Arròs amb rossellones







Recordo els estius a Caldetes. Dies de platja, granissats de llimona i vestits escotats. Les converses amb la Montserrat, els viatges en cotxe i les cremes bronzejadores.

Però si hi ha una cosa que trobo a faltar és el meu pot de les petxines. On deu ser ara? Amagat en algun racó de casa dels pares? O potser llençat a les escombraries el dia que algú va decidir fer neteja?

Tant que va costar omplir-lo! Calia esperar dies ennuvolats i rúfols, que no convidaven a trobades a la platja. Dies en què la gent decidia quedar-se a casa, i la caleta ens pertanyia només a nosaltres dues, a la Montserrat i a mi.

Cercàvem petxines de tota mena, cargols i cargolins que després desàvem en pots de vidre. M'agradaven les conquilles nacrades i els vidres petits, erosionats per l'aigua, amb totes les coloracions de l'arc de Sant Martí. Vidres d'ampolles d'antics pirates, o de flascons de perfum de belles dames.

Però m'abellien especialment les valves d'ostres, cloïsses i escopinyes amb un foradet en un extrem. Costava trobar-ne d'intactes, ben rodones i sense cap trenc ni escantell. Calia tenir-ne moltes per a poder-me fer un collaret, que després lluïa amb la meva pell daurada pel sol i l'escot del vestit.

Les petxines que avui farem servir no són les del meu pot. Són fresques i molt bones de gust. I qui sap si les seves valves arribaran algun dia a adornar el pit d'una noia aventurera.

Primer de tot posem les rossellones en remull amb aigua i sal com a mínim dues hores. Això ho fem per poder eliminar la sorra que porten dins.

En un foc posem l'aigua perquè s'escalfi, i en un altre la paella amb oli. Pelem els alls i els tallem a làmines. Els posem a la paella quan l'oli estigui calent i, tan aviat com els veiem rossos, els traiem i els posem al morter.




Agafem les rossellones, les posem a la paella i les tapem. Quan ja s'hagin obert, les traiem i les reservem. Tallem el pebrot verd a trossos no gaire grossos i els posem també a la paella. Abans que agafin color hi afegim l'arròs i el remenem bé, perquè agafi el gustet de tot el que hi hem posat.




Dos minuts més tard, hi posem l'aigua calenta. No l'abocarem tota. Més val reservar-ne una mica i, si veiem que n'hi falta, afegir-la al final, que no pas que ens quedi un arròs caldós. Ho salem i quan arrenqui el bull, ho deixem fer 14 minuts. El temps de cocció de l'arròs depèn del tipus d'arròs. A mi m'agrada molt l'arròs llarg Nomen. Potser no serà tan gustós com el bomba o d'altres, però cou ràpid i queda molt bé, amb el gra solt, llarg i elegant.




Mentre es cou l'arròs, anem traient la closca de les rossellones. Només en reservem unes quantes de senceres per decorar el plat. Quan l'arròs porti 10 minuts bullint, hi afegim les rossellones sense closca.

Piquem bé els alls que tenim al morter, hi afegim una miqueta d'aigua i ho aboquem a l'arròs. Això farà que agafi gust i una mica de color.

Quan ja tenim l'arròs cuit, el traiem de la paella, el posem als plats i el guarnim amb les rossellones reservades i amb una mica de julivert tallat ben petit.

És un plat senzill, fàcil de fer i deixa un aroma... Mmmmm! A qui no li agradi gaire el gust d'all (a mi, per exemple) piqueu al morter només una part dels alls. Els altres ... els podeu llençar.

Ingredients:

800 ml d'aigua
300 g d'arròs
500 g de rossellones
5 alls
1 pebrot verd
julivert
oli
sal



Podeu substituir les rossellones per tellerines. Són molt fines de gust ( i de preu més elevat!).




8 comentaris:

  1. Margarida, senzill i deliciós!! :) I amb les tallarines ha de ser mortal!! ;) M'encanten!

    ResponElimina
  2. mmmmmm...jo amb les rosellones ja en tindri prou...igual que le stallarines o les escopinyes m'encanten!!! Son com si mengés pipes, no puc parar! ;)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  3. Aquest plat el faig amb una petita variant.. que hi poso un sofregit de ceba i uns quants bolets, fredolics o camagrocs...desprès ho barrejo amb l'arrós..un dia ho pots provar, està per llepar-se els dits!

    ResponElimina
  4. Mercè:Sí, tan senzill i tan bo! A vegades el faig amb tellerines i a vegades amb rossellones, segons els que tingui el peixater.

    El cullerot Festuc: Cap problema! Posa-hi el doble de rossellones i una mica d'arròs (no sigui dit que no poses arròs, ja,ja)! Sí, fins i tot fetes només al vapor són boníssimes! I com són tan petites... en menges, en menges... i sense adonar-te han desaparegut!

    Rosa: Sí, ja em vas dir que feies aquest arròs en època de bolets (i quan no és època, que ja sé que et passes dies i dies posant-los en conserva i en tens el rebost ple!)
    Jo també en faig un, però no sé si és tan bo com el teu. Un dia penjaré la recepta al bloc.

    ResponElimina
  5. Margarida passa't pelmeu blog a recollir una coseta si et ve de gust.
    Petons.

    ResponElimina
  6. Bonjour Margarida,
    Je suis très heureuse de faire un petit tour dans votre cuisine et j'en aime les recettes.Merci de m'écrire en français, votre écrit est parfait, je ne dirai pas pareil de mon catalan!
    Ce riz aux coquillages me parait excellent, je le réaliserai très vite.
    À bientôt avec toute mon amitié,
    Henriette.

    ResponElimina
  7. C'est encore Henriette :-))
    J'ai oublié de vous dire que je trouve vos photos vraiment superbes.

    ResponElimina
  8. Menu: moltes gràcies, guapa. Ja he fet la feina i ara ho publicaré.


    Henriette: Bienvenue chez moi! Et merci beaucoup pour tous les mots si agréables que vous me dédiez!

    À bientôt!

    ResponElimina