Tallarines amb carbassó

Tenia al meu davant un munt gent que, com jo, esperaven el seu torn. Em podia haver fixat en qualsevol altre, però els meus ulls només van parar atenció en l'home de la corbata verda.

Vestia una camisa de color crema, i tenia un posat elegant. Res en ell cridava l'atenció però, mentre ell repassava amb cura els fulls que duia a la mà, jo no parava d'observar-lo, tot mirant de no ser descoberta.

Tot en ell era seriós i no hi havia cap indici de desordre. Segurament mai infringia les normes i era ben considerat a la feina. La dona era a casa, preparant el dinar. Tot tenia una aparença perfecta i s'esdevenia dins de la correcció més rutinària. Però, de cop i volta, va posar una cama a sobre de l'altra i el seu secret va quedar al descobert.

Res és el que sembla, i ell va aconseguir tenir-me enganyada des d'un bon principi. No obstant això, quan vaig veure aquells mitjons de color rosa que lluïa sense cap pudor, fora de contrariar-me, íntimament vaig sentir una gran complaença.

Us semblarà una bestiesa, però quan vaig descobrir el seu secret, de seguida em va venir al cap un plat que a casa ens agrada molt. Són aquestes tallarines amb carbassó, que es preparen en un moment i són delicioses.

Si les voleu fer, mentre s'escalfa l'aigua per coure la pasta, tallem ben petit un all i el passem per la paella, on haurem posat una mica d'oli. Abans que agafi color, hi aboquem la pell dels carbassons, tallada en tires primes, de la mida de les tallarines. Les deixem coure tapades durant 4 o 5 minuts.

Coem la pasta al dente, escorrem tota l'aigua i barregem les tallarines amb les pells de carbassó. Salpebrem i ja podem servir-les, decorant el plat amb flors de color viu i unes fulles de menta tallades ben fines.

Consells a l'hora de coure la pasta:

-La proporció aconsellable és de 1 l d'aigua per cada 100 g de pasta.

-Posarem la pasta quan l'aigua estigui en plena ebullició.

-En abocar-hi la pasta, hem de posar el foc més fort perquè torni a bullir i hem de remenar amb una espàtula de fusta per evitar que la pasta s'enganxi.

-La pasta estarà al seu punt (al dente), quan estigui cuita per dins, però una mica dura en tastar-la.

-L'hem d'escórrer de seguida amb un colador, sense passar-la per aigua freda (llevat de quan fem amanides o plats freds).

Ingredients (per a 5 persones):

Per coure la pasta:

5oo g tallarines a l'ou

5 l aigua

sal

1 cullerada d'oli d'oliva verge extra

2 cullerades d'oli d'oliva verge extra

1 all

la pell de 4 carbassons

sal

pebre

flors

fulles de menta

Ara que molts comenceu les vacances i segurament voleu dedicar part del vostre temps a la lectura, us recomano el llibre de Sarah Waters, Falsa identitat. Edicions de La Magrana (Col·lecció Les Ales Esteses, 150). Barcelona, 2003.

Coques de Sant Joan

L'home sol no tenia res a celebrar la nit de Sant Joan. Mai no li havia agradat aquesta festa de fum i soroll, i com més música i més disbauxa hi havia al seu voltant, més incòmode se sentia.

Feia tres anys que la dona l'havia deixat en una sorollosa nit de petards, cansada de la vida tan avorrida que portava al seu costat. Va volar ben lluny de l'ensopiment al qual estava avesada i el va abandonar sense cap recança.

Ell, d'ençà de la separació, s'havia tornat més reservat i tant li feien les convencions socials. Se n'anava a dormir ben d'hora perquè, en el moment de màxim esclat de petards, res pogués pertorbar el seu somni profund.

A sobre de la taula del menjador havia quedat sense encetar la coca de fruita i pinyons que li havia comprat la seva mare i que ell havia acceptat d'esma. Menjar-se-la li hauria portat records massa dolorosos, perquè no tenia amb qui compartir-la. No li agradaven els pinyons i ja feia tres anys que no tenia a qui poder-los oferir.

Sovint passa que no ens agrada algun dels ingredients de les coques. A casa som cinc i cadascú té les seves preferències. Aquest any, cansada de sentir jo la volia de cabell d'àngel , a mi m'agrada de crema o no vull fruita confitada , he decidit fer coques personalitzades, i tothom ha estat content amb la seva mini-coca. Si viviu sols o bé sou persones capritxoses, aquí teniu tot un ventall d'idees!

Comencem desfent el llevat amb 3 o 4 cullerades de llet tèbia, afegim 1 cullerada de sucre i 1 cullerada de farina, ho barregem bé i ho deixem reposar 15 minuts tapat amb un drap.

