Nius d'amanida

Fa estona que la Maria està dreta al costat de la porta corredissa que dóna al jardí, mirant tot el que hi ha a l'altra banda del vidre. Mentre espera l'arribada del taxi, el seu cap passa revista a totes les coses que s'haurien de fer perquè la casa tornés a tenir l'esplendor d'altres temps.

-Amb la pluja d'aquesta primavera, la buguenvíl·lia ha crescut massa, i li cal una bona esporgada...

Fa un dia clar i tot és d'un verd lluminós. Després de mesos de repòs, les plantes rivalitzen a mostrar els alegres colors de les seves flors, i un esclat de grocs, roses i vermells es reparteix per tots els racons del jardí. Però no n'hi ha prou per aixecar l'ànim de la Maria.

Segueix dreta, recolzada en el seu bastó. Desvia la mirada cap als rosers i pensa que mai havien florit tant com aquest any, i li sap greu no poder tornar a gaudir del perfum tan intens de les seves flors. De sobte recorda que la humitat ha malmès la fusta del cobert de les eines i pensa que n'hauria d'haver informat els nous propietaris.Però ara ja tant se val.

La presència d'una puput la distreu per uns instants dels seus pensaments, i segueix amb atenció el seu vol. Observa que, després d'anar a cercar menjar, torna al niu que hi ha amagat entre les branques de la vella olivera, on l'esperen els seus afamats pollets. Recorda que any rere any aquests ocells són part del seu jardí i no li agradaria que la nova situació modifiqués aquest costum i els deixés tan desemparats com està ella.

I és que la Maria és a punt d'abandonar el seu niu, la seva llar els últims cinquanta-quatre anys de la seva vida. Si el seu marit fos viu no s'hauria vist abocada a aquesta situació, però és gran i no té fills, i els nebots -que no tenen temps d'ocupar-se d'ella- han decidit vendre la casa i portar-la a una residència.

De nius n'hi ha de tota mena. Avui us en porto uns plens d'amanida. La combinació del pa cruixent amb les verdures i l'oli perfumat, fan d'aquesta amanida un excel·lent primer plat o un acompanyament ideal a un plat de carn.

Per fer-lo, primer hem de preparar l'oli. És tan fàcil com posar unes branques de farigola (o de l'herba aromàtica que més us agradi) dins d'un pot ple d'oli. El tapem i al cap de dos dies ja haurà agafat prou aroma com per perfumar la nostra amanida.

Per fer els nius, encenem el forn i el posem a 170º. Tallem la crosta de les llesques de pa i les aixafem bé amb el corró fins a deixar-les ben primes. Amb un pinzell les humitegem amb aigua, i les posem dins d'uns motlles arrissats de flam perquè agafin una forma bonica. Les enfornem durant 10 minuts o fins que estiguin cruixents i amb un color daurat. Un cop fetes, les deixem refredar.

Mentre, rentem les fulles dels enciams i les eixuguem bé amb una centrifugadora o amb paper de cuina. Les tallem a trossos petits. Pelem i rentem la pastanaga i la remolatxa, i les fem a rodanxes primes.

Posem dins dels nius la barreja d'enciams, un grapat de panses i de pinyons, i decorem amb la pastanaga, la remolatxa, un tomàquet i unes fulles de menta. Amanim amb l'oli.

Ingredients:

llesques de pa BIMBO 100% natural

fulles d'escarola, roure i meravella

pastanaga

remolatxa

tomàquets cirerol

panses de Corint

pinyons

fulles de menta

Per amanir:

oli d'oliva verge extra

farigola

I perquè de nius, com deia més amunt, n'hi da de tota mena, avui us recomano el llibre de Pep Coll Nius. Edicions Proa (Col·lecció A Tot Vent, nº 550 ) Barcelona, 2011.

Cucurutxos de crema

El rei, abans de partir a la guerra, havia concedit la mà de la seva filla Alcmena a Amfitrió, però la desgràcia va voler que el monarca i els seus vuit fills morissin. Va ser aleshores quan la jove va demanar al seu enamorat de venjar la mort dels seus germans abans de consumar el matrimoni.

