 3 rovells* 
• 150 g sucre
• 200 g formatge mascarpone
• 200 g nata per muntar 35% m.g.
• 3 cullerades de licor Amaretto
• 3 fulls de gelatina

 Altres:

• cacau pur en pols

Aquest Pastisset de tiramisú sembla un braç de gitano mini. Jo n'he fet un per persona i encara n'hi havia qui volia repetir de tant bo que l'ha trobat!  Gens embafador i de gust molt suau, realment hem hagut de fer esforços per no caure en la temptació de menjar-ne un altre.

Avui, per compartir unes postres tan bones, us recomano la lectura de La casa de les miniatures, de Jessie Burton. Editorial Àmsterdam. Barcelona, 2015.

Peus de porc amb salsa envellutada

Mala bruixa i deessa alhora. Aquesta és Circe, encara que els qui la veuen per primera  vegada només hi descobreixen una dona d'extraordinària bellesa, de rínxols llargs i bonics, envoltada sempre d'un miler de llops, óssos i lleons que, fora de mostrar la seva ferotgia, caminen mansuets al seu voltant bellugant la cua en senyal de simpatia.

Va ser ella qui va convidar els companys d'Ulisses a seure a taula i, assedegats com estaven, els va preparar un beuratge amb vi, formatge, ordi i mel clara  al qual va afegir d'amagat una funesta metzina. De seguida que se l'hagueren begut, els va tocar el cap amb l'extrem de la seva vareta i a l'acte els seus cabells es convertiren en aspres cerres.

L'horror dels joves herois va anar en augment quan van deixar de parlar i van adonar-se que només podien emetre roncs murmuris, que llur boca s'enduria esdevenint un musell rodó i que les seves mans -acabades ara en peülles- deixaven al terra una empremta ben marcada.

Quan, des del cap fins als peus, tots van quedar convertits en porcs, la fetillera Circe els va tancar en una porquera, i els llançava fruits de corner i glans per menjar, mentre ells ploraven la seva sort. I és que la seva ment seguia sent humana.

A casa no som gaire de menjar carn, i la prova la teniu en la poca freqüència amb què publico receptes amb aquest ingredient. No negaré, però, que aquests Peus de porc amb salsa envellutada tenen el cor robat al nostre pater familias, raó per la qual de tant en tant toca fer-los.

Són molt suaus i gens picants, tal com li agraden, però si vosaltres sou d'emocions més intenses, podeu afegir-hi més pebre de caiena sense cap problema. No us ho tindré en compte!

Per fer la recepta cal que seguiu aquestes passes:

- Posem l'oli en una paella amb l'all tallat a làmines i el pebre de caiena a foc baix. Quan l'all comenci a enrossir-se, enretirem l'all i el pebre. Hi posem la farina i l'anem remenant durant 2 minuts per coure-la.

- Hi aboquem el vi, remenem, deixem que s'evapori una mica i hi afegim el brou, remenant enèrgicament per evitar que es formin grumolls. Hi posem el peu tallat pel mig i el coem 5 minuts per cada banda.

- El posem en un plat i hi aboquem la salsa per sobre.

Ingredients (per a 1 persona):

• 1 peu de porc ja cuit
• 2 c/s oli d'oliva verge extra
• 1 gra d'all*
• 1 pebre de caiena
• 15 g farina 
• 15 ml vi blanc de bona qualitat
• 250 ml brou de pollastre i verdures casolà*
• 1 cullerada de postres de salsa de tomàquet*
• sal marina*

Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura biològica

L'èxit d'una bona recepta rau tant en l'habilitat d'unes mans destres en la seva elaboració com en la qualitat de la matèria primera. Per això, per fer aquests Peus de porc amb salsa envellutada sempre recorro als bons productes de la cansaladeria badalonina Margenat, que justament ara celebra els seus 70 anys de vida.

Tres generacions de professionals que han sabut guanyar-se una clientela fidel. Per això avui us recomano la lectura de Cari Ariño, El batec del temps. Ediciones B (Col·lecció BNovelas). Barcelona, 2015. Un relat sobre la lluita de tres generacions d'una família  que sobreviuen als prejudicis i els sotracs de la seva època.

