Croquetes de pollastre i pernil



Quin diríeu que és un dels inconvenients més empipadors de l'estiu? La calor? La xafogor que fa aquí a la costa? Els mosquits? Els turistes? El fet de no trobar ningú, perquè tothom és de vacances? No, l'inconvenient més gran és ... la sorra de la platja!

No us podeu imaginar com m'agrada sentir la remor de les onades! I contemplar l'horitzó, allà a l'horabaixa, quan el cel comença a enfosquir i es dibuixen les siluetes dels pescadors traginant a les seves barques! I caminar per la sorra, vora l'aigua, i notar la seva força a les meves cames! I m'agrada el gust i l'olor del salobre al meu cos! Però la sorra...

Quan arribes a casa i desplegues la tovallola, la sorra s'escampa per tot arreu. De res han servit les precaucions d'espolsar-la abans d'abandonar la platja. A l'endemà en trobaràs a la banyera, al terra de tota la casa i al cotxe!

I pensar que als nens els encanta rodolar per la sorra després de sortir de l'aigua, i enfarinar-se de cap a peus amb els grans de sorra! "Mira, mama, sóc una croqueta!" I tu calles i no dius res, perquè no t'agrada espatllar aquests instants de felicitat.

Jo em diverteixo fent croquetes, però us confessaré que gaudeixo més menjant-me-les. I em sap greu que s'acabin tant de pressa.

Avui us en faré, perquè són delicioses i vull compartir amb vosaltres els meus moments de felicitat.




Atenció! Les croquetes no costen de fer, però la seva elaboració és una mica llarga. Ara bé, ja sabeu el que sempre dic: feu les coses amb temps. Podeu començar uns dies abans, i fer cada dia una part de la recepta.

Així doncs, un dia posem una mica d'oli a la cassola, salpebrem els pits de pollastre i els acompanyem amb una ceba tallada a trossos. Els tapem i els deixem fer, donant-los la volta de tant en tant. Quan la ceba i els pits ja comencin a agafar color, hi aboquem el xerès. No s'han de rostir gaire, perquè sinó quedaran massa ressecs. Uns minuts més i tanquem el foc.
Els deixem refredar junt amb la ceba en un plat. Els tapem i els guardem a la nevera. Com més freds estiguin, millor els triturarem. A l'endemà triturem el pollastre. Si volem donar més gustet a les croquetes podem triturar junts la ceba i els pits. Agafem el pernil i, després de treure-li el greix, el tallem a trossets ben petits.





En un cassó preparem la beixamel, que haurà de ser espessa. Primer posem la mantega a foc molt baix perquè es vagi desfent sense cremar-se. Hi afegim la farina, ho remenem bé fins que quedi una pasta homogènia i la deixem coure una mica (1 o 2 minuts, el temps suficient perquè es cogui la farina). Tot seguit hi aboquem de mica en mica la llet (millor si és calenta). N'obtindrem una pasta ben espessa, que remenarem amb una espàtula. La condimentem amb pebre i mou moscada. Sal, no.

Quan estigui ben cuita, hi afegim el pollastre triturat, remenem, i finalment els trossets de pernil. Una última remenada i ja podem treure-la del foc i deixar-la refredar. Jo no li afegeixo sal perquè el pernil ja en porta i pel meu gust la pasta seria massa salada.

Finalment, el dia que vulguem fer les croquetes, enfarinem la superfície on treballarem, hi posem aquesta pasta i fem xurros ben llargs (sí, com els que fan els nens a l'escola amb la plastilina!).




Tallem les croquetes a trossos uniformes. Posem un ou en un bol, el batem i li afegim una mica de llet perquè n'hi hagi prou per remullar totes les croquetes. En un altre bol posem pa ratllat. I anem passant les croquetes, d'una en una, primer per l'ou i després pel pa. I les anem posant en una plata. A mi me n'han sortit 28 de ben maques (i una de mini).

Quan ens les vulguem menjar, les fregim amb oli abundant i calent. I un cop fetes, les posem en un plat amb paper de cuina, perquè absorbeixi l'oli.

Ja les podeu repartir i servir.

No us ho he dit, perquè cadascú utilitza els ingredients que vol, però jo només compro pollastres de pagès. I el pernil, ibèric. A la cuina és preferible la qualitat a la quantitat. Només així distingireu les vostres croquetes de les que es poden trobar a tot arreu!

Ingredients: 
  • 2 pits de pollastre de pagès desossats (700 g aproximadament) 
  • 1 ceba 
  • oli 
  • xerès 
  • sal 
  • pebre 
  • 50 g de pernil ibèric 
Per fer la beixamel:
  • 500 ml de llet 
  • 90 g mantega 
  • 90 g farina 
  • pebre 
  • nou moscada
Per arrebossar les croquetes:
  • 1 ou 
  •  pa ratllat 
  • una mica de farina 
  • una mica de llet 



Jo, fins i tot amb els ulls tancats, sabria trobar les meves en una platja atapeïda de croquetes!


