Coca de Sant Joan de pinyons

- Aiiiiiiiii!

No volia cridar. Era un home fort que les havia passat magres i mai ningú li havia sentit un gemec, però  el cop havia estat tan fort que sentir la seva pròpia veu era constatar que encara era viu. Tot i que uns segons després s'hauria estimat més ser mort.

Mentre l'Abdul Yittu perdia l'equilibri  i queia del pi on estava enfilat, passava a càmera lenta davant els seus ulls la pel·lícula de la seva vida: la fugida del Marroc buscant millors perspectives de futur, les llargues nits al ras sentint la pluja sobre el seu cos famolenc, l'alegria de trobar una feina que li permetia dormir a cobert compartint  una habitació amb desconeguts...

Va trigar anys a portar la família però ara estaven junts i no es queixaven del seu present. La dona feia feines en dues cases, i ell treballava al camp. Les hores que tenia lliures les passava buscant espàrrecs, móres, ametlles o qualsevol fruit que la natura ens ofereix generosament i  amb els que obtenia unes monedes extres.

Els pinyons eren molt ben pagats i ell no s'ho pensava dues vegades a l'hora de pujar a un pi. Però aquell dia va tenir mala sort. Ja tenia el sac ple quan va veure una pinya ufanosa a l'extrem d'una branca. Aquesta i prou, es va dir, però se li resistia perquè no la podia abastar ni ajudant-se d'una canya. Amb cura va anar avançant per la branca que cada vegada es feia més prima,  fins que un peu li va relliscar i va caure tot ell al terra.

- Aiiiiiii!

No podia posar-se dret, i va témer el pitjor. El seu gemec no era de dolor sinó de pànic perquè tenir les cames trencades no només representava no poder anar a treballar, sinó la possibilitat de perdre la feina. Com pagarien el lloguer? Amb quins diners comprarien els llibres dels fills?  El sou de la dona no arribaria per omplir la nevera, i es va imaginar la seva família patint les misèries que va haver de viure ell durant tantes i tantes nits fredes quan va arribar a casa nostra a la recerca d'un món millor.

Si us ha agradat aquesta Coca de Sant Joan de pinyons i us agradaria fe-la només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Primer de tot preparem la massa mare, posant tots els ingredients a la panificadora. Hem de deixar que els vagi pastant fins que formi una bola que es desenganxa de les parets, si fa no fa durant mitja hora.

- Ens untem les mans, i dividim la massa en parts iguals de 50 g. Ara només en necessitem una, així que congelem la resta per a properes preparacions. La part que hem de fer servir la deixem tota la nit a la nevera, tapada amb film.

-  Per fer la massa de la coca posem tots els ingredients dins de la panificadora. Quan faci una bola que es desenganxa de les parets de la cubeta, la posem en un bol tapat amb film i la guardem a la nevera. Hi ha d'estar 1/2 hora.

- Traiem la massa de la nevera, ens untem les mans amb una mica d'oli i l'aplanem a sobre d'una plata coberta amb paper d'enfornar, tot fent-li la forma ovalada típica de les coques. Ha de tenir un gruix d'un cm aproximadament.

- La pintem amb ou, que haurem batut amb un polsim de sal, i la deixem en un lloc càlid que dobli el seu volum. Depenent de la calor que faci, pot trigar d'una a dues hores.

-  Encenem el forn i el posem a 190º. Barregem en una tassa el sucre i l'anís. Posem els pinyons en remull durant 10 minuts i els escorrem. Això farà que no es torrin en excés.

-  Tornem a pintar amb cura la coca amb ou batut, hi escampem per tota la superfície els pinyons i espolsem el sucre per sobre.

- L'enfornem durant 18-20 minuts, fins que tota ella estigui daurada. Traiem ràpidament la plata del forn i li donem un copet a la part de sota amb la mà de morter. La deixem refredar.

Ingredients (per a 1 coca ovalada de 38x24 cm):

• 275 g farina de força
• 4 g sal marina
• 75 g sucre
• ratlladura de llimona
• ratlladura de taronja
• 70 g llet
• 75 g ou
• 50 g mantega
• 50 g massa mare
• 20 g llevat fresc de forner

Altres ingredients:

• 55 g sucre
• 15 g anís
• 70 g pinyons
• 1 ou per pintar

Per a la massa mare:

• 165 g farina de força
• 3 g sal marina
• 35 g sucre
• 50 g ou
• 35 g mantega
• 40 ml aigua
• 13 g llevat fresc de forner
• ratlladura de llimona
• ratlladura de taronja

Font: adaptació al meu gust de la recepta de Xavier Barriga.

Els pinyons són molt presents a la cuina dels països de la Mediterrània. A casa nostra no ens imaginem una picada sense aquests fruits, que són companys inseparables d'un bon pollastre, un tall de bacallà o uns espinacs. I formen part de mil coques, tan dolces com salades.

Diu la llegenda que un sultà de Constantinoble es va desmaiar d'emoció en tastar un plat d'albergínies farcides de tomàquet i pinyons. És molt probable que aquesta Coca de Sant Joan de pinyons no us faci perdre els sentits, però us omplirà de felicitat.

I per acabar d'alimentar-nos l'ànima, podem dedicar una estona a la lectura d'Amin Maalouf, Les Escales de Llevant. Edicions La Campana (Col·lecció Toc de ficció, 13). Barcelona, 1997. (Les Escales de Llevant és el nom que en altres temps es va donar a les ciutats comercials per les quals els viatgers d'Europa accedien a l'orient: Constantinoble, Alexandria, Esmirna...)

Llaminera amb ceba agredolça

Ho sabem tot de tu,  Margarida, des del teu naixement al si d'una família benestant fins al darrer alè exhalat a la plaça pública davant d'un batibull d'ulls atemorits a una banda i d'exultants a l'altra, però ignorem si són dades reals o expressions populars sorgides al llarg de la història com a conseqüència de la veneració que se t'ha atorgat aquí i terres enllà.

Tu vas ser una de les veus que va empènyer Joana  d'Arc a la lluita, i un mirall d'inspiració per a tanta gent devota que havia estat subjugada durant segles. Representaves la resistència, la il·lusió, el tot és possible.

