Lluç amb mantell de verdures

Després del que li acabaven de comunicar, el Jaume no es va veure amb prou forces per anar al pàrquing a buscar el cotxe. Va seure al primer seient buit que va trobar  a la sala d'espera i va repassar mil vegades els fulls que duia a la mà. Els llegia nerviós, i li costava d’acceptar que aquells fossin els resultats de les seves proves, però ja li havien explicat que no hi havia cap marge d’error.

Quan va ser conscient que la seva vida havia quedat reduïda a una sola paraula, una paraula de mal pronunciar, el va envair un reguitzell de sentiments que barrejaven sense cap ordre l'angoixa, la culpa i la impotència.

Per què? Per què ell, que sempre havia mirat de fer una vida sana? Per què no havia escoltat més el seu cos per detectar el més petit indici de la malaltia? Per què s’havia pensat que sempre estaria bé i havia buscat excuses per no fer-se mai revisions preventives? Per què? Per què? Per què ell? Que no tenia dret a viure, potser?

Ràbia i por. I un forat negre, immens, davant seu. Va ser aleshores quan tot ell va començar a tremolar. No es veia en cor de moure's i encara menys de conduir. Es penedia de no haver dit res a la dona i d’haver anat sol a la consulta, pensant que no li trobarien res.

Assegut allà el temps anava passant, i no sabia quan tindria prou forces per aixecar-se i tornar a casa, i abraçar la família, i dir-los que sentia molt fer-los aquella mala jugada... Que no patissin, que segur que aviat estaria bé i tot tornaria a ser com abans... com ahir... Com feia unes hores...

Però, com si no creguessin que allò fos possible, els seus ulls van començar a vessar llàgrimes i un plor desfet omplí la sala d’espera. Era el plor d'un home trencat que no entenia el que li passava.

Com ja sabeu, diumenge té lloc La Marató de TV3, que aquest any està dedicada al càncer. I jo us proposo una recepta saludable, Lluç amb mantell de verdures, que ens carregarà de minerals, vitamines i antioxidants, i ens ajudarà a evitar aquesta malaltia.

Per fer aquest plat, necessitarem verdures fresques i, si és possible, ecològiques. I un lluç de la costa, que el peixater ens haurà escatat i desespinat, deixant dos filets ben nets.

Encenem el forn i el posem a 180º. Quan estigui calent, rentem els dos filets, els tallem per la meitat, els salem i els posem en una plata. Els condimentem amb unes fulles de farigola, unes gotes d'oli i un rajolí de vi blanc, i els enfornem durant 15 minuts, o fins que veiem que ja estan cuits.

Mentre es cou el peix, tallem el carbassó a bastonets, amb pell i tot. Després partim els espàrrecs pel mig, guardant les parts més dures a la nevera per utilitzar-les quan fem un brou. I pelem el moniato, i el tallem també a bastonets.

Coem les verdures al vapor durant 5 minuts, i després les saltegem 1 minut a la paella amb unes gotes d'oli a foc fort. Han de quedar al dente. Les condimentem amb sal i unes fulles de farigola.

Posem el tall de lluç al plat i el cobrim amb el mantell de verdures. Reduïm, si cal, el liquid que ha quedat a la plata del lluç i l'aboquem a sobre de les verdures.

Ingredients (per a 4 persones):

1 lluç

50 ml vi blanc de bona qualitat

1 carbassó

1 manat d'espàrrecs verds

1 moniato

sal marina

farigola

oli d'oliva verge extra

Amb aquest Lluç amb mantell de verdures participo en la iniciativa Caldes bull amb La Marató, la finalitat de la qual és divulgar l'alimentació saludable unida a una bona causa. Si hi voleu col·laborar amb una recepta, trobareu les bases aquí.

Cassoleta d'arròs integral amb verdures

El Joan té la mirada perduda. Sembla que res no l’importi. Parla poc i no somriu mai.

Fa tres anys era l’home més feliç del món perquè tenia tot el que desitjava: una feina, una casa, una família... I no sap què ha passat, però ara camina sol i trist per la vida.

Recorda com un malson el dia que la seva empresa va fer fallida i es va quedar sense feina, amb un munt de creditors trucant a la porta. Va haver de vendre’s la casa per fer front a tots els deutes, i anar a viure de lloguer a un pis petit i ple d’humitat.

Menjaven malament i passaven fred, i els nens sovint estaven malalts. Veure’ls desvalguts al llit l’entristia i va determinar, amb el dolor més gran que pugui sentir un home, enviar la dona i els fills al poble a viure amb els avis.

D'aleshores ençà passa les hores anant d’un costat a l’altre sense rumb buscant una feina que ningú li ofereix, no té diners i hi ha dies que només menja pa.

Està segur que hi ha un lladre d’il•lusions voltant pel món que li ha robat l’ànima. Per què hauria de tenir un motiu per somriure?

Si abans de preparar aquesta Cassoleta d’arròs integral amb verdures, hem cuit l'arròs, en deu minuts tindrem un plat boníssim. El seu esclat de colors ens transmetrà tota l’energia que necessitem per encarar-nos a les contrarietats del dia.

Per coure l’arròs, posem el líquid a escalfar mentre rentem l’arròs, i el deixem escórrer. La proporció serà d'1 mesura d’arròs per 2 ½ d’aigua o brou vegetal. Quan el líquid arrenqui el bull, hi posem l'arròs i el deixem coure, tapat i amb el foc al mínim, durant 30-35 minuts. I ja el tindrem llest per utilitzar-lo per fer aquest plat, o bé el guardem a la nevera per a disposar-ne quan vulguem.

