Lioneses de crema i maduixes

Sabia que tots el consideraven una mica beneitó, però allò no era un somni. Estava convençut que si era capaç de portar les relíquies de sant Valentí al monestir de Sant Benet, aconseguiria acabar amb els set anys de sequera que patia el Pla de Bages.

I així va ser com la seva tossuderia el va portar fins a Tolosa. El que no havia imaginat mai era que, després de robar les relíquies, totes les campanes de la ciutat es posarien a tocar totes soles, avisant els tolosans del furt, que de seguida es van posar a empaitar-lo.

Ell corria tant com podia, esperonat per la seva fe. I les seves forces no van defallir ni en veure davant seu el riu Garona, que li barrava el pas. I llavors, repetint-se el miracle del pas de Moisès i els israelites pel Mar Roig, les aigües del riu es van partir i el monjo va poder passar a peu eixut pel llit del riu, mentre les aigües li feien de muralla a dreta i esquerra.

En vista d'aquell prodigi, els tolosans van decidir no seguir-lo més i tornar a casa seva, i ell va poder arribar sa i estalvi al monestir, aclamat per la gent de la comarca que va acudir en processó a rebre'l en sentir que totes les campanes s'engegaven soles.

Aquestes delícies farcides de crema i maduixa potser tenen forma de campana, però no cal que repiquin per cridar l'atenció de ningú, perquè la seva aparença i el seu gust ja atreuen totes les mirades. Si us animeu a fer-les, aquí teniu la recepta:

Primer de tot farem la crema pastissera, tal com vam explicar aquí, i la tapem amb film transparent, de manera que toqui tota la superfície de la crema. Aconseguirem que el sucre tingui aroma de vainilla si el tenim tancat durant un temps dins d'un pot de vidre amb una beina ja usada d'aquesta espècie.

Encenem el forn i el posem a 200º i, mentre s'escalfa, preparem la pasta choux per fer les lioneses.

Posem al foc, en un cassó, l'aigua freda, la mantega i un pessic de sal. Passem pel sedàs la farina. Quan comenci a bullir l'aigua, hi tirem de cop tota la farina i, amb una cullera de fusta, anem remenant enèrgicament fins que ens quedi una pasta compacta que es desenganxa del cassó.

Apartem el cassó del foc i hi afegim dos ous sencers, i remenem fins que la pasta torni a ajuntar-se i a ser compacta. Tot seguit hi afegim els altres dos ous, i fem el mateix.

Posem aquesta pasta dins d'una màniga pastissera i anem fent petites boletes a sobre d'una safata, on haurem posat un full de paper de forn.

Si no teniu màniga pastissera o no la voleu utilitzar, podeu fer les boletes amb dues culleres. Les enfornem durant 15 minuts. Aleshores reduïm la temperatura del forn a 190º i les deixem 10 minuts més. No obriu la porta del forn per res del món, encara que us moriu de ganes de veure com han augmentat de volum, perquè les boles es desinflaran i ja no hi haurà res a fer.

Si teniu cap problema, podeu veure el pas a pas amb imatges que vaig posar a la recepta de les profiteroles.

Rentem les maduixes, les eixuguem amb cura i les tallem a trossos.

Quan les pastes estiguin fredes, les escapcem amb un ganivet esmolat i les omplim amb la crema pastissera, que haurem posat dins d'una màniga. Escampem trossets de maduixa a sobre de la crema, i posem una mica més de crema. Acabem posant el tros que havíem tallat, i que servirà de barret, i l'empolsinem amb sucre mòlt.

Ingredients (per a 20 lioneses):

Per a la crema pastissera:

3 rovells

75 g sucre mòlt amb aroma de vainilla

50 g Maizena

1/2 l de llet

Per a la pasta choux:

250 ml d'aigua

125 g de farina

100 g de mantega

4 ous petits

1 pessic de sal

Maduixes

Sucre mòlt amb aroma de vainilla

Avui us recomano la lectura d'Ernest Hemingway, Per qui toquen les campanes, amb traducció de Jordi Arbonès. Edicions Proa (Biblioteca a tot vent, 158-159), Barcelona, 1978.

Amb aquestes postres participo a l'HEMC d'aquest mes, que té com a amfitrió a Manu, del bloc Cocinando con Manu Catman, que ha proposat el tema de Sant Valentí.

Potser també trobareu adients aquestes Cistelletes de merenga, aquest Braç de gitano de pinya o aquest Pastís d'aniversari