Feta fora de casa per uns pares pagans que no acceptaven el bateig de la seva filla, vas haver de sobreviure treballant de pastora, però ni el sol ni el fred van malmetre la teva bellesa, de la que s'enamorà amb deliri el prefecte Ol·lari, el qual va decidir denunciar-te i perdre't per sempre en no poder aconseguir el teu amor.

Mil turments vas haver de sofrir,  tants que ens omplen d'esgarrifança només d'imaginar-nos-ho, però ni el ferro ni l'aigua, ni el foc aconseguiren doblegar la teva fe. Forta i valenta, has passat a la història com un Sant Jordi femení amb la bèstia sotmesa als teus peus.

Ni llances ni sagetes vas necessitar per vèncer aquell dimoni disfressat de drac que moments abans se t'havia empassat tota sencera. I quan van obligar el botxí a tallar-te en rodó el cap per acabar amb tu d'una vegada, en aquell moment vas esdevenir santa. I el teu record perdura fins avui.

Santa Margarida té consagrada una ermita que es troba al bell mig de l'esplanada que hi ha al cràter del volcà homònim que forma part del Parc Natural de la Garrotxa.

En aquest Parc es troba la Fageda d'en Jordà, els excepcionals boscos de la qual van servir d'inspiració al poeta Joan Maragall. Aquest va ser també el lloc elegit per crear fa 30 anys la cooperativa La Fageda, un projecte empresarial per oferir un treball digne a les persones de la Garrotxa amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental crònica.

L'empresa s'ha anat fent gran i, a més a més de la gran varietat de iogurts i gelats, ara presenta una àmplia gamma de melmelades.

La Fageda em va obsequiar amb una mostra de diverses melmelades per a maridatges, i de seguida vaig pensar que la de ceba lligaria molt bé amb la llaminera ibèrica i el puré de patates.

Si us ha agradat aquesta LLaminera amb ceba agredolça i voldríeu fer-la, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Posem l'oli al foc. Salpebrem la llaminera i l'enrossim per tots els costats per segellar-la. Posem el foc al mínim, i hi afegim la ceba tallada en juliana. Tapem i de tant en tant anem girant la carn.

- Al cap de mitja hora hi aboquem el conyac i mantenim la cassola destapada fins que la llaminera estigui cuita. La traiem i la posem en una plata perquè es vagi refredant.

- Coem al vapor les patates tallades a trossos, i les passem pel passapurés. Posem el puré en un cassó al foc i hi afegim la llet, sal i herbes provençals, tot remenant amb una cullera de fusta fins a obtenir la cremositat desitjada.

- Tallem la llaminera a filets prims. Al centre d'un plat posem un cèrcol de cuina i l'omplim amb puré de patates. Cobrim la superfície amb la melmelada agredolça de ceba.

- Enretirem el cèrcol i envoltem el puré amb els talls de carn superposats, tot formant un volcà.

- Lliguem el volcà amb 2 fulles de cibulet, i guarnim el plat amb una flor de caputxina i una fulla de maduixa.

Ingredients (per a 2-3 persones):

• 1 llaminera de porc ibèric
• 2 cebes tendres*
• 2 patates*
• 1/2 vas d'oli oliva verge extra
• 75 ml llet
• 30 ml conyac de bona qualitat
• 3 cullerades de melmelada de ceba agredolça La Fageda
• pebre de 5 colors, mòlt
• herbes provençals*
• sal marina

Els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica

El volcà de Santa Margarida va entrar en erupció fa uns onze mil anys, però sembla que des d'aleshores regna la tranquil·litat en el seu cràter, així que hi podeu anar tot fent una agradable passejada i recordant la vida de la santa quan arribeu a l'ermita que porta el seu nom.

No s'ho van passar tan bé Lidenbrock, el seu nebol Axel i el guia Hans quan van entrar pel cràter d'un volcà i van sortir expulsats per l'erupció d'un altre situat a 1200 llegües de distància. 

Així, avui, després de menjar aquesta Llaminera amb ceba agredolça, podríeu reviure les aventures d'aquests personatges al llibre de Jules Verne, Viatge al centre de la terra. Editorial la Galera (Col·lecció La Galera Jove). 

Arròs amb calamars

Té els ulls grossos. Molt grossos. Tant com plats. I, diuen aquells que l'han vist, que una sensació de fredor recorre el teu cos quan sents la seva mirada clavada en tu. Ni els seus llargs braços, ni la seva extraordinària capacitat de reacció, ni els seus peus àgils són res comparat amb la seva mirada. Un sol esguard seu, i ja saps que no pots escapar.

Durant segles se'l va considerar un ésser fantàstic, producte de la imaginació de ments ocioses. Però vaixells desapareguts amb tota la seva tripulació sense motiu, restes de cossos trobats en estómacs d'animals marins gegantescos o membres mutilats escampats en certes platges fomentaven l'esperança de la seva existència.

Expedicions a la recerca d'aquest calamar gegant van fer evident el que havia estat ficció fins aleshores, i la seva raresa va fer que comencessin a ser cobejats. Si n'apareixia un, se'l tractava sense pietat per a capturar-lo amb cops d'arpó, trets de fusell o cordes amb llaços escorredors. I ell, en un intent desesperat d'alliberar-se'n, agitava els seus tentacles com una niuada de serps i amb tota la seva grandària aconseguia abatre la nau que ultratjava el seu hàbitat.

Però en realitat és de naturalesa tímida i el seu desig és viure plàcidament sense que el destorbin  en la foscor de les aigües abismals, com han fet durant tota l'eternitat els seus avantpassats.

Té els ulls molt grossos, sí. Tan grossos com plats. Però no per a infondre'ns por, sinó per aguaitar els catxalots i poder escapolir-se de les seves dents voraces.

Per fer aquest plat fem servir les potes i les aletes dels calamarsets que no utilitzem quan fem els Calamars amb raïm,  i l'aigua amb aroma de marisc la preparem amb les pells i caps de les gambes de la Coca integral de verdures i gambes. Així, podem dir que aquest és, sens dubte, un plat d'aprofitament.

