Pinya amb crema

Tenia un mal dolent. N'estava convençut. Sinó, per què els metges havien decidit tornar a tancar la ferida poca estona després d'haver-li obert el pit?

I mirant el cel a través de la finestra de l'hospital, estava segur de no haver trobat la felicitat tot i haver-se passat tota la vida buscant-la.

Recordava el jove que va ser, dedicat desesperadament a acumular diners, perquè imaginava que com més en tingués, més feliç seria. Però va arribar el dia en què va deixar d'obtenir cap satisfacció de la seva fortuna, i va creure que només en el poder podia trobar la felicitat.

Després d'anys de treball dur, va aconseguir un gran reconeixement, que no va poder compartir amb ningú perquè pel camí s'havia anat quedant sense família i amics. I va ser aleshores quan va pensar que havia arribat el moment de lliurar-se al plaer fins al darrer dels seus dies. Tanmateix, que poc li havia de durar!

Ara, prostrat al llit, sentia una esgarrifança quan s'adonava que el seu cor estava tan buit com la seva vida. Havia estat cercant, tal vegada, una cosa inexistent?

El vol alegre d'una papallona a l'altra banda del vidre el va distreure dels seus pensaments.

Desconec quins són els camins per assolir-la, però jo m'esforço en trobar qualsevol espurna de felicitat en els petits detalls.

Si vosaltres penseu que menjar aquesta pinya amb crema farà que el vostre cor bategui més feliç, animeu-vos a fer aquesta recepta.

Rentem les pinyes i les partim pel mig de dalt a baix. Amb la punta d'un ganivet resseguim tota la pinya deixant 1 cm tot al voltant, i l'anem buidant amb l'ajut d'una cullera.

Posem en un plat panxa avall les mitges pinyes perquè deixin anar tot el suc. Eliminem la part dura de la polpa i tallem la resta a trossos petits.

Preparem la crema pastissera tal com vam explicar aquí. Un cop feta, li afegim el suc que ha deixat anar la pinya. La tapem amb film, procurant que aquest toqui tota la seva superfície per evitar que faci tel, i la deixem refredar.

Un cop freda, afegim els trossos de pinya, barregem bé i omplim les pinyes. Les decorem amb groselles, o amb unes boles de pinya i unes flors.

Ingredients (per a 5 persones):

5 pinyes baby
crema pastissera

Ingredients per a la crema pastissera:
300 ml llet
4 rovells
125 g sucre
40 g Maizena

groselles o flors per decorar

Si no trobeu pinyes baby, compreu pinyes de mida petita, aproximadament de 1 kilo i quart, i serviu mitja pinya per persona.

Estic segura que menjar aquestes pinyes us farà una mica més feliços. I també llegir El déu de les coses petites, d'Arundhati Roy. Anagrama/Empúries, nº 2. Barcelona, 1998. No espereu a aconseguir en una altra vida el que teniu en aquesta a l'abast de la vostra mà.

Falàfel

La meva mare només en va tenir un, i no crec que fos per qüestió de paciència, sinó per l'amor que li tenia, per la il·lusió de sentir-lo sempre a prop, i per la gratitud per tots els bons moments passats al seu costat.

Jo, producte d'una època de disbauxa i desenfrè, en puc comptar uns quants a la meva vida, i encara ara no puc evitar un somriure libidinós en recordar els temps en què en tenia dos alhora i els feia anar de bòlit!

Dimecres passat em van convidar a un sopar de gala. Va ser una vetllada inoblidable tant per la simpatia de tots els bloggers amb qui vaig compartir taula ( A mi me gusta comer , Bon profit, Cocina para emancipados , Decuina , El cocinero fiel , Elena en su salsa , In the Mood for Food , La cocina de sara , La quinta de Luculus , Malalua , Pa amb tomàquet , Sabores de colores , Sucre i vainilla ), com per la generositat dels amfitrions ( Braun ), i la bellesa del lloc ( The glass room ).

Va ser quan me'l van presentar que el cor em va fer un bot. Figura esvelta, look modern, elegància absoluta en el vestir... i dotat d' un ritme increïble! Amor a primera vista, com no podia ser d'una altra manera!

