Cigrons amb panses





Diuen que, per portar una alimentació sana, hauríem de menjar llegums tres cops a la setmana com a mínim. Nosaltres acostumem a alternar les llenties amb les mongetes. Els cigrons també ens agraden però els associem més a menjar de Quaresma.

I què tenen a veure els cigrons amb la Quaresma? Ho ignoro, però sempre em suggereixen penitència. I sinó, escolteu aquesta història que el meu pare sempre ens explicava quan érem petits.

Hi havia una vegada al poble unes persones que havien promès anar caminant fins a Montserrat amb les sabates plenes de cigrons com a senyal de penitència. Eren hores i hores de llarga caminada, però el grup anava explicant-se acudits i velles històries. D' aquesta manera el temps passava i, malgrat el mal de peus, veien cada vegada més factible aconseguir el seu objectiu.





Tanmateix els cigrons que duien a les botes anaven lacerant els seus peus i el dolor començava a ser tan intens que molts creien impossible arribar fins a la Mare de Déu. Sort d'en Pep que, o bé agafava per l'espatlla el més desvalgut i l'ajudava a caminar, o bé cantava amb veu tan ronca que ningú ja no sentia els gemecs propis sinó les rialles que aquella cançó provocava. I així, entre patiments i el desig d'acomplir el seu objectiu, van arribar a Montserrat.

La primera cosa que van fer en trepitjar la muntanya sagrada va ser treure's les botes, i quina no fou la sorpresa de tots en veure que en Pep tenia els peus gairebé intactes, i els cigrons totalment triturats! Davant la mirada atònita de tots els companys de viatge, va dir: "Abans d'utilitzar els cigrons, sempre els poso en remull. Vosaltres no?"

Per fer aquest plat també posem els cigrons en remull la nit abans. A l'hora de cuinar-los els esbandim, els deixem amb aigua tèbia dins d'una olla i els fem bullir fins que estiguin cuits. Si voleu estalviar-vos aquesta feina, podeu comprar-los ja cuits.

Posem oli d'oliva verge extra en una paella i, mentre s'escalfa, triturem amb el minipimer una ceba i l'aboquem a la paella. Quan estigui rossa, hi afegim els tomàquets, també triturats, i ho deixem coure tot fins a obtenir una salsa espessa.





Tot seguit hi aboquem els cigrons cuits i les panses, a les quals haurem tret prèviament les cues.






Ara només cal que ho coguem uns minuts i ja podem servir aquesta menja tan saludable.


Ingredients:

1/2 kg de cigrons
1/4 kg de panses
1 ceba
2 tomàquets
oli d'oliva verge extra
sal marina




Avui, mentre escrivia aquesta recepta, se m'acosta la meva filla gran i diu "Aquests cigrons són realment bons. Molt bons". Refieu-vos del seu gust i cuineu-los. M'ho agraireu.



13 comentaris:

  1. Hola Margarida.

    Venimos a visitarte y nos encontramos con unas recetas sencillas pero ricas e imaginativas.

    Sí que tienen que estar ricos estos garbanzos, con esos contrastes de sabores...

    Muy buena la historia de los peregrinos.

    Nosotros sí solemos consumir los garbanzos con frecuencia; nos gustan de muchas maneras. Hace unos meses pusimos en el blog una receta de garbanzos con berenjenas al cardamomo que, últimamente nos encandila: salen riquísimos.

    Aquí tienes el enlace, por si gustas:
    http://desdenuestracocina.blogspot.com/2008/10/garbanzos-y-berenjenas-al-cardamomo.html

    Un abrazo y buen provecho.

    ResponElimina
  2. Que historia mas divertida....el Pep si que fue listo.
    La verdad es que preparo garbanzos bastante amenudo pero con pasas nunca,no conocia esta receta,debe tener un sabor extraordinario, me ha parecido muy original.
    Un beso.

    ResponElimina
  3. El Secretario: he consultado la receta, y me ha gustado. Es de mi estilo, fácil de hacer y riquísimo, aunque tú pones a tus recetas más especias que yo (es que soy más sosa).
    La combinación de los garbanzos con las pasas es muy buena, prueba y verás.
    Gracias por visitarme.

