Ànec amb taronja








Fins no fa gaire, nedava tranquil pel llac. Fins no fa gaire, estava viu i era bonic. Aleshores jo era un cigne. Pobre, pobre de mi! Ara sóc negre i estic terriblement cremat!

Em gira i em torna a girar el cuiner, el foc em crema terriblement. El trinxant ja em prepara el plat. Pobre, pobre de mi! Ara sóc negre i estic terriblement cremat!

Ara jec al plat i no puc volar. Veig que tothom té les dents esmolades. Pobre, pobre de mi! Ara sóc negre i estic terriblement cremat!(*)





Mentre preparava la recepta que avui us presento, no em podia treure del cap aquest crit de lamentació. No era un cigne el que jo tenia coent-se al forn, però segur que, mentre era viu, devia ser un ànec ben bonic. I no em costa gaire imaginar-me’l rosset i nedant eixerit pel llac, cercant les molles de pa que els nens li oferien.

Per això no podia presentar-lo de qualsevol manera. Si un ànec ha de ser menjar, què millor que fer-ho amb una recepta de categoria? I més si parlem del dinar de Cap d'Any.

Encenem el forn i el posem a 200˚. Socarrimem l’ànec per eliminar restes de pèls i plomes, el rentem i el salpebrem. En una plata posem oli, l’ànec, una ceba tallada a quarts, una pastanaga tallada a trossos, els alls i un ramet d’herbes, i la posem al forn. Al cap de ½ hora, girem l’ànec i el deixem ½ hora més.




Abans de fer el suc, amb un pelador de patates pelem la pell de 2 taronges. Reguem l'ànec amb els licors i, al cap de 5 minuts, hi aboquem el suc de taronja. El deixem 1 h més al forn.


Tallem la pell de les 2 taronges en trossets ben fins, com per fer melmelada. Els escaldem 2 minuts en aigua bullint, els escorrem i els posem en un cassó amb el sucre i aigua. A foc molt lent, durant 15 minuts anem remenant fins que s’evapori l’aigua i la pell s’hagi caramel•litzat.

Pelem les altres 3 taronges procurant que no quedi gens de pell blanca, i les tallem a gallons. Quan faci 1 hora que l’ànec és al forn amb el suc de taronja, hi posem els gallons i els deixem coure 10 minuts. En total, l'ànec haurà estat al forn 2 hores i quart.

Posem en un plat l’ànec i els gallons. Eliminem l’oli de la plata i colem el suc, i el posem al cassó de la pell caramel•lizada. Ho remenem, a foc molt baix, perquè quedi tot ben lligat. Posem trossets de taronja confitada a sobre de l’ànec i el reguem amb el suc.






Ingredients:

1 ànec de 2 kg, tallat a quarts
Sal i pebre
1 ceba
1 pastanaga
½ cabeça d’alls
1 ramet d’herbes (romaní, farigola i 1 fulla de llorer)
Oli d’oliva verge extra
50 ml de Cointreau
50 ml de conyac
3 taronges per fer suc (n’aprofitarem la pell de dues per confitar-la)
3 taronges petites per tallar-les a gallons


Avui us recomano que escolteu Carmina Burana de Karl Orff. Cants de lloança a la Primavera i a l’Amor, cançons sorolloses de joves a la taverna... Tanco els ulls i puc imaginar-me totes les escenes, mentre amb la batuta dirigeixo els cors i l’orquestra. In taberna quando sumus...


*(Traducció de la cançó nº 12. Olim lacus colueram, de Carmina Burana)

18 comentaris:

  1. Margarida; Un ànec amb taronja, molt recomenable per aquets dies de Nadal, i amb aquets goig que fa veure`l des de totes les perspectives, encara millor... encara que no deixa de ser millor la recomenació de Carmina Burana que l'hi fas... deliciós Margarida¡¡.

    ResponElimina
  2. Ooooh, bravissimo aquest ànec amb taronja tan meravellós! és el plat preferit de la meva mare i meu també. Queda tan melós i el gust del cítric el fa senzillament meravellós.
    Molts petons

    ResponElimina
  3. Margarida,
    Ara fa temps que no n'he menjat, però la carn d'ànec és deliciosa i melosa com poques. Me n'has fet entrar ganes, ah! la propera vegada que en mengi ho faré escoltant aquesta altra meravella que recomanes: Carmina Burana.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Margarida,
    L'ànec és una de les carns preferides del meu marit, així al forn no l'havia fet mai, sempre a la cassola. Com sempre l'escrit i la presentació un 10.
    Bon any maca,

    ResponElimina
  5. L'ànec m'encanta, sé que no es pot abusar gaire, però de tant en tant...es veu molt més que deliciós, tot un plat de festa. Petons bonica

    ResponElimina
  6. Qué brillo, qué tostadito y seguro que la toronja, la naranja, le dió ese toque.
    Un besito.