Si us ha agradat aquest  Arròs amb calamarsets  i voldríeu fer-lo, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per a l'aigua de marisc:

- Quan fem al vapor uns musclos, colem l'agua que han deixat anar i, un cop freda, la congelem.

- Quan necessitem gambes pelades per fer una truita o una pizza, no llencem els caps ni les pells, sinó que els posem amb aigua dins d'un cassó i els coem durant 20 minuts. Colem el brou, aixafant bé els caps amb una mà de morter, i  el congelem.

Per a l'arròs:

 - Posem al foc l'oli en una paella i, quan estigui calent, hi afegim les potes i aletes dels calamarsets i els tenim fins que comencin a agafar color. Els reservem.

- En el mateix oli hi posem els alls pelats, les carxofes tallades a sisens i el pebrot tallat a trossos. Al cap d'uns minuts hi afegim els tomàquets ratllats i ho deixem coure fins que s'hagi evaporat tota l'aigua i el sofregit comenci a brillar.

- Hi afegim l'arròs i el deixem enrossir un parell de minuts. Hi aboquem l'aigua de marisc que haurem escalfat a banda. Al cap de 10 minuts hi afegim els calamarsets, comprovem si és prou salat i ho deixem coure tot 5 minuts més, fins que s'hagi evaporat l'aigua i l'arròs estigui cuit.

Ingredients:

• potes i aletes de 20 calamarsets
• 2 carxofes
• 1/2 pebrot vermell
• 6 alls
• 4 tomàquets madurs
• 1 1/2 vasos d'arròs
• 4 vasos d'aigua amb aroma de marisc (de gambes i musclos)
• oli d’oliva verge extra
• sal marina

Aquí no trobareu ni monstres marins ni krakens. I molta imaginació hauríeu de tenir per considerar que aquests calamarsets  poden ser una amenaça per a la vostra integritat física!

Així que, després d'assaborir un plat tan bo com aquest Arròs amb calamars, podem dedicar tranquil·lament una estona  a la lectura de Jules Verne, Vint mil llegües de viatge submarí. La Magrana. Barcelona, 2000. I sense por.

Corona de crema i xocolata

El príncep ha deixat l'espasa de fusta i l'armadura de joguina i ja no s'enfronta a dracs imaginaris. Enrere queden princeses en perill que recompensen el seu salvador amb llaminadures i xocolatines, i castells de cartró que cal defensar d'invasors que cavalquen a bon trot muntats ens pals d'escombra.

Li ha arribat l'hora de prendre possessió del seu tron i portar les regnes amb saviesa. Cal que tingui els ulls ben oberts i la ment desperta, perquè ara comencen etapes d'incertesa que poden fer realitat els somnis més increïbles però també fer caure dins del pou més pregon les il·lusions més desitjades.

El petit príncep s'ha fer gran i ha de portar amb dignitat la pesada corona de rei, però no galoparà en solitari ni feréstecs viaranys l'atemoriran en la foscor de la nit perquè l'alè de les persones que l'estimen sempre l'acotxaran.

L'Oriol acaba de fer vint-i-un anys però crec que, per més anys que acumuli, sempre serà el príncep de casa. I, com a bon llaminer que és, no podia faltar a la seva festa d'aniversari un pastís digne del rei més majestuós: Corona de crema i xocolata.

Fa uns dies vaig ser convidada a la presentació de la nova família de melmelades La Fageda per maridar amb arrossos, pastes o amanides que es va fer a l'emblemàtica Granja Viader , on des de 1870 segueixen endolcint els esmorzars i berenars dels barcelonins en un dels estrets carrerons de la ciutat.

Les melmelades La Fageda sumen ja un total de 16 varietats, i estan elaborades amb fruites i verdures de qualitat i proximitat, mitjançant una cocció lenta i reposada. Vint-i-dos treballadors se n'encarreguen de tota la producció, des de la plantació i cultiu de l'horta fins a l'elaboració i empaquetat del producte.

Neus Rabionet, cuinera de La Fageda, ens va maridar diferents melmelades amb plats dolços i salats, donant-nos mil i una idees. I als assistents se'ns va oferir la possibilitat de tastar una gran varietat de melmelades. Una de les que més em van agradar va ser la de Nectarina amb canyella, i he decidit utilitzar-la en aquesta Corona de crema i xocolata.

Si us ha agradat aquesta Corona de crema i xocolata, i voldríeu fer-la, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per al pa de pessic:

- Encenem el forn i el posem a 180º. Muntem les clares a punt de neu amb un polsim de sal. Hi afegim els rovells i batem amb suavitat. Hi posem a continuació el sucre i el barregem amb molta cura.

- Hi incorporem la farina i el llevat, passats prèviament pel sedàs. Folrem una plata amb paper de forn, escampem a sobre la massa i l'enfornem durant 8 minuts.

Per a la crema:

- Escalfem la llet amb la pell de llimona. La deixem reposar una estona.

- Batem els rovells amb el sucre. Hi afegim la maizena i seguim batent. Hi aboquem finalment la llet colada, remenem bé i posem el cassó al foc. Anem remenant fins que arrenqui el bull. Apartem la crema del foc, la tapem amb film transparent i la deixem temperar una mica.

Muntatge:

- Amb l'ajuda d'un motlle rodó, tallem 6 cercles de pa de pessic. Pintem amb una mica d'oli les parets d'un motlle de silicona. Hi posem a la base els cercles de pa de pessic, una capa de melmelada de Nectarina amb canyella i a sobre la crema. Els guardem a la nevera durant unes hores.

- Desfem la xocolata al bany Maria i la posem dins d'una màniga pastissera. Dibuixem en un paper una sanefa, posem a sobre una làmina d'acetat i resseguim el dibuix amb un fil de xocolata desfeta. Esperem que prengui una mica però sense que arribi a endurir-se,

- Desemmotllem els pastissets, i els encerclem amb la làmina d'acetat. Els posem a la nevera 1 hora. Després, enretirem la làmina amb cura, i guarnim la corona amb perles de sucre,  que enganxarem amb una mica de xocolata fosa. Acabarem la decoració amb uns gerds ecològics.

