Crema amb fruites del bosc

-Miracolo! Miracolo!

La Paola Elisabetta no havia estat mai mitòmana. Quan era jove, les parets de la seva habitació mostraven una nuesa esfereïdora, mentre les de les seves amigues estaven atapeïdes de fotos dels seus cantants, actors o models preferits.

Sentia, emperò, una gran admiració pel seu avi Gennaro, a qui sempre havia sentit explicar històries sorprenents de Nàpols, com la del martiri del sant de qui prenia el nom.

Explicava l'avi que, en temps de Dioclecià, el bisbe de Benevento i sis amics seus havien estat exposats a feres famolenques però que aquestes, en lloc d'atacar-los, se'ls havien acostat mansament.

Aleshores el poble, àvid de sang, i atribuint aquest fet a un acte de màgia, va demanar que els set cristians fossin decapitats, la qual cosa esdevingué un 19 de setembre.

Els déus van triar també aquesta data per emportar-se al seu costat l'avi Gennaro. I encara que la Paola Elisabetta no freqüentava mai les esglésies, cada 19 de setembre s'acostava a la Catedral de Nàpols per comprovar el miracle de la liqüefacció.

Mentre tots els assistents celebraven aquest fet extraordinari de les relíquies del sant, ella creia que era el murri de l'avi que, durant unes hores, abandonava el seu sojorn i tornava a la terra per compartir protagonisme amb el sant.

-Miracolo! Miracolo!

També a casa celebrem amb joia el 19 de setembre, perquè és el dia que va néixer la Natàlia, la nostra primogènita.

Cada vegada amb més insistència em demana postres que no portin xocolata ni greixos. L'any passat la vaig obsequiar amb un pastís de crema de llimona, però aquest any m'he decidit per una crema amb fruites del bosc. Una manera original i sana de celebrar un aniversari!

Per preparar aquestes postres comencem obrint de dalt a baix la beina de vainilla i rascant les llavors amb la punta d'un ganivet. Les posem juntament amb la llet al foc, durant uns minuts però sense que arribi a bullir. Després, la deixem infusionar durant 1/4 d'hora.

Batem els rovells amb el sucre amb la batedora elèctrica fins que blanquegin. Tot seguit hi afegim la Maizena i la incorporem bé amb una espàtula o un batedor manual. Hi aboquem la llet de mica en mica, batent amb cura.

Posem el cassó al foc molt suau i no parem de remenar fins que la crema comenci a espessir. Li donem una bona batuda i en el moment en què veiem unes butllofes que en esclatar fant "puff", apartem el cassó del foc.

Cobrim la superfície de la crema amb film transparent i la deixem refredar fora de la nevera durant una hora. Muntem la clara a punt de neu ben fort i amb molta cura la incorporem a la crema. Tornem a tapar i la deixem a la nevera fins al moment de servir.

Rentem les fruites i les eixuguem. Aboquem la crema als bols i hi repartim la fruita. Decorem amb unes fulles d'alfàbrega.

Ingredients (per a 4 persones):

3 rovells d'ous d'agricultura ecològica

60 g sucre morè de canya

25 g Maizena

400 ml llet de soia

1/2 beina de vainilla

1 clara d'ou d'agricultura ecològica

250 g fruites del bosc (gerds, nabius, groselles)

fulles d'alfàbrega

Postres dignes d'una princesa! Per molts anys, bonica!

Tomàquets farcits

L'Enric es va enfonsar el matí que va rebre la notificació de la seva jubilació. Tenia 52 anys i, tot i que sovint pensava en totes les coses que faria quan li arribés el dia, no va pair bé que el consideressin incapaç de seguir fent la seva feina.

Se sentia traït i decebut, i no volia parlar amb ningú. Caminava per llocs solitaris i tot ho feia sense esma.

Un dia de primavera, però, va tornar a casa ben carregat de sacs de terra, i va omplir la terrassa de testos. Quina no va ser la sorpresa de la família en veure que no havia plantat flors sinó tomaqueres!

Aquella terrassa era el seu refugi. Hi anava al matí i s'hi estava fins al vespre. Un cop havia regat les mates, havia arrancat les males herbes o tret les fulles seques, s'asseia a la gandula i deixava passar les hores contemplant com creixien les plantes.

Era el mes d'agost quan va collir els primers tomàquets vermells, i va experimentar una emoció tan forta que, per primer cop després de molt de temps, va tornar a sentir-se útil.

Jo, com l'Enric, també sóc una pagesa aficionada i aquest any he omplert de tomaqueres la meva terrassa. He quedat tan meravellada amb el meu hort que l'any vinent penso repetir l'experiència.