Mentre Amfitrió era lluny, lliurant dures batalles, el capritxós Zeus es va enamorar d' Alcmena. Per aconseguir els seus favors, es va presentar davant la noia prenent la figura d'Amfitrió i, assegurant-li que els seus germans ja havien estat venjats, va aconseguir jeure amb ella tota una nit, tan llarga com 36 hores.

L'endemà es presenta Amfitrió eufòric per la victòria i desitjós de la trobada amorosa amb Alcmena. Sorprès en veure el poc entusiasme amb què és rebut al llit, ella li manifesta el seu cansament després d'una nit tan plena de passió.

Nou mesos després, van néixer dos bessons, cada un d'un pare diferent.

Aquesta recepta que us porto avui també té un germà bessó, la paternitat del qual cal atribuir-la a Pakus, de Lazy Blog, que amb la seva generositat ens anima a versionar els seus plats. És per això que els meus Cucurutxos de crema se semblen als seus Canutillos de crema, encara que la genètica ha fet de les seves!

Per preparar aquesta recepta, hem de començar primer de tot fent la crema pastissera.

Rasquem amb un ganivet les llavors de la beina de vainilla i les aboquem (junt amb la beina) dins d'un cassó on tindrem la llet i la nata, i ho posem al foc fins que arrenqui el bull.

En un altre cassó posem els rovells i el sucre i ho batem amb una batedora elèctrica fins que blanquegin. Aleshores hi afegim la Maizena i ho batem una mica més.

Colem la llet i l'anem incorporant a la barreja d'ous amb un batedor de mà. Posem el cassó al foc i no parem de remenar fins que la crema estarà feta. Ho sabrem perquè es formen unes butllofes que, en esclatar, fan puff. Ràpidament retirem el cassó del foc, i tapem la crema amb film transparent -procurant que toqui tota la superfície- perquè no faci tel.

Quan les làmines de pasta de full ja estan descongelades, encenem el forn i el posem a 200º.

En cada làmina dibuixem 8 rectangles de 3 X 24 cm. La resta de massa la tornem a ajuntar, fem una bola, l'estirem i ens en sortiran dos rectangles més.

Pintem amb ou batut una de les vores llargues de cada tira, i les anem cargolant als motlles començant per la punta. Les tires s'han de superposar per la vora pintada Un cop els tinguem fets, els pintem completament amb ou i els enfornem durant 20 minuts o fins que estiguin daurats.

Aleshores els traiem del forn i els deixem refredar 5 minuts abans de desemmotllar-los.

Quan estiguin freds del tot, posem la crema dins d'una màniga pastissera i els farcim. Decorem amb unes fulles de menta i unes flors de begònia.

Ingredients (per a 20 cucurutxos):

2 làmines de pasta de full

Per a la crema pastissera:
250 ml llet
250 ml nata
1/2 beina de vainilla
3 rovells
125 g sucre
40 g maizena

1 ou per pintar

fulles de menta
flors de begònia

Amb aquesta recepta participo en el concurs Cocinando con Lazy Blog que ha organitzat Pakus per celebrar el 4t aniversari del seu bloc, i que està patrocinat per Artemática Producciones, Carne Villa María, Boffard, I love aceite i Pyrex.

Espero que aquesta recepta mantingui sempre una bona amistat amb la seva germana bessona!

I, mentre anem menjant cucurutxos, podem aprofitar per dedicar una estona a la lectura del llibre de Robert Walser, Els germans Tanner. Proa (Col·lecció A Tot Vent, 369). Barcelona, 1999.

Pastís especial de crema de soja

De camí cap a casa, en Carles s'atura cada dia davant de la pastisseria de Ca La Dolça per descobrir les novetats. De seguida posa uns ulls con unes taronges i comença a fer salivera. Res li agradaria més que entrar-hi i poder demanar qualsevol de les coses exposades, perquè sap que la Dolça té un do especial amb els pastissos, però no ho farà.

Se n'anirà a casa i menjarà les galetes que li fa la mare. Les mateixes que va menjar ahir, les mateixes que va menjar la setmana passada. Són unes galetes especials, que primer li feien gràcia, però ara ja les té avorrides.

En Carles té 10 anys i ja sap què és no poder gaudir amb el menjar ni poder triar allò que el cor li demana. Té molts aliments prohibits i se sent estrany, però la seva malaltia l'ha fet més madur i no s'hi capfica.