Comencem amb el sofregit: piquem ben fins les cebes i els alls, i els daurem en l’oli, que ja tindrem calent a la paella. Anem tallant la resta de verdures a trossos regulars, i els afegim a la paella. Els saltegem i hi afegim el tomàquet ratllat i un vas de brou vegetal.

Deixem que vagi coent i, quan encara quedi una mica de brou, hi aboquem l’arròs i el deixem uns minuts perquè s’amari de tots els gustos. Rectifiquem de sal i ja podem començar a emplatar.

Ingredients (per a 4 persones):

500 g arròs integral cuit

6 cullerades oli d’oliva verge extra

2 cebes tendres

2 alls

2 carxofes

½ pebrot vermell

½ pebrot verd

½ pebrot groc

un grapat de mongeta tendra

un grapat d’espàrrecs
3 tomàquets
1 vas de brou vegetal
sal marina

Amb aquesta Cassoleta d'arròs integral amb verdures participo en la campanya Blogs contra la fam.

Avui i demà té lloc el GRAN RECAPTE D'ALIMENTS 2012. L'estat de crisi en què es troba el país segurament ha alterat la vida de molts de nosaltres, però seria immoral quedar-nos de braços plegats sabent que hi ha gent que no té un plat a taula.

La Fundació BANC DELS ALIMENTS ens espera a tots a més de 700 supermercats i mercats d'arreu de Catalunya. El Gran Recapte d’Aliments és una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades rebin ajuda alimentària. Col·labora-hi!

Puré de carbassó blanc

Quin home, aquest Lluís! Res li fas ben fet i a tot troba defectes... És força punyetetes, sí, i mai s'està de criticar el que fas, si cal. Però avui m'ha sorprès amb un regal del tot inesperat, ja que se m'ha presentat a casa carregat de carbassons blancs i me'ls ha ofert com si fos una joia preciosa.

- Carbassons blancs? I d'on els has tret?

I m'ha començat a explicar una història que si no el conegués prou bé diria que se l'acabava d'inventar. Però és tan real com aquest sol que avui ens il·lumina!

Un camió provinent del sud ha aconseguit vendre al mercat de fruita i verdura tota la mercaderia que duia, excepte un palet de carbassons blancs. El conductor, que havia de tornar al seu punt de partida amb un carregament nou, necessitava el camió buit, i no ha trobat millor manera de desfer-se del palet que llençar-lo en un descampat.

Ben a la vora el Lluís aparcava el cotxe i, veient aquella muntanya de carbassons desemparats, ha corregut a agafar els que ha pogut i, després d'omplir-ne el maleter, ha anat esperitat a la seva empresa dient a tothom que fes el mateix. Mitja hora més tard la muntanya ja només era un fantasma, però gran era la bellugadissa en un munt de cases que frisàvem per fer lloc a aquell regal inesperat.

Mai he contemplat una muntanya de carbassons, però puc veure els ulls desesperats de tota la gent que passa gana i no pot ni imaginar-se que aquí puguem llençar tan alegrement quantitats desmesurades de menjar.

Intermón Oxfam ha llançat la campanya "Taula per a 7.000 milions”, que reivindica el dret a l’alimentació a tot el món. La campanya denuncia que gairebé 900 milions de persones se’n van a dormir amb gana cada nit, mentre el nostre planeta produeix aliments suficients per a tothom.

A la taula de casa no puc seure tanta gent a menjar aquest Puré de carbassó blanc, però tant de bo entre tots aconseguim que a la Taula per a 7.000 milions de persones d’Intermón Oxfam l’única fam que existeixi sigui la fam de justícia!

Si us ha agradat aquest puré i el voleu fer, tot seguit us n'explico al recepta.

Per fer l'aigua d'arròs, escalfem aigua amb un rajolí d'oli i una cullerada de sal. Quan bulli, hi afegim l'arròs i el deixem coure 15 minuts. Colem l'arròs, guardant aquesta aigua perquè la necessitarem per coure el carbassó. Refredem l'arròs a sota de l'aixeta amb aigua freda i el reservem a la nevera.

Posem en una olla 5 cullerades d'oli i hi coem el porro, que haurem tallat ben petit. Quan comenci a agafar color hi posem el carbassó tallat a rodanxes. Remenem bé amb una cullera de fusta i hi aboquem el líquid.

Ho coem a foc fort fins que l'aigua comenci a bullir, aleshores abaixem el foc, i hi afegim el gingebre ratllat. Quan el carbassó estigui cuit, rectifiquem de sal i tot seguit el triturem fins deixar-lo ben fi.

Podem servir-lo sol o acompanyat d'arròs cuit.

Ingredients (per a 8 persones):

5 cullerades oli d'oliva verge extra

100 g porro (només la part blanca)

2 kg carbassó blanc

300 ml aigua

300 ml aigua d'arròs

10 g gingebre

sal

Amb aquest Puré de carbassó blanc podrem sopar vuit persones, més si no omplim tant el plat. I ve tant de gust sopar un plat calent ara que comença a fer fred!

Esgarrifa pensar que hi ha gent que no només no té un plat a taula, sinó que no té ni casa on aixoplugar-se! Per això avui us recomano la lectura d'aquest llibre: Ells truquen a la porta, de Carmen Luque. Edicions La Campana, 169. Barcelona, 2000.

