Pastís d'aniversari







Recordeu la vostra primera cita? La nostra va ser el 5 de març de fa 21 anys i encara ara la celebrem. És per això que aquest any ens hem regalat aquest pastís que volem compartir amb tots vosaltres.

Moltes vegades he pensat què hauria passat si un dels dos no s'hi hagués presentat aquella tarda, com a la pel·lícula del Cary Grant, i hagués seguit altres viaranys. Miro al meu voltant i intento imaginar-me quines altres persones i objectes formarien part de la meva existència i dels meus records. I sabeu què? Sóc incapaç d'imaginar-me la meva vida d'una altra manera. I és que una altra vida sense la meva família no és possible.

Cada cop que el Pere m'agafa la mà percebo encara la mateixa sensació que vaig sentir aquella tarda de fa vint-i-un anys. Com hauria pogut viure sense experimentar una i una altra vegada la mateixa emoció?

Així, per agrair tants anys de vida en comú, voldria celebrar-ho amb un pastís adient per a l'ocasió i al gust de tots. Feia dies que estava capficada amb els ingredients, la forma i la decoració, i al final m'he decidit per un de clàssic: pa de pessic amb trufa i guarnit amb nata i xocolata.



Si voleu saber per quins motius l'he triat, tot seguit us ho explico amb detall. Quan un està enamorat no camina com si estigués en un núvol? I què hi ha més semblant a un núvol que una nata ben muntada?

He fet tres pisos de pa de pessic, flonjos i amorosos, com els tres fills que tenim. La trufa, feta de nata i xocolata, és la simbiosi de dos elements contraris, blanc i negre, home i dona, el Pere i jo. Encara que, ben mirat, potser no som tan diferents com em penso car hi va haver gent que, en saber que sortíem junts, ens vam dir que érem dos cromos iguals que, per fi, s'havien trobat.

No tot han estat flors i violes en aquests vint-i-un anys. Hi ha hagut moltes pedres, i fins i tot rocs, que ens han fet ensopegar en aquest llarg recorregut, però amb paciència i amor hem pogut vèncer totes les contrarietats. He pensat que una bona manera de simbolitzar-ho seria amb uns cors massissos de xocolata, durs com les pedres que hem pogut superar amb la nostra estimació.

I no estem sols. Tenim família i amics, als quals potser no dediquem l'atenció que voldríem i que es mereixen, però no per això deixem de pensar en ells ni d'estimar-los. I perquè tots sàpiguen que sempre ens acompanyen, els he representat amb els cors que envolten aquest pastís, formant part de la nostra vida.




Si us ha agradat l'aspecte d' aquest pastís i el voleu fer, ara us explico pas a pas com fer-lo.

Podem elaborar un pa de pessic i un cop fet, dividir-lo en tres pisos. O bé fer tres planxes de pa de pessic i tallar-les amb l'ajut d'un plat gros en forma circular. Jo m'he decantat per aquesta darrera opció.

Com fer el pa de pessic? És molt fàcil. Munteu les clares a punt de neu amb l'ajut d'una batedora elèctrica. Si hi ha algú que no sap què és el punt de neu, que miri la imatge següent i ho entendrà. Està cap per avall i no cau! I no hi ha truc!



Per fer la trufa, desfem al bany Maria la xocolata i la nata i una mica de sucre mòlt. Quan estigui tot ben desfet, ho batem una mica i ho deixem refredar. Ho posem a la nevera com a mínim 4 hores.

Encenem el forn a 180º. En un bol posem els rovells i el sucre i ho batem bé fins que blanquegi. Hi posem ratlladura de llimona, i de mica en mica anem posant la farina barrejada amb el llevat. Si veiem que ens queda una pasta massa seca i ens costa de treballar, li afegim unes cullerades de clara. Finalment acabem d'abocar-les totes i amb una espàtula les anem incorporant molt suaument a la massa.

Aboquem la pasta a sobre de paper de forn i l'enfornem 10 minuts màxim.



La traiem del forn i la deixem refredar. En fem dues més de la mateixa manera.




Tallem les làmines en forma circular, totes de la mateixa mida.




Traiem la xocolata i la nata que tenim a la nevera i amb una batedora elèctrica fem la trufa. Munta de seguida. Hem d'estar a l'aguait, perquè si ens passem, la farem malbé. Posem la meitat a sobre d'un pis de pa de pessic.



A sobre hi posem un altre pis de pa de pessic i escampem la resta de la trufa.



Acabem posant l'últim pis de pa de pessic. Tot seguit, muntem la nata, a la qual haurem afegit una mica de sucre a l'últim moment, i comencem a escampar-la amb molta cura per tot el voltant del pastís.



Amb la nata que ens queda guarnim la part de sobre.



Queda bonic, oi? Ara només cal guarnir-lo. I aquí cal que cadascú faci ús de la seva imaginació. Què us semblen aquests cors de xocolata?





I què me'n dieu d'aquests vitralls amb cor incorporat?



Un cop fet, cal guardar-lo a la nevera. Aquest pastís és de mida bastant considerable. Si el voleu més petit, només cal que reduïu les quantitats indicades.