Camina decidit cap a casa, pensant que potser algú en algun lloc estarà creant un pastís especial per al seu proper aniversari...

Els que estem acostumats a menjar allò que ens agrada no podem ni imaginar els problemes amb què es troben persones com la Rous, del bloc Comer especial. Amb el seu desig de poder menjar bons pastissos ha decidit celebrar un concurs per atreure la nostra atenció i fer treballar la nostra imaginació.

Jo hi participo amb aquest pastís que, en honor seu, he anomenat Pastís especial de crema de soja. A mi m'encanten els pastissos guarnits amb nata i trufa, però davant la impossibilitat d'utilitzar aquests ingredients, vaig fer-lo primerament tot cobert de merenga. Tanmateix vaig decidir no publicar la recepta perquè no ens va acabar d'agradar tanta dolçor.

Després de donar-hi moltes voltes, vaig trobar perfecta aquesta proposta que ara us presento, i que vaig fer ahir per celebrar l'aniversari del Pere.

Per fer aquest pastís comencem fent el pa de pessic. Encenem el forn i el posem a 180º. Untem amb una mica d'oli un motlle corona de 26 cm i l'enfarinem lleugerament.

Muntem a punt de neu les clares amb un pessic de sal, i tot seguit batem amb la batedora elèctrica els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim a poc a poc la farina i el llevat, que prèviament haurem barrejat i passat pel sedàs.

Perquè la barreja no sigui tan espessa, hi posem també dues cullerades de la clara muntada. Un cop incorporada tota la farina, hi afegim la resta de les clares amb una espàtula, barrejant molt suaument.

Aboquem la massa al motlle i l'enfornem durant 20 minuts. Quan estigui cuit, el traiem del forn i no el desemmotllem fins que estigui fred.

Mentre es cou, preparem la crema.

Posem al foc la llet de soja amb les llavors de mitja beina de vainilla i esperem que arrenqui el bull.

Amb la batedora elèctrica batem en un cassó els rovells amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim la Maizena i seguim batent fins a incorporar-la bé. Colem al llet, reservem 80 ml i incorporem la resta (520 ml) als ous amb un batedor manual.

Posem el cassó al foc i no parem de remenar fins que la crema comenci a espessir. Aleshores apartem el cassó del foc, li donem una bona batuda i el tornem al foc. Seguim remenant fins que es formin unes butllofes que en esclatar facin "puff". Retirem la crema del foc, n'apartem 1/4 kg (que servirà per al farciment) i la tapem amb film transparent, procurant que toqui tota la superfície de la crema, per evitar que faci tel.

Afegim els 80 ml de llet a la resta de la crema, remenem bé i també la tapem amb film transparent. Aquesta crema servirà de cobertura.

Quan el pa de pessic estigui fred, agafem un ganivet que talli bé i tallem una capa del pa de pessic d'un cm de gruix, vigilant que surti sencer i no se'ns trenqui, perquè servirà de tapa.

Ara amb una cullera buidem la resta del pa de pessic, deixant un cm a banda i banda.

Omplim aquest solc amb el 1/4 de crema reservada.

Posem la tapa. Col·loquem el pastís a sobre d'una reixeta i li aboquem per sobre la resta de crema, procurant que cobreixi tota la superfície.

Posem un cassó a foc suau amb el sucre i l'aigua. Muntem la clara a punt de neu. Quan la temperatura del almívar arribi a 116º, retirem el cassó del foc i l'anem incorporant a la clara, en un rajolí fi, mentre batem amb la batedora elèctrica. Al cap de 9 o 10 minuts veurem que comença a espessir.

Posem la merenga dins d'una màniga pastissera i fem rosetes a sobre de paper de forn. Les enfornem durant 3/4 d'hora a 100º, o fins que s'hagin endurit. Les deixem refredar.

Rentem les maduixetes, les eixuguem i les enganxem al pastís clavant-les amb un escuradents. Acabem la decoració amb les rosetes de merenga.