Ingredients (per a 6 pastissets):
Per al pa de pessic:

• 2 clares d'ou*
• 1 pessic de sal
• 2 rovells*
• 60 g sucre
• 66 g farina de rebosteria
• 1 culleradeta de cafè de llevat Royal

Per a la crema:

• 2 rovells*
• 80 g sucre
• 30 g maizena
• 330 ml llet
• pell llimona*

Per a la decoració:

• melmelada  de Nectarina amb canyella de La Fageda
• 50 g xocolata Nestlé Postres
• perles de sucre
• 30 gerds*

Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.

L'Oriol té una ment privilegiada, és home de poques paraules i la prudència guia sempre les seves passes, però és també un gran llaminer. Per això sempre em guanyo el seu cor amb pastissets com aquesta Corona de crema i xocolata.

Pe acompanyar-la, avui us recomano l'últim llibre que s'ha llegit: Patrick Rothfuss, El temor d'un home savi. Editorial Rosa dels Vents (Col·lecció Narrativa). Barcelona, 2011.

Mona jardí de primavera

La Gertrude passeja cofoia pel seu jardí mentre sent l'escalf dels primers rajos de sol primaveral. Està encantada de la vida i no pensa que cap núvol gris pugui venir a enterbolir la felicitat que sent en aquests moments.

Espera trigèmins i se l'il·lumina el rostre pensant que seran els fillets més macos i eixerits del món. I ara se'ls imagina fent saltirons mentre rivalitzen entre ells a cridar l'atenció de la mare que, com una lloca, se'ls mira embadalida, ara els veu feliços i despreocupats fent una becaina després d'una estona de jocs.

Ha arribat la primavera i el jardí mostra el seu millor aspecte. Els brots de les plantes enfiladisses van cobrint la tanca de fusta que ha restat nua durant el llarg hivern, i una brisa moderada marca el ball de les poncelles de colors llampants, i escampa arreu les seves delicades fragàncies.

I la Gertrude pensa que viu en el millor dels mons.

Per fer joc amb aquest jardí tan florit, avui la Gertrude s'ha posat un vestit de seda fet amb una roba que vaig comprar fa molts anys a Samarcanda.

Si us ha cridat l'atenció aquesta Mona jardí de primavera i voldríeu fer-la, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per a la massa mare:

- Posem dins de la màquina panificadora tots els ingredients excepte la mantega i el llevat. Quan ja s'hagin barrejat bé, hi afegim a poc a poc la mantega tallada a trossos (que haurem tingut a la nevera fins aquest moment), i finalment el llevat desfet amb una cullerada d'aigua.

- Deixem que vagin  barrejant-se tots els ingredients durant força estona. Quan veiem que la massa és elàstica i que ja no s'enganxa als costats del motlle de la panificadora,  fem una bola i la deixem reposar a la nevera durant 1 hora, en un bol untat amb oli i tapada amb film transparent.

- Només farem servir una part d'aquesta massa. La resta, la congelem per a quan l'hàgim de menester.

Per al brioix:

- Posem dins de la panificadora tots els ingredients excepte la mantega i el llevat. Quan ja s'hagin barrejat bé, hi afegim a poc a poc la mantega tallada a trossos (que haurem tingut a la nevera fins aquest moment), i finalment el llevat desfet amb una cullerada d'aigua. 

- Deixem que vagin barrejant-se tots els ingredients durant força estona. Quan veiem que la massa és elàstica i que ja no s'enganxa als costats del motlle de la panificadora, la posem en un motlle untat amb oli, mirant que el centre quedi més elevat que els costats. La deixem reposar a la nevera durant 1 hora tapada amb film transparent. 

- Pintem amb ou batut la superfície de la massa, tapem amb un drap de cotó i deixem que fermenti en un lloc càlid durant 2 hores, o fins que hagi doblat el seu volum.

- Encenem el forn i el posem a 190º. Quan estigui ben calent, tornem a pintar amb ou la superfície de la massa i hi escampem per sobre sucre en grànuls.  L'enfornem durant 20 minuts. Si veiem que aviat queda daurat per sobre, podem abaixar a temperatura a 175º.

- Deixem refredar el brioix abans de desemmotllar-lo.

- Fonem la xocolata i fem les "tanques" del jardí. Les clavem al brioix, i hi posem les plantes enfiladisses fetes amb cintes de roba. Enganxem les flors de sucre amb una mica de xocolata fosa. Fem el niu amb la palla i posem els ous a dins. Acabem la decoració amb les flors i els gerds, i la gallina, que haurem fet amb porexpan, roba de seda cridanera, filferro, cordill i 2 botons.

Ingredients:
Per al brioix:

• 333 g farina de força
• 6 g sal marina
• 66 g sucre
• 100 g ous d'agricultura ecològica
• 66 g mantega
• 66 g massa mare
• 80 ml aigua
• 25 g llevat fresc de forner
• ratlladura llimona d'agricultura ecològica
• ratlladura taronja d'agricultura ecològica

Per a la massa mare:

• 165 g farina de força
• 3 g sal marina
• 33 g sucre
• 50 g ou d'agricultura ecològica
• 33 g mantega
• 40 ml aigua
• 13 g llevat fresc de forner
• ratlladura llimona d'agricultura ecològica
• ratlladura taronja d'agricultura ecològica

Per a la decoració:

• 1 ou d'agricultura ecològica
• 75 g xocolata Nestlé Postres
• flors de sucre per decorar Dr. Oetker
• sucre en grànuls  hagelzucker
• gerds
• ous de xocolata
• 1 gallina, flors, cinta verda, palla de paper de seda

Grocs lluminosos, vermells llampants, verds alegres... Realment aquesta Mona jardí de primavera sembla un jardí que -amb l'arribada del bon temps- ens delecta tots els sentits amb aquest esclat de colors.

Per acompanyar, doncs, una Mona tan espectacular (per a la vista i el paladar), avui us recomano Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera. Edicions La Campana (Col·lecció Les Ales esteses). Barcelona, 2011.