Pastís de crêpes amb bolets

N'hi ha que neixen estrellats, i em va tocar a mi. Coix, quec i sense gaire atractiu, tot apuntava que em veuria abocat a una existència grisa i sense sobresalts, quan les intrigues de la meva família em van convertir en l'home més poderós del món.

Tots pensaven que seria un titella a les seves mans, un instrument que podrien usar a la seva voluntat. Però els déus, per compensar totes les meves deficiències, m'havien dotat d'intel·ligència, i aquesta els feia nosa.

I jo, que vaig guanyar mil batalles, no vaig poder doblegar la cobdícia de la meva muller, que va fer i desfer al seu caprici, ja sigui utilitzant assassinats, ja relacions incestuoses.

Agripina (maleeixo el dia que m'hi vaig casar!), em va enverinar amb un plat de bolets, tàctica per la qual tenia la mà trencada. No negaré que més d'una vegada havia pensat en aquesta possibilitat però, davant d'una dona tan arterosa, de res van servir les meves precaucions!

Amb aquests bolets la vostra vida no corre cap perill perquè no són gens verinosos, tot al contrari! I si aquest Pastís de crêpes amb bolets us ha agradat i el voleu fer, tot seguit us n'explico la recepta.

Comencem preparant les crêpes:

Passem pel sedàs la farina i la sal i les posem en un bol. Hi afegim els ous. Amb un batedor barregem els ingredients mentre anem incorporant la llet de mica en mica. Finalment, hi afegim la mantega fosa. No deixem de batre fins a aconseguir una massa sense grumolls.

La deixem reposar mitja hora.

Escalfem una paella d'uns 18 cm de diàmetre. Amb un pinzell n'untem la base amb mantega fosa. L'apartem del foc i hi aboquem 1/2 cullerot de massa, tot bellugant la paella perquè la massa vagi rodolant fins a cobrir tota la base de la paella. Aleshores la tornem a posar al foc fins que la crêpe comenci a agafar color. Li donem la volta i la coem per l'altre costat mig minut més.

La posem en un plat i tornem a repetir totes les operacions fins a acabar la massa. Amb aquesta quantitat surten 12 crêpes, però només en vaig fer 9. La resta, la vaig posar en una paella més petita, de 10 cm de diàmetre, per fer el pastís de 5 pisos de mida individual que veieu a les fotografies.

Posem unes gotes d'oli en una paella i hi saltegem els bolets per separat, primer els camagrocs, després els rossinyols i finalment les trompetes. Un cop cuits els salpebrem i els reservem.

Per fer la beixamel, fonem mantega en un cassó, hi afegim farina, remenem i la deixem coure un parell de minuts. Hi aboquem la llet calenta, remenant a consciència fins a aconseguir una salsa sense grumolls. Hi afegim també l'aigua que han deixat anar els bolets, si cal.

La deixem coure durant 10 minuts, remenant sovint. Hi posem sal, i nou moscada i pebre acabats de moldre.

Per fer el pastís ens ajudarem d'un cèrcol de cuina de 10 cm de diàmetre. Hi posem una crêpe, els camagrocs i 2 cullerades de salsa beixamel. I repetim fins a acabar les crêpes. En aquest pastís hem fet un pis de camagrocs, 1 de trompetes, un de rossinyols i un altre de trompetes.

Acabem la decoració amb uns quants bolets reservats.

Abans de servir els plats, podem passar-los uns segons pel microones perquè estiguin ben calents.

Ingredients (per a 12 crêpes):

100 g farina

1 pessic de sal

1 ou d'agricultura ecològica

1 rovell d'agricultura ecològica

250 ml llet

15 g mantega fosa

mantega fosa per untar la paella

Per al farciment:

bolets variats (rossinyols, camagrocs, trompetes de la mort...)

oli

sal marina

pebre acabat de moldre

beixamel (llet, mantega, farina, nou moscada, pebre i sal)

Amb aquest Pastís de crêpes amb bolets participo en la proposta que fan Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a La recepta del 15 i que aquest mes està dedicada als bolets.

Flam de figues i iogurt amb caramel de vainilla

Aquest estiu vam anar tota la família a passar uns dies a cals avis, i ja us podeu imaginar l’enrenou que va suposar encabir disset persones al mas.

A la meva cosina Berta i a mi ens va tocar dormir a l’habitació de l’oncle Quimet, de qui gairebé no en sabíem res, llevat que va morir d’accident quan era jove. Tanmateix sempre m'havia semblat que un gran misteri planava al voltant de la seva mort.

Era gairebé mitjanit quan la meva cosina es va adormir, però a mi els pensaments no em deixaven aclucar els ulls, i és que la curiositat era més poderosa que el cansament acumulat del dia. Així que em vaig llevar i em vaig entretenir a resseguir els títols dels llibres que l’àvia havia mantingut intactes a les lleixes.

Vaig aturar-me en un vell volum de La figuera, arbre de fruits saborosos pels quals tinc una gran debilitat. Em disposava a llegir-ne un capítol quan vaig veure mig amagat entre les seves pàgines el quadernet “La flor inexistent”.

L’autor de l’escrit parlava de la figuera i d’una misteriosa flor que apareixia només la nit de Sant Joan. Una flor que voletejava com una cuca de llum entre les branques més elevades de l’arbre i que omplia de fortuna i felicitat a qui aconseguia agafar-la.

El miol d’un gat em va distreure uns moments de la lectura i vaig aprofitar per obrir la finestra i deixar que entrés una mica d’aire fresc. I va ser aleshores quan la vaig veure allà: una figuera majestuosa que s’enlairava al cel curulla de fulles i il·luminada per la lluna. I vaig imaginar l’oncle Quimet enfilat a les seves branques a la recerca d’aquella flor inexistent.

