Braç de gitano blanc

Vaig perdre el braç dret quan tot just feia una setmana que m'havia casat. Ningú que no hagi patit una amputació semblant pot fer-se una idea del que això va suposar a la meva vida.

La mà que feia uns dies havia portat orgullosa el ram de núvia ja no formava part del meu cos. Però no era només una mà la que havia desaparegut en aquell accident. Em mancava la mà que acaronava, la mà que brodava, la que cuinava, la que escrivia cartes d'amor... La mà que comptava els diners, sí, però també la que dibuixava cors en els vidres entelats els dies de pluja.

Tots em miraven de reüll i sé que només veien la pobra dona sense braç, però quan era jo la que d'amagat clavava la vista en el meu braç invisible, no pensava en res més que en els braçalets que no tornaria a lluir, en les pigues que mai més tornaria a veure, en els quadres que ja no pintaria...

Mil nits vaig plorar la meva dissort, abans no vaig acceptar l'adéu definitiu de la meva mà. Un matí em vaig llevar i vaig collir decidida el plomall de lletsó més bonic del jardí, i el vaig bufar amb totes les meves forces, per escampar arreu tots els angelets. I vaig imaginar que anaven a jugar amb la meva mà, que m'esguardava cofoia darrere d'un núvol.

Perquè no tots els braços de gitano han de ser de color fosc, avui us presento un braç blanc. Bonic com una núvia amb el seu ram de flors.

Si el voleu fer, comencem encenent el forn a 180º i fem la planxa de pa de pessic com ja vam explicar aquí . Un cop traiem el pa de pessic del forn, el tapem amb un drap, li donem la volta i anem desenganxant el paper. Tot seguit el cargolem amb el drap o amb el mateix paper, i el deixem refredar.

Esmicolem el formatge i les ametlles, i muntem la nata. Batem en un bol el formatge i el sucre, i hi afegim la xocolata i les ametlles. Finalment incorporem la nata.

Descargolem el pa de pessic, hi aboquem tot el farciment i tornem a cargolar. Muntem la nata i el sucre, i cobrim tot el braç. Acabem decorant tota la superfície amb flors d'estepa borrera .

Ingredients:

Per al pa de pessic:

4 rovells

120 g sucre
1/2 beina de vainilla (les llavors)

120 g farina

1 culleradeta de Royal

4 clares

un pessic de sal

Per al farciment:

75 g xocolata Nestlé Postres

100 g ametlles torrades i sense pell

250 ml nata

400 g formatge Mascarpone

50 g sucre mòlt

Per a la decoració:

200 ml nata

1 cullerada de sucre mòlt

flors d'estepa borrera

Si us agraden les novel·les de misteri, us recomano La dama de blanc, de Wilkie Collins. Editorial Columna, 75. Barcelona, 1990.

Arròs refrescant

Des que ha arribat el bon temps i tota la família ha començat a fer plans per a les vacances, la Irene ha caigut en la desesperació. S'ha passat mesos fent la vista grossa a tots els problemes, amb aquella idea infantil que si no els veus, no existeixen. Però ara li han esclatat tots a la cara, i l'estat de pertorbació en què es troba no li permet albirar cap solució.

La seva amiga Montserrat li ha parlat per telèfon de les meravelles del 3 en 1, però la Irene no creu gaire en els productes miraculosos i no està disposada a perdre el temps.

La Montserrat, que té solucions per tot, en un tres i no res s'ha presentat sense avisar a casa de la seva amiga, i poc li ha faltat a la Irene per caure de cul en obrir la porta.

-Però... Montserrat! Ets tu, realment?

Semblava més jove, presumia d'una cintura d'abella i no ha fet esment en cap moment de la seva tenditinis.

-3 en 1, reina! 3 en 1!

-I tu creus que també anirà bé pels gasos del meu pare, l'obesitat del meu sogre, la hipertensió de la meva sogra, les berrugues del Pau, la cel·lulitis de la meva filla i el meu ull de poll?

-3 en 1, Irene, 3 en 1! Fes-me cas!

La Irene ha corregut al super a comprar un munt de pinyes, i ja fa hores que escorcolla els seus llibres de cuina a la recerca desesperada de receptes que portin aquesta fruita.

Si tot va bé i tots aconsegueixen millorar sensiblement els seus problemes, podran gaudir de les vacances, i la seva amiga haurà de canviar el nom de 3 en 1 pel de 6 en 1.


