Pastís de primavera

Quan va néixer, tots van veure que era un bebè encantador. Tenia dos germans bessons de 14 mesos que ja mantenien ben ocupada a la seva mare mentre ella, segurament conscient d'això, romania tranquil·la al seu llitet de barrots blau cel.

-Sovint entro a l'habitació a veure si dorm i sempre me la trobo amb els ulls ben oberts i mirant-ho tot. I amb un somriure deliciós! -no es cansava de repetir la mare a les visites, cofoia de la seva filleta.

Probablement devia estar parlant amb les fades, o jugant a fet i amagar amb el príncep blau. I ¡com podia perdre el temps plorant quan estava massa enfeinada explicant als tres porquets com havien de fer la casa perquè el llop ferotge no pogués enderrocar-la mai més!

Sovint fregava la llàntia que havia trobat al bressol per fer sortir el geni mandrós que, cansat de concedir-li tants desitjos, ja pensava a fer les maletes i amagar-se al fons del mar per poder descansar durant uns quants segles.

Com tots els nens nascuts a la primavera era valenta, decidida i molt sensible davant la injustícia. S'encarava una i altra vegada amb tanta vehemència al monstre lleig que menjava princeses, que si aquest aconseguia agafar-la amb els seus dits polze i índex, s'estimava més llançar-la ben lluny abans que empassar-se-la, perquè estava segur que li provocaria una indigestió. I ella, refeta de l'ensurt, s'aixecava del terra, s'espolsava la roba i en veu alta exclamava:

-Que Déu en sigui testimoni! Els ogres no em podran doblegar. Sobreviuré a tot això i, quan tot sigui acabat, no tornaré a plorar!

Si voleu celebrar que la primavera ja és aquí, no us sembla que un pastís com aquest és prou alegre? Jo l'he fet per celebrar que ja fa 50 primaveres que sóc aquí. Quin regal d'aniversari més bonic, oi?

Si us decidiu a fer-lo, hem de començar preparant el pa de pessic. És la mateixa massa que hem fet altres vegades i que podeu seguir a la recepta del Pastís d’aniversari , amb un pas a pas que ajudarà fins i tot als que no s’han atrevit mai a fer un pastís d’aquest tipus.

Abans de preparar la massa encenem el forn i el posem a 180º. Untem amb mantega dos motlles (de 20 i 26 cm) i els enfarinem lleugerament. Repartim la massa entre els dos motlles i els enfornem durant 30 minuts.

Mentre es couen, podem preparar la crema de pinya. Obrim el pot de pinya, reservem 250 ml de suc i deixem escórrer les rodanxes. Escalfem la llet i el suc en cassons diferents, i posem en remull en aigua freda els fulls de gelatina.

Batem junts els rovells i el sucre i, quan blanquegin, hi afegim la Maizena, incorporant-la bé. Hi aboquem la llet de mica en mica i tot seguit posem el cassó a foc baix. No parem de remenar fins que comenci a espessir. Aleshores traiem el cassó del foc, li donem una bona batuda, hi afegim el suc calent i tornem el cassó al foc.

Seguim batent fins que veiem que es formen unes butllofes que en esclatar fan puff. Apartem el cassó del foc, afegim els fulls escorreguts, d’un en un, batent bé cada vegada. Tapem la crema amb film transparent i la deixem refredar. Eixuguem les rodanxes amb paper de cuina, les tallem a trossets petits i les afegim a la crema.

Quan vulguem muntar el pastís, ho fem així: tallem horitzontalment cada pa de pessic en tres trossos i els farcim amb la crema de pinya. Muntem la nata i, quan gairebé ja la tinguem, hi afegim el sucre mòlt. Seguim batent fins que estigui ben ferma. Cobrim els pastissos amb la nata, primer els costats i després la part de dalt. Tot seguit posem amb molta cura el pastís petit a sobre del gros, i els decorem amb les flors i les fulles de menta.

