Pastís gelat amb fruites

-Mare, se m'enduen!

Cent llamps caiguts sobre Demèter no haurien commogut tant la deessa com aquell clam de la seva filla.

-Persèfone, filla, on ets?

Amb la desesperació pròpia d'una mare, durant nou dies i nou nits va buscar-la arreu debades, però ningú ja no podia ajudar-la. I aquelles últimes paraules no desapareixien del seu pensament.

-Mare, se m'enduen!

Descobrir la veritat no només va rompre el cor de la deessa, sinó també la bellesa que ella havia anat escampat pel món. Demèter estava trista i ja no feia créixer les flors sobre la terra. Els arbres perdien les seves fulles, els camps s'anaven tornant eixorcs, i els homes i els animals no trobaven fruits per endur-se a la boca.

La fam no parava de provocar morts a tot arreu, però el dolor de Demèter era tan gran que només era capaç de sentir la seva pròpia desgràcia.

Tota la terra s'hauria convertit en poc temps en un desert si Zeus no hagués posat remei al mal que ell mateix havia causat: Persèfone podia tornar a la terra i viure al costat de la seva mare durant sis mesos. La resta de l'any, l'hauria de passar al Regne Subterrani.

Des d'aleshores, a la primavera i a l'estiu, les planures i les muntanyes s'omplen de verd, i les flors il·luminen la terra amb els seus colors. Tota la natura ens mostra la seva alegria i Demèter, amb el cor ple de felicitat, vetlla perquè la terra llueixi bonica i fèrtil.

Quan ens sorprèn la tardor, és que ja ha arribat l'hora de separar-se de la filla. I tot esdevé tristesa i fredor.

A la meva filla Natàlia li agrada l'estiu, amb la seva llum i les seves fruites sucoses. Avui és el seu sant i per celebrar-ho he fet aquest pastís gelat amb fruites.

Si us animeu, primer de tot escalfem la llet amb les llavors de vainilla (que haurem obtingut obrint de dalt a baix la beina de vainilla i traient-les amb la punta del ganivet).

Batem, amb la batedora elèctrica, els rovells i el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la Maizena i seguim batent. Hi aboquem la llet de mica de mica, sense parar de remenar, fins que estigui tot ben lligat.

Posem el cassó al foc i no parem de remenar amb un batedor manual fins que arrenqui el bull. Aquest procés trigarà 8 o 10 minuts. Quan veiem que es produeixen les primeres butllofes i que en esclatar fan puff, retirem el cassó del foc, donem una bona batuda i deixem refredar la crema, remenant de tant en tant perquè no faci tel.

Muntem la nata i l'incorporem suaument a la crema. Tot seguit la posem al congelador. Al cap de dues hores, la batem per desfer els possibles cristalls que hi pugi haver, i la tornem a posar al congelador. Dues hores més tard, tornem a batre i hi afegim la fruita, que haurem tallat a trossos petits.

Aboquem la crema amb la fruita dins d'un motlle desemmotllable de 20 cm, el tapem i el posem tota la nit al congelador.

Per guarnir el pastís, n'hi haurà prou amb unes fulles de menta i unes roses fetes amb xocolata blanca. Una hora abans de servir-lo, el posem a la nevera perquè perdi duresa i el puguem tallar bé.

Ingredients:

1/2 l llet

1 beina de vainilla

6 rovells

150 g sucre

40 g Maizena

300 ml nata

fruita variada (meló, kiwi, préssec, mango)

fulles de menta

75 g xocolata blanca

Aquest pastís, fi i elegant, és digne d'una princesa. D'una princesa anomenada Natàlia.

Mini pastissos de formatge

Tenia la pell meravellosament daurada i duia un top de seda de color fúcsia. Quan va arribar a la festa era gairebé mitjanit, però semblava que el sol hagués aparegut sense avisar. Era la noia més maca que havia vist mai i les meves ninetes, incapaces d'oblidar-la, encara retenen aquella imatge.

M'hi vaig acostar i li vaig oferir una copa. Quatre paraules, un somriure i la mirada juganera dels seus ulls verds vam ser suficients per entendre que havia trobat la dona de la meva vida. Però el meu somni es va estroncar quan vaig sentir una veu prou coneguda.

-Hola, germanet! Veig que ja us coneixeu. L'Amanda és la meva parella.

Ara sóc vell i estic sol. Sempre he pensat què hauria passat si no hagués abandonat la batalla abans de començar-la. Sé que vaig ser un covard, però ni podia lluitar contra el meu germà ni demanar-li a ella un sacrifici tan gran.