    Mesilda: doncs aquesta és una recepta de la meva mare, i ella és de Castelló. És el plat que sempre fa el Divendres Sant.
    A casa ens agrada molt, però tinc dos fills que no són gaire amants ni dels cigrons ni de les panses, i quan preparo aquest plat ja sé que he de fer una alternativa per als llepafils.
    Petonets, guapa.

    ResponElimina
  4. Margarida!! Molt bona la història! I en Pep, molt llest! ;) jajaja
    Jo faig com tu, les llenties per davant de la resta de llegums! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  5. Hola Margarida aquesta história els hi explicaré als petits de casa ... és molt divertida.
    A mi m'encanten els cigrons o sigui que probaré la recepta, molt sana i nutritiva .. !!

    Petonets !!

    ResponElimina
  6. Hola Margarida, que rica combinación ya lo había probado con pasas y también con castañas, le dan contrastes de sabores pero queda bien rico.
    Estos garbanzos se ven deliciosos.
    He dejado algo en mi blog de premios espero te guste.
    Besos

    ResponElimina
  7. M'ecanten aquestes introduccions que fas . Molt bona la història del Pep.I molt bons els cigrons.
    Nosaltres mengem cigrons al menys 1vegada per setmana. I sempre els faig coure a casa. En faig uns de semblants però amb espinacs,pinyons i panses.

    ResponElimina
  8. Mercè: sí, si, les llenties per davant de la resta de llegums i amb diferència! Un dia explicaré quina tècnica utilitzo per cuinar-les.(És una mica especial!)

    Mar: gràcies per visitar-me i deixar un comentari! Si tens nens, segur que els encanta la història, i més si fas una mica de comèdia i comences a cantar com ho feia en Pep, i vas gemegant com feien els altres... èxit assegurat!

    Mari: yo cocinando no soy muy de contrastes, más bien sosa, pero esta combinación me encanta.
    Muchas gracias por haber pensado en mí. A ver si paso a recogerlo y lo pongo en una estantería de este blog. ¡Gracias, guapa!

    Annafs: Hola, noia. Celebro que t'agradin les meves introduccions. No sempre se m'acudeixen coses interessants per explicar, però vaig recordar aquesta història del meu pare i vaig pensar que anava perfecta per lligar-la amb la recepta.
    Aquest cigrons que prepares amb espinacs, panses i pinyons ja el conec, però no l'he fet mai, perquè als meus fills no els agraden gens els espinacs.

    Gràcies a totes pels vostres comentaris: m'animeu a seguir endavant.
    Muac, muac (a totes)

    ResponElimina
  9. Com sempre una molt bona introducció i molt divertida. Molt bona recepta, m'encanta la combinació dels cigrons amb les passes, jo les poso per tot arreu...
    Records.

    ResponElimina
  10. Carai amb el Pep! es tot un personatge!...i molt llest jeje. Jo els llegums tambe els faig un cop a la setmana, però els sigrons amb una mica d'all de vegades els faig servir per acompanyar un bistec.. les mongetes en alguna amanida d'estiu, però molt poques eh!.. No hagues imaginat que les panses fosin amigues dels sigrons jeje... s'ha de provar aquest plat, encara que a casa les panses ufffff no agraden gaire.

    ResponElimina
  11. Teresa: jo més aviat no les poso enlloc, perquè cuites no els agraden. Ara bé, les panses de Corint, crues, se les mengen a tota hora, amb el iogurt, amb la llet, sense res...

    Rosa: prova aquesta combinació i t'agradarà, ja ho veuràs. A la Natàlia li encanten. No puc dir el mateix dels seus germans, que no volen ni cigrons ni panses.

    Hayatcemresi: Thanks you! I hope to see you into my kitcken again.
    I had visit you and that you make is very nice specially your crochet work.

    Gràcies a totes pels vostres comentaris. Petonets.

    ResponElimina
  12. És veritat, mama! És curiós que aquest plat aparentment tan senzill sigui tan bo... i un dels meus plats preferits!! A veure si el tornes a fer aviat, que com tu dius, només fas llenties :( !!

    ResponElimina