Ingredients:

Per al pa de pessic:
8 ous
270 g sucre
250 g farina
Ratlladura 1 llimona
2 culleradetes de llevat Royal

Per a la crema de pinya:
6 rovells
250 g sucre

90 g Maizena

500 ml llet
250 ml suc de pinya
4 fulls de gelatina
6 rodanxes de pinya

Per al guarniment:
500 ml nata
30 g sucre mòlt
Camèlies
Fulles de menta

Dedico aquest pastís a la Montserrat, que no s'ha cansat mai de repetir-me que, com a bona àries, surto ben retratada al llibre de la Linda Goodman, Los signos del Zodíaco y su carácter. Editorial Pomaire, Barcelona, 1981. Jo sempre m'he vist molt identidicada amb la Scarlett O'Hara, i crec que també ella hauria estat contenta de tenir un pastís com aquest.

Espàrrecs gratinats

L'home assegut al banc de l'estació estava sol. Tots els seus companys de la fàbrica havien agafat el tren d'un quart de tres. Era divendres i tots tenien pressa per començar a celebrar el cap de setmana, però ell no havia volgut tornar a casa sense portar un obsequi a la seva estimada.

El cap d’estació l’observava amb estranyesa des de la taula del seu despatx. A aquelles hores ja ningú acostumava a agafar el tren, perquè el polígon era buit.

Feia més d’una hora que ell era allà, amb un pom a la mà esquerra. El vent bufava desplaent i començava a fer-se fosc. A vegades mirava les vies, amb la vista perduda en l’horitzó. De tant en tant aixecava els ulls cap al cel, i aleshores feia una ganyota de fred i comprovava que el botó del coll de la camisa estigués ben cordat.

Sovint contemplava el pom i aleshores la mirada se li il·luminava. Fins i tot se li dibuixava un petit somriure. El cap d’estació hauria jurat que l’home tractava el pom d’espàrrecs amb la mateixa delicadesa que si es tractés d’un ram de flors, i hauria pagat per saber quina història amagava aquell home assegut al banc.

Qui sap si l’home volia fer-se perdonar, obsequiant la seva dona amb un grapat d’espàrrecs de marge que tant li agradaven. Potser tenia alguna cosa a celebrar... O simplement s’havia passat gairebé dues hores voltant pels turons de l’estació només pel plaer de menjar una bona truita!

Ja ho crec que són bones les truites d’espàrrecs, però encara ho és més aquest plat que avui us presento: els espàrrecs gratinats. És un plat senzill que vestirà de festa la vostra taula!

Tallem l’extrem més dur dels espàrrecs, els rentem i els coem al vapor durant 10 minuts amb una mica de sal. L’aigua que ens ha quedat i les puntes dures que hem retallat les podem reservar i posar-les a l'olla quan fem un caldo vegetal o de pollastre.

Mentre es couen els espàrrecs, podem anar fent la salsa. Sovint utilitzo formatge Urgèlia (DOP), però també ens agrada amb formatge Idiazábal (DO). Encenem el gratinador a 200˚.

Posem la mantega en un cassó al foc, afegim la farina i la deixem coure un minut, remenant amb una espàtula. Hi afegim la llet calenta, remenem bé que no hi hagi grumolls i, tot seguit, hi aboquem la nata, el rovell d’ou i el formatge ratllat. Salpebrem la salsa i l’anem remenant amb un batedor, a foc suau, fins que s’espesseixi una mica.

Posem una cullerada de salsa en una plata (la presentació quedarà més maca si fem servir plates individuals, que després portarem a taula), i els espàrrecs ben arrenglerats. Aboquem tota la salsa per sobre i, a continuació, la resta del formatge tallat ben fi amb un pela-patates. Hi escampem els pinyons i els gratinem fins que quedin daurats.






Tingueu a mà una bona llesca de pa!

Ingredients (per a 2 persones):

1 manat d’espàrrecs verds

25 g formatge Urgèlia

15 g pinyons

Per a la salsa:

250 ml llet

25 g formatge Urgèlia ratllat

20 g mantega

80 ml nata

20 g farina

1 rovell d’ou

sal

pebre

Tothom sent una gran admiració pels caçadors de bolets amb el cistell ple, però pocs homenatges es fan als buscadors d’espàrrecs. Homes i dones que tornen a casa orgullosos amb el seu pom a la mà, satisfets dels productes que ens ofereix la natura!