Agraeixo a Coco de Bloguzz l'amabilitat que va tenir en convidar-me a la presentació d'aquesta meravella, i del concurs que ha organitzat Braun per viure una experiència realment sorprenent.

Me'n vaig enamorar, sí, però no penso deixar arraconat el Minipimer que fins ara m'ha acompanyat en totes les meves receptes. Veieu, per exemple, quines croquetes vegetarianes preparo a la meva filla. Es diuen falàfels, i són típiques de l'Orient Mitjà.

Són molt més ràpides de fer que les croquetes de pollastre i pernil, i, en menjar-te-les, mai diries que estan fetes amb cigrons crus. Si les voleu fer, aquí teniu la recepta:

Omplim un cassó amb oli d'oliva i el posem al foc que es vagi escalfant molt lentament.

Amb l'accessori picador del Minipimer piquem ben petits els cigrons que haurem tingut en remull durant 24 hores com a mínim. Hi afegim la ceba, l'all i el julivert, i els esmicolem també fins que quedi tot ben fi.

Barregem amb els cigrons la farina, la sal i les espècies. Fem boletes d'uns 30 g de pes i les arrebossem amb pa ratllat.

Un cop l'oli estigui ben calent, hi aboquem les croquetes i veurem que en menys d'un minut ja s'han enrossit. Les traiem i les posem a sobre de paper de cuina per eliminar l'excés d'oli.

Ingredients (per a 10 croquetes):

250 g de cigrons remullats

10 g ceba tendra

1 g all

4 branques de julivert (només les fulles)

25 g farina de cigrons

1 pessic de sal

1 pessic de curri

1 pessic de gingebre mòlt

1 pessic de pebre vermell picant mòlt

pa ratllat

oli per fregir

Si el meu Minipimer, que ja té gairebé quatre anys, em permet fer coses tan bones com aquests falàfels, què no podré fer amb el Minipimer d'última generació que aviat tindré a casa?

Mentre penso una recepta, distraieu-vos llegint L'amant de la mare, d' Urs Widmer. La Magrana (Les ales esteses, 121). Barcelona, 2001.

Torró de xocolata i avellanes

Feia anys que no mirava el que havia anat amagant dins de l'armari. Allí s'acumulaven regals inútils, objectes inservibles i andròmines de lletjor considerable que havia rebut des del dia del seu casament.

De sobte, una esgarrifança esfereïdora envaí el seu cos quan s'adonà que podien arribar a ser una metàfora del seu propi matrimoni. I no estava decidida a acceptar-ho.

Van ser els quinze dies més frenètics de la seva vida, però va aconseguir vendre'ls tots. I amb els guanys obtinguts, va sorprendre la seva parella amb un cap se setmana romàntic en una ciutat europea.

Ens agrada fer regals i sovint pensem que com més diners ens costen, més acceptació tindran, però anem molt errats. Un detall preparat per nosaltres amb tot l'amor pot esdevenir l'obsequi més valuós.

Mireu sinó el regal que he fet aquestes festes, i que podem oferir qualsevol època de l'any, perquè... a qui no li agradada la xocolata?

Trigareu més a fer un embolcall bonic que a preparar aquest torró. Jo he utilitzat un motllo especial que fa més de vint anys que tinc, però també ens pot anar bé qualsevol altre de plàstic prim, ja sigui rodó, ovalat...

Comencem desfent la xocolata al microones o al bany Maria. Mentre esperem que refredi una mica, pelem les avellanes.

Cobrim la base del motlle amb avellanes. Aboquem una mica de xocolata per sobre fins a cobrir-les. Tornem a escampar unes quantes avellanes i les cobrim amb més xocolata.

Sacsegem una mica el motlle per treure les bombolles d'aire i el posem a la nevera tota la nit. L'endemà, el desemmotllem i l'emboliquem de la manera més bonica que siguem capaços.

Ingredients:

(Les quantitats dependran de la mida del motlle)

Xocolata Nestlé Postres

Avellanes torrades

Avui us obsequio amb un llibre de la Cecilia Ahern, El regal. Columna edicions (Col·lecció Clàssica). Barcelona, 2010.

