Pastís de crema de llimona

Ser fill no és gens fàcil. Ja m'ho deia, ja, aquella veueta que portem dins. Per això em resistia a deixar el lloc on m'havia passat els darrers nou mesos. M'hi trobava a gust, gronxant-me tot el dia en un oceà sense taurons, i fent becaines cada cop que em venia la son. No m'havia de preocupar per l'hora dels àpats ni per si menjava prou, i cap mirada inquisidora qüestionava les meves accions.

No hi havia perills que em poguessin pertorbar, i era feliç quan les carícies de la mare em feien pessigolles al nas. A vegades notava certa estretor, com quan m'esforçava per deixondir-me i no trobava prou espai per estirar les cames. Aleshores donava un cop de peu i, lluny de renyar-me, tots reien la meva rauxa.

M'agradava sentir la veu dolça dels pares que em parlaven sense crits i sense interrogar-me per les meves decisions. No havia de patir per la roba que portava ni m'havia de passar hores davant el mirall controlant que cap granet m'espatllés el dia.

Però no vaig fer cas de la veueta que m'avisava de tot això si traspassava el llindar d'aquella casa tan confortable, i vaig anar a parar a un escenari on s'ha d'improvar a cada instant. I no és gens fàcil representar amb dignitat el paper de fill.

El paper de pare tampoc és fàcil. Dissabte va fer vint anys que la Natàlia va decidir deixar el seu gronxador i omplir casa nostra amb la seva bondat. Per això ho vam celebrar amb aquest pastís de llimona, guarnit amb una corona de flors digna de la més bonica de totes les princeses.

Si també teniu un esdeveniment important a celebrar i trobeu escaient aquest pastís, seguiu-me que us explico com l'heu de fer.

Primer de tot posem el forn a 180º. Untem un motlle de 26 cm amb una mica de mantega i l'empolsinem amb farina. Preparem la massa del pa de pessic com ja vam explicar aquí i tot seguit l'aboquem al motlle. L'enfornem durant 20 minuts. Un cop cuit, el traiem del forn i el deixem refredar abans de desemmotllar-lo.

Mentrestant preparem la crema de llimona. Posem en un cassó el suc colat de llimona, el sucre, i els ous i ho batem bé. Desfem la Maizena amb 50 ml d'aigua i l'afegim a la barreja. Posem el cassó a foc baix i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Ho sabrem perquè veurem unes butllofes que esclaten fent puff. Retirem ràpidament la crema del foc, li donem una remenada final i la deixem refredar.

Batem la mantega amb el sucre fins que estigui cremosa i l'afegim a la crema. Seguim batent fins que estigui ben incorporada. Muntem a banda 200 ml de nata.




Tallem horitzontalment pel mig el pa de pessic. Untem una meitat amb la melmelada, escampem a sobre una tercera part de la crema de mantega i, a sobre d'aquesta, la nata muntada. Tapem amb l'altra meitat del pa de pessic. I cobrim tot el pastís amb crema de llimona, primer tot al voltant i després la part superior. El guardem a la nevera unes hores. Abans de servir-lo, muntem la nata amb una mica de sucre i la posem en una màniga pastissera. Guarnim les vores del pastís fent unes rosetes. I per fer-lo més bonic, el decorem amb unes flors grogues de pensaments.

Ingredients:

Per al pa de pessic:
4 ous
120 g sucre
120 g farina
ratlladura de llimona
1 culleradeta de llevat
1 pessic de sal

Per a la crema de llimona:
280 ml suc de llimona
120 g sucre mòlt
4 ous
2 rovells
3 cullerades de Maizena
50 ml aigua
150 g mantega
80 g sucre mòlt

Per guarnir:
4 cullerades de melmelada de taronja
200 ml nata

100 ml nata
20 g sucre mòlt
flors de pensaments

Diuen que si untem les parpelles d'una persona que dorm amb la saba d'aquestes flors, farem que en despertar s'enamori perdudament del primer ésser que tingui al davant. Per saber si a Oberó li ha funcionat amb Titània, haureu de llegir William Shakespeare, Somni d'una nit d'estiu. Editorial Vicens Vives (Col·lecció William Shakespeare, 3). Barcelona, 2006.