Pastissets de maduixa i nata

Abans del teu naixement, arreu del món començaven a fer furor els camins de ferro i els països més avançats  ja dibuixaven als seus mapes els llocs per on convenia fer-los passar, sempre mirant de facilitar el transport de les mercaderies i d'ajudar el món industrial que avançava a passes agegantades.

Cada país tenia els seus prohoms, i a Espanya el Marquès de Salamanca havia somiat el teu naixement per a gaudi de la reialesa. Així, construiria una via que aniria de Madrid al Palau Reial d'Aranjuez perquè la Reina Isabel II pogués desplaçar-se a la seva residència d'esbarjo primaveral amb més celeritat i sense perills.

Volia que fossis el primer del país, i va tenir un atac de gelosia quan es va assabentar que a Catalunya un indiano ja estava enllestint una línia de ferro que facilitaria les relacions comercials entre Barcelona i Mataró. Un cop superat el disgust, va abocar totes les seves forces a fer del teu naixement l'esdeveniment més sumptuós i més espectacular que s'hagués vist mai.

Quin goig que feies el dia de la inauguració, tot engalanat de banderoles i animat per una banda de música que va acompanyar amb les seves notes el seguici reial durant tot el viatge! I quina felicitat vas sentir quan et van concedir el privilegi que cap altre tren ha tingut mai al món: entrar al Palau mateix al so del teu xuc-xuc, xux-xuc!

El tren ideat pel Marquès de Salamanca aviat acabaria sent conegut pel nom del Tren de la Maduixa, perquè el seu recorregut  passava per camps de maduixes que dibuixaven un paisatge tan bucòlic que hauria provocat l'enveja de tot l'Olimp.

Avui us porto uns Pastissets de maduixa i nata que també haurien causat un plaer intens als mateixos déus de l'Olimp, tot i que les maduixes emprades són del Maresme, també conegudes per la seva qualitat.

Si us han cridat l'atenció, i us agradaria fer-los, només cal que seguiu les meves indicacions i veureu com en només mitja hora teniu unes postres que us faran quedar com a reis.

- Encenem el forn i el posem a 200º. Estenem la pasta de full a sobre d'una plata del forn i, amb l'ajuda  d'un motlle, tallem 7 quadrats de  8x8cm.

- Barregem el rovell amb unes gotes d'aigua i pintem la superfície dels quadrats. A l'hora d'introduir-los al forn, abaixem la temperatura a 180º, i els enfornem uns 12 minuts, o fins que veiem que han agafat un color daurat.

- Posem la nata al congelador durant 15 minuts. Mentre, rentem i tallem les maduixes.

- Muntem la nata amb la batedora elèctrica, hi afegim el sucre, i batem uns segons més. Posem la nata dins d'una màniga pastissera.

- Un cop freds, tallem els quadrats pel mig horitzontalment, de manera que de cada quadrat obtenim dues parts. Omplim la part inferior amb rosetes de nata. A sobre, distribuïm les maduixes, i les cobrim amb una altra capa de nata. Finalment, tapem amb la part superior i l'empolsinem amb sucre mòlt.

Si feu servir una làmina de pasta de full quadrada us sortiran més pastissets. Com jo n'he fet servir una de rodona, només me n'han sortit 7, però he aprofitat els retalls de les vores i he fet unes quantes Ulleretes.  

Ingredients (per a 7 pastissets de 8x8cm):

• 1 làmina pasta de full rodona
• 1/2 kg maduixes
• 1/2 l nata 35% m.g.
• 1 cullerada sucre
• 1 rovell d'ou d'agricultura ecològica
• 1 cullerada de sucre mòlt

Què me'n dieu? No és temptadora aquesta imatge? Doncs creieu-me si us dic que m'he sentit tan orgullosa menjant-me aquests Pastissets de maduixa i nata com es devia sentir el Marquès el dia de la inauguració del Tren de la Maduixa.

Avui, per acompanyar una recepta tan espectacular com bona i fàcil de fer, us recomano el llibre d'un gran autor valencià en què fa un viatge pels records de la seva infantesa. Joan F. Mira, El tramvia groc. Edicions Proa (Col·lecció A Tot Vent). Barcelona, 2013.

Amanida de taronja i fonoll

La Teresa Bruguera viu a pagès però mai ha treballat al camp. Del conreu de la terra se'n fan càrrec el seu pare i els seus germans i  ella ven al mercat els productes que hi cullen.

Té una parada a tocar de l'entrada principal, i certament és de les que fan més goig. Cada dia la veuen arribar ben d'hora al matí per tenir temps de col·locar tots els productes seguint una combinació de colors que va variant segons les hortalisses del dia. Quan creu que ho ha aconseguit, es posa el seu davantal vermell i  es disposa a atendre els clients més matiners.

Els altres paradistes li diuen que s'hi mira massa, que n'hi ha prou de posar a la vista dels compradors tota la mercaderia però ella creu que estar envoltada d'harmonia cromàtica l'ajudarà a treballar amb més ànims. I deu ser cert, perquè té els clients encantats i és la primera en acabar tot el gènere.

Es veu d'una hora lluny que confia en la qualitat de tot el que hi té exposat i acompanya les vendes amb bones receptes per preparar les verdures. Cada setmana en porta de noves i els seus suggeriments són molt ben rebuts.

Ella les té totes ben guardades dins d'una capsa metàl·lica vermella perquè el seu somni és poder publicar un dia un llibre amb totes les seves idees.  Els seus germans se'n riuen, però ella està segura que estar envoltada d'harmonia només pot aportar-li felicitat.

Ahir vaig anar al Mercat de la Terra i vaig aprofitat per comprar un munt de verdures i hortalisses provinents de l’agricultura ecològica. En arribar a casa, vaig preparar aquesta Amanida de taronja i fonoll que amb els seus colors ens va alegrar la taula a l'hora de dinar.

