Melindros

Anava descalç a l'escola tot passant per la platja que separava Baies de Pozzuoli quan tu el vas veure. Qui sap si et va cridar l'atenció el seu posat de bon nen, somiador i solitari... Vas decidir aleshores fer quatre tombarelles i riure sorollosament, i ell, sorprès per aquell espectacle, va allargar la seva mà amiga oferint-te un tros de pa que tu vas menjar mansuet.

Amb una mirada vau tenir prou per saber que ja res no us podria separar. I perquè mai no havia vist ningú amb un nas tan xato com el teu, et va anomenar Simó. A tu et va fer gràcia, i vas moure el cap amunt i avall en senyal d'aprovació. Agraït, li vas mostrar el teu llom perquè hi pugés, i el vas portar a escola lliscant per damunt de les aigües.

Cada matí s'aturava al mateix lloc i, cridant-te pel teu nom, tu hi acudies volant des de les profunditats, i fèieu junts el viatge fins a Pozzuoli. Aviat va córrer la notícia i, el que en un principi era contemplat com una cosa admirable, aviat es va convertir en un fet usual.

Un dia, però, el nen va deixar de venir a la platja. I tu, ignorant que el nen havia mort sobtadament per una greu malaltia, hi acudies endebades dia rere dia amb l'esperança de retrobar-lo.

A poc a poc el desconsol va anar afeblint el teu cor, i un matí vas arribar a la platja disposat a exhalar el darrer sospir. Els qui van trobar el teu cos sense vida, van decidir enterrar-te al costat del pobre nen perquè poguéssiu seguir navegant junts cel enllà.

Avui us porto uns Melindros, potser les pastes més flonges i delicades que hi ha al món, i indispensables per sucar en una bona xocolata desfeta. Tinc el costum d'ajuntar-los de dos en dos, i no puc evitar veure-hi el rostre d'un dofí quan els tinc al davant.

I mentre me'ls menjo, m'agafa un atac de nostàlgia i penso en la història del Nen i el dofí de Plini (Nat. IX, 25), que havia traduït quan tenia tretze anys. I és que hi ha coses que no s'obliden mai!

Si també voleu fer aquests Melindros per l'esmorzar de demà, tot seguit us n'explico la recepta.

Encenem el forn i el posem a 180º. Cobrim amb paper de forn una plata plana.

Muntem les clares amb un pessic de sal fins a tenir-les a punt de neu. A banda, treballem amb una cullera de fusta els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim a poc a poc la farina i el llevat passats per un sedàs. Finalment hi incorporem les clares molt suaument.

Posem la pasta dins d'una màniga pastissera amb un broquet llis d'un centímetre d'ample, i a sobre del paper de forn fem tires d'uns 10 cm de llarg i 2'5 cm d'ample, separades entre sí. Les empolsinem amb sucre llustre i les enfornem de 8 a 10 minuts, fins que comencin a agafar color.

Ràpidament traiem els melindros del forn i amb una espàtula els desenganxem del paper i els ajuntem de dos en dos per la base.

Ingredients (per a 11 melindros dobles):

3 ous d'agricultura ecològica
un pessic de sal marina
75 g sucre
80 g farina
1 culleradeta de cafè de llevat
sucre llustre per empolsinar

A vegades existeix entre els humans i les seves mascotes un vincle afectiu molt més fort del que podrien sentir per altres persones. Tot i que a casa tenim un gat i un conill, jo m'estimo més la companyia d'un bon llibre. Com per exemple el que us recomano avui: Gerald Durrell, La meva família i altres animals. Editorial Empúries (Col·lecció Narrativa, 1). Barcelona, 1988.