Segurament l’esperonava la il·lusió d’un futur millor, però la manca de prudència (o potser una broma de les bruixes de la nit) el va arrossegar a una mort segura.

No m'estranyaria gens que la família hagués amagat tots aquests anys la causa de la seva mort pensant que l'oncle Quimet s'havia trastocat i havia fet una bogeria la nit de Sant Joan...

Aquest Flam de figues i iogurt amb caramel de vainilla és la tercera recepta que vaig preparar per al Taller de cuina El calci, del plat a l'os, que vaig impartir al Fòrum Dona i Menopausa organitzat per ella y el abanico.

Si voleu veure'm preparant la recepta pas a pas, podeu fer-ho mirant aquest vídeo:

Però si us estimeu més seguir la recepta per escrit, tot seguit us l'explico:

Comencem torrant lleugerament les ametlles laminades en una paella sense afegir-hi cap tipus de greix.

Barregem en un cassó l'aigua, l'agar-agar i la mel, i el posem al foc. Quan arrenqui el bull, ho deixem coure durant 12 minuts.

Pelem una figa i la barregem amb el iogurt, tot aixafant-la amb una forquilla. Tot seguit hi afegim l'agar-agar que teníem al foc, i ho remenem amb un batedor.

Amb aquesta preparació omplim dos motlles de 8 cm de diàmetre i els guardem a la nevera fins que quallin, si fa no fa una hora.

Ara prepararem les figues d'aquesta manera:

Posem en un cassó la vainilla, la branqueta de menta, el sucre i l'aigua suficient per cobrir el sucre. Col·loquem dins del cassó l'accessori de coure al vapor i hi posem les 3 figues. Tapem i les coem 7 minuts.

Apartem amb cura les figues, retirem l'accessori de coure al vapor i deixem reduir el líquid fins que tingui consistència de caramel.

Desemmotllem els flams, i tallem pel mig les figues. Emplatem els flams i hi posem al damunt 3 meitats de figa. Els reguem amb una cullerada de caramel i els empolsinem amb les ametlles laminades.

Podem acabar la decoració amb una cirereta d'arboç i unes fulles de menta.

Ingredients (per a 2 persones):

100 ml aigua 1 1/2 culleradetes d'agar-agar en flocs

1 cullerada de mel

100 ml iogurt de soja natural

4 figues coll de dama

2 cullerades sucre integral de canya

1 branqueta de menta

1/4 beina de vainilla

ametlles laminades

Aquest Flam de figues i iogurt amb caramel de vainilla us el podeu menjar amb les figues acabades de coure o bé després de tenir-les unes hores a la nevera. Totes dues opcions són boníssimes!

També qualsevol ocasió és bona per dedicar una estona a la Flor blava de què parla Novalis en el seu llibre Enric d'Ofterdingen, vol. I i II (amb traducció de Joan Maragall). Biblioteca Popular de l'Avenç, nº 65 i 66. Barcelona, 1907.

Cassoletes de bròquil

- Fins quan, pare, hauré de tenir paciència amb la meva germana? Fins quan? -havia implorat mil vegades amb desesperació la Katy.

Quan només tenia cinc anys va haver de viure la mort de la seva mare, víctima d'un càncer. Però, malgrat la desgràcia, no va tenir una infància mancada d'amor perquè la dona -amb qui es va casar el seu pare poc temps després- la va estimar i la va cuidar com si fos la seva pròpia filla.

Va arribar el dia que, coincidint amb el seu desè aniversari, la Katy es va convertir en la germana gran d'una nena a qui posaren el nom d'Esperança, i els privilegis es van acabar. Des del primer moment la mare només va tenir ulls per aquesta filla, i tot el que li privaven a la Katy, li era donat amb escreix a la petita.

Quan tenia vint-i-cinc anys, en una fatídica nit de pluja i fred, el cotxe en què viatjaven els seus pares va caure per un barranc, i va quedar òrfena. Les paraules que, de manera premonitòria, li havia dit una vegada el pare, li ressonaven el dia de l'enterrament:

-Si mai em passa res, tingues cura de la teva germana. Ella és esbojarrada i irresponsable, i no se'n sortiria sense el teu ajut.

Eren com la nit i el dia. Mentre ella compaginava estudis i feina, estalviant al màxim els diners que guanyava, l'Esperança vivia el present i només tenia ganes de viatjar, divertir-se i comprar roba de marca.

Va arribar, però, el dia en què la situació es va fer insostenible. La Katy havia intentat debades posar normes en aquella casa, però la seva germana les havia trencat sense miraments.

- Els diners dels pares també són meus i me'ls gasto en el que jo vull!

- Fa mesos que es van acabar els diners dels pares! Només tenim el que jo guanyo i és ben poca cosa. Així que d'ara endavant haurem de controlar al màxim les nostres despeses.

Dies després, en anar a comprar-se una brusa nova per a una entrevista de feina en què havia de causar bona impressió, quina no va ser la seva sorpresa en veure que la venda li havia estat denegada! No pot ser! -es deia a si mateixa. Si vaig cobrar la setmana passada!

Es va encendre quan va saber que la seva germana havia gastat tots els diners del banc en un vol a Venezia per passar el pont de Tots Sants amb uns amics i, donant un cop de puny a la taula, li va dir:

-S'ha acabat el bròquil! Queda't el pis dels pares, si vols. Jo me'n vaig, que ja estic farta de sangoneres malcriades!