    ResponElimina
  7. Quina bona pinta té aquest ànec !!!!
    i que ben presentat ...
    Feia dies que no tenia massa temps , i també hi vist un panetone...
    molt maco i esponjós..
    Bon Any

    ResponElimina
  8. Hola Margarida. No pongo en duda que este pato que has preparado debió haberte salido estupendo.
    No obstante, seguro que muy a mi pesar, no es una de las carnes que más me gustan pero viendo el aspecto que tiene ten por seguro que no tendría que hacer mucho esfuerzo para terminar con un buen trozo.
    Espero que los Reyes Magos te hayan solventado el problema con Internet y que te hayan traído muchas cosas.
    Feliz Año.
    Saludos

    ResponElimina
  9. Che buona la tua anatra all'arancia, complimenti.
    Ciao Daniela.

    ResponElimina
  10. Mai n'havia menjat (o si ho havia fet fa tant de temps que ja ho tinc oblidat) i no sabia el que em perdia.
    I aquell suquet melós que va quedar estava boníssim.
    La propera vegada ens l'hem de menjar tranquil·lament i escoltant aquestes cançons de lloança a la primavera i a l'amor i potser encara ens agradarà més.

    ResponElimina
  11. josepb: tens raó, totes dues coses són molt recomanables.

    La cuina vermella: veig que sou uns bons gourmets!

    josep: a tots cinc ens va agradar moltíssim. Veig que he encertat amb la recomanació musical.

    Carme: gràcies, noia.

    Elvira: per què no se n'ha d'abusar? O dius pel greix? No crec que en tingui més que un pollastre de pagès.

    Irmina: pues sí, brillava como un diamante. I la salsita estaba buenísima.

    ELS PEIXOS: sí, t'entenc! Hi ha dies que no tenim prou hores per estar a tot barreu!

    Juan: yo no estaba convencida de si gustaría a todos mis hijos, pero te aseguro que les encantó a todos. Te lo recomiendo!

    Daniela: gràcies, noia!

    Pere: doncs tu vés preparant la música que jo ja m'encarregaré de la resta!

    ResponElimina
  12. L'ànec amb taronja o l'ànec amb peres són dos dels millors rostits que hi ha, plats glamorosos per dies de festa com aquests... La salseta té una pinta deliciosa, per sucar-hi pa!

    ResponElimina
  13. Hola Margarida! L'ànec amb taronja es un dels meus plats preferits, per mi, res com l'ànec. I el teu té pinta de ser boníssim!
    pt!

    ResponElimina
  14. Bona nit Margarida
    Molt de remordiment però a al cassola que ha anat el pobre ànec!.Segur que quan ho vas provar se te van anar les culpes de sobte.
    Et felicite per la recepta.Té una pinta extraordinària,i amb eixos ingredients ja m'imagine el sabor tan deliciós.
    Besets.

    ResponElimina
  15. Un rostit amb molta classe, no ho podía ser menys amb un animal tan bell , el trobo un plat contundent , saborós i complert jo aquest anec a la taronja , be segur va ser un dinar memorable.
    mai

    ResponElimina
  16. Gemma: amb peres he menjat el pollastre però no l'ànec. També deu ser molt bo!

    Eva: sí que és bo, sí. I la salseta, com diu la Gemma, és boníssima!

    mesilda: ai, noia, és que no se t'escapa ni una! És veritat, quan me'l menjava , ja no pensava en el pobre ànec, sinó en el plaer de menjar una cosa tan bona!

    Mai: doncs la veritat és que tots hauríem repetit! Però un ànec de 2 kg no donava per a més. La propera vegada en compraré més.

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. Feia molts anys que no feia aquesta recepta perquè mentre els fills eren petits, pensava que no els agradaria, i estic contenta d'haver-la fet per Cap d'Any. Ens va semblar un plat exquisit!

    Que tingueu tots molt bona setmana!
    Petons!

    ResponElimina
  17. Una pregunta : es pot fer el dia abans ? Moltes gràcies !!

    ResponElimina
  18. Bona tarda, Teia

    revisant correus antics he vist aquest que em vas enviar.... fa 1 mes!!!!!!!! Perdona, no l'havia vist! Últimament he estat molt desconnectada, i de fet he estat uns quants mesos sense publicar cap entrada. Aquest any, però, he decidit que tornaré a posar-me les piles i intentaré publicar més receptes.

    Pel que fa a la teva pregunta, la resposta és que sí. Jo acostumo a cuinar-ho tot el mateix dia perquè crec que queda millor, però a casa em diuen que sóc massa perfeccionista! Així que perfectament es pot preparar el dia abans per avançar feina i anar més tranquil·la el dia que te l'hagis de menjar. Escalfant-lo a foc suau, quedarà molt bé, segur!

    Gràcies per entrar al bloc i triar una de les meves receptes! Benvinguda!

    Petons

    ResponElimina