No sé si la pinya té tantes propietats com diuen, però no em negareu que és una fruita boníssima. Avui us la presento amb arròs, plat refrescant i molt saludable.

Si el voleu fer, primer de tot posarem aigua al foc amb sal i un rajolí d'oli. Quan arrenqui el bull, hi posem l'arròs i el fem bullir durant 15 minuts. El colem, el passem per aigua freda i el deixem escórrer.

Posem les panses en remull amb aigua tèbia, i tallem la pinya i la taronja en trossos petits. Esmicolem les ametlles.

Barregem l'arròs amb la pinya i la taronja, les panses escorregudes, els pinyons i les ametlles. Podem decorar el plat amb fulles de menta i acompanyar-lo d' una vinagreta feta amb suc de taronja, oli, sal i fulles de menta.

Ingredients (per a 4 persones):

400 g arròs basmati

2 tallades de pinya fresca

1 taronja

1 cullerada de panses de Corint

1 cullerada de pinyons

1 cullerada d'ametlles crues amb pell

fulles de menta

Per a la vinagreta:

1 cullerada suc de taronja

4 cullerades d'oli d'oliva verge extra

sal

fulles de menta

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes, que està dedicat a les receptes per portar biquini aquest estiu, idea proposada per Palmira, del bloc Come conmigo .

Galetes amb xocolata

L'August no anava mai a treballar sense el seu petit maletí. Alguns matins havia coincidit amb els seus nous veïns de replà i, encara que no havien parlat de les seves professions, aquests havien deduït que era mestre.

De fet no parlaven gairebé mai de les seves vides. "Bon dia!" "Sembla que avui lluirà el sol. Encara que potser al vespre..." I de la mateixa manera que l'August no els havia revelat el secret que amagava el seu maletí, els veïns tampoc li havien comentat que el seu fill Marc patia una rara malaltia que el feia passar temporades a casa quan la seva debilitat li impedia anar a l'escola.

Aquella tarda la mare havia fet crêpes de xocolata i tots tots tres havien jugat a Endevina qui és?, dues coses que al Marc li encantaven. Però a l'hora de repassar la lliçó, el nen va començar a fer el ronso. Ja feia dies que anaven endarrerint el temari i calia buscar una solució.

Els pares van pensar que potser al Marc li convindria un professor que vingués cada dia a casa a fer-li un repàs, i van pensar en l'August. Però ell es va excusar tan amablement com va poder, al·legant que no era mestre d'escola, tot i que treballava amb nens. Els pares, decebuts, van excusar-se i li van explicar la seva situació.

-Això canvia la cosa! -va exclamar l'August.- Espereu un moment! -va dir mentre agafava el seu maletí i es tancava a l'habitació, d'on va sortir uns minuts més tard causant l' admiració dels pares.

-Sí, sóc pallasso i treballo als hospitals! Ara veureu els prodigis que pot fer aquesta cara pintada!

Si, en menjar una galeta senzilla, voleu sentir un esclat d'emocions, pinteu-li la cara i veureu quins prodigis pot fer la xocolata!

Primer de tot encenem el forn a 160º, i cobrim una plata amb paper de forn. Posem en un bol la farina, el llevat i les espècies, i la mantega tallada a trossos petits. Anem treballant tots els ingredients fins que tinguin aspecte de serradura fina. Afegim aleshores el sucre i l'ou batut, i ho pastem tot fins que es formi una bola compacta.

Escampem una mica de farina a sobre del marbre i hi estenem la massa amb el corró fins que tingui un gruix de 3 mm. Tallem les galetes amb un motlle rectangular i les anem posant arrenglerades a la plata del forn. Les enfornem durant 15 minuts o fins que hauran agafat un color daurat pàl·lid. Les deixem 5 minuts més a la plata perquè s'endureixin abans de posar-les en una reixa perquè refredin del tot.

Desfem la xocolata al bany Maria i, amb un pinzell, pintem la part de dalt de les galetes. Les posem 10 minuts a la nevera perquè quedi presa i ja les tenim a punt per menjar-nos-les!

Ingredients (per a 36 galetes):

240 g farina
1 culleradeta de llevat Royal
1 pessic clau mòlt
1 pessic canyella mòlta
100 g mantega
80 g sucre mòlt
1 ou (65 g)

75 g xocolata Nestlé Postres

Sachertorte

Tenia només setze anys, i potser per a la seva mare encara era un nen, però aquella nit, qui sap si guiat pels déus o per la seva intel•ligència, va ser capaç de marcar el camí del seu futur.