Pastís Malakoff

Sense dones, el seu poble no tenia cap futur. Per això Ròmul va decidir celebrar uns jocs i convidar-hi els seus veïns, els sabins. Mentre aquests estaven ben distrets contemplant els Jocs, els romans van raptar totes les joves que havien vingut acompanyant els seus pares i germans.

Aquest fet va provocar una guerra que durà força temps. Tant, que l’odi que sentien les noies vers els romans s’havia transformat en amor, en veure que aquests els donaven tots els seus béns i tot el seu afecte, i estimaven d’allò més els fills que havien nascut.

Malgrat la seva força i el seu valor, cap home va ser capaç d’acabar amb aquell conflicte. I van ser elles, les sabines, les que s’atreviren a anar al mig del camp de batalla i demanar allà, sota la pluja de projectils d’una i altra banda, la fi del combat.

-Cometreu un crim tacant-vos amb la sang dels avis dels vostres fills o dels pares dels vostres néts? És per nosaltres que va començar aquesta guerra! Si tan odiós us resulta haver de suportar aquests lligams familiars, és contra nosaltres que heu d’abocar la vostra còlera! I és que ens estimem més morir que haver de viure sense vosaltres, vídues o òrfenes de pare!

El camp de batalla emmudí després d’aquestes paraules, i no només va suposar la fi de la guerra sinó la unió dels dos pobles en un de sol.

La nostra història està farcida d’heroïnes, i en honor seu he fet aquest pastís. Si voleu, podeu agafar-ne un tros. Però si us estimeu més fer-lo, tot seguit us explico el pas a pas.

Untem amb mantega un motlle de 26 cm i l’enfarinem lleugerament. Encenem el forn a 180˚. Separem els rovells de les clares. Posem un pessic de sal a les clares i, amb la batedora elèctrica, les batem a punt de neu. Afegim el sucre i batem una mica més, fins que estiguin ben fermes. Ara, amb el batedor de ma, incorporem els rovells d’un en un amb moviments molts suaus. Afegim també la farina i el llevat, passats pel sedàs, i sense batre’ls massa. Aboquem la massa al motlle i l’enfornem durant 35 minuts.

Posem la llet amb la vainilla al foc fins que arrenqui el bull i la deixem en infusió. Posem en remull els fulls de gelatina, amb aigua freda. Batem els ous i el sucre amb la batedora elèctrica durant 5 minuts fins que blanquegin. Incorporem la llet colada, unim bé la barreja i posem el cassó al foc, molt suau, fins que arrenqui el bull. El traiem de seguida del foc i incorporem els fulls de gelatina d’un en un, ben escorreguts. Deixem refredar, remenant de tant en tant.

Muntem la nata i, quan comenci a fer pics, afegim el sucre i la cullerada de rom. Tot seguit la barregem amb la crema que ja tenim freda.

Tallem el pa de pessic pel mig i posem a sobre d’un pis la meitat de la crema. Tapem amb l’altre pis i untem tota la superfície i els costats del pastís amb la resta de la crema. Esmicolem una mica les ametlles torrades i pelades i les posem tot al voltant del pastís.

Muntem la nata, afegim els sucres i, quan comenci a fer pics, la posem dins d’una màniga pastissera i decorem el pastís. Tallem cada bescuit en dos trossos. Acabem de decorar el pastís amb els bescuits i amb les cireres confitades.

Ingredients:

Per al pa de pessic:
5 ous
125 g sucre mòlt
1 culleradeta de sucre vainillat
125 g farina
1 culleradeta de llevat
1 pessic de sal

Per a la crema:
½ beina de vainilla
250 ml llet
5 fulls gelatina
1 ou
1 rovell
60 g sucre
250 ml de nata
2 cullerades de sucre mòlt
1 cullerada de rom

Per a la decoració:
200 ml nata
1 culleradeta sucre vainillat
1 cullerada de sucre mòlt
8 cireres confitades
80 g ametlles torrades
8 bescuits

Sóc una covarda, i mai seré heroïna de res. Tanmateix, no m’estaré d’ovacionar la labor feta per dones lluitadores.