Al meu autobús les princeses baixen per la porta del davant, vaig sentir dir una vegada a un conductor, i jo... només arrossegava una cadira de rodes!

Si us agrada el formatge i teniu convidats a casa, proveu de fer aquests mini pastissos. Espero que no us embadoqueu davant de tanta bellesa, perquè potser us quedareu sense poder-los tastar.

Primer de tot preparem la pasta brisa, posant en un bol tots els ingredients. Els barregem primer amb una espàtula i després amb la mà. Quan la barreja formi una bola uniforme, l'emboliquem amb film transparent i la reservem a la nevera 1 hora.

Encenem el forn i el posem a 200º. Per poder desemmotllar sense cap problema els pastissos, retallem 3 circumferències de 13 cm de paper de forn i les posem a les bases dels motlles. Dividim la pasta brisa en 3 parts, fem 3 boles, les estirem amb el corró i folrem els motlles.

Cobrim la pasta brisa amb paper de forn i l'omplim de llegums, com ja vam ensenyar aquí. Els enfornem durant 10 minuts.

Mentre es couen, batem els ous i els formatges. Hi afegim la nata, la sal i el pebre.

Un cop han passat els 10 minuts, retirem el paper i els llegums, i hi aboquem el farciment, omplint els tres motlles fins dalt de tot. Tornem a posar-los al forn durant 20 minuts, o fins que estiguin quallats i tinguin un aspecte daurat.

Un cop freds, els desemmotllem i retirem el paper de la base. Els decorem amb nous i flors d'hortènsia.

Ingredients (per a 3 motlles de 13 cm):

Per a la pasta brisa:

150 g farina

1 pessic de pebre negre

1 pessic de sal

85 g mantega

70 g formatge Urgèlia ratllat

1 rovell d'ou

50 g formatge Urgèlia ratllat

200 g formatge Philadelphia

2 ous

150 ml nata

1 pessic de sal

1 pessic de pebre negre

15 nous

15 flors d'hortènsia

Amb aquesta recepta participo a l'HEMC d'aquest mes que té com a amfitriona a Mònica, del bloc Tentaciones para todos, i ha proposat el tema Delícies per a festes.

Pastís tres xocolates

Quan Dionís va venir a la terra a oferir als homes ceps carregats de raïm, Icari li va oferir casa seva. En agraïment a la seva hospitalitat, el déu li va revelar la fórmula secreta per elaborar vi.

Icari era un bon home. Podia haver amagat, al racó més pregon de casa seva, el bot que contenia aquella beguda desconeguda per gaudir-ne a petits glops durant una bona temporada, però es va estimar més convidar els seus veïns i fer-los partícips d'aquella joia.

De seguida el bot va quedar ben buit, i la son s'apoderà d'aquells cossos embriacs. Un cop recuperats els ànims, i espantats pels efectes d'aquell beuratge, van creure que el seu veí havia intentat enverinar-los. S'abraonaren tots sobre el pobre Icari i l'esquarteraren.

Gràcies als lladrucs de la fidel gosseta Mera, Erígon va poder trobar el cadàver del seu pare, i presa del dolor, es va penjar.

Fa uns dies vam celebrar el sopar anual de veïns del carrer Matas i vaig ser l'encarregada de portar les postres: dues coques de músic i aquest pastís de tres xocolates. El tenia pendent des que el vaig veure fa molt de temps al bloc de la Gemma, La cuina de casa.

L'Elvira, de Los cerezos en flor, el va fer recentment per celebrar l'aniversari del seu fill, i em va renovar aquell desig ajornat. Vaig pensar que el sopar de veïns era l'ocasió idònia per fer la seva presentació.

Triturem ben fines les galetes i les barregem amb la mantega, fins aconseguir una massa homogènia. Folrem amb ella la base d'un motllo desemmotllable de 26 cm, tot pressionant-la amb una cullera.

Aquesta vegada no ho vaig fer, però la propera pintaré la superfície amb clara d'ou i l'enfornaré 5 minuts. Això evitarà que la primera capa de xocolata humitegi la galeta.

Per fer la capa de xocolata negra, desfem el sobre de quallada amb 50 ml de llet. Escalfem la nata amb la resta de la llet, la xocolata negra, el cacau i el sucre i, quan arrenqui el bull, ho traiem del foc i hi aboquem la quallada, remenant bé la barreja. Ho tornem al foc, molt suau, i no parem de remenar amb el batedor fins que torni a arrencar el bull. Ho deixem coure 2 minuts i ho aboquem a sobre de la base de galetes. Ho posem a la nevera perquè qualli.