Font de la recepta del brioix: Bollería, de Xavier Barriga

Bracet de mascarpone i xocolata

El Bernat acostumava a caminar amb pas decidit, sense tenir temps d’observar res del que hi havia al seu voltant. Sempre amb pressa, i sense cap possibilitat de descobrir qualsevol petita novetat que hi pogués haver. L’únic que l’importava era fer el que se li havia encarregat i anar allà on calia. Sempre puntual, sempre eficient, sempre seguint el ritme que marcava el rellotge. 

Un dia, però, algú li va donar sense voler un cop al braç i li va fer caure la cartera, deixant a terra tot un escampall de papers. La seva primera reacció va ser maleir aquell desaprensiu que amb la seva poca cura li acabava de provocar un retard inesperat en el lliurament d’aquells documents.

Però de seguida va veure que l’home aquell no tan sols no s’havia adonat del terrabastall que havia provocat sinó que seguia caminant tan esperitat com acostumava a fer-ho ell, amb aquell posat de preocupació i nerviosisme, i amb el rostre marcat per unes arrugues que evidenciaven una certa amargor.

Veure’s reflectit en una altra persona li va descobrir els seus defectes, i no li va agradar gens res del que hi va percebre. Tant afectat va quedar que, uns segons més tard, quan es va aixecar del terra amb els papers en ordre, ja era un home nou. 

El dia era assolellat amb un cel blau sense núvols, i caminava plàcidament fixant-se en tots els detalls. Res se li escapava, ni les pomes vermelles i lluentes que duia la senyora a la bossa de ràfia, ni el bebè que dormia plàcidament en el cotxet que passejava cofoia la seva mare, ni el parell d’enamorats asseguts al banc amb les mans entrellaçades i les mirades embadalides. 

Per primera vegada va arribar cinc minuts tard a la seva cita, però el món no es va esfondrar. És més, tots es van meravellar de l'alegria que mostraven els seus ulls i de la dolçor de la seva expressió que no el van abandonar en tot el dia.

Jo sóc  una d'aquelles persones que van sempre amunt i avall, fent deu feines alhora, però avui he decidit fer una pausa i celebrar amb tranquil·litat el meu aniversari envoltada de la gent que més estimo. M'he pres el meu temps per preparar unes bones postres, que en lloc de pastís han estat uns bracets individuals.

Si a vosaltres també us ha agradat aquest Bracet de mascarpone i xocolata i el voldríeu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions: 

Per al pa de pessic: 

- Encenem el forn i el posem a 180º. Untem amb mantega un motlle rectangular i l’empolsinem amb farina. 

- Barregem la farina amb el llevat i els passem pel sedàs. 

- Muntem a punt de neu les clares amb un pessic de sal. Hi afegim de mica en mica i amb molta cura, amb l’ajut d’una espàtula, la resta d’ingredients per aquest ordre: els rovells, la ratlladura de llimona i la farina. 

- Aboquem la barreja al motlle i l’enfornem durant 20 minuts. 

- Un cop fred, el desemmotllem i el partim en 4 trossos iguals. I tallem horitzontalment cada tros, aconseguint 8 rectangles de 16’5x11 cm. 

Per al farciment:  

- Desfem una xocolata al bany Maria, esmicolem l'altra amb un ganivet a trossos ben petits i triturem les ametlles en trossos no més grans que un gra d’arròs. 

- Barregem el formatge amb el sucre i hi afegim la resta d’ingredients. 

Per als pastissets: 

- Agafem cada rectangle de pa de pessic i posem en un dels costats estrets 100 g del farciment, i l’enrotllem com un canaló. L’emboliquem amb film transparent i el guardem a la nevera tota la nit. 

Per a la cobertura: 

- Escalfem la nata. Quan bulli, l’apartem del foc i hi afegim la xocolata esmicolada. Barregem bé, i hi posem la mantega a trossos. Remenem bé fins que ens quedi una crema ben fina. 

Decoració dels pastissets: 

- Posem els bracets a sobre d'una reixeta i hi aboquem la cobertura per sobre fins a cobrir tota la superfície. Batem el mascarpone amb el sucre i el posem dins d'una màniga pastissera.Decorem els bracets amb rosetes de mascarpone i hi intercalem els gerds.

 Ingredients (per a 8 bracets):

 Per al pa de pessic: 

• 4 clares*
• 1 pessic sal marina
• 4 rovells*
• 130 g sucre 
• ratlladura de llimona*
• 130 g farina de rebosteria 
• 1 culleradeta llevat Royal 

Per al farciment:

• 500 g formatge mascarpone 
• 100 g ametlles torrades 
• 100 g xocolata Nestlé Postres desfeta 
• 100 g xocolata Nestlé Postres esmicolada 
• 25 g sucre mòlt 

Per a la cobertura:

• 125 g xocolata Nestle Postres negra 
• 125 g nata 35% m.g. 
• 50 g mantega 

Per decorar:  

• 100 g mascarpone 
• 10 g sucre 
• gerds

Tots els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.

Fer anys sempre és un bon motiu per plantejar-nos la vida que portem i mirar de polir tots els destorbs que ens allunyen del camí de la felicitat. Jo, en el meu cinquanta-cinquè aniversari, m'he adonat que fa molts anys que vaig amb la directa posada i que potser em caldria minorar -encara que només fos una mica- el meu ritme de vida.

Res millor que fer una pausa per gaudir com cal d'aquest Bracet de mascarpone i xocolata. I, per acompanyar-lo, avui us recomano el llibre de Josep Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1958). Edicions Destino (Col·lecció L'Àncora). 2014.

Amanida de pera i gerds

Tenim el mateix color de pell, fem la mateixa alçada i gastem la mateixa talla de pantalons. Ens agermana la mateixa llengua i ens fa ballar el mateix tipus de música. Ens podríem intercanviar les sabates amb la mateixa facilitat amb què compartim cotxe, i no passaria res. 