Posem en un bol la resta de la llet, la ratlladura de llimona, la sal, la mantega tova i el llard, els ous, la resta de sucre i de farina i la massa del llevat. Ho amassem a la panificadora (amb un robot de cuina, o a mà) durant 10 minuts. Tapem el bol amb un drap i el posem al forn a 35º com a màxim perquè llevi.

Al cap d'una hora, quan haurà doblat el seu volum, la treballem un minut amb les mans untades amb oli, i la dividim amb 5 trossos de 200 g. Dins d'un tros posem la xocolata, (com vam fer aquí), en un altre hi posem crema pastissera i en dos més cabell d'àngel. A l´últim tros hi posem llavors d'anís i les barregem amb la massa. Els donem forma de coca, les pintem amb ou batut i les tornem a posar al forn fins que tornin a doblar el seu volum.

Tornem a pintar les coques amb ou batut, i en guarnim tres amb fruita confitada. Les altres dues amb ametlles i pinyons, que haurem tingut prèviament en remull durant 10 minuts. Acabem posant sucre humitejat amb una mica d'aigua o anís. Un cop decorades totes les coques, les deixem reposar mitja hora. Encenem el forn a 180º i , quan estigui ben calent, enfornem les coques durant 20-25 minuts, fins que estiguin daurades.


Fruita, pinyons i farcida de cabell d'àngel.

Ametlles i sucre, i farcida de xocolata.

Farcida de crema i guarnida amb pinyons, poca fruita i més crema.

Molta fruita, ametlles i amb gust d'anís.

Amb molts pinyons i farcida de cabell d'àngel.

Ingredients:

550 g farina de força

50 g llevat fresc de forner

200 ml llet tèbia

50 g sucre

25 g mantega

25 g llard

2 ous mida XL

8 g sal

ratlladura de llimona

1 ou per pintar

xocolata (75 g de Néstlé Postres)

cabell d'àngel (3 cullerades ben plenes per cada coca)

crema pastissera (3 cullerades ben plenes per farcir i 3 més per decorar)

pinyons

ametlla crua

sucre

una cullerada d'anís

1/2 culleradeta de llavors d'anís

Si ja no us queden més petards per fer esclatar, podeu dedicar una estona, mentre us mengeu la coca, a llegir Sol pel món, de Roald Dahl. Editorial Empúries (Col·lecció Narrativa, 120). Barcelona, 2000.

Bescuit glacé amb maduixat

No li agradava gens l'estiu. L'odiava. L'odiava amb majúscules, com s'odia la gent més menyspreable. Com podia ser benèvola amb qui li impedia posar-se el vestit de flors, sense mànigues, que li havia fet l'àvia? Com podia estar contenta amb qui la privava de córrer amb pantalons curts darrere les papallones? Maleïts mosquits!

No havia vist mai una platja atapeïda de gent perquè només podia anar-hi quan l'arena encara no havia estat trepitjada. I si volia sortir al carrer, sempre havia de ser quan el sol començava a endormiscar-se, altrament sempre protegia la seva pell blanca i els seus ulls blaus dels rajos ferotges amb un para-sol vermell.

Enmig de tanta malaurança, només trobava consol en els gelats que li preparava la mare i que es menjava sota l'aixopluc del desmai del jardí. Eren els únics instants del dia en què se sentia una nena normal.

L'estiu és sinònim de calor i de mosquits, però també dels gelats de vainilla que feia la meva mare. La recepta que avui us presento és de la Mariona Quadrada però és la que més me'ls recorda. A casa, cap altre gelat ens agrada més! Feu-lo i no quedareu decebuts.

Batem els rovells i els sucres amb la batedora elèctrica durant 10 minuts fins a punt de cinta. Se'n diu així perquè si n'aixequem una petita porció i la deixem caure, veurem que forma una cinta o plec.

A banda, muntem les clares a punt de neu ben fort i les afegim als rovells amb molta suavitat. Muntem la nata amb una cullerada de sucre i també l'afegim. Ràpidament ho aboquem tot en un motlle de plum cake o bé en motlles individuals. Els tapem i els posem al congelador.

Per fer el maduixat, posem en un pot tots els ingredients, els triturem fins que quedi ben fi i el reservem a la nevera.

A l'hora de servir, retirem el motlle i banyem el bescuit amb el maduixat.

Podem millorar la decoració posant-hi unes flors de ranunculus i una fulla de menta.

Ingredients:

Per al bescuit:
6 rovells
250 g sucre
1 culleradeta de vanil·lina ensucrada
6 clares d'ou
400 ml nata
1 cullerada de sucre

Per al maduixat:
1/2 kg maduixes madures
el suc de 1/2 taronja
1 culleradeta de Jereç dolç
150 g sucre

Dijous va ser el meu sant i ho vam celebrar amb aquest bescuit. Hi ha algú que no sàpiga encara que el color vermell és el meu preferit? Per això us recomano la cançó d' Stevie Wonder, I just call to say I love you, del film The woman in red.