Ingredients:

Per al pa de pessic:

3 clares

1 pessic de sal

3 rovells

90 g sucre

80 g farina

4 g llevat Royal

Per a la crema de soja:

600 ml (520 + 80) llet de soja Provamel de Santiveri

1/2 beina de vainilla

3 rovells

100 g sucre

40 g Maizena

Per a la merenga americana:

115 g sucre

30 ml aigua

15 g clara d'ou

27 maduixetes

La Rous amb el seu concurs clama la nostra atenció. Espero que la meva aportació hagi estat del seu gust i que en tingui un munt on triar. Per això avui us aconsello el llibre de Jostein Gaarder, ¿Que hi ha algú? Editorial Empúries. (Col·leció Narrativa, 82). Barcelona, 1998.

Broquetes de rap amb planxa Valira

No ho entenc! Vaig de bòlit tota la setmana intentant complaure les necessitats de la família, i tinc la sensació que s’avergonyeixen de mi! Com s'entén, sinó, que em facin fonedissa quan vénen convidats a casa?

No espero pas que m’omplin de petons. Només desitjo sentir-me una mica més valorada... I és que m'han demostrat tantes vegades que no em consideren prou bona per presentar-me als seus amics, ni per compartir cap celebració familiar... que ja no sé què pensar!

Ara, prou que em busquen quan estan malalts, quan necessiten fer règim o quan no saben preparar-se un bon menjar! Aleshores, sí, aleshores tot el dia cridant “Valira!” “Valira, sisplau, un bistec a la planxa!”

I tot per què? Perquè em veuen massa senzilla i porto una vida austera? Es pensen que no sóc capaç de fer goig? Doncs que m'ho demanin i em presentaré vestida de vint-i-un botons!

I aleshores es sorprendran de veure que puc convertir un diumenge qualsevol en un dia fantàstic, una revetlla en una celebració inoblidable i unes vacances en un record meravellós!

A canvi, només demano un somriure d'aprovació i saber que tinc un lloc en un raconet del seu cor ...

A casa nostra no hem sentit mai els gemecs de la planxa Valira, perquè sap que l'estimem i que valorem com un tresor tot el que ens ofereix. I és que només ella sap fer que els nostres plats siguin sans sense ser avorrits!

Avui us porto unes broquetes de rap servides en un mar d'arròs. Ideals per convertir un dinar en un àpat deliciós!

Per fer-les, hem de començar tallant el filet de rap a daus d'uns 2'5 cm. N'han de sortir 16. Tot seguit netegem els xampinyons i els tallem pel mig. També tallem el pebrot a trossos de mida semblant. Aboquem tots aquests ingredients i els cirerols dins d'un bol i els barregem amb els ingredients de l'adob.

Els deixem macerar durant dues hores, remenant la barreja un parell de vegades.

Escorrem el rap i les verdures, i reservem el suc de l'adob. Agafem les broquetes i hi anem clavant un tros de pebrot, un dau de rap i mig xampinyó. Repetim aquesta operació quatre vegades, i hi intercalem també dues fulles de llorer.

Posem la planxa al foc i mentre s'escalfa, anem preparant les altres broquetes de la mateixa manera.

Posem les broquetes a la planxa i les deixem a foc suau 10 minuts, girant-les de tant en tant i regant-les amb el suc de l'adob. Quan faltin 5 minuts per al final de la cocció, hi afegim els cirerols.

Servim les broquetes a sobre d'un mar d'arròs que hem preparat com ja us vaig explicar a la recepta de l'arròs amb rossellones. L'única diferència és que aquí no posem el pebrot verd ni les rossellones, i en lloc d'aigua utilitzem el brou que hem preparat bullint amb aigua el cap i l'espina del rap.

Ingredients (per a 4 broquetes):

1 filet de rap de 1/2 kg

1 pebrot verd

8 xampinyons

8 fulles de llorer

8 tomàquets cirerol

Per l'adob:

60 ml d'oli

40 ml suc de llimona

sal

pebre acabat de moldre

1 culleradeta d'orenga

Per fer l'arròs:

800 ml brou (fet amb el cap i l'espina del rap)

300 g d'arròs

5 alls

oli

sal

No us podeu imaginar la felicitat que vaig sentir quan vaig rebre de Valira aquesta planxa de regal! Per això avui us recomano el llibre de Lluís-Anton Baulenas, La felicitat. Edicions 62 (Col·lecció El Balancí, 396). Barcelona, 2001.

Font de la recepta: La cocina paso a paso, de Sarpe.