Tortell de Reis

Estimat Rei Gaspar:

sempre has fet realitat els meus somnis, i per això t'estimo molt, però aquest any no et demanaré nines, trencaclosques ni llibres.

Els pares diuen que les joguines de l'any passat encara estan noves i que les puc aprofitar un any més, i que t'hauria de demanar unes sabates perquè les que porto estan foradades i se'm mullen els mitjons quan plou.

Com ets màgic ja saps que em faria molta il·lusió tenir unes sabates tan boniques com les que porta la meva amiga Esther, però el que necessito aquest any és una bossa plena de pa, patates o el que tu hi vulguis posar.

Des que el papa va perdre la feina, la mama està cada dia més prima. Jo em pensava que la tristesa li havia tret la gana però ahir, amagada darrera la porta, vaig sentir la veïna que portava una mica de brou a la mama i li deia que, si ens donava tot el menjar a nosaltres, ella acabaria emmalaltint.

Només et demano menjar perquè la mama no es posi malalta. Sé que és molt difícil el que et demano, però confio en la teva màgia. I tant de bo puguis aconseguir, amb l'ajut de Melcior i de Baltasar, que cap mama del món passi gana.

Teresa Gimferrer

El meu rei preferit és en Gaspar. I sempre me l'he imaginat amb la mateixa majestuositat que presenta el Tortell de Reis que he fet aquest any. L'any passat el vaig fer farcit de cabell d'àngel, però enguany el volia fer diferent.

Quan vaig veure els tortells individuals d'Iscariote, de l'Aderezo, de seguida vaig pensar que els havia de fer, però al final -tot i seguir la mateixa recepta- he acabat fent una presentació tradicional.

Si us dic que feia 10 cm d'alçada, què en pensareu? Jo, només puc dir-vos que era super-esponjós, espectacular i boníssim! I aquí teniu la recepta:

Fem la massa mare desfent el llevat amb la llet tèbia. Afegim la farina, barrejant-ho tot amb una espàtula. Quan tinguem una massa uniforme i sense grumolls, tapem el bol amb film transparent i la deixem reposar 1/2 hora fins que dobli el volum.

A partir d'ara podem utilitzar un bol per fer la massa, però jo he fet servir la panificadora.

Primer hi posem el sucre amb les raspadures de llimona i de taronja. Hi afegim la llet, la mel, el conyac i l'aigua de tarongina. Barregem bé, i tot seguit hi aboquem la mantega tova. A continuació, els ous.

Afegim la massa mare, seguim barrejant i acabem incorporant la farina junt amb la sal. Si no teniu panificadora, aquest últim pas l'haurem de fer pastant amb les mans.

La posem al forn a 35º dins d'un bol de grans dimensions, tapada amb un drap de cotó, durant 1 h o fins que hagi doblat el seu volum.

Enfarinem el marbre, hi aboquem la massa i la pastem una mica per desgasificar-la. La tornem a posar al forn dins del bol, tapada, 1 hora i mitja.

Preparem el motlle desemmotllable de 26 cm, folrant-lo amb paper de forn. I perquè el tortell ens quedi amb forma de corona, posem dins del motlle un cèrcol de cuina, també folrat.

Amb les mans untades d'oli, dividim la massa en 6 porcions. Fem 6 boles i les posem sense que es toquin dins del motlle. Les pintem amb ou batut, les tapem i les tornem a posar al forn 1 h.

Apugem al temperatura del forn a 180º. Tornem a pintar la superfície del tortell, hi escampem l'ametlla i el sucre humitejat amb anís. L'enfornem durant 25 minuts, però a partir dels 20 minuts hem d'anar vigilant que no es cremi.

Traiem el tortell del forn i el deixem refredar abans de desemmotllar-lo. Decorem amb unes cireres confitades.