Aquestes Cassoletes de bròquil és la segona recepta que vaig fer en el Taller de cuina El calci, del plat a l'os, que vaig impartir al Fòrum Dona i Menopausa organitzat per ella y el abanico.

Si voleu veure'm preparant la recepta pas a pas, podeu fer-ho mirant aquest vídeo:

Però si us estimeu més seguir llegint, aquí teniu la recepta:

Encenem el forn i el posem a 160º. Rentem el bròquil i en separem les flors. Posem un dit d'aigua en una cassola i, quan bulli, hi posem l' estri per coure al vapor i hi col·loquem a dins el bròquil. Salem lleugerament, tapem i el deixem coure durant 5 o 6 minuts. Ha de quedar al dente.

Posem les flors de bròquil dins de les cassoletes. Batem l'ou, afegim la crema de civada, salpebrem i aboquem aquesta barreja dins de les cassoletes. Si voleu, podeu escampar unes quantes ametlles laminades per sobre.

Les enfornem durant 25 minuts, vigilant que el bròquil no es cremi, i ja les podem portar a taula!

Ingredients (per a 2 persones):

150 g bròquil

250 ml crema de civada 13% m/g

1 ou d'agricultura ecològica

sal marina

pebre acabat de moldre

I si us han agradat aquestes Cassoletes de bròquil, segur que també us agrada el llibre de Michael Hoeye Una qüestió de temps. Editorial Montena (Col·lecció Sèrie Infinita). Barcelona, 2002.

Arròs integral amb rossellones

S'acabaven de casar i cavalcaven plàcidament tot vorejant la platja fins a casa de la núvia, on els esperava un esplèndid banquet. Els convidats els seguien a peu, esquitxats per les espurnes d'aigua que produïa l'intens onatge.

El jove no s'adonà de res perquè tenia els ulls posats en la seva estimada, resplendent com una Venus. La comitiva, però, va poder veure la greu situació d'una embarcació que navegava a la deriva, i va fer un crit d'alarma.

Aleshores el nuvi, sense perdre un segon, dirigí el seu cavall cap a les aigües i s'endinsà mar endins amb la intenció de salvar la nau, amb tan mala fortuna que una onada gegant se l'emportà a les profunditats. Veient-se perdut, implorà al cel el seu auxili.

De sobte notà una força inhumana que l'impel·lia cap enfora i el tornava a la platja sa i estalvi, just en el mateix moment en què la nau, que transportava les restes de l'apòstol Jaume, arribava a la riba. Tothom considerà aquell fet un miracle del sant.

I perquè tant el genet com el cavall sorgiren d'entre les onades coberts de petxines, quedaren per sempre més units la imatge de l'apòstol Jaume i aquest mol·lusc.

La setmana passada va tenir lloc a Barcelona el Fòrum Dona i Menopausa, organitzat per ella y el abanico i jo -com a directora y cuinera de tot el que es publica a Las recetas de ella y el abanico- vaig encarregar-me del taller de cuina El calci, del plat a l'os, on vam cuinar tres receptes molt apropiades per enfortir els nostres ossos.

La primera recepta que vam fer va ser aquest Arròs integral amb rossellones, molt fàcil de preparar i molt sa. Si voleu veure'm en acció cuinant-lo, podeu entrar a aquesta pàgina de vimeo.

Si preferiu llegir aquestes línies, ara us n'explico al recepta.

Per eliminar la sorra que puguin tenir les rossellones, les cobrim d'aigua salada i les deixem en un lloc fresc durant 1 hora.

Per coure l'arròs, posem l'aigua al foc i quan arrenqui el bull hi aboquem l'arròs i un tros d'alga kombu, rentats prèviament. Tapem el cassó, posem el foc al mínim i el deixem coure durant 45 sense tocar-lo. Quan ja sigui cuit, el destapem i l'airegem amb una forquilla.

Posem oli en una cassola, daurem els alls tallats a làmines i els reservem dins del morter. Esbandim les rossellones i les posem a la cassola. Tapem i esperem que s'obrin. Les apartem del foc i en retirem les valves, reservant-ne unes quantes per a la decoració.

Posem l'arròs cuit a la cassola, i també l'alga tallada a trossets petits. Hi afegim les rossellones i el suc que hagin deixat anar. Piquem al morter els alls, els diluïm amb una mica d'aigua i els posem a l'arròs, tot remenant el conjunt. Un minut més i ja el tenim!

Per donar-li una bona presentació, posem en un plat un cèrcol de cuina i l'omplim d'arròs. Anivellem la superfície amb una cullera, i hi escampem les rossellones reservades.

Enretirem el cèrcol amb cura , i empolsinem el conjunt amb julivert picat.

I la sal? us preguntareu potser. Doncs no n'hi posem, perquè l'aigua de les rossellones i l'alga ja li donen prou gust!

Ingredients (per a 2 persones):

100 g arròs integral
300 g aigua
1 tros alga kombu
3 cullerades oli d'oliva verge extra
2 alls
1/2 kg rossellona
fulles de julivert

És increïble el perfum d'aquest Arròs integral amb rossellones! Deixa un record tan fantàstic en la nostra memòria com la lectura de Chitra Banerjee Divakaruni, El guardià del cargol de mar. RBA/La Magrana. Barcelona, 2005.

Delícies de crema i fruita

Nou ric, fatxenda i vulgar, sí senyor! I és que de cap altra manera podem descriure el xaró de Trimalció, que ens ha convidat a sopar a casa seva. Ja em podeu creure quan us dic que ni la immensa fortuna que té és suficient per cobrir de distinció la seva figura.