Segons l'astrologia xinesa, tots dos vam néixer el mateix any del cavall i, com aquest animal, ens encanta la llibertat, mirar els colors del cel al capvespre i recórrer tots els racons del nostre país.

Si no fos perquè ell és pèl-roig i jo tinc el cabell ros, ell és un bocamoll i jo tinc un tarannà més aviat reservat, podríem fer-nos passar l'un per l'altre i ningú ens descobriria perquè som com dos cromos repetits. Fa vint-i-cinc anys que vivim sota el mateix sostre i hem acabat adquirint gestos idèntics, compartint manies semblants i tenint sentiments coincidents.

Tots dos treballem d'administratius a la mateixa empresa i sé que ell fa bé la seva feina perquè sovint rep el reconeixement dels nostres caps, mentre jo he de demostrar contínuament que faig bé la meva si no vull que em facin un toc d'atenció. 

Ell ja pensa en la jubilació i imagina com serà de fantàstica la seva vida sense les obligacions laborals. Jo, en canvi, només penso en els onze anys i mig que hauré de seguir treballant fins haver guanyat els mateixos diners que ell.

I és que ell va néixer home i jo dona. I això fa que, malgrat ser tan semblants, ens separi un abisme d'onze anys i mig.

Perquè ningú s'hagi de passar gaire estona a la cuina, avui us porto una recepta fàcil i ràpida: Amanida de pera i gerds.

Si us ha agradat i voldríeu fer-la, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Rentem la ruca i la centrifuguem. Tallem la pera pel mig i en traiem les llavors. De cada meitat en fem 3 gallons i els ruixem amb suc de llimona.

- Posem en un pot l'oli,  el vinagre  i la sal,  i els emulsionem amb un batedor. Hi afegim 10 gerds aixafats amb una forquilla i ho remenem bé.

- Posem 5 gallons de pera al plat barrejats amb la ruca. Decorem amb uns gerds i unes flors de ginesta, i reguem amb la vinagreta de gerds.

 

Ingredients (per a 6 persones):

• 5 peres conference
• 100 g  primers brots de ruca
• 40 gerds de mida petita
• suc 1 llimona
• 6 cullerades d'oli d'oliva verge extra
• 3 cullerades vinagre de poma bio
• sal marina

Avui és el Dia Internacional de la Dona Treballadora i voldria fer un homenatge a totes les dones que malden per fer bé la seva feina malgrat la injustícia de tenir un sou inferior al d'un home. 

I podem acompanyar la lectura d'aquesta Amanida de pera i gerds amb la lectura de Lluís LLach, Les dones de la Principal. Editorial Empúries (Col·lecció Empúries Narrativa). Barcelona, 2014.

Bunyols farcits de crema

Un cavall tan alt com una muntanya i fet amb taulons d'avet és trobat a la platja, i de seguida tots es debaten en parers contraris. Els més confiats volen entrar aquell present dins dels murs de la ciutat, mentre els més entenimentats demanen de cremar-lo o de llançar-lo al mar.

El prudent sacerdot de Neptú baixa corrents des de dalt de la ciutadella, esperonat per un gran recel. Està segur que l'enemic s'oculta en els pregons amagatalls del seu ventre i, enfurismat, dispara amb totes les seves forces una javelina contra el costat de la bèstia. 

Ningú, però, fa cas a profecies ni sospites, i decideixen envoltar amb cordes d'estopa el coll del monstre per arrossegar-lo fins al cor de la ciutat. Mentre les dones engalanen de flors la seva crinera, tots preparen grans festes. I quan arriba la nit, lliuren confiats els seus cossos al repòs, ja segui vençuts pel cansament, ja afeixugats per les orgies.

És aleshores quan s'obre la tramoia de la màquina fatal i en baixen els guerrers amagats, disposats a sembrar la destrucció per tots els racons de Troia.

És època de Quaresma i toca menjar bunyols. Fa anys que utilitzo la mateixa recepta per preparar els Bunyols de vent, però aquest any he decidit canviar la manera de fer la massa choux, i he seguit les recomanacions que ens dóna Su, de webos fritos.

Si us han agradat aquests Bunyols farcits de crema i us agradaria fer-los, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per a la crema:

- Seguim les indicacions que dono aquí. Tapem amb film transparent i deixem refredar.

Per a la massa choux:

- Posem en un cassó al foc la llet, l'aigua, la sal i la mantega. Quan arrenqui el bull, deixem bullir uns segons i l'apartem del foc.

-Hi tirem de cop la farina, que prèviament haurem passat per un sedàs, i amb una espàtula de fusta remenem amb energia fins aconseguir una massa homogènia.

- Tornem el cassó al foc i no parem de remenar durant uns minuts, fins que veiem que la massa comença a agafar-se al cul del cassó. Tornem a apartar-lo del foc, deixem reposar 5 minuts i hi aboquem els ous, d'un en un, remenant bé. No afegim el segon fins que el primer no estigui ben integrat.

Per als bunyols:

- Amb l'ajut de dues culleretes de postres anem agafant petites porcions de massa, els donem forma rodona i les aboquem a un cassó on hi haurà l'oli a 180º.

- Ells mateixos van girant i es couen per tots els costats. Quan estiguin ben rossos, els traiem i els posem amb paper de cuina per eliminar l'excés d'oli.

- Posem la crema dins d'una màniga pastissera amb un broquet llarg i prim, punxem els bunyols i els omplim de crema. Quan els tinguem tots, els empolvorem amb sucre mòlt.

Ingredients:

Per a la crema:

• 1/2 l llet
• pell de1/2 llimona*
• 2 rovells d'ou*
• 90 g sucre
• 40 g farina de blat de moro Maizena

Per a la massa choux:

• 65 g llet
• 65 g aigua mineral
• 65 g mantega tallada a trossets
• 2 g sal marina
• 70 g farina de rebosteria
• 120 g ous* (pes amb closca)

Altres ingredients:

• 3/4 l oli d'oliva per fregir
• sucre mòlt per empolvorar

Els ingredients marcats amb (*) són procedents de l'agricultura ecològica.