Ingredients:

Per a la massa mare:

100 ml llet tèbia

30 g llevat de forner (o 10 g de sec)

50 g farina de força

Per a la massa:

120 g sucre mòlt

ratlladura d'1 llimona i 1 taronja

100 ml llet

1 cullerada de mel de tarongina

2 cullerades de conyac Torres 10

2 cullerades d'aigua de tarongina

150 g mantega tova

3 ous

500 g farina de força

1 culleradeta de sal

1 ou per pintar

ametlla laminada

sucre

anís

6 cireres confitades

Enguany, per primera vegada, he amagat dins del tortell una fava, i no perquè pretenia que qui la trobés me'l pagués, sinó perquè a la meva filla Núria li feia il·lusió trobar-la. Però l'afortunat ha estat l'Oriol.

Avui us recomano El rei Gaspar, de Gabriel Janer Manila. La Galera (Col. Rems). Barcelona, 1976.

Ànec mut amb poma i salsa de nous

L'Amèlia Camprubí va estar muda durant gairebé vint anys de la seva vida, i no per voluntat pròpia sinó perquè se li va paralitzar una part de l'anima.

Després de no trobar cap resposta a la desaparició del seu fillet de pocs mesos en terres americanes, va decidir tornar sola al seu país, deixant enrere un matrimoni dissortat.

La música va ser el seu consol i es va aferrar al violí com el mariner al seu rem quan veu trontollar la nau en un mar feréstec.

I no va ser fins que va sentir la melodia interpretada per un jove alumne que inexplicablement va recuperar la veu. I en aquell mateix moment va saber que el noi que tenia al davant era el seu propi fill.

-Saps? Jo vaig tenir un fill que ara tindria la teva edat.

L'ànec que ens vam menjar el dia de Nadal també era mut però malauradament no va tenir l'oportunitat de recuperar la veu. I no cal dir que va alegrar amb el seu acompanyament els plats de la nostra taula!

L'any passat us vaig donar la recepta de l'ànec amb taronja, però aquest any us el presento amb una altra fruita, la poma, i amb una salsa molt suau.

Per fer-lo, encenem el forn i el posem a 200º. Rentem l'ànec, el salem i li escampem els grans de pebre acabats de moldre. Posem els quarts dins d'una plata del forn amb l'oli, les cebetes i les branques de romaní. Cobrim amb paper d'alumini i l'enfornem durant 1 h i 1/4.

Donem la volta als quarts d'ànec i els posem al forn 30 minuts més. Tot seguit, els tornem a donar la volta i els deixem 15 minuts més, aquesta vegada destapats, perquè agafin un to daurat ben bonic.

Mentre es cou l'ànec, fem un brou posant en una olla aigua, la carcanada i el coll, una pastanaga, un tros de porro i una branca d'api, i ho deixem bullir durant una hora. Després el colem.

Quan l'ànec ja està cuit, posem unes cullerades de l'oli de la plata en un cassó. Piquem ben fines les cebetes i les deixem coure fins que comencin a agafar color. Hi afegim la farina, remenem bé durant un minut i hi aboquem el brou calent. Quan tinguem una salsa ben lligada i sense grumolls, hi afegim el xerès i les nous trencades a trossos grossos. Deixem coure uns minuts fins que tingui la consistència desitjada.

Posem en una paella l'oli colat de la plata de coure l'ànec. Pelem les pomes, les tallem en 4 rodanxes i les fregim en aquest oli fins que estiguin una mica toves. Després les posem a sobre de paper de cuina per eliminar l'excés d'oli.

Muntem el plat posant un quart d'ànec, tres cebetes, dues rodanxes de poma i la salsa per sobre. Decorem amb unes cireres confitades i una branca de romaní.

Ingredients:

1 ànec mut de 2 kg tallat a quarts
150 ml oli d'oliva verge extra
sal
pebres variats (blanc, negre, verd i rosa)
12 cebetes del platillo
unes branques de romaní

Per a la salsa:
2 cebetes del platillo
2 culleradetes de farina
200 ml brou
50 ml xerès
100 g nous

2 pomes
cireres confitades
unes branques de romaní

I perquè comenceu l'any llegint un bon llibre, us recomano El violí d'Auschwitz, de Maria Àngels Anglada. Ed. Columna. Barcelona, 1994.