Avui està disposat a sorprendre'ns i, pel que veig, s'ha proposat fer-nos reventar si cal. Serveix plat rere plat sense aturador i, de cop, arriba el millor de la festa!

Al so de la música entra el cuiner al menjador seguit de tres truges guarnides amb morrions i campanetes i, quan tots pensem que començaran a representar una funció, va l'amfitrió i mana sacrificar la truja més grossa!

No han passat deu minuts i ja veiem que porten una plata amb un enorme porc. En Trimalció -tot enfadat ell- es posa a cridar que és impossible cuinar un animal com aquell en tant poc de temps. I córre a apallissar el pobre cuiner per no haver netejat degudament l'animal, doncs sembla que aquesta bèstia està més grassa ara que quan es passejava per la sala.

Esmunyint-se de les seves mans, s'apressa el cuiner a obrir en canal el ventre del porc i immediatament en comencen a sortir salsitxes i botifarres a carretades, provocant els aplaudiments de tots nosaltres davant d'un prodigi tant sorprenent.

Nou ric, fatxenda i vulgar, sí senyor! Però que bé que ens ho hem passat!

Fa uns dies va tenir lloc el dinar que cada any celebrem els veïns del carrer Matas. I redéu, si ens ho vam passar bé! Allà cadascú va portar un plat per compartir, i estic segura que les delicioses menges que omplien la llarga taula d'aquella trobada no tenien res a envejar als plats servits a casa d'en Trimalció. Tot era casolà, ben fet i presentat amb exquisidesa. A cap restaurant hauríem menjat millor!

Com a nosaltres ens van tocar les postres, vaig decidir fer El pastís corona de xocolata que tant ens agrada a casa, i aquestes Delícies de crema i fruita que avui us presento.

Si us han cridat l'atenció, animeu-vos a fer-les perquè -tot al contrari del que us pugui semblar- la seva preparació no és gens difícil.

Primer de tot folrem una plata de forn amb paper, posem a sobre la làmina de pasta fullada i la dividim en 4 tires de 6'5x25 cm. Les separem una mica perquè no es toquin, les punxem amb una forquilla i les cobrim amb més paper. Per evitar que la pasta s'infli, hi posem a sobre una altra plata de forn, i l'enfornem durant 1/2 hora, o fins que les tires tinguin un color daurat. Les traiem del forn i les deixem refredar.

Per fer la crema pastissera, posem la llet al foc. Obrim la beina de vainilla de dalt a baix, rasquem les llavors amb la punta d'un ganivet i les posem (beina i llavors) dins del cassó de la llet. Quan arrenqui el bull, tanquem el foc i deixem infusionar una estona.

Batem els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la maizena, remenem bé, i hi aboquem la llet colada. Posem el cassó a foc lent i no parem de remenar fins que arrenqui el bull. Tanquem el foc, donem una bona batuda a la crema i hi afegim la nata, remenant suaument. Cobrim la crema amb film transparent perquè no faci tel i la deixem refredar.

Posem la crema dins d'una màniga pastissera i cobrim la superfície de les tires de pasta fullada, tot fent una ziga-zaga perquè quedi més bonic.

Rentem i tallem les fruites, i les distribuïm a sobre de la crema pastissera de la manera que més ens agradi.

Diluïm al foc la melmelada amb una mica d'aigua durant 2 minuts. La colem i amb un pinzell envernissem totes les fruites.

Ingredients (per a 4 tires de 6'5 x 25 cm):

1 làmina pasta de full
500 ml llet
1/2 beina de vainilla
3 rovells
80 g sucre
45 g maizena
50 ml nata
fruita variada (kiwi, figues, raïm, maduixes, plàtan, gerds, préssec, mores, physalis)
2 cullerades de melmelada d'albercoc

I si, mentre gaudiu amb aquestes Delícies de crema i fruita, voleu recordar el sopar de Trimalció i altres peripècies d'Encolpi, llegiu Petroni, Satiricó (amb traducció d'Albert Berrio i Romà Giró). Columna Edicions. Barcelona, 1989.

Barques de carbassó farcides de verdura

Els convidats reien, la música sonava per tot el vaixell i tothom volia brindar per la felicitat de la parella. El capità Simon Reed s’acabava de casar i, malgrat l'antiga superstició dels mariners que viatjar amb la dona portava mala sort, ell s’havia embarcat el febrer de 1748 a bord del Lady Lovibond amb l’Annette rumb a Porto.

El primer oficial, però, també estava secretament enamorat de la jove esposa del capità i a cada celebració de la parella, el cor de John Rivers, rosegat per la gelosia, ordia la pitjor de les venjances. Així va ser com, amagat sota les ombres de la nit, matà el timoner donant-li un cop al cap amb una barra de ferro i va canviar el rumb del vaixell dirigint-lo cap a les Goodwin Sands, traïdor banc de sorra causant d’innombrables naufragis.

La sacsejada sobtada de la nau va aturar de cop la música, mentre els crits de por i desesperació omplien cada racó del vaixell. Al temps que la nau s’enfonsava, pertot ressonava l’alegria estrepitosa de John Rivers celebrant l'èxit de la seva revenja.

Des d’aleshores, cada cinquanta anys, quan arriba el 13 de febrer, el Lady Lovibond reneix del fons de les aigües i es passeja com un fantasma al costat de les barques que naveguen pel Canal de la Mànega.