Llimones farcides de mousse

Qui sap si el jove Mabrouk Soltani havia pensat alguna vegada en els infortunis que oprimien la seva família, qui sap si s'havia resignat en silenci als capricis dels déus quan havien provocat la mort del pare primer, i la discapacitat física de la mare després, convertint-lo en cap de  família a una edat en què altres nois encara van a escola i tenen el cap ple de somnis per acomplir.

Portar el petit ramat de cabres a les muntanyes de Sidi Bouzi buscant les millors pastures, sense fer cas dels perills de la regió, s'havia convertit en la seva rutina diària.  El matí del 13 de novembre, però, ell i el seu cosí Hamed van ser sorpresos per una colla de terroristes disposats a robar-los les cabres.

- Una, només us en demano una per a mi i la meva família! Morirem de gana! -cridava ell desesperadament alhora que n'agafava una ben fort entre els seus braços sense intenció de deixar-la anar.

Els lladres no van escoltar-lo. Espantats i sense temps a reaccionar, els dos nois van ser lligats  i el pobre Mabrouk va ser decapitat allà mateix sense pietat sota l'acusació de ser un espia. Els assassins van posar el seu cap banyat en sang dins d'una bossa de plàstic i van lliurar-lo al cosí perquè el portés a casa.

De seguida els veïns del poble es van assabentar del cas del noi i van córrer a la muntanya a recuperar el cos mutilat per poder-li donar sepultura i dedicar-li els seus millors pensaments. 

Puc dir que sóc una persona afortunada perquè tinc una veïna que val un imperi i em dóna totes les llimones que necessito  ... i més!

I és que per preparar aquestes Llimones farcides de mousse cal primer disposar d'unes bones llimones cultivades a casa. No només per gaudir del seu gust extraordinari sinó també per alimentar tots els nostres sentits.

Per a la mousse:
 - Escapcem 6 llimones i, amb una cullera buidem tot el seu interior, deixant una cassoleta ben neta. Posem la polpa dins d'un colador, i amb la mà de morter n'espremem tot el suc fins a obtenir-ne 200 ml. Hi afegim 50 ml d'aigua. Amb la pell de la setena llimona fem raspadures. Posem la gelatina en remull en aigua freda.

- Batem els ous i els barregem amb el sucre i les raspadures. Hi afegim el suc de llimona i remenem bé. Posem el cassó a foc baix i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Tanquem el foc i hi afegim els fulls de gelatina escorreguts, tot remenant fins que es desfacin. Posem el cassó en un bany Maria fred perquè refredi més ràpidament.

- Muntem la nata i l'afegim suaument a la crema de llimona. Farcim les cassoletes de llimona i les desem a la nevera.

Per  la decoració:

- Desfem al bany Maria la xocolata i n'omplim uns motlles amb forma de flor. Els posem a  la nevera.

- Posem la gelatina en remull uns 8 minuts. Fem suc de mandarina i el colem. L'escalfem i hi afegim la gelatina escorreguda. Barregem bé i deixem refredar. Agafem un pinzell, el suquem a la gelatina de mandarina i pintem la superfície de la mousse per donar-li color i brillantor. Deixem refredar.

- Abans de servir, decorem les llimones amb la xocolata, unes fulles de maduixa i unes flors de gerani.

Ingredients (per a 6 llimones):

•  7 llimones*
•  2 ous*
• 200 g sucre
• 3 fulls de gelatina
• 300 ml nata 35% m.g.

Per decorar:

• 1 mandarina*
• 1/2 full de gelatina
• 50 g xocolata per fondre

Tots els ingredients marcats amb (* ) són procedents de l'agricultura biològica.

Moltes són les persones que han hagut d'abandonar casa seva fugint de la guerra, de la misèria i del terror amb l'esperança de trobar un racó al món on poder refer les seves vides. Tots tenen una història per explicar del seu patiment, les seves pors, la fam, el fred, el menyspreu amb què són tractats...

També els que decideixen quedar-se havent-ho perdut tot podrien explicar-nos moltes històries que amb tota seguretat no arribarem a conèixer. Per això avui, mentre gaudiu d'aquestes Llimones farcides de mousse us recomano la lectura del Premi Nobel de Literatura Szilárd Borbély, Els desposseïts. Edicions del Periscopi (Col·lecció Antípoda). Barcelona, 2015.