Si esteu cansats de menjar sempre el mateix tipus d'amanida, proveu de fer aquesta, que segur que us encanta. Tot seguit us n'explico el pas a pas.

- Pelem les taronges a sang, mirant d'eliminar tota la pell blanca, i guardem el suc que ha quedat al plat. Tallem a rodanxes les taronges, el fonoll i la ceba.

- Tallem ben petites les fulles del fonoll i les barregem amb la resta d'ingredients. Remenem amb un petit batedor per lligar la vinagreta.

- Posem en un plat les taronges i les verdures ben distribuïdes. Decorem amb unes fulles tendres de fonoll i amanim amb la vinagreta.

Ingredients (per a 2 persones):

• 2 taronges d'agricultura ecològica
• 1 bulb de fonoll d'agricultura ecològica
• 1 endívia
• 1/2 ceba morada
• 50 g canonges

   

      Per a la vinagreta:

• 2/3 parts d'oli
• 1/3 part de vinagre de poma
• 1 cullerada suc de taronja
• fulles de fonoll
• sal marina 

Per acompanyar aquesta deliciosa Amanida de taronja i fonoll, de gust refrescant i amb un marcat contrast de colors, avui us recomano un llibre acabat de sortir del forn, i molt especial per a mi: La cuina del Maresme. Biblioteques Municipals del Maresme. 2014. D'aquest llibre us en parlaré ben aviat.

De moment, podeu satisfer la vostra curiositat mirant aquest vídeo on em podreu veure cuinant la recepta que surt al llibre. Espero que us agradi!

Idea de la recepta: Rose Elliot. La cocina vegetariana clásica.

Llagostins amb pijama

Feia set mesos de la mort de la seva mare però el Jaume encara no es veia en cor de fer neteja dels armaris. Buscava mil excuses per endarrerir aquella feina que considerava feixuga, però calia posar el pis en venda i no podia allargar l'agonia més temps. 

Amb el cor encongit va anar classificant tota la roba. A una banda, les peces que estaven en bones condicions i que gent necessitada podria aprofitar. En una altra, la roba que calia llençar perquè estava en males condicions o bé  molt passada de moda. I en una altra banda, tot allò que, per motius sentimentals, s'estimava més conservar.

Cada peça, un record. Cada record, un somriure, una llàgrima o un sospir. I de sobte, com una rosella en un camp de blat, va aparèixer allà, ben plegat entre els jerseis vells de la mare, el pijama que li van regalar quan va fer deu anys.

Aquell pijama, que ara es presentava descolorit per l'ús i desgastat per tantes rentades,  mostrava encara el dibuix de la figura que l'havia acompanyat quan el van operar d'angines, l'amic invisible en les llargues nits solitàries i l'heroi en qui emmirallar-se i que el faria fort.

Era com si algú l'hagués guardat tots aquells anys amb la intenció que ell el trobés i pogués alleugerir la seva pena. Sens dubte era una picada d'ullet, un petó, un darrer gest d'amor maternal. 

 

Hi ha qui no fa mai ús del pijama i considera que és una peça de roba totalment prescindible. Els llagostins, al seu hàbitat, no n'acostumen a portar però nosaltres a la cuina ens podem permetre certes llibertats i vestir-los com ens vingui de gust. Hi esteu d'acord?

Si aquests Llagostins amb pijama us han cridat l'atenció i us agradaria fer-los, només cal que seguiu aquestes indicacions:

- Traiem el cap i la pell dels llagostins. Eliminem l'intestí que hi ha a les cues, i les salem. Posem en remull les llavors de sèsam, es escorrem i les tostem lleugerament en una paella. 

- Piquem finament l'all i les fulles de julivert. Barregem ambdós ingredients amb l'oli, la mel, el conyac, el tamari i les llavors de sèsam. Hi afegim les cues dels llagostins i les deixem marinar durant 1/2 hora.

- Tallem el porro longitudinalment de dalt a baix, i el rentem bé. N'agafem 8 fulles i les escaldem un minut en aigua bullint lleugerament salada. Les esbandim en aigua freda i les deixem escórrer.

- Emboliquem els llagostins amb les fulles de porro, subjectant-les al final amb un escuradents.

- Escalfem la planxa. Reguem els llagostins amb un filet d'oli i els saltegem 1 minut per banda.

- Els podem servir acompanyats de canonges o una barreja d'enciams.

Notes:

- En aquesta recepta només utilitzem la part blanca del porro, perquè és més tendra i dolça. La part verda, rica en clorofil·la, la guardem per fer un caldo.

- Amb el cap i la pell dels llagostins podem fer un fumet i congelar-lo. Ens anirà molt bé per donar gust a una paella de peix.

Ingredients (per a 2 persones):

• 8 llagostins frescos de Sant Carles
• 1 porro
• sal marina
• 1 all
• 4 branques de julivert
• 3 cullerades d'oli d'oliva verge extra
• 1 cullerada de mel
• 1 cullerada de conyac de bona qualitat
• 1 cullerada de tamari
• 1 cullerada llavors de sèsam
• 1 culleradeta d'oli d'oliva verge extra

Hi ha qui sempre guardarà a la memòria la imatge d'aquell pijama que el va acompanyar en innombrables aventures.  Pijames amb el dibuix del nostre heroi preferit, pijames que ens feien més sexis o pijames que ens abrigaven les nits gelades d'hivern.

Per acompanyar aquests Llagostins amb pijama us recomano el llibre de John Boyne, El noi del pijama de ratlles. Editorial Empúries (Col·lecció Narrativa, 296). Barcelona, 2007.