Divendres passat La Tavella em va fer arribar una cistella de fruita i verdura 100% ecològica, de proximitat, i amb compromís social. I és que La Tavella és una iniciativa empresarial l'objectiu de la qual és integrar socialment i laboralment persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental sever a través de la recuperació de l’agricultura tradicional.

A la cistella hi havia un manat de bledes, un enciam, 2 cogombres, 2 albergínies, cebes seques, tomaquets d'amanida, 2 panotxes de blat de moro, pomes Royal Gala, peres Conference i figues. Hi havia també mitja dotzena d'ous ecològics de gallines criades en corrals a l'aire lliure i un pot de tomàquet triturat d'agricultura ecològica.

Vaig posar tots aquests productes dins d'una cistella de cànem i la veritat és que feien molt de goig! I de seguida vaig pensar que podia preparar unes Barques de carbassó farcides de verdura. Us animeu a fer-les?

Comencem tallant els carbassons pel mig i coent-los al vapor uns 12 minuts. Amb una cullera els buidem i els posem cap per avall en un plat perquè deixin anar tota l'aigua.

Tallem al ceba a daus i la coem a foc suau fins que estigui transparent amb 2 cullerades d'oli i l'all, tallat també ben petit. Aleshores hi afegim el pebrot i l'albergínia, també a daus, i els saltegem. Hi posem la polpa dels carbassons tallada a trossets, una cullerada de tamari i fulles de farigola fresca.

Salpebrem els carbassons, els farcim amb la barreja de verdures i hi escampem per sobre les ametlles laminades. Els posem a gratinar al forn, que ja tindrem calent a 180º, fins que l'ametlla comenci a agafar color.

Ingredients (per a 2 persones):

2 carbassons
2 cullerades oli d'oliva verge extra
1 ceba
1 all
120 g pebrot vermell
100 g albergínia
1 cullerada tamari
2 branquetes farigola fresca
1 cullerada ametlla laminada
sal
pebre acabat de moldre

A part de bones, no em negareu que aquestes Barques de carbassó farcides de verdura tenen una presència ben bonica. Estic convençuda que haurien complagut el paladar del capità Simon Reed i de tots els que viatjaven a bord del Lady Lovibond.

Avui no us recomano cap lectura, sinó l'audició d'una de les cançons més boniques que existeixen: Veles e vents, basada en un poema d'Ausiàs March i amb la veu de Raimon.

Coulant de xocolata amb crema anglesa

Diries que són uns dropos, aquests, sempre amunt i avall sense perdre el somriure murri de qui es creu un afortunat. Amb la seva joguina entre les cames, no es perden cap festa. I, encara que alguns pensin que només són ferralla, redéu, quines joguines aquestes! L'enveja de tota la comarca!

No coneixen la por, i cap tempesta ni el sol més abrusador els allunya de les aventures més agosarades. Com les criatures, no veuen el perill enlloc i tot el que és impossible als nostres ulls esdevé a les seves mans una dolça peripècia.

Són tan presumits que immortalitzen cada proesa amb mil fotografies, amagant la panxa, si cal, i mostrant el seu millor rostre, sense importar-los un rave les esgarrinxades del dia ni els litres de suor que regalimen pel seu cos.

Són els nous aventurers, els amos dels nostres cims i els reis de la bici. Sempre fent un pas endavant sense abandonar el company que s'esforça al darrere. Incansables, forts, simpàtics... i bones persones!

Ahir vaig sorprendre aquests herois de la bici amb un avituallament a Les Fonts de Rellinars. Els hauríeu d'haver vist endrapant com gegants afamats! I agraïts com són, van correspondre a les meves senzilles menges amb comentaris ben afalagadors.

Talls de síndria i meló van esdevenir les millors postres per fer passar la set, però m'hauria agradat haver-los sorprès amb alguna de les meves preparacions. Estic segura que aquest Coulant de xocolata amb crema anglesa hauria estat el millor dels regals. Us els dedico, nois!

I si vosaltres també el voleu fer, ja podeu començar a prendre nota.

Comencem preparant la crema anglesa, batent els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi aboquem de mica en mica la llet calenta, mentre anem remenant amb el batedor. Hi afegim la beina de vainilla oberta de dalt a baix i posem el cassó a foc molt suau. Anem remenant mentre vigilem que la temperatura no passi dels 80º. En cap cas ha de bullir, i quan la crema comenci a espessir, ja podem treure-la del foc.

La colem i la posem en un bol, que envoltarem de glaçons perquè la crema refredi ràpidament, mentre l'anem remenant.

Per fer els coulants, encenem el forn i el posem a 230º. Preparem primer els motlles d'aquesta manera: cobrim una plata amb paper de forn i hi posem a sobre un cèrcol de cuina, que folrarem també amb una tira d'aquest paper, un dit més alt que el cèrcol.

I, perquè la preparació no surti per la base, l'envoltarem amb més paper i el lligarem amb un cordill.

Desfem al bany Maria la xocolata i, fora del foc, hi afegim la mantega. Batem els ous amb el sucre, hi afegim primer la xocolata i després la farina i el llevat.

Aboquem dins dels motlles la meitat de la preparació. Tallem la xocolata en 3 trossos i els posem dins dels motlles. Els cobrim amb la resta de la massa, i els enfornem 10 minuts.

Traiem el paper i el cèrcol del coulant i el posem al plat. Tot seguit hi aboquem la crema i empolsinem el coulant amb el sucre mòlt. Decorem el plat amb unes fulles de menta i una flor de cogombre.