Avui us recomano una iniciativa única al món que es fa a Tiana per celebrar el Dia Internacional de la Dona: un Concert de música de cobla composta per dones. A causa de la nevada que ha caigut a tot Catalunya, s’ha ajornat fins divendres. Encara teniu temps d’assistir-hi.

Coca de llardons i pinyons

Hi anava amb els nervis de la primera cita. Mil idees feien bategar el seu cor i aquest s’encarregava de fer més ràpides les seves passes. Volia escurçar les hores que els separaven, i res més omplia el seu pensament. Es distreia inventant les frases que es dirien, imaginant ja el contacte de les seves mans, atretes com un imant, i dibuixant les mirades de felicitat. La il·lusió li donava un aire radiant.

Ja és l’hora!-va pensar en arribar. Va mirar a banda i banda, però ell no hi era. Potser he entès malament l’hora... Passaven 10 minuts. Potser ha trobat trànsit.... El seu cap maldava per trobar excuses a la seva tardança. Feia un quart que s’esperava. Potser li ha sorgit un imprevist... 25 minuts més tard. M’espero 5 minuts més. El podria trucar a casa, però ... i si ja ha sortit i agafa el telèfon algú altre de la seva família? Ja havien passat 35 minuts. A veure: després de plegar, havia d’anar a casa, dinar, dutxar-se, arribar fins aquí... Potser sí que era massa just. Però ara no pot trigar gaire. Si passada una hora no ha arribat, me’n vaig. 40 minuts més tard. Potser s’ho ha repensat ... Feia 45 llargs minuts que s'esperava. Ja arriba! Però... quina calma! No sembla pas que tingui pressa. No veu l'hora que és?

-Ei, hola! Sí que has arribat d’hora!

-D’hora? Fa 45 minuts que espero...

-Si jo venia xino-xano per fer temps! No havíem quedat a 2/4 de 5?

-A 2/4 de 4!

Aquesta coca de llardons també arriba tard, però no per això deixarem de mirar-nos-la, oi? Perquè, si una cosa és bona, crec que val la pena perdre tot el temps que calgui per tenir-la ben a prop. Tot l’any desitjant la cita de Dijous Gras per tastar-la i després... Dir adéu a una cosa desitjada? No en tenim prou amb una vegada i tornarem a fer-la les vegades que calgui per gaudir-ne amb tots els nostres sentits.

Aquesta coca es fa amb amb llevat de forner i és una mica més laboriosa que la de pasta de full que ja us vaig ensenyar l'any passat, però totes dues són boníssimes. Si voleu saber com es fa aquesta, seguiu-me.

Posem a la panificadora (o al robot de cuina) tots els ingredients, excepte els llardons, i els amassem durant 10 minuts. Afegim aleshores els llardons mòlts i els deixem uns minuts fins que s’hagin incorporat bé a la massa.

L’aboquem a sobre d’un paper de forn, li donem forma de coca ovalada, la tapem amb un drap de cotó i la posem dins del forn a 35˚ durant 2 hores o fins que hagi doblat el seu volum.

Encenem el forn a 180˚ . Escampem els pinyons per sobre de la coca i els cobrim amb el sucre. Ruixem per sobre amb anís. Quan el forn estigui ben calent, hi posem la coca. Ha de coure durant 25-30 minuts o fins que la veiem ben daurada, encara que els últims minuts hem de controlar que no es cremi.

Ingredients:

40 ml llet

2 ous

50 g mantega

50 g llard

½ culleradeta de sal

40 g sucre

300 g farina de força

15 g llevat fresc de forner

75 g llardons mòlts

Per a decorar:

50 g pinyons

70 g sucre

anís

Avui fa 22 anys d'aquella primera cita. No era per anar al cine, sinó per visitar la Fira del Llibre en català. Algunes vegades he pensat què hauria passat si la meva paciència no hagués estat tan benèvola. I voleu saber què m'imagino? Doncs que hauria visitat la Fira tota sola, remenant en silenci entre els llibres fins a trobar algun que servís d'aixopluc a la meva pena, i després hauria tornat a casa amb el cor una mica menys abatut. I a ell li hauria donat una segona oportunitat.