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes, que té com a amfitriona a Su, del bloc El horno de Su , i que ha proposat el tema de La cuina de la mare.

Pastís de xocolata

De petit era ros i rabiüt, però era un bon nen. Els cotxes eren la seva passió i res no li agradava més que fer túnels i carreteres per on fer-los circular. Cotxes petits, metàl·lics, de tots els colors. I, estès al terra, brut de sorra fins als cabells, acompanyava amb sons guturals els moviments dels vehicles, mentre la seva mare s'esgargamellava a cridar-lo des del balcó de casa a l'hora del berenar.

A l'adolescència va canviar els cotxes per la bicicleta. I, encara que eren les seves cames les que marcaven el ritme, el seu cor no en tenia mai prou. El vent, la pluja i el sol eren els ingredients del seu còctel preferit, mentre la piuladissa dels ocells marcaven el ritme de la festa. I entre ball i ball va trobar la seva princesa , i la bicicleta va quedar arraconada.

Vint anys més tard, tot recordant les proeses estroncades, va tenir un somni. Les seves mans àgils van córrer a enllustrar l'antiga bicicleta i ell es va esforçar a recuperar el seu lloc al podi. Ara segueix sent un bon nen, malgrat que els seus cabells ja grisegen, i és feliç desafiant les seves forces i tornant a casa suat i brut de fang de cap a peus. Ecce homo! Heus aquí el meu home!

Ahir el Pere va fer 50 anys i ho vam celebrar menjant un pastís ben bo, ideal per a xocoaddictes, i amb una decoració ben senzilla. Al farciment hi vaig posar una mica de conyac però si, tot i que gairebé no es nota, no us agrada, podeu eliminar aquest ingredient. Ara, si penseu que 50 anys són per celebrar-los amb contundència, ja us dic jo que podeu posar fins a 100 ml de conyac o més. Tot serà que acabeu tots cantant!

Per fer-lo, encenem el forn i el posem a 200º, i cobrim una safata amb paper de forn. Muntem les clares amb un pessic de sal i, en un bol a part, batem bé els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Barregem la farina, el llevat i el cacau, i els afegim de mica en mica als rovells passant-los primer per un sedàs.

Afegim les clares incorporant-les molt suaument amb una espàtula, i aboquem tota la massa a sobre del paper de forn, escampant-la bé per tota la superfície. L'enfornem furant 10 minuts.

El traiem del forn, el tapem amb un drap de cuina, li donem la volta, retirem el paper de forn, i li tornem a donar la volta. El mantenim tapat fins que refredi.

Desfem la xocolata al bany Maria. Tot seguit li afegim el conyac i el sucre, remenant enèrgicament, i la deixem refredar. Muntem la nata i la barregem suaument amb la xocolata. Reservem a la nevera.

En aquesta ocasió hem fet una làmina de pa de pessic gran, de 50 cm x 30 cm. La tallem en 3 trossos de 17 cm x 30 cm, aproximadament.

A sobre d'un dels trossos posem ben escampada la meitat del farciment. Ho tapem amb un altre tros, i aboquem al damunt la resta del farciment. Acabem posant l'últim tros de pa de pessic. Amb un ganivet elèctric tallem les vores perquè quedin ben rectes, i guardem el pastís a la nevera.

Desfem al bany Maria la xocolata. La retirem del foc i li afegim la mantega tallada a trossos, remenant bé perquè no faci oli. Esperem un parell de minuts i l'aboquem a sobre del pastís, mirant que caigui algun regalim pels costats. Tornem a posar el pastís a la nevera.

Muntem la nata ben forta i li afegim el sucre. Amb un regle dibuixem 5 línies tot al llarg del pastís, que ens serviran de guies per fer les rosetes. Posem la nata dins d'una màniga pastissera i fem 50 rosetes. Acabem la decoració posant una perla ensucrada a sobre de cada roseta.

Ingredients:

Per al pa de pessic:

5 rovells

160 g sucre

145 g farina

25 g cacau en pols

10 g llevat

5 clares

1 pessic de sal

Per al farciment:

375 g xocolata Nestlé Postres

75 g sucre

40 ml conyac Torres 10

600 ml nata

Per al bany de xocolata:

150 g xocolata Nestlé Postres

100 g mantega

Per a la decoració:

100 ml nata

1 culleradeta de sucre mòlt

50 perles ensucrades

Avui us recomano un llibre que al Pere li agrada molt. Josef Martin Bauer, Tan lluny com els peus em portin. (Traducció de Pere-Albert Balcells). Edicions La Campana, 216 (Col·lecció Toc de Ficció, 33). Barcelona, 2003.