Diuen que Hernán Cortés va quedar tan impressionat en veure aquests fruits que va decidir portar-los a Europa. Jo us porto els meus tomàquets amb una recepta ben senzilla, i perfecta per poder-los assaborir en tota la seva plenitud.

Aquest plat és molt ràpid de fer si ja tenim tot els ingredients preparats amb antelació.

L'arròs el bullim amb força aigua, sal i un rajolí d'oli durant 14 minuts. Tot seguit el colem i el refredem sota l'aixeta d'aigua freda. El colem bé i el deixem a la nevera.

Per fer l'ou dur, posem aigua al foc i, quan bulli, hi posem els ous amb l'ajut d'una cullera perquè no se'ns trenquin, i els deixem durant 11 minuts. Els traiem, els refredem amb aigua i, quan estiguin totalment freds, els pelem i els reservem també a la nevera.

Collim els tomàquets del nostre hort, els rentem i després d'eixugar-los bé, els escapcem. No llencem, però, el que hem tallat perquè ens servirà de barret.

Amb una cullera buidem els tomàquets, i els posem cap per avall perquè deixin anar tot el suc. Retirem les llavors i tallem 100 g de polpa a daus petits. El suc i les llavors les reservem per quan haguem de preparar una salsa de tomàquet. Deixem escórrer la polpa en un colador perquè deixi anar tot el suc.

Tallem també a daus els ous, reservant-ne 5 rodanxes senceres per a la decoració del plat.

Barregem l'arròs amb la tonyina i els daus de tomàquet i ou. Omplim els tomàquets amb aquesta barreja i decorem amb les rodanxes reservades i unes fulles de menta. Els deixem a la nevera fins al moment de servir-los.

Acompanyem aquests tomàquets amb enciam tallat en juliana i unes flors de pastanaga.

Ingredients (per a cinc persones):

5 tomàquets

140 g arròs llarg cuit

140 g tonyina de bona qualitat

2 ous durs

Per acompanyar:

fulles d'enciam

flors de pastanaga

fulles de menta

Amb aquesta recepta participo al 1r Concurs Internacional Gastronòmic organitzat per Apicius.

Bavarois de xocolata

La Moreneta dels Pirineus duia, com sempre, el seu fill a coll quan va ser segrestada el 9 de juliol de 1967. Però, fora del primer dia, en què la notícia va sortir publicada a tots els diaris provocant un gran enrenou, les autoritats van fer el possible per silenciar aquest fet i mai més se'n va tornar a parlar.

Ella, tot i romandre amagada durant quatre anys i mig en una casa estranya al barri de Gràcia de Barcelona, no va embogir. Els seus ulls grossos i foscos, que tot ho guaitaven, però sempre restaven silents, estaven avesats a tot.

I allà, oblidada per tothom, lluny d'afeblir-se, el seu ànim trobava consol recordant les neus de la vall que la va veure néixer, la blavor del cel que envolta els seus cims i les aigües netes del seu estany.

Finalment, la Nina (com l'anomenaven els seus segrestadors) va ser dipositada al maleter del cotxe de Josep Benet i restituïda al seu santuari.

Ahir la meva filla Núria va celebrar el seu sant . Sé que per fer-la contenta he d' obsequiar-la amb alguna llepolia de xocolata, ingredient pel que sent una gran passió. L'any passat vaig guanyar-me les seves admiracions amb una Carlota de xocolata, i aquest any ho he aconseguit amb un Bavarois de xocolata.

Si vosaltres també sentiu debilitat per aquest ingredient, animeu-vos a fer-lo!

Primer de tot, desfem la xocolata al bany Maria. Després, batem en un cassó els rovells i el sucre fins que blanquegin, i tot seguit hi afegim la llet calenta, incorporant-la de mica en mica mentre anem batent.

Posem el cassó al bany Maria al foc, i no parem de remenar amb una espàtula o cullera de fusta fins que veiem que la crema comença a espessir. Hem de vigilar que no arribi a bullir, perquè se'ns tallaria.

Retirem el cassó del foc i hi desfem els fulls de gelatina, que prèviament haurem posat en remull. I tot seguit hi aboquem la xocolata, remenant bé perquè hi quedi ben integrada.

Posem ara el cassó en un bany Maria fred (és a dir, el posem dins d'un altre recipient on tindrem glaçons o aigua freda), i anem remenant de tant en tant, fins que la crema estigui totalment freda.

Muntem la nata i l'afegim amb cura a la crema. Untem amb una mica d'oli un motlle de 850 ml i hi aboquem la crema. Posem el motlle a la nevera fins que qualli, com a mínim 2 hores.

Per desemmotllar-lo amb certa facilitat, el posem al congelador durant 1/2 hora, o bé el submergim uns quants segons en aigua calenta.