Era l’any 1832 i el princep Klemens Wenzel Lothar von Metternich havia convidat a sopar un grup selecte d’amics.

-Vull que les postres provoquin una gran admiració als meus comensals! -havia advertit dies abans el príncep als responsables de cuina.

El destí va fer que aquell dia el cap de cuina es posés malalt i no anés a treballar. Per al seu equip va ser un daltabaix tan gran que no es van veure en cor d'improvisar res. Si el jove aprenent Franz Sacher hagués tingut una mica més de temps, podia haver ideat un plat que complagués al príncep, però en aquells moments la desesperació ocupava tots els racons del seu cos.

-He de pensar alguna cosa! I ràpid! Però… què puc fer? Vejam… quins ingredients tenim aquí? Farina, ous, xocolata… Podria fer un pastís... com ja hem fet altres vegades. Però no. Ha de ser original. Què més hi ha al rebost?

I així, pensant, pensant, va idear un pastís que avui, 182 anys després de la seva creació, encara causa admiració entre tots els qui el tasten.

Aquella nit, gràcies a la melmelada d’albercoc, en Franz es va fer gran. I va fer gran el seu nom.

L'Oriol també s'ha fet gran. Ara té l'edat que tenia en Franz quan va crear la Sachertorte, però el meu fill no fa meravelles a la cuina sinó en el camp de la informàtica. I és que els temps han canviat... Tot i que a menjar-se un bon tall d'aquest pastís, no el guanya ningú!

Si vosaltres també voleu gaudir d' un pastís tan elegant i exquisit com aquest, seguiu les meves indicacions.

Untem amb mantega un motlle rodó de 26 cm i l'enfarinem lleugerament. Encenem el forn a 180º. Desfem al bany Maria la xocolata, després hi afegim la mantega a trossos i anem remenant fins que també s'hagi desfet. A banda, muntem les clares a punt de neu amb un polsim de sal.

Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin, afegim la xocolata, remenant bé amb un batedor de mà. Hi afegim la farina barrejada amb el llevat i, finalment, les clares a punt de neu, vigilant d'incorporar-les a poc a poc perquè no perdin consistència.

Aboquem la barreja al motllo i l'enfornem durant 30 minuts. Un cop estigui fred, ja el podrem desemmotllar. Mentrestant, preparem la ganache. Fem bullir la nata amb el sucre, retirem el cassó del foc i hi anem afegint la xocolata fins que s'hagi desfet bé. Deixem refredar a la nevera.

Partim horitzontalment el pa de pessic pel mig, escampem la melmelada per sobre d'una part, cobrim amb la ganache i tapem amb l'altra meitat. Escalfem una mica de nata, hi desfem dues preses de xocolata i amb aquesta barreja tapem tots els porus que hi hagi.

En un cassó posem la nata i la fem bullir. Retirem el cassó del foc i hi afegim la xocolata i la mantega a trossos. Remenem bé. Posem el pastís a sobre d'una reixeta, i hi tirem per sobre aquesta cobertura, deixant que vagi cobrint tota la superfície, mentre va caient pels costats. Més val que en sobri, com és el cas, que no pas que en falti, perquè no ho podríem arreglar.

La cobertura que ha caigut la podem agafar i guardar-la per a una altra ocasió, però jo m'he estimat més tornar-la a tirar per sobre del pastís perquè tingués un bon gruix.

Ingredients:

Per al pa de pessic:
5 ous
150 g xocolata Nestlé Postres
100 g mantega
150 g sucre
100 g farina
1/2 sobre de llevat
1 pessic de sal

Per a la ganache:
250 ml nata
20 g sucre mòlt
200 g xocolata Nesté Postres

100 g de melmelada d'albercoc

Per tapar els porus:
40 ml nata
50 g xocolata

Per a la cobertura:
250 ml nata
250 g xocolata Nesté Postres
100 g mantega

Per a les rosetes:
100 g xocolata
50 g mantega
pètals de xocolata blanca
perles de sucre

La Sachertorte es caracteritza per una presentació senzilla i elegant. Per això la trobem decorada amb el seu nom escrit amb un fil de xocolata. Però per celebrar l'aniversari de l'Oriol, he decidit fer una corona amb setze rosetes. És la corona del meu príncep.