El cavall de Troia que l'astut Ulisses va fer construir amagava dins del seu ventre vint-i-tres, trenta o fins a cinquanta dels més grans herois grecs que han existit mai. Van fer passar el cavall per un regal, quan en realitat portava en el seu interior el verí de la destrucció.

Aquests Bunyols farcits de crema tenen el do d'omplir-nos de felicitat perquè a cada mos descobrim la sorpresa que amaga el seu interior. I, per acompanyar-los, avui us proposo Mai Jia, El do. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí). Barcelona, 2014.

Pomes de pasta de full

Des de fa molts anys, sóc l'ase dels cops. I és que tothom dóna per fet que, de tots els mals i desgràcies que hi ha al món, només jo en sóc la culpable. 

Milers de retrets he hagut de sentir des d'aleshores! Que si sóc manipuladora, egoista, malcreient i desagraïda. Que si només miro pel meu interès i no respecto les lleis...

Però va ser la curiositat la que va guiar els meus actes, no la malícia. És clar que hi estàvem bé el meu home i jo al Paradís on tot ens era regalat, però... qui vol viure tots els dies d'una manera igual, embolcallats en un benestar permanent?

Ara sé què és l'esforç i el cansament, sé què vol dir patir, i riure, i estimar. Aprecio un petó, sobre tot després d'unes llàgrimes. M'adono que les meves  decisions tenen conseqüències i que no puc dormir quan algun maldecap em sacseja la consciència. Confesso que sovint tinc por, però agraeixo les espurnes de felicitat que m'il·luminen l'ànima.

No, no va ser la serp la que em va empènyer a agafar la poma. Va ser el meu afany de mirar més enllà, de no conformar-me amb el que m'era donat i de somniar un món diferent bastit per mi.

Si us han temptat aquestes Pomes de pasta de full i us agradaria fer-les, només cal que seguiu aquestes indicacions:

Per a la crema:

- En un cassó, escalfem la llet amb la pell de llimona i, en un altre, batem el rovell amb el sucre fins que blanquegi. Hi afegim la farina de blat de moro i remenem bé fins a integrar-la del tot. Hi aboquem la llet calenta -prèviament colada-, tot remenant amb el batedor perquè no es formin grumolls.

- Posem el cassó a foc molt suau i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Cobrim la crema amb un film transparent i la deixem refredar.

Per al vernís de melmelada:

- Escalfem al melmelada amb una mica d'aigua i la deixem bullir dos minuts. Colem i reservem.

Per a les pomes:

- Encenem el forn a 180º.

- Tallem la pasta de full pel mig. Batem un ou, pintem una de les meitats de la pasta de full i la cobrim amb l'altra meitat.

- Dibuixem una poma en una cartolina i la retallem. Això ens servirà de plantilla per fer 3 pomes de pasta de full. Un cop retallades les pomes i dibuixades les fulles, amb un ganivet fem una vora d'1 cm i en buidem l'interior, separant només la capa superior de pasta de full. Punxem diverses vegades la capa inferior amb una forquilla.

- Pintem amb ou batut les vores i les fulles de les pomes. I omplim l'interior de cada poma amb una cullerada ben plena de crema. Pelem i tallem la poma a làmines fines. Cobrim  la crema amb aquestes làmines superposades.

- Les enfornem durant 20 minuts, o fins que comencin a agafar color. Les traiem del forn i les pintem amb vernís de melmelada.


Ingredients (per a 3 pomes):

• 1 massa de pasta de full rectangular
• 1 rovell d'ou d'agricultura ecològica
• 160 ml llet
• pell de llimona d'agricultura ecològica
• 35 g sucre
• 12 g farina de blat de moro maizena
• 1 ou d'agricultura ecològica
• 1 poma golden
• 2 cullerades de melmelada d'albercoc casolana

No sé com seria la poma que Eva va collir de l'arbre prohibit que hi havia al mig del jardí del Paradís i que generosament va oferir a Adam, però no crec que tingués res a envejar a aquestes pomes que il·luminen la meva cuina.

Podeu assaborir aquestes Pomes de pasta de full mentre llegiu Ray Bradbury, Les pomes daurades del sol. (Traducció de Lluís-Anton Baulenas). RBA La Magrana (Col·lecció Les ales esteses, 346).  Barcelona, 2014. 

Llenguados al Pernod amb gambes

En aquella ciutat a la que anomenem Ceuta, i que es troba en la confluència dels dos mars, hi ha la roca on es va aturar Moisès per menjar-se un llenguado que Josuè havia cuit a la brasa.

Però vet aquí que -segons van explicar els vilatans a Abu Hamid al-Gharnati- el Profeta va haver de marxar a corre-cuita a atendre qüestions que reclamaven la seva atenció i només va tenir temps de menjar-se la meitat del peix.

Afortunadament Déu ho va veure i va fer reviure l'altra meitat. Així, el llenguado va poder tornar al mar i seguir nedant, mostrant els seus descendents encara avui en dia aquells trets tan característics que ja van cridar l'atenció del viatger granadí.

En la seva obra, on apareixen fets meravellosos i coses singulars vistes en els seus viatges arreu del món, ens explica que una meitat té escates, espines i una pell molt fina, i mig cap amb un sol ull, que fa angúnia només de mirar-lo perquè és com si estigués mort, o com si se l'haguessin menjat.

Tanmateix, al Mar Roig se'l coneix com el peix de Moisès, i la gent el té per bon averany i el regala a persones respectables.

És possible que vosaltres sigueu com Abu Hamid al-Gharnati i no trobeu gaire atractiu el llenguado, i també potser que no vegeu cap tipus de bellesa en aquestes gambes de Palamós. Però la combinació de tots dos pot convertir un plat en un menjar extraordinari.

Si us han agradat aquests Llenguados al Pernod amb gambes i els voldríeu fer, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Pelem les gambes deixant només les cues. Les emboliquem amb un filet de llenguado i el subjectem amb un escuradents.

- Els posem en una safata del forn, condimentem amb sal i pebre, i hi aboquem el vi i el brou. Tapem amb paper d'alumini i ho posem al forn calent durant 10 minuts. Tot seguit els posem en un plat i els mantenim calents.