Per decorar, muntem la nata (afegint-hi el sucre gairebé al final), la posem dins d'una màniga pastissera i decorem amb rosetes tota la superfície i part de la base. Al centre, una cirera i unes fulles de menta.

Ingredients:

3 rovells d'ou

40 g sucre mòlt

250 ml llet

7 fulls de gelatina

250 g xocolata

250 ml nata

Per la decoració:

150 ml nata

1 culleradeta de sucre mòlt

1 cirera confitada

fulles de menta

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes, que té com a amfitriona a Eva, d' El fogón de Eva i que ha proposat com a tema les gelatines.

I avui us recomano que us feu del Club de les Núries i els Gils -si és aquest el vostre nom-, i podreu pujar de franc al cremallera de la Vall de Núria.

Lluç a la papillota

Feia 10 anys que la Llúcia no veia la seva mare. Des que havia anat a viure al Japó només havien mantingut contacte telefònic, raó per la qual no s'havia assabentat del càncer que patia. La pobra dona estimava tant la seva filla que li havia amagat la seva malaltia fins al final, perquè en cap moment havia perdut l'esperança de poder-la superar.

Mentre era a l'avió de retorn a Kobe, pensava que encara no havia vessat cap llàgrima per la seva mare. Com hauria pogut plorar per una dona a qui la malaltia havia afeblit tant que li resultava totalment una desconeguda?

Ella en guardava la imatge de deu anys enrere, de quan es van abraçar per darrera vegada. Aleshores era una dona jove, àgil i de gran bellesa, que feinejava a totes hores. I aquest era el record que volia portar al seu cor.

De sobte va començar a buscar quelcom dins la bossa de mà, i del bitlleter en va treure una fotografia que feia temps que no mirava.

Hi sortien totes dues, assegudes al jardí de casa, i ella lluïa una cua de cavall amb un llaç vermell. A la seva mare li agradava tant aquesta fotografia que, durant una bona temporada, no va parar d'ensenyar-la a tothom, orgullosa com estava de la seva filla.

I recordant aquests fets, no es va adonar que l'avió havia aterrat i que ja no hi quedava cap passatger. Quan l' hostessa se li va acostar, va veure que les llàgrimes li banyaven la cara.

Amb la recepta que avui us presento no us vull fer plorar, sinó que sentiu una munió d'aromes en desfer la llaçada. Es tracta d'un lluç a la papillota. Diuen que aquesta és una de les maneres més sanes de coure els aliments, ja que ho fan en el seu propi suc, sense necessitat d'afegir-hi aigua ni greixos. Consisteix en embolcallar els aliments amb paper de forn o d'alumini i mantenir el paquet ben tancat, a fi d' intensificar l'aroma de tots els ingredients.

Com no podrem obrir el paquet mentre és al forn, convé que tots els ingredients estiguin tallats de mida regular perquè es coguin de manera uniforme. Si n'hi ha de més durs, convé passar-los prèviament per la paella o coure'ls una mica abans d'embolicar-los amb el paper.

Si no heu provat mai aquesta tècnica, us aconsello que us inicieu amb uns filets de peix, perquè sempre dóna molt bons resultats.

Si ja us he convençut, seguiu-me que tot seguit us explico com es prepara aquest plat.

En comprar el lluç, demanem al peixater que ens l'escati i en tregui totes les espines, deixant els dos lloms ben nets. Tenint en compte que les patates necessiten més temps de cocció que el peix, les coem al vapor durant 10 minuts.

Encenem el forn i el posem a 190º. Tallem un quadrat de paper de forn de 38 x 38 cm. Al mig hi posem un tall de lluç de 200 g, el salem, escampem per sobre una mica de farigola, una culleradeta de vi blanc i un rajolí d'oli. Hi posem tot al voltant les patates i ho empolsinem tot amb julivert tallat fi.

Ajuntem els quatre extrems del paper i lliguem el paquet amb un cordill, de manera que quedi ben tancat.

Enfornem els paquets durant 15 minuts. Passat aquest temps els posem directament al plat i servim a taula. Tots els comensals gaudiran de l'emoció d'obrir-lo i esbrinar què amaga aquest embolcall. Si voleu, per fer una presentació més maca, podeu tallar el cordill i substituir-lo per un llaç de ras.

No només fruiran amb un plat sa, sinó amb la flaire que desprenen tots els seus ingredients!

Ingredients:

1 tall de lluç de 200 g per persona
6 patates molt petites per persona
sal
farigola
julivert
vi blanc
oli d'oliva verge extra

Plorem quan ens envaeix la tristesa, però també de felicitat. Avui us recomano el llibre de Paulo Coelho, Vora el riu Piedra em vaig asseure a plorar. Editorial Proa (Col·lecció Clàssics Moderns). Barcelona, 1997.