Ingredients (per a 3 coulants de 10 cm de circumferència):

Per a la crema anglesa:
1/4 l llet
2 rovells
40 g sucre
1/4 beina de vainilla

Per als coulants:
100 g xocolata
50 g mantega
3 ous
60 g sucre
30 g farina
1 cullerada llevat
100 g xocolata

Per decorar:
1 culleradeta de sucre mòlt
fulles de menta
3 flors de cogombre

Crec que per acompanyar aquest Coulant de xocolata amb crema anglesa cap llibre és més adient que Els fets del rei Artús i els seus nobles cavallers, de John Steinbeck. Columna Edicions, nº 298 (Novel·la Històrica, 9). Barcelona, 1998.

Dels nobles cavallers, ja us n'he parlat a l'encapçalament d'aquest post. I si us pregunteu qui és el rei que els guia pels cims de la nostra terra, donant-los amb el seu exemple el coratge necessari quan les forces comencen a minvar, aquí el teniu: el seu nom al camp de batalla és Diesel.

Amb aquest Coulant de xocolata amb crema anglesa participo en la proposta que fan Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta per a La recepta del 15 i que aquest mes està dedicada a la xocolata.

Pastís de poma

L'he mort! Sí, l'he mort! La meva estimada, la mare dels meus fills, la meva vida! He esquarterat el seu cos i l'he llançat al riu perquè no mereixia una mort millor! L'he mort per adúltera i per mala dona. Quina altra cosa podia fer, sinó?

Jo, que estimant-la amb bogeria i veient amb dolor que una malaltia l'anava afeblint cada dia més, vaig remoure cel i terra per saber on podia trobar aquelles pomes que tant li agradaven i poder-les-hi oferir. Quinze dies he estat fora de casa i no he tornat fins haver-ne aconseguit tres peces... Les pomes més gustoses que s'hagin pogut veure mai!

El cor m'ha fet un salt quan he vist aquest matí a prop de casa un jove ben plantat que corria amb una poma a les mans, una poma tan idèntica a les meves que semblava talment arrencada del mateix arbre, i no he pogut estar-me de preguntar-li d'on l'havia tret.

El molt canalla va i em diu amb una rialla de murri que l'havia agafada de casa de la seva amant, a qui l'infeliç del seu marit li acabava de regalar! He corregut esperitat cap a casa i, havent comprovat que, efectivament, només en quedaven dues, he preguntat a la dona on era la tercera poma.

Ella no ha sabut què respondre, i jo he notat de seguida la seva torbació. La sang m'ha pujat al cap i he fet una bogeria... Hauria d'haver corregut darrera del bergant, però en lloc d'això he anat a la cuina i he agafat un ganivet... Oh, Déu del cel! Com explicaré ara als meus fills on és la seva mare? Què els diré quan em preguntin per ella? Però... com és que plora el gran? Haurà vist el que he fet?

- Fill, què tens? Per què plores?

- És que m'ha passat una cosa horrible, papa! He agafat una de les pomes de la mama i l'he tret al carrer per veure-la millor, però ha vingut un noi alt, molt alt, m'ha ventat un clatellot i me l'ha pres! Li he pregat que me la tornés, que era un regal que tu havies fet a la mama perquè estava malalta, però se n'ha anat corrents sense fer-me cas... Què li diré a la mama quan pregunti on és la poma que falta?

Les pomes d'aquest pastís no amaguen al seu voltant una història tan trista com la que acabo d'escriure, però us puc dir que han vingut directes de l'hort del meu pare a la taula de casa. I estic segura que són tan gustoses com les que van provocar aquella desgràcia.

Si us ha cridat l'atenció aquest Pastís de poma, i us agradaria fer-lo, només cal que seguiu les meves indicacions.

Comencem preparant el farciment. Posem les pomes, pelades i sense el cor, dins d'una olla amb l'aigua, el sucre i la canyella, i les coem 15 minuts o fins que veiem que la poma és tova. La posem en un plat i esperem que refredi una mica.

Encenem el forn i el posem a 180º. Folrem un motlle rodó desemmotllable amb la làmina de pasta de full, fent amb els dits una vora amb ondes. En punxem la base amb una forquilla perquè no s'infli, i hi aboquem la poma cuita.

Traiem el cor a les altres pomes i les tallem -sense pelar-les- a làmines de 1/2 cm. Les distribuïm en forma circular per tota la superfície, escampem el sucre per sobre i enfornem el pastís durant 1/2 hora o fins que hagi agafat un color daurat. El deixem refredar.

Triturem les dues meitats de préssec amb el seu almívar. Coem aquest puré a foc suau fins que comenci a espessir. Tot seguit l'aboquem de manera uniforme a sobre del pastís ajudant-nos, si cal, d'un pinzell.

Ingredients (per a un motlle de 25 cm de diàmetre):

1 làmina de pasta de full
1250 g pomes ecològiques
2 cullerades d'aigua
50 g sucre
1 canonet de canyella

700 g pomes ecològiques
2 cullerades de sucre

2 meitats de préssec en almívar
100 ml almívar

La història que encapçala aquest Pastís de poma està basada en el conte de Les tres pomes, de Les mil i una nits. Volum I, nit 18. Traducció íntegra i directa de l'àrab per Dolors Cinca i Margarida Castells. Edicions Proa (Col·lecció A Tot Vent, 341). Barcelona, 1995. No és una bona ocasió per rellegir alguns dels contes que han omplert els primers anys de la nostra vida d'aventures fantàstiques?