11 comentaris:

  1. Una comparació molt bona per presentar aquestes croquetes... Jo les faig o bé de pollastre o de pernil, però mai ho he barrejat, penso que es molt bona idea i s'haurà de provar.
    Et poso un 10, t'han quedat perfectes...Fins aviat.

    ResponSuprimeix
  2. Quina presentació més maca, t'han quedat totes iguals... Tens raó que perquè surtin bones l'únic secret és que els ingredients siguin de qualitat :)
    I clar, si trigues tres dies a fer-les... llavors seran les croquetes més gustoses i fetes amb tota la dedicació del món!

    ResponSuprimeix
  3. Teresa: La combinació de pollastre i pernil agrada molt a casa. Els meus fills no en mengen si no són aquestes!
    Ja m'ho diràs quan les provis.

    Gemma: Tampoc son tres dies sencers! Un dia, mentre estem a la cuina fent el dinar, aprofitem per rostir la carn. Aquest dia no compta. Un altre dia, triturem la carn i fem la beixamel: total poc més d'un quart d'hora. L'únic dia que tenim feina és el tercer. Però t'asseguro que compensa.
    Tampoc es tracta de fer-les cada setmana. És millor que les trobin a faltar: així sentiràs els seus sospirs d'admiració quan les posis al plat!

    ResponSuprimeix
  4. Margarida, quina presentació més espectacular!! :) Totalment d'acord amb la preferència d'ingredients de qualitat! ;)
    M'encanten les introduccions que fas a cadascuna de les receptes que penges. :)

    ResponSuprimeix
  5. quines croquetes més maques, i quina explicació més detallada, no hi falta ni un detall. igual que la coca de cabell d'àngel, m'agrada molt la teva manera d'explicar les coses, i que utilitzis un català tan correcte (per desgràcia, no sempre es troba).

    ResponSuprimeix
  6. Bonjour Margarida,
    Això és més que cuina, és ART !
    Félicitations pour le plat, la façon de l'expliquer, l'histoire d'introduction et les photos. Tout, vraiment tout est magnifique et en plus, j'en suis sûre, extrêmement bon!
    Bravo!
    Avec toutes mes amitiés,
    Henriette

    ResponSuprimeix
  7. Caram, quin nivell, de croquetes en menjaria sempre, i les que tu ens ofereixes són les meves preferides. Noia et felicito de tot cor!!

    ResponSuprimeix
  8. Mercè: gràcies per les teves paraules. Tu sempre donant-me ànims. Lo de la presentació ho dius per les "floretes" que acompanyen les croquetes? És que m'agraden molt les flors i penso que milloren els meus plats.

    Manel: no sé si és correcte o no el meu català, però quan escric miro de NO fer-ho com fan els meus fills al messenger o al mòbil. Em desespero! I, per altra banda, em desmoralitza la poca cura que posa la gent quan s'expressa per escrit!
    Faig el possible també per utilitzar vocabulari nostre, que ja el tenim prou contaminat amb paraules foranes!

    Henriette: vous me ferez rougir avec vos commentaires!
    Je peux vous assurer que les croquettes sont très bonnes, mais à mon blog il n'y a pas d'art, mais un souhait de faire les choses les plus bien possible sans ennuyer ceux qui suivent mes recettes. L'art est, comme je vous avais déjà dit, au vôtre!
    Et encore: est-ce que je peux vous demander où avez vous appris catalan? Parce que vous le parlez si bien que vous semblez catalane!

    La cuina vermella: gràcies parella!
    La veritat és que ens agraden molt les croquetes, però som tan llepafils que només en mengem a casa, i no se'ns acudiria mai demanar-ne fora! Potser no hauríem de ser així, perquè qui sap si ens estem perdem alguna cosa bona!

    ResponSuprimeix
  9. Mama, les croquetes són el millor que hi ha.
    ich liebe crouqkets!!!

    a veure quan en tornes a fer, perquè les teves són les més bones del món!!!

    ResponSuprimeix
  10. "No sé si és correcte o no el meu català, però quan escric miro de NO fer-ho com fan els meus fills al messenger o al mòbil"
    -------------------------------------

    Al messenger o al mòbil? Jo? Si el cop que vaig al messenger cada 5 anys escric perfectament i m'estan a punt d'inutilitzar el número del mòbil.
    I al correu electrònic, que sí que hi vaig, també escric bé.

    Digues més aviat "les meves 2 filles" i no "els meus fills"

    ResponSuprimeix
  11. Oriol: tens raó, noi, havia d'haver dit "les meves filles". Tu t'assembles a mi! Un petó, guapo! I perdona per no haver-te contestat abans: no havia vist el missatge!

    ResponSuprimeix