Ingredients:

Per fer el pa de pessic:
9 ous en total , 3 per a cada planxa (3+3+3)
300 g sucre (100+100+100)
300 g farina (100+100+100)
3 culleradetes de llevat (1+1+1)
ratlladura de llimona

Per fer la trufa:
500 ml de nata
375 g xocolata
75 g sucre mòlt

Per guarnir:
500 ml nata
50 g sucre mòlt

Per les figures de xocolata:
350 g xocolata





Sap una mica de greu menjar-se'l, però aquesta celebració bé s'ho val! Dedicat al Pere amb tot el meu amor.

12 comentaris:

  1. Bonsoir Margarida,
    J'aime cette douce idée de célébrer le premier rendez-vous, c'est très romantique...
    Et très gourmand!
    Bon anniversaire donc et très bon dimanche.
    Votre amie française,
    Henriette

    ResponSuprimeix
  2. Felicitats! Es nota que en aquest pastís hi has posat tot l'amor del món... i és que l'ocasió bé s'ho mereix, oi?
    T'ha quedat molt bonic, amb una decoració molt adient a la celebració. I per la foto del tall, segur que era boníssim!
    Felicitast pels 21 anys plegats!

    ResponSuprimeix
  3. Margarida, moltes felicitats tant pels 21 anys junts com per aquest pastís tan fantàstic i tan ben decorat que ens presentes. Un 10!! :)
    Per cert, els vitralls de xocolata amb el cor també els has fet tu? Com els has fet??!!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  4. Moltes felicitats! Es precios aquest pastís, d'una extremada delicadesa. Espero que aquest dia el pugueu celebrar molts anys mes!!... M'has convertit en un cor massis de xocolata?? jajajaja

    ResponSuprimeix
  5. Henriette: Merci beaucoup pour vôtre commentaire. Je vous en donnerai en morceau, mais ce qu'il nous restait nous l'avons mangé aujourd'hui par déjeuner. Et je peux vous dire qu'il était aussi bon que le prémier jour.
    Bon dimanche!

    Gemma: gràcies! Doncs sí, era boníssim. El pa de pessic el vaig fer dimecres, i el pastís dijous. Com era molt gros no ens l'hem acabat fins avui. I t'asseguro que era tan bo o més que el primer dia. Ni punt de comparació als de compra, que acostumen a tenir un pa de pessic sec, encara que ho dissimulin emborratxant-lo!

    Mercè: gràcies, noia! Tot aquest pastís ha sortit de les meves mans, fins i tot els vitralls. Per fer-los primer has de fondre la xocolata i posar-la en una màniga pastissera (un cucurutxo de paper o una bossa de plàstic també serveixen), i vas fent els dibuixos que vulguis a sobre de paper de forn o paper d'alumini. Tot seguit ho poses a la nevera. Al cap de l'estona, quan la xocolata ja s'haurà endurit, ho separes amb molta cura del paper i l'enganxes al pastís.

    Rosa: No, dona, no. En un cor massís de xocolata no, que aquestes són les pedres del camí! Vosaltres sou els vitralls de xocolata, fins i delicats, que envolten el pastís i li donen aquesta imatge tan bonica.
    De cors de xocolata n'hi ha molts, però aquests vitralls són únics, no en trobaràs enlloc com aquests.

    Gràcies a totes pels comentaris.
    Petonets!

    ResponSuprimeix
  6. ¡¡FELICIDADES¡se nota que lo has preparado con todo el cariño del mundo,por eso te ha quedado tan bonito, es un pastis de luxe.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  7. Margarida, t'aplaudeixo. Genial!!
    Merci per l'explicació dels vitralls! :)
    Ets una artista!

    ResponSuprimeix
  8. Per on començo? ufff estic talment impresionada de debó...per començar feliç aniversari, m´ha agradat molt la forma tan poètica que has utilitzat per descriure els elements del pastís que has preparat i enllaçar-los amb la teva família...i t´ha quedat una tarta meravellosa de debó...no he siulat mai jajajaj perquè no em surt però fiuuu fiuuuuu jajajaja és un pastis glamurós de debó...un petonet especial

    ResponSuprimeix
  9. Quina delicia.
    El vitrall genial.
    Petons.
    Margot

    ResponSuprimeix
  10. Mesilda: suposo que sí,que per això m'ha quedat tan bonic.
    Aquest ha estat el meu primer pastís al bloc, una mica massa elaborat potser. Espero que la gent no es desanimi a fer-lo.

    Mercè: doncs ara que ja saps com es fan, estic ansiosa per veure què ens prepares!

    Maria Jose: gràcies, guapa! Ja m'havia semblat sentit que xiulaven... però pensava que eren uns ocellets que passaven per casa!

    Margot:celebro que t'agradi. Això dels vitralls... no sabia quin nom posar a aquesta filigrana, i se'm va ocórrer aquest. Trobo que li escau molt bé el nom, oi?

    Gràcies a totes per les vostres paraules. Un petonàs ben fort!

    ResponSuprimeix
  11. Visca l'amor!!! Enhorabona per aquest dolç aniversari!!!
    Un pastís molt ben treballat, i les filigranes una passada.

    ResponSuprimeix
  12. Hi ha alguns punts interessants en el temps en aquest article, però no sé si veig a tots ells el centre al cor. Hi ha una certa validesa, però vaig a tenir opinió suspens fins que em veig en ell més. Bon article, gràcies i volem més! Afegit a FeedBurner, així

    ResponSuprimeix