- En un cassó, fregim els caps i les pells de les gambes amb unes gotes d'oli. Hi afegim el brou de la safata del forn, deixem reduir i ho passem pel colador xinès.

- Posem la mantega en un cassó i la farina, i la deixem coure un parell de minuts. Hi aboquem el brou, remenem i deixem que cogui fins a tenir una salsa espessa. Hi afegim el rovell d'ou, remenem, esperem que faci xup-xup, i hi aboquem primer el Pernod, i un minut després la crema de llet.

- Fem un llit de salsa al plat, a sobre posem els llenguados i els banyem amb més salsa, sense cobrir-los del tot.

Ingredients (per a 2 persones):

• 2 llenguados a filets
• 8 gambes
• 100 ml vi blanc de bona qualitat
• 220 brou de peix
• 30 g mantega
• 30 g farina
• 1 rovell d'ou d'agricultura ecològica
• 1 cullerada de Pernod
• 100 crema de llet 35% m.g.
• sal marina
• pebre negre

Ja que el viatger andalusí del segle XII Abu Hamid al-Gharnati va aplegar en les seves obres les meravelles del món, crec que per acompanyar aquests Llenguados al Pernod amb gambes no hi ha res millor que la lectura d'una obra escrita amb un excepcional sentit de l'humor per un home que també va viatjar per tot el món.

Gerald Durrell, Filets de palaia. Edhasa (Col·lecció Clàssics Moderns). Barcelona, 1989.

Bombes de maduixa

En Joan Martí és una bona persona. Té al Brasil un nen apadrinat, col·labora econòmicament amb una ONG i, des que es va jubilar, tots els dimecres es desplaça a la ciutat per portar la comptabilitat d'una Fundació que dóna de menjar a gent sense recursos. Però al poble ningú no ho sap.

Tots creuen que el Joan no té un posat feliç perquè no ha estat ben tractat per la vida. La seva dóna va morir de càncer i no ha tingut fills, tot i que en el seu moment ho havien desitjat amb deliri. Està acostumat als racons buits de casa seva i al silenci de les seves parets.

Ell és fill únic i els seus pares fa anys que són morts. El seu cunyat se'n va anar a Alemanya amb la dona i els fills buscant una vida millor i amb prou feines es veuen uns dies a l'estiu quan vénen de vacances. No és home de bars ni d'esports. Li agrada la tranquil·litat i cuidar les plantes del seu balcó.

Tothom pensa que el Joan és molt tancat. El saluden però sembla que no vulguin saber res d'ell. Ni li porten conversa ni li pregunten què fa, què pensa o què li agrada. Si ho fessin, potser veurien que el cor li bull de necessitat de ser estimat i que els seus ulls traspuen tendresa a cabassos.

Sempre li ha costat expressar els seus sentiments perquè és home de poques paraules. Només la Marta, la seva dona, sabia que una petita empenta era suficient perquè s'obrís i escampés la seva bonhomia per tots els racons de casa. Però sembla que a ningú més l'interessi.

No hi ha res com rebre un petit regal perquè se'ns il·lumini el rostre i sentim milions de pessigolles per tot el cos que ens omplen de felicitat. Aquestes festes de Nadal vaig rebre un obsequi que em va fer una especial il·lusió, ja que es tractava d'un pack de melmelades per a maridatges La Fageda, elaborades amb fruites de qualitat i proximitat.

El maridatge per a esmorzars està format per quatre sabors: Melmelada de maduixa, Melmelada de nectarina amb canyella, Melmelada de pera i Melmelada de taronja dolça.

Mil idees voltaven pel meu cap  per fer possibles combinacions, però n'hi havia una que mereixia ser la primera i és la que us porto avui:  Bombes de maduixa,  una mena de donuts farcits de melmelada. 

Una autèntica delícia per menjar a qualsevol hora!

Si us han agradat aquestes Bombes de maduixa i us agradaria fer-les, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Desfem el llevat amb la llet. Hi afegim 1 culleradeta de sucre i 50 g farina fins a formar una massa espessa. La tapem i la deixem reposar 1/2 hora perquè dobli el volum.

- Barregem la resta de farina i sucre, i la sal, els passem pel sedàs i els posem dins de la panificadora. Tot seguit, incorporem la mantega tova i l’ou batut i ho pastem 15 minuts. Deixem reposar 1 hora la massa fins que dobli el volum.

- Formem 12 boles d'uns 40 g. Les aplanem amb la mà i hi posem al mig una culleradeta de melmelada. Tanquem ràpidament tornant a formar una bola, vigilant que quedi totalment segellada perquè no s'obri durant la cocció i en surti el farciment. Fem el mateix amb la resta de boles, les cobrim amb un drap i les deixem reposar 1 altra hora fins que doblin el volum.

-Escalfem l’oli en un cassó. Quan arribi a 180º, hi anem posant les bombes de 4 en 4. De seguida s’inflaran i començaran a agafar color. Quan estiguin totalment rosses, les traiem i les posem a sobre de paper de cuina per eliminar la mica d’oli que puguin tenir.

-Un cop fredes, les empolsinem amb sucre mòlt.

Ingredients:

Per a la massa:

• 230 g farina de força
• 50 g sucre mòlt
• 50 g mantega tova
• 50 ml llet tèbia
• 1 ou d'agricultura ecològica mida L
• 15 g llevat fresc de forner
• 1 pessic de sal marina

Altres ingredients:

• melmelada de maduixa  La Fageda per farcir les bombes
• sucre mòlt per arrebossar-les
• 1/2 l oli d'oliva suau per fregir-les 

Diuen que la cara és el mirall de l'ànima, però a vegades aquesta ànima es troba tan amagada que, quan la descobrim, ens portem més d'una sorpresa.

Ningú diria què amaguem aquestes  Bombes de maduixa en el seu interior. I us puc assegurar que quan ho descobriu, en quedareu ben fascinats!

Per acompanyar aquestes Bombes de maduixa res millor que la lectura de Doris Lessing, Dintre meu. Edicions Destino (Col·lecció L'Àncora, 107). Barcelona, 1997.