Per fer la capa de xocolata amb llet, procedim de la mateixa manera. A l'hora d'abocar-la a sobre de la capa de xocolata negra ho fem a poc a poc, no de cop, i amb moviments circulars. Posem el motlle a la nevera.

Per fer la capa de xocolata blanca, seguim les mateixes indicacions anteriors. Aquest cop, però, no hi afegim sucre. El reservem a la nevera tota la nit.

Fem les fulles de xocolata com ja vaig explicar aquí. En aquest cas necessitem 12 fulles de roser.

A l'hora de decorar, retirem el motlle i escampem per tota la superfície cacau en pols amb l'ajut d'un colador. Distribuïm les fulles de xocolata, fem unes roses amb nata muntada i hi posem al mig una cirera.

Ingredients:

225 g galetes Núria de Birba
115 g mantega

50 ml llet
1 sobre quallada Royal
250 ml nata
200 ml llet
150 g xocolata negra Nestlé Postres
3 culleradetes cacau en pols
50 g sucre

50 ml llet
1 sobre quallada Royal
250 ml nata
200 ml llet
150 g xocolata amb llet Nestlé Postres
30 g sucre

50 ml llet
1 sobre quallada Royal
250 ml nata
200 ml llet
150 g xocolata blanca Milkybar

Per decorar:
1 culleradeta de cacau en pols
150 g xocolata Nestlé Postres
100 ml nata
6 cireres

Al contrari del que li va passar a Icari, els meus veïns no van malfiar-se dels efectes del meu pastís. Prova d'això és que aquí em teniu explicant-vos la recepta. Ells sí que són bones persones! Un petó a tots.

Postres de músic

Quan era jove tocava el piano en les festes de casament. I el que semblava un mitjà per pagar-me els estudis, aviat es va convertir en un calvari.

S'havia escampat la fama que ningú tocava com jo, i tots em volien a la seva festa, sense importar-los gens si, en acabat, havia de sortir corrents per no fer tard a una altra celebració.

Una nit d'estiu vaig perdre el coneixement. Recordo que portava des del matí sense haver menjar res i amb les puntes dels dits ben adolorides. Jo maleïa la cançó, mentre les notes ballaven indòcils i les riallades dels convidats copejaven brutalment el meu cap.

-Has de menjar alguna cosa o acabaràs malament! - em deia la mare, cada vegada més preocupada per la meva primor.

La solució va arribar de la mà d'un cosí meu, que era cambrer i em deixava amablement un plateret de fruits secs perquè pogués anar picant mentre tocava, i sense embrutar-me les mans.

Nosaltres podem fer unes postres delicioses, posant en un plat un grapat de fruits secs acompanyats d'una copa de moscatell. Però també podem preparar, en pocs minuts, una coca amb què tots ens felicitaran.

Hem de preparar amb antelació crema pastissera i guardar-la a la nevera. Descongelem les làmines de pasta de full. Encenem el forn i el posem a 200º.

A dos centímetres de les vores marquem amb el ganivet un quadrat, i punxem amb una forquilla tot el seu interior, per evitar que la massa pugi durant la cocció. Pintem amb ou batut les vores, i omplim tot el quadrat amb crema pastissera.

Escampem per sobre les ametlles, les nous, els pinyons i les avellanes i posem la coca al forn durant 20 minuts o fins que quedi ben daurada. Mentre es cou, posem les panses en remull amb moscatell.

Un cop traiem la coca del forn, escampem per sobre les panses. Desfem a foc baix la gelatina de poma amb unes gotes d'aigua i pintem les fruites seques, per donar-los una aparença ben brillant.

Sempre sap greu fer malbé una coca tan maca quan la tallem. Per evitar-nos aquest patiment, podem fer coques individuals.

Procedim de la mateixa manera que amb la coca, però donant forma rodona ajudant-nos amb cercles de mides diferents.

Ingredients (per a 2 coques grans o 10 coques individuals):

2 làmines de pasta de full (250 g cada una)

Per a la crema pastissera:
4 rovells
125 g de sucre
60 g Maizena
1/2 l de llet
1 pell de llimona

1 ou per pintar

ametlla crua tallada llargueta
ametlla crua marcona
nous crues
avellanes crues
pinyons

panses de Corint
unes gotes de Moscatell

3 cullerades de gelatina de poma

Tot i que sempre m'havien dit que tenia mans de pianista, mai vaig tenir piano. Aquest estiu, però, m'entretindré llegint el llibre de Yanice Y.K. Lee, La professora de piano. La Magrana (Les Ales Esteses, 275), Barcelona, 2009.