Llenties vegetarianes

Eren germans bessons però ell era el preferit del pare perquè era un excel·lent caçador i sempre li portava peces que li feien el dinar més plaïble.

Un dia, en tornar del camp tot suat i afamat, va veure el seu germà Jacob coent llenties. Estava tan terriblement cansant que no tenia ànims d'esperar a tenir el dinar fet. Per això, en veure el guisat del seu germà, li va demanar un plat d'allò rogenc.

Jacob, gelós d'Esaú perquè aquest era l'hereu (i tot per haver sortit el primer del ventre de la mare), li va demanar a canvi els seus drets de primogènit.

Esaú, pensant que de res li servien aquests drets quan s'estava morint de gana, va accedir a vendre'ls-hi sense pensar-s'ho dues vegades. El seu germà li va oferir aleshores un tros de pa i un plat de llenties, que ell es va menjar sense pensar en les conseqüències del seu jurament.

D'aquest fet ens ha arribat l'expressió vendre's per un plat de llenties, que ve a dir que hem fet un mal negoci ja que hem canviat una bona cosa per una altra de valor escàs.

Potser sí que un plat de llenties no ens costarà gaires diners, però jo us asseguro que no canviaria les llenties que surten de la meva cuina per res del món.

No porten xoriço, ni cansalada, ni cap ingredient carni, per això són ideals per a totes les dietes, especialment les vegetarianes. Són tal com sempre les ha cuinat la meva mare, tot i que ella hi afegeix trossets de pastanaga i patata.

Recordeu que és molt sa menjar llegums. Els Cigrons amb panses són excel·lents, i el Timbal de fesols de Santa Pau és sobrebò. I aquestes llenties son... superiors!

Si les voleu fer, aquí teniu la recepta:

Posem les llenties dues hores en remull. Les esbandim amb aigua fins que aquesta surti neta. Aleshores posem al foc les llenties amb 3 l d'aigua en una olla. Mentre esperem que bulli, tallem les cebes en juliana i les posem en una paella al foc amb l'oli junt amb els alls i la fulla de llorer.

Quan la ceba comença a agafar color, hi afegim els tomàquets tallats a trossos petits i ho deixem coure fins que s'hagi evaporat tot el líquid i el sofregit brilli.

Ara podríem abocar aquest sofregit a l'olla de les llenties, però com a mi no m'agrada trobar-me aquests ingredients barrejats amb les llenties, el que farem és posar el colador xinès dins de l'olla i abocar-hi a dins el sofregit. D'aquesta manera, mentre es couen les llenties, van agafant tota la seva substància.

Deixem que bullin durant 1 hora (o 1 hora i 1/4), a foc mig-alt. Sempre han d'estar cobertes amb un dit d'aigua. Si no és així, n'afegim una mica més, mirant que sigui calenta.

Quan veiem que ja estan cuites, aixequem el colador i amb la cullera de fusta aixafem la ceba i el tomàquet per escórrer bé tot el seu suc, que deixarem caure dins de l'olla. Salem, deixem coure dos minuts més i ja podem servir-les.

Ingredients (per a 5 persones):

1/2 kg llenties de bona qualitat
3 l d'aigua

100 ml oli d'oliva verge extra
3 cebes mitjanes
6 alls sencers i amb pell
1 fulla de llorer
3 tomàquets
sal

I ja que he encapçalat aquesta recepta amb la història de dos germans, us proposo la lectura d' Els germans Karamazov, de Fiodor Dostoievski